Home // 1943 // març

31 de març de 1943

El govern de Vichy va entregar als alemanys el resistent Loustanau-Lacau després d’haver passat dos anys a la presó acusat d’haver volgut provocar una revolta al nord de l’Àfrica. Els nazis el varen internar al camp de concentració de Mauthausen.



30 de març de 1943

A l’Àrtic, els britànics varen suspendre els combois àrtics a la Unió Soviètica perquè no podien proveir-los d’una escorta suficientment forta per protegir-los contra el creixent augment d’embarcacions de guerra alemanyes a Noruega.



29 de març de 1943

La RAF va bombardejar Berlín.

A Tunísia, la columna de Philippe Leclerc va entrar a la ciutat de Gabes.



28 de març de 1943

A Tunísia, el 8è Exèrcit de Bernard Law Montgomery va obrir un camí en la Línia Mareth, que va senyalar el principi del final de la campanya del nord de l’Àfrica.

27 de març de 1943

En el Reich:

La RAF va bombardejar Berlín.

En el nord de l’Àfrica:

Al sud de Tunísia, les tropes d’en Bernard Law Montgomery varen trencar la línia Mareth. Per altra part, el general Harold Alexander va enviar la 34º Divisió d’Infanteria nord-americana a apoderar-se del pas Foundouk, però un fort foc d’artilleria enemiga els va aturar.

26 de març de 1943

A Tunísia, el 8ª Exèrcit britànic va començar una tercera ofensiva que va causar grans pèrdues a les forces de l’Eix, que no tenien possibilitats de substituir-les. L’espai aeri ja estava en mans dels Aliats que enfonsaven la majoria de les embarcacions de transport que intentaven creuar el Mediterrani. Hans Jürgen von Arnim va ordenar a Giovanni Messe que es replegués sobre la línia del riu Akarit, amb el mar a l’est i els aiguamolls a l’oest, on les forces de l’Eix havien iniciat ja les fortificacions al costat d’una gran fossa natural que formava una excel·lent defensa.

A Birmània, la 18ª Divisió japonesa va ocupar Sumprabum i va portar les seves avantguardes fins al principi de la Ruta de Ledo, però la 38ª Divisió xinesa va aturar l’avanç japonès que es dirigia cap a Nathkaw.

En el Pacífic, en la batalla de les illes Kommandorsky, en el mar de Bering, dos creuers i quatre destructors nord-americans varen combatre contra quatre creuers i cinc destructors japonesos. Els japonesos varen abandonar l’acció just abans de poder explotar la seva superioritat numèrica. Els dos bàndols varen acabar amb un creuer greument danyat.

21 de març de 1943

En el Reich:

A Berlín, en el Dia de la Commemoració dels Herois, la Heldengedenktag, i es va fer una cerimònia en el Zeughaus (l’antic arsenal en el centre de la ciutat). L’Adolf Hitler, acompanyat per en Hermann Göering, en Wilhelm Keitel, en Karl Döenitz i en Heinrich Himmler, va fer un discurs on va assegurar que la guerra acabaria amb els jueus. El seu discurs va provocar unes quantes crítiques dins de la societat alemanya, no va mencionar en cap moment Stalingrad i la xifra de 542.000 alemanys morts en guerra que va mencionar de passada al final del discurs no es va veure amb bons ulls perquè tothom sabia que havia mort més gent. A més, aquest discurs va ser un dels més breus que en Hitler va fer mai, i va llegir de forma ràpida i monòtona. Però un cop més en Hitler va estar de sort perquè el coronel Rudolf von Gersdorff estava decidit en eliminar-lo en un atemptat suïcida. Quan el dictador alemany va visitar l’exposició del botí de guerra capturat als soviètics, una visita concebuda per omplir el temps entre la cerimònia en el Zeughaus i la col·locació de la corona en el cenotafi de l’exterior, era quan s’havia de cometre l’atemptat. En Von Gersdorff es va col·locar a l’entrada de l’exposició, a les dependències del Zeughaus. En veure el dictador entrar a l’exposició, va aixecar el braç dret per saludar-lo mentre pressionava amb la mà esquerre el detonador de la bomba, que tardava 10 minuts en explotar. Esperava que en Hitler es quedés a l’exposició mitja hora com a mínim,però per culpa dels bombardejos el recorregut a l’exposició es va fer ràpid, en prou feines en Hitler va mirar el material exposat, i al cap de dos minuts ja era fora. En Von Gersdorff no el va poder seguir i en veure que havia fracassat va anar als lavabos més propers per desactivar la bomba.  Continuant amb els actes de celebració, el dictador alemany va visitar els soldats ferits a l’Unter den Linden i va presenciar una desfilada militar de la Wehrmacht. Aquesta celebració s’havia de celebrar el dia 14 de març, però en Hitler va canviar-ho per aquest dia. Aquest canvi de dates va provocar que per Alemanya sortissin molts rumors sobre la seva salut. Després de que molts berlinesos veiessin que en Hitler estava bé, alguns varen començar a dir que aquell no era en Hitler, sinó un doble mentre l’autèntic Führer estava tancat sota arrest domiciliari a Obersalzberg després d’haver patit un col·lapse mental després de Stalingrad.

En el front oriental:

L’ofensiva iniciada per l’Erich von Manstein el 20 de febrer de 1943 es va donar per acabada per culpa de les pluges de la primavera. Aquesta va ser l’última gran ofensiva alemanya en el front oriental.

En el nord de l’Àfrica:

Al Tunísia, el 8ª Exèrcit d’en Bernard Law Montgomery va continuar atacant per la línia Mareth, desbordant-la per l’oest i obligant als alemanys a retirar-se. Els britànics estrenyien d’aquesta manera la pinça sobre Tunísia.

20 de març de 1943

A la tarda, Adolf Hitler va arribar a Berlín on va ser rebut triomfalment per molts berlinesos que estaven eufòrics de veure el seu líder. Un cop va acabar la desfilada en el seu honor, Hitler es va entrevistar amb Joseph Goebbels per posar-se el dia de tot el què passava. El dictador alemany li va dir que ara tornaven a derrotar els soviètics i que estava convençuts que aquests es col·lapsarien per la falta d’homes. Per la seva part, Goebbels el va informar de l’últim bombardeig a la ciutat d’Essen i a la ciutat de Munic, i li va recomanar que quan tornessin a bombardejar la Gran Bretanya ho fessin en els districtes aristòcrates. Després van parlar dels jueus, i Hitler va quedar molt satisfet quan Goebbels li va explicar que havien expulsat la majoria dels jueus de Berlín. Un cop van acabar de parlar dels temes militars i polítics, Hitler li va comentar que tenia dolors estomacals i que segurament s’hauria d’agafar uns dies de vacances. A mitjanit, Hitler se’n va anar a dormir. Per ordres del seu metge es va agafar tres setmanes de vacances a Obersalzberg. El dictador alemany s’havia passat des del 28 de juliol de 1941 casi bé cada dia vivint en el seu quarter general de Rastenburg, a Prússia Oriental, des d’on va dirigir la guerra i el govern del Reich. La vida al quarter li va provocar que en moltes ocasions estigués aïllat de la realitat, i molts dels seus col·laboradors o ministres ho van aprofitar per agafar més poder o per donar ordres sense el seu consentiment. Mentrestant, aquell dia, bombarders nord-americans van bombardejar la ciutat de Bremen causant grans pèrdues industrials.

A Auschwitz, varen arribar els primers deportats sefardites de Salònica.

A Tunísia, el 8ª Exèrcit britànic de Bernard Law Montgomery va atacar amb forces franceses i neozelandeses la Línia Mareth, desbordant-la per l’oest i obligant als alemanys a una ràpida retirada per trencar frontalment el sector del riu Zigzau. Però els britànics es van quedar atrapat en el camp de mines i no varen poder seguir els alemanys. En una altra ofensiva, els britànics varen intentar al mateix sobre les posicions que ocupava Giovanni Messe, amb l’objectiu de rodejar-lo i aïllar-lo del 5ª Exèrcit alemany. En aquesta ofensiva també varen ser rebutjats però varen patir més baixes.

 

19 de març de 1943

En el Reich:

L’Adolf Hitler es va reunir amb en Heinz Guderian i en Wilhelm Keitel entre altres.

Aquell dia, a fora d’Alemanya circulaven rumors que deien que l’Adolf Hitler estava malalt i que la seva salut era molt dèbil.

En el front oriental:

Tropes de les SS varen reconquerir la ciutat de Bielgorod. Mentrestant, en Joseph Goebbels va rebre informes sobre les retirades alemanyes en el front oriental de l’hivern passat i va observar que en aquestes retirades perdien molt material bèl·lic.

En el nord de l’Àfrica:

A Tunísia, davant la imminent derrota, l’Erwin Rommel va deixar per sempre el desert i va marxar cap a Alemanya. Totes les unitats, en secret, varen quedar en mans d’en Hans Jürgen von Arnim.

18 de març de 1943

A la tarda, el ministre de Propagadanda, Joseph Goebbels, el ministre d’Economia, Walther Funk, el líder sindical nazi i cap de l’organització del Partit, Robert Ley i el ministre d’Armament, Albert Speer es varen reunir amb el ministre de l’Aire, Hermann Göering, en el seu palau de la Leipziger Platz de Berlín durant tres hores. El tema de la reunió era la manera de treure de l’aïllament polític en que creien que es trobava  Adolf Hitler per culpa del seu secretari Martin Bormann i l’Alt Comandant de les Forces Armades (OKW), Wilhelm Keitel. A Goebbels li preocupava que Bormann pogués utilitzar els seus contactes amb els caps regionals del Reich per organitzar una resistència contra les seves aspiracions i, per això, va demanar que el nou Consell de Ministres per la Defensa del Reich, que controlarien ells, pogués espiar i oposar-se a les activitats dels caps regionals. Goebbels va proposar que es celebressin reunions cada setmana i creia que si Göering, com a president del Consell, no podia estar present a cada reunió la presidís ell. Göering que va acceptar la proposta de Goebbels, va donar una detallada exposició del seu criteri sobre l’actual divisió de poders, i va analitzar la psicologia de Hitler senyalant que era el major problema que tenien. Seguidament, van fer una exposició dels bombardejos que patien per part dels Aliats, però a tots els presents a la reunió els va sorprendre que Göering, com a ministre de l’Aire, no estigués gens informat dels atacs que rebien. Llavors, Albert Speer, que estava enemistat amb Fritz Sauckel, creia que Sauckel mentia a Hitler en el número real de treballadors que hi havia a les fàbriques, i va demanar unir les forces per obligar a Sauckel per què facilités els números de forma més fiable. Speer sempre creia que Sauckel no li donava la suficient ma d’obra que ell desitjava.

A la nit, Goebbels va rebre notícies del quarter general que informaven que les SS anaven de victòria en victòria en el front oriental. Llavors, Adolf Hitler li va comunicar per telèfon que volia que públiques les gestes de Josef Dietrich. Hitler també li va comentar que estava en desacord amb l’Exposició d’Art Juvenil de Viena que estava sota la direcció de Badur von Schirach, i li va ordenar que fos ell qui se’n ocupés.

A Tunísia, els Aliats varen alliberar Gafsa.

Aquell dia, la Guayana es va adherir a la França Lliure.

css.php