Home // 1943 // agost

31 d’agost de 1943

Dimarts:

En el Reich:

En el quarter general de RastenburgWalther Funk i Albert Speer volien que l’Adolf Hitler firmés una llei que donava a Speer tota la producció bèl·lica del Reich. Però Speer volia a més aprofitar l’ocasió per aprovar lleis del Pla Quadriennal que no havien provat i que ni sabien els ministres del Reich. Quan Funk va ser informat pel secretari Martin Bormann de les intencions de Speer es va enrabiar amb el ministre d’Armament, ja que no l’havia avisat de les seves intencions. Se sentia traït ja que havia anat al quarter per ajuda a Speer i no entenia per què aquest li amagava informació. L’objectiu del secretari Bormann era enemistar tothom amb Speer. Un enrabiat Funk va comunicar les intencions de Speer a en Hans Heinrich Lammers i al ministre Hermann Göering, que li varen fer demanar explicacions i es va veure obligat a mantenir una reunió amb en Göering, que en un principi també estava molt enfadat amb ell. En la reunió també hi va participar en Funk i varen debatre un per un les noves lleis que volia aprovar Speer. Göering a mesura que anava llegint punt per punt el que volia aprovar Speer anava estant d’acord amb el projecte fins que al final va firmar l’esborrany de la nova llei del Pla Quadriennal, on Speer seria l’encarregat. Un cop Göering va firmar la llei, Lammers no hi va posar resistència i va enviar un telegrama manifestant la seva conformitat.


A Berlín, la RAF va llançar 1.000 tones de bombes a la ciutat causant la mort de 5.000 civils.


Per agreujar encara més la crisi, els alemanys varen començar a patir el bloqueig d’importacions de wolframi de Portugal que servia per les municions. Això va provocar que tinguessin una crisi en la producció de municions. Per posar-hi solució, el ministre Albert Speer va ordenar que es substituís el wolframi per urani, autoritzant la utilització de 1.200 tones d’aquest mineral de les reserves que posseïen. Aquest fet demostrava que el govern alemany havia abandonat la idea de construir la bomba atòmica.


El major de la Luftwaffe Heinrich zu Sayn-Wittgenstein va ser condecorat amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure després d’obtenir 54 victòries aèries.


Per ordres directes d’en Hitler, es va prohibir continuar publicant el Frankfurter Zeitung.

En el front oriental:

Després de molt insistir, Erich von Manstein va aconseguir que Hitler li donés l’autorització per realitzar retirades limitades a Ucraïna. En aquella ofensiva, l‘exèrcit soviètic va alliberar la ciutat de Rylsk.

En el Pacífic:

En l’espai aeri de la petita illa Marcus varen debutar en combat els nous caces nord-americans Grumman F6F, els Hellcats, que varen sortir del portaavions Yorktown.

 

 

 

30 d’agost de 1943

Dilluns:

En el Reich:

 

A Dinamarca, el primer ministre Erik Scavenius es va negar a col·laborar amb les mesures que exigien els alemanys per acabar amb la sobirania nacional danesa.

En el front oriental:

En el sector central, aprofitant que el Grup d’Exèrcits del Sud estava sent atacat, els soviètics varen aprofitar la seva superioritat numèrica i varen començar una ofensiva contra el Grup d’Exèrcits del Centre. L’objectiu era arribar el Dnièper al mateix temps que havien d’ocupar la ciutat de Smolensk. En l’atac d’aquell dia, els soviètics varen aconseguir una penetració que va obligar als alemanys a retirar-se de Yelnia amb grans pèrdues.


En el sector del sud, a prop de Rostov, l‘exèrcit soviètic va reconquerir la ciutat de Taganrog després de que els alemanys es veiessin obligats a abandonar el port de la ciutat. La ràdio alemanya va informar de la caiguda de la ciutat. Les derrotes ja no es podien amagar.

A Itàlia:

Sobre la localitat d’Aversa es va produir una gran batalla aèria entre la Luftwaffe i les forces nord-americanes. Aquests contaven amb  44 bimotors P-38 que escortaven una formació de bombarders B-26, dels quals només un va ser destruït, però es varen perdre 13 caces contra 9 d’alemanys.

29 d’agost de 1943

Diumenge:

En el Reich:

A Dinamarca, el govern danès, després de dimitir el dia anterior per rebutjar l’ultimàtum alemany en què els hi exigien que acabessin amb els disturbis civils que hi havia, va veure com el comandant alemany proclamava una situació d’emergència militar instaurant el toc de queda per la nit i prohibia les vagues i les reunions de més de cinc persones. A més, l’exèrcit danès va ser desarmat, però moltes embarcacions de guerra daneses varen ser barrinades o enviades a Suècia abans de que els alemanys es poguessin apoderar d’elles.

A la Gran Bretanya:

El ministre britànic d’Informació Brendan Bracken va afirmar que tots els rumors sobre una pau separada entre la Unió Soviètica i Alemanya només eren propaganda de la cinquena columna.

En el Pacífic:

El submarí nord-americà USS Seahorse va atacar a un comboi japonès.

28 d’agost de 1943

A Itàlia:

En Benito Mussolini va ser enviat a bord d’un hidroavió de l’illa de Maddalena, a prop de Sardenya, a Gran Sasso, al nord d’Itàlia, un refugi d’esquiadors a 2.112 metres d’altura, com a presoner.

En el Reich: 

A Dinamarca, el govern danès va dimitir després de rebutjar l’exigència alemanya de que reprimís als sabotejadors. Les autoritats daneses havien intentat impedir la col·laboració amb Alemanya.

A Bulgària:

A Sofia, en un accident de cotxe va morir el rei de Bulgària Boris III. Les circumstàncies de la seva mort mai varen ser aclarides i es té que tenir en compte que feia dues setmanes s’havia barallat amb l’Adolf Hitler perquè s’havia negat un cop més a participar amb les seves tropes de guerra i a participar a la deportació dels jueus. A més, des del 23 d’agost el rei, que fins llavors havia gaudit de bona salut i només tenia 49 anys, de cop es va començar a trobar malament i va començar a vomitar. Es molt probable que la causa de la seva mort hagués sigut els vòmits i no l’accident. Tot i que sembla que podria haver sigut enverinat, no s’han trobat proves que demostrin cap mena d’enverinament; per altra banda, també hi ha qui culpa els comunistes del possible enverinament del monarca. Amb la mort d’en Boris, la corona va passar al seu fill Simeó II, de només sis anys d’edat.

En el front oriental:

L‘exèrcit soviètic va recuperar de nou la ciutat de Khàrkiv en el seu avanç cap a l’oest. Aquest cop els soviètics van planejar millor l’ocupació a la ciutat que en anteriors ocasions.

En el Pacífic:

A les illes Salomó, els Aliats varen alliberar Nova Geòrgia. Per altra banda, els Corsair dels Marines varen realitzar una nova incursió a Bougainville i en l’atac d’aquell dia el tinent Al Jensen va aconseguir abatre a 24 avions des de terra.

A Nova Guinea, les embarcacions mercantils japoneses varen ser bombardejades pels bombarders de la USAAF.

27 d’agost de 1943

Divendres:

En el Reich:

L’Adolf Hitler es trobava al quarter general de Rastenburg.


Els nazis varen obrir el camp de concentració de Dora-Mittelbau.

A Itàlia:

El comte Galeazzo Ciano amb la seva esposa Edda i els seus fills varen fugir de Roma davant l’arribada de les tropes alemanyes. Esperaven arribar a Espanya, però el seu objectiu no el varen complir.

A la Gran Bretanya:

El ministre d’Informació britànic Brenden Bracken va pronunciar en públic per primer cop un informe del jerarca nazi Rudolf Hess. El ministre el va descriure textualment com un nazi intel·lectualment dèbil que buscava Quislings per enderrocar violentament al primer ministre Winston Churchill.


Duncan Sandys va escriure un nou informe on reconeixia que els alemanyes estaven desenvolupant dos tipus d’armes diferents. Eren els V-1 i els V-2.

En el Pacífic:

El submarí nord-americà USS Pollack va enfonsar l’embarcació de transports japonesa Tifuku Maru en aigües de Kyushu. Aquest va ser el primer enfonsament després de diversos fracassos del submarí.

26 d’agost de 1943

En el Reich:

El cap de la Cancelleria del Reich, en Hans Heinrich Lammers, va convocar una reunió a la sala del Ganivet del Reich perquè es parlés dels assumptes i dels departaments del Pla Quadriennal. El ministre d’Economia, en Walther Funk, va fer un discurs on es començava a notar uns ànims derrotistes. Al final de la reunió es va arribar a la conclusió de que tota la producció de guerra depengués únicament del Ministeri d’Armament d’Albert Speer, que aquest ja havia parlat d’aquesta mesura un mes enrere amb l’Adolf Hitler. En Lammers va demanar en el secretari d’en Hitler, en Martin Bormann, que era un enemic polític del ministre Speer, que li comuniqués a en Hitler l’aprovació per part dels ministres d’aquella mesura.

En el front oriental:

A Ucraïna, les forces soviètiques del Front Central del general Konstantin Rokossovski varen començar la seva ofensiva per apoderar-se de l’Ucraïna oriental i per creuar el riu Dnieper. El riu formava una part clau de les defenses alemanyes establertes per aturar els avanços dels soviètics. Les tropes d’en Rokossovski no varen aconseguir obtenir una victòria perquè el 2º Exèrcit alemany, que gràcies als avions de reconeixement sabien que es produiria aquella ofensiva, es va defensar amb eficàcia.

En el bàndol Aliat:

A Londres, els mandataris dels Estats Units, la Gran Bretanya i la Unió Soviètica varen reconèixer el Comitè Francès d’Alliberació Nacional d’en Charles de Gaulle.

25 d’agost de 1943

En el Reich:

En Constantin von Neurath va ser substituït per en Wilhelm Frick com a Protector de Bohèmia i Moldàvia. Tot i que en Von Neurath havia sigut destituït per l’Adolf Hitler el 27 de setembre de 1941 va continuar en el càrrec transitòriament.

A Linz am Reihn, va morir el qui va ser ministre de Correus del Reich del 1932-1937, en Peter Paul von Eltz Rübenach.

A l’Atlàntic:

A la badia de Biscaia, els alemanys varen utilitzar per primer cop en combat el míssil Henschel Hs 293, que va danyar a la corbeta HMS Bideford.

En el Pacífic:

L’almirall Chester W. Nimitz va formar a Pearl Harbor el 5º Cos Amfibi dependent de la 5º Flota sota al comandament del general Holland Mc Tyeire. Aquesta unitat s’encarregarà dels desembarcaments a les illes del Pacífic Central en la seva ruta cap a Japó començant per l’arxipèlag de les illes Gilbert.

 

24 d’agost de 1943

Dimarts:

En el Reich:

L’Adolf Hitler va nombrar a en Heinrich Himmler ministre de l’Interior en substitució d’en Wilhelm Frick, que va ser nombrat Protector de Bohèmia i Mordàvia. Fins llavors Himmler havia exercit de cap nacional de les SS i dins del seu Ministeri va unir la Reichsführer SS i la Gestapo.


A Berlín, la gent començava a veure els greus efectes del bombardeig de la nit anterior, el més greu que havia patit la ciutat fins llavors. En total varen morir 5.000 persones.

A l’Atlàntic:

Avions del portaavions d’escorta nord-americà USS Core varen atacar amb càrregues de profunditat al submarí alemany U-185, tipus IXC / 40, a l’Atlàntic nord. Molts mariners del submarí varen quedar atrapats en mig dels incendis o varen ser enverinats per les emanacions del gas de clor. El comandant Höltring es va dirigir desesperat a la sala de torpedes de proa on hi havia dos membres de la seva tripulació que no es podien moure per culpa de les ferides. Aquests li varen demanar a en Höltring que els matés. Després de fer-ho es va suïcidar.

En el bàndol Aliat:

A Quebec va acabar la conferència entre el primer ministre Winston Churchill i el president Franklin Delano Roosevelt començada l’11 d’agost de 1943.

En els Estats Units:

Igual que el dia anterior, Allen Dulles va enviar un comunicat a Washington optimista i ara deia que tot podia passar a Alemanya i afirmava que si continuaven pressionant era probable que Hitler caigués abans de fi d’any.

A la Gran Bretanya:

A Ashford, Londres, va morir la lliure pensadora Simone Weil a causa de tuberculosi i inanició quan treballava en el Servei Civil de voluntaris francesos de la Resistència.

23 d’agost de 1943

Dilluns:

En el Reich:

A la nit, 727 bombarders de la RAF van bombardejar Berlín. Els incendis que es van produir per culpa de les bombes van ser tan greus que el fum era visible a 200 milles de distància.

En el front oriental:

Les forces soviètiques varen agafar el control de la ciutat de Khàrkiv, a la Unió Soviètica, i varen acabar amb la contra-ofensiva alemanya a la zona del Kursk. L’Erich von Manstein va abandonar aquell mateix dia la ciutat encontra de les ordres de l’Adolf Hitler, i es va dirigir al riu Dnièper.

A Sicília:

Després de demanar dues vegades disculpes per l’incident que va tenir amb dos soldats després de bufetejar-los per no anar a lluitar al·legant problemes psicològics, George Patton ara va demanar perdó a un dels soldats que havia bufetejat, el soldat Charles Kuhl.

A Bulgària:

Sense haver presentat amb anterioritat cap símptoma de malaltia, el rei Boris III va patir un sobtat atac de vòmits, que com a conseqüència li varen provocar la mort el 28 d’agost. Només feia nou dies que havia visitat a l’Adolf Hitler en el quarter general de Rastenburg i de seguida varen aparèixer rumors que deien que Hitler l’havia fet enverinar perquè s’havia negat a deportar els jueus búlgars.

A la Xina:

21 bombarders japonesos, escortats per 31 caces, varen realitzar un atac a Xina i varen combatre contra les defenses xineses, que varen destruir només un bombarder i en varen deixar uns quants de danyats contra la pèrdua d’un caça P-40, un P-43 i dos P-66.

En els Estats Units:

El cap del OSS a Berna Allen Dulles va enviar u comunicat a Washington que deia que a Alemanya s’hi havia instal·lat un estat d’ànim desesperat i que no es veien general políticament sòlids, ja que se sabia que els mariscals Gerd von Rundstedt i Alexander von Falkenhausen eren els dos antinazis. A més, Dulles deia que Hermann Göering estava eclipsat i que corria el rumor a Berlín de que havia intentat marxar a Suècia. Per acabar, Dulles deia que Martin Bormann i Heinrich Himmler estaven en disputa.

22 d’agost de 1943

En el Reich:

Bombarders nord-americans varen bombardejar Berlín.

En el front oriental:

Els alemanys varen evacuar la ciutat de Khàrkiv.

A Itàlia:

A Palerm, Sicília, l’incident d’en George Patton després de clavar dues bufetades a dos soldats que no volien anar a lluitar per problemes psicològics encara cuejava. El general es va veure obligat a demanar disculpes al personal mèdic i a les infermeres presents durant aquell episodi. Hores més tard, en Patton va demanar intercessió a l’actor Bob Hope, que aquells dies es trobava actuant pels soldats desplegats a l’illa, per què transmetés als seus homes que a ell li preocupava sincerament el benestar dels seus soldats.

css.php