Home // 1934 // juny

30 de juny de 1934

La Nit dels Ganivets Llargs:

A les dues de la matinada, l’Adolf Hitler, en Joseph Goebbels, el capità d’avió Hans Baur, en Julius Schaub, en Wilhelm Brückner, l’Otto Dietrich, en Julius Schreck i l’Erich Kempka amb quatre policies varen agafar un avió Ju 52 en el camp aeri de Hangelaar, a prop de Bonn, per dirigir-se a Munic, mentre que en Hermann Göering estava a Berlín per dirigir l’operació, i Heinrich Himmler es dirigia amb avió a la capital alemanya per ajudar a en Göering en dur a terme la repressió. Durant el trajecte, en Hitler, assegut en el primer seient de la gran cabina, no va dir ni una paraula però tampoc se’l veia irritat. A dos quarts de cinc de la matinada, varen aterrar en el camp aeri d’Oberwiesenfeld, a Munic, on els esperava el gauleiter Adolf Wagner amb el seu ajudant acompanyat per membres de les SS. Un cop va baixar de l’avió, en Hitler va parlar amb en Wagner, que li va dir que les SA de Munic havien intentat de manifestar-se per la ciutat amb les seves armes cridant insults contra ell. Enfadat, en Hitler va pujar al cotxe del gauleiter i es va dirigir cap a la ciutat bavaresa amb l’objectiu de detenir a l’Ernst Röhm i els seus seguidors de les SA, que se’ls acusava de conspirar contra al règim nazi. Mentre el líder nazi es dirigia a Munic, 3.000 membres de les SS varen ocupar els carrers de la ciutat bavaresa per provocar disturbis i varen cridar: El Führer estar encontra de nosaltres, la Reichswehr estar encontra de nosaltres; les SA, als carrers.

Als pocs minuts, en Hitler i els seus ja corrien per la ciutat i varen evitar passar per davant de la Casa Parda de la Briennerstrasse, que estava ocupada des de primera hora per la Reichswehr, i es varen dirigir directament al Ministeri de l’Interior de Baviera, a la Ludwigstrasse, on es varen reunir amb els líders de les SA que havien provocat aldarulls la nit anterior. Tots els membres de les SA es varen quedar molt sorpresos davant d’aquella inesperada visita, i en Hitler, només entrar a la sala, els va cridar de males maneres i va fer cridar al cap de la policia, el comandant retirat Schneidhuber, i al cap de les SA de Munic, Schmidt, que ja estaven sota arrest domiciliari per ordres del gauleiter Wagner. En Hitler es va precipitar damunt d’ells i els va arrencar les insignes i els galons mentre els insultava i, en seguit, els va fer detenir a tots i els va fer portar a la presó de Stadelheim. Sabent que havia fet el primer pas va cridar: Cap a Bad Wiessee!. Cap a les cinc del matí, una columna de carros blindats varen avançar ràpidament per la carretera que anava de Munic a Bad Wiessee, al costat del llac Tegeren, a una distància de 65 quilòmetres, on en Röhm i els seus companys dormien a l’hotel Hanselbauer sense vigilància. En Hitler es va dirigir a l’Hotel acompanyat per en Goebbels, pels membres de les SS, la Gestapo i de la policia. Un vehicle blindat de la Reichswehr obria camí i protegia la llarga columna de cotxes.

Primer varen arribar dos automòbils Mercedes negre a Bad-Wiesse, i després varen arribar més cotxes amb agents de policia. El guàrdia SA que vigilava la porta de l’Hotel es va deixar detenir sense posar resistència en veure’ls. A dos quarts de set del matí, en Hitler i dos homes més varen entrar a l’establiment amb facilitat i varen entrar al vestíbul. Un cop dins, varen detenir el standartenführer, Uhl, i després el comte Von Spretei, l’ajudant d’en Röhm, que s’havia despertat després de sentir tant soroll i havia sortit a fora l’habitació. En Hitler es va dirigir cap a ell i amb una vella fusta de pell d’hipopòtam, un regal dels seus admiradors al començament de la seva carrera política, el va colpejar violentament a la cara i el va deixar en mans de les SS. A continuació, en Hitler es va dirigir a la planta baixa de l’edifici i varen ordenar al cambrer de l’Hotel que truqués a la porta de l’habitació d’en Röhm. Quan el cap de les SA va obrir la porta mig adormit, en Hitler el va cridar amb la pistola a la mà i li va dir: Estàs detingut porc!, i li varen donar uns minuts perquè es vestís per a continuació portar-lo al vestíbul de l’Hotel amb els altres detinguts. En Röhm no va dir massa res perquè estava molt adormit en aquells moments. Mentre el líder de les SA es vestia, en Hitler va fer detenir a tothom, però quan va veure al líder de les SA de Breslau, l’Edmund Heines, al llit amb el seu xofer de 18 anys va ordenar afusellar-los d’immediat. Varen ser trets a empentes de l’habitació i en els seients de darrere d’un cotxe varen ser assassinats a trets i els seus cadàvers varen ser abandonats allí. Aprofitant un moment de distracció, un dels homes d’en Röhm va intentar disparar a en Hitler amb el seu revòlver però va ser abatut. Sabent que no hi havia res a fer, un destacament de les SA arribat per fer el relleu de la guàrdia es va deixar arrestar sense protestar. Al voltant de les vuit del matí, les SS varen anar executant a tots els que es trobaven per la casa, excepte a en Röhm i alguns dels seus companys que els varen portar amb autobús a la presó de Stadelheim per ser executats més tard.

Un cop havia acabat tota l’operació, en Hitler va nomenar a en Viktor Lutze stabschef de les SA però no li va donar el rang de ministre. Amb el nomenament, en Hitler li va entregar dotze punts que havia de canviar de les SA com la necessitat d’eradicar l’homosexualitat, el llibertinatge, les borratxeres i l’alt nivell de vida. Llavors varen viatjar en direcció a Munic. A davant de tot hi anava el Mercedes d’en Hitler, el líder nazi estava assegut a darrere amb Goebbels, i molt a prop d’ell hi anava el segon vehicle amb els agents de la policia i, a certa distància, l’autobús amb els detinguts. Tots els cotxes que anaven en direcció contrària eren aturats per precaució. En arribar a Munic, en Lutze va conduir l’autobús fins a la presó de Stadelheim i varen empresonar a en Röhm a una cel·la sota estricte vigilància. En Hans Frank es va passejar pels passadissos de la presó perquè com a ministre de Justícia de Baviera va quedar molt sorprès que amb poques hores es detinguessin a tantes persones involucrades en un cop d’Estat. En Frank va visitar a en Röhm, que aquest li va dir que ell només era un soldat i que en Hitler estava influenciat pels seus enemics. Durant la resta del dia en Frank va fer tot el que va poder per salvar les seves vides. Mentrestant, a Stuttgart, 200 homes de l’escorta d’en Hitler i amb vehicles del 5ª Regiment de l’Exèrcit, comandats per en Josef Dietrich, es varen posar en marxa en direcció a Wiessee. A Bad-Toelz la columna va ser parada i enviada en direcció a Munic perquè ja no feia falta que es dirigissin a l’hotel Hanselbauer perquè tot havia anat com havien planejat.

A les vuit del matí, en Hitler i els seus col·laboradors es varen dirigir a la Casa Parda a la Briennerstrasse, on en Josef Dietrich estava esperant noves ordres. Quan en Hitler el va veure es varen reunir en el saló de senadors li va donar una llista amb els noms dels alts funcionaris de les SA que estaven detinguts a la presó de Stadelheim i tenien que ser afusellats. L’única queixa que varen posar va ser que si no actuaven ràpid es faria fosc i els escamots d’afusellament no podrien disparar. En Hitler es va quedar a Munic fins la nit, concretament va estar a la Casa Parda, i va estar molt enrabiat durant tota l’estona ja que estava convençut que¨les SA havien efectuat la pitjor traïció de tota la història. Va acusar a en Röhm d’haver cobrat 12 milions de Reichsmarks de França perquè el detingués i l’assassinés i perquè entregués Alemanys als seus enemics. Abans de retirar-se a la seva habitació per descansar, en Hitler va donar l’ordre de que s’afusellés d’immediat a sis membres de les SA empresonats a Stadelheim i va marcar amb creus els seus noms en una llista que l’hi havia proporcionat l’administració de la presó. Per la seva part, en Rudolf Hess, que també es trobava a Bad Wiessee, es va oferir voluntari per disparar ell mateix als traïdors, concretament a en Röhm. De seguida la Casa Parda es va omplir de presoners sota la guàrdia d’elements de les SS fortament armats que havien rebut ordres de disparar al menor moviment.

Al voltant de les dues de la tarda ja hi havia més de 200 detinguts i es va decidir portar-los a tots a la presó de Stadelheim. Per ordre d’en Hitler, agents alemanys varen anar a veure a en Röhm en la cel·la 474 de la presó de Stadelheim per suggerir-li que es suïcidés, però en Röhm es va fer el desentès. A la nit, va arribar l’ordre de que si en Röhm rebutjava suïcidar-se se l’havia d’executar. Aquella mateixa nit, un grup d’homes de les SS dirigits per en Sepp Dietrich es varen presentar a la presó de Stadelheim. Recorren nerviós els passadissos de la presó, en Dietrich es posava darrere de les portes de les cel·les  i desviant la mirada es dirigia a cada un dels detinguts per anunciar-los: Has sigut condemnat a mort pel Führer! Culpable d’alta traïció. Heil Hitler!. Acabat de dir aquesta frase, ordenava que li obrissin la porta i s’emportaven un per un els presoners de les SA per afusellar-los al patí central. El primer executat va ser l’Auguste Schneidhuber, el cap de les SA i prefecte de policia de Munic i que estava a la cel·la 504, i el varen seguir el general Hans Hayn, el Gruppenführer de les SA a Munic que estava a la cel·la 503, l’Edmund Schmidt, el Gruppenführer de les Sturmabteilung, la força de les Seccions d’Assalt, que estava a la cel·la 497, el general Fritz von Kraussner, el coronel Lasch, el coronel Kopp, i el compte Hans Joachim von Spreti-Weilbacht, el comandant del regiment de les SA de Munic que estava a la cel·la 502. Tots varen ser assassinats per un batalló de l’Ordre Negra dirigit per un oficial de les SS. Pel director de la presó, en Robert Koch, no li va ser fàcil dur a terme tantes sentències de mort, i ell mateix va tatxar amb tinta verda els noms de la llista dels que havien sigut assassinats.

A Berlín, a dos quarts d’onze del matí, varen començar les detencions programades pels nazis quan en Hitler va trucar a en Hermann Göering per dir-li la paraula clau, Kolibri, que volia dir que s’ordenava la sortida d’esquadrons d’execució per eliminar apart dels membres de les SA, els opositors del règim nazi. La xifra total d’assassinats no sé sap del cert avui en dia, alguns historiadors parlen d’un centenar d’assassinats i altres diuen un miler. En Hitler va reconèixer 77 morts, el Ministeri de Justícia en va reconèixer 207 i segons el procés de Munic de 1957 n’hi van haver un miler. Al cap d’uns minuts, en Joseph Goebbels va trucar a Berlín des del despatx d’en Ritter von Epp i va també ordenar-li a en Göering que posés en marxa l’última fase del pla que consistia en acabar d’executar i detenir les SA de tot Alemanya, com per exemple a en Karl Ernst, el líder de les SA de Berlín, qui en Hitler creia que era una de les figures més importants del complot, i li va dir que la majoria dels criminals estaven arrestats. En Göering va dirigir la purga des de la seva residència personal a la Leipzigerplatz, amb l’ajuda d’en Himmler i d’en Reinhard Heydrich i del seu assistent Paul Koerner, que pertanyia a les SS. Els criats servien entrepans mentre els detinguts eren portats a les avantsales de la casa d’en Göering quedant sota custòdia esperant la sentència dels homes que lideraven la purga. Segons es cridaven els noms dels últims que arribaven, es podia sentir a en Göering cridar Afusellat!. Amb els noms taxats en les llistes d’en Göering, els condemnats eren portats a la mort a l”Escola de Cadets de Lichterfelde, el lloc principal on es van produir les execucions. L’àrea del voltant de la casa de Göering estava acordonada per guàrdies de les SS armats amb metralladores. Mentre Berlín es mobilitzava per acabar amb els opositors, en Goebbels va rebre ja d’en Hitler les directrius propagandístiques i donava les primeres instruccions per la premsa i la ràdio. Però no només a Munic i a Berlín es varen produir assassinats, a Silèsia els caps de les SA varen ser reunits a la sala de ball i després varen ser transportats fins a Beutsch-Lissa on varen ser afusellats.

Els nazis varen aprofitar l’onada de terror per assassinar a personatges com:

En Gregor Strasser, que va ser detingut a dos quarts de tres del migdia per un grup de deu homes quan estava treballant en un taller de la fàbrica de productes químics Schering-Kahlbaum-Konzeern i va ser portat a la presó de la Gestapo a Columbiahaus, a la Prinz Albrechtstrasse. L’eix líder nazi va ser tancat en una cel·la amb altres líders de les SA ja arrestats. A la tarda, un agent de les SS el va anar a buscar i el va conduir a una cel·lar on va estar-hi sol. Després va ser torturat en els soterranis de la presó de la Prinz-Albrechtstrasse fins que va quedar inconscient, li varen disparar un tret que li va tocar una artèria. Estirat damunt al jaç, sabia que la seva vida s’acabava en veure la sang que perdia i va salpicar amb la seva pròpia sang la paret. El presoner que estava a la cel·la del costat va sentir com Strasser es movia durant una hora mentre es desengrava. En Reinhard Heydrich en persona va anar a veure si s’havia complert l’ordre de deixar-lo morir i va ser ell qui va donar l’ordre de deixar-lo morir lentament.

En Karl Ernst, que va ser arrestat a Bremen quan estava apunt de sortir amb un vaixell per passar la Lluna de Mel a Madeira. Al principi, tant ell com la seva esposa varen pensar que tot era una broma, però després de que el fessin pujar en un avió cap a Berlín i de ser empresonat en el quarter de Lichterfelde amb altres detinguts va veure que no era cap broma i al cap de dues hores va ser el primer en ser afusellat.

L’antic canceller i membre de la noblesa, el general Kurt von Schleicher, i la seva esposa, Von Bredow, filla del general de Cavalleria Von Hennings, que varen ser assassinats a trets per dos homes quan varen sortir de la porta del jardí de la seva casa que havien llogat al poderós industrial de Colònia Otto Wolff, a Neu-Babelsberg, a les afores de Berlín. Els assassins varen apartar a la criada per poder matar al matrimoni Von Schleicher. Els cadàvers varen ser descoberts per la seva filla, una nena de dotze anys, quan tornava del col·legi. Segons la investigació nazi, en Von Schleicher va intentar treure una pistola i va ser en aquell moment quan els dos agents varen treure les seves armes per reduir-lo i quan la senyora Von Schleicher es va tirar al coll del seu marit per protegir-lo va ser quan se li va disparar l’arma al seu marit ferint-la greument per després morir.

En Gustav von Kahr, que va ser detingut en el seu domicili i va ser conduït amb autobús fins al camp de concentració de Dachau, on va ser assassinat pel homes de les SS a cops de pal. El cos va ser desmembrat i mutilat i va ser tirat a un pantà a prop de Dachau.

Al matí, dos senyors es varen presentar a la Cancelleria del Reich preguntant pel secretari de Franz von Papen, el oberreigierungrstart Herbert von Bose, que estava reunit en el seu despatx. Els dos homes varen demanar a en Von Bose que sortís un moment perquè tenien un missatge molt important per ell. Quan va sortir a l’avantcambra els dos homes varen treure cada un un revòlver i el varen disparar sense pronunciar una paraula deixant-lo morir a la catifa.

També varen ser assassinats l’ex ministre de Defensa del govern d’en Von Schleicher, en Ferdinand von Bredow. L’editor i ajudant d’en Von Papen, l’Edgar Jung, que havia sigut arrestat per la Gestapo el 21 de juny de 1934 i va ser trobat mort l’endemà en una carretera d’Oranienburg. L’Erich Klausner, el dirigent del Ministeri de Comunicacions i director de l’Acció Catòlica de Berlín, que va ser assassinat en el seu despatx en el Ministeri de Comunicacions. Quan el ministre Peter Paul von Eltz-Rübenach va anar a veure què passava en el seu Ministeri va ser amenaçat i el varen obligar a retirar-se. En Glaser, un advocat que s’havia querellat amb els diaris nazis, que va ser assassinat a trets a la porta de la seva casa. El pare Bernhard Stempfle, que havia corregit el Mein Kamp i que es deia que sabia masses coses sobre la mort de la Geli Raubal, que va ser assassinat a trets a la porta de la seva casa. El cap dels estudiants catòlics de Munich, en Beck, que va ser assassinat en un bosc. El cap de la Joventut Hitleriana de Dusseldorf, en Probst, que va ser executat quan intentava fugir. També varen trobar la mort aquell dia el capità Ehrhardt, en Gehrt, un as de l’aviació condecorat en el front amb la Medalla al Mèrit, en Romshorn, el prefecte de policia de Gleiwitz, en Schragmuller, el prefecte de la policia de Magdeburg, i els companys d’en Karl Ernst: en Voss, en Sander, en Beulwitz i Schmidt entre altres.

En Hermann Göering estava en el seu estudi amb en Heinrich Himmler quan en Bodenschatz, que en Göering havia enviat a buscar a en Von Papen al seu despatx, va entrar-hi amb en Franz von Papen. El vicecanceller va preguntar per en Hitler ja que volia ser informat del que estava passant. En Göering, que tenia aquell dia el poder executiu de tot el nord d’Alemanya, li va respondre que havia tingut que volar a Munic per sufocar una revolta dirigida per en Röhm i que ell s’ocupava dels insurgents de la capital. En Von Papen va protestar perquè creia que com a vicecanceller li tocava a ell dirigir les operacions de Berlín, però en Göering se li va negar. Mentre en Göering i en Von Papen discutien sobre qui havia de dirigir les operacions a Berlín, en Himmler va trucar per telèfon des d’una altra habitació i, segons el guàrdia de l’avantsala, va dir: Ja podeu seguir endavant. En Himmler acabava d’ordenar matar o arrestar a tots els col·laboradors del vicecanceller. Llavors, en Von Papen es va fer enrrere de les seves crítiques quan va saber que en la seva vicecancelleria havien disparat sense contemplacions a en Bose per oferir resistència i que la seva secretària, la baronessa Stotzingen, i en Savigny i en Hummelsheim havien sigut detinguts. A més, els seus despatxos varen ser registrats en busca de documents secrets i després van ser clausurats, i es varen fer explotar una sèrie de caixes de seguretat de l’edifici que abans havia sigut un banc. Quan el vicecanceller va tornar a casa seva se la va trobar rodejada per un destacament de les SS. Quan va entrar a casa es va trobar que el telèfon estava tallat i en el seu saló de convidats s’hi va trobar a un capità de la policia que li va impedir tenir qualsevol contacte amb el món exterior durant tres dies. En Göering va ser qui va ordenar l’arrest domiciliari del vicecanceller. Però en Von Papen va admetre que, en ordenar el seu arrest, en Göering li va salvar la vida i que tant en Goebbels com en Himmler el volien assassinar.

Aquella mateixa tarda, l’oficina de Premsa del Partit va publicar un comunicat confús. En Göering va fer una declaració a la premsa, convocada en el Ministeri de Propaganda, perquè era urgent per ells donar una versió oficial dels fets perquè diversos diaris de províncies ja publicaven números especials i la premsa estrangera començava a fer-se preguntes. Lluint el seu flamant uniforme, en va parlar en un to solemne però poc convincent. Va començar parlant dels preparatius del putsch que volia fer en Röhm, de les depravacions sexuals dels líders de les SA i de l’obstinació d’ells de fer una segona revolució. A continuació va anunciar que en Von Schleicher estava conspirant a l’estranger i que per haver-se resistit havia sigut assassinat. A més, va afegir que en Röhm ja no pertanyia al món dels vius i va dir que havia complert una missió.

Al vespre, en Hitler va agafar la llista de les persones que havien de ser assassinades i va marcar 110 noms amb llapis vermell i va donar l’ordre d’executar-los. El ministre de Justícia de Baviera, en Frank, va quedar espantat pel número de víctimes i va fer revisar la llista que en Hitler havia marcat amb número vermell per reduir-ne el número. A la nit, en Hitler va agafar un avió amb en Dietrich i en Goebbels, que estava marejat i amb ganes de vomitar, per dirigir-se a Berlín. Quan va aterrar a l’aeroport de Tempelhof l’estaven esperant en Hermann Göering, en Heinrich Himmler, en Wilhelm Frick, en Daluege i un grup d’oficials de la policia. En Hitler va ser el primer en sortir del avió, i quan estava descendint per les escales de l’avió una guàrdia d’honor va presentar armes. Anava vestit amb una camisa bruna, corbata de llaç negre i botes militars altes i negres, el seu rostre era pàl·lid, sense afaitar, amb cara de no haver dormit. Sense dir cap paraula va donar la mà a tots els membres del grup que l’esperaven i va passar revista lentament a la guàrdia d’honor. Després, quan va caminar cap al automòbil que els esperava, va començar a parlar amb en Göering i amb en Himmler, que li va treure una arrugada llista. En Hitler la va llegir a poc a poc mentre murmurava amb en Himmler. Segons sembla, en Hitler es va sorprendre quan va veure que a la llista dels que havien assassinat hi havia en Gregor Strasser. En Himmler li va assegurar que s’havia suïcidat i, dies mes tard, en Hitler va donar ordres per assegurar una pensió a la viuda de Strasser. Després, en Hitler es va reunir amb Göering, que li va demanar que es publiqués una ordre prohibint futures execucions, cosa que va excedir.

Aquell dia, es va conèixer com la Nit dels Ganivets Llargs. La majoria dels alemanys no tenien coneixement de les discrepàncies entre les SA i el règim nazi, però les simpaties del poble alemany varen anar cap a en Hitler i varen donar suport a la massacre. La Reichswehr no va protestar pels assassinats, tot el contrari, desitjava aquella operació. Les dues principals confessions cristianes es varen abstenir de criticar la purga.

Curiositats:

Durant aquella nit, a Munic, el doctor Willi Schmidt, un crític musical del Muenchener Neueste Nachrichten, estava tocant el violoncel en el seu apartament mentre la seva esposa feia el sopar i els seus tres fills jugaven, quan de cop va sonar el timbre de la porta i quatre homes armats de les SS varen entrar i es varen emportar el doctor sense donar explicacions per afusellar-lo. Mai es va informar sobre aquest afer però segons sembla les SS es varen equivocar ja que buscaven a una altra persona del mateix nom que estava detingut a la presó i per error varen afusellar al crític musical. Quan la senyora Schmidt va recuperar el cos del seu marit la varen advertir que no obrís el taüt. Més tard, les SS li varen enviar una quantitat de diners lamentant la mort del doctor, però la senyora Schmidt es va negar a acceptar les disculpes, i el propi Himmler, que tenia por que xerrés, la va trucar i li va suggerir que agafés els diners i callés. La senyora Schmidt es va continuar negant-si, i llavors en Hess la va trucar i li va donar una pensió i li va dir que el seu marit havia mort com un màrtir per una gran causa.

Els nazis també varen assassinar per error al cap de la Hitlerjugend de Saxònia, en Laemmermann, perquè el seu nom apareixia per error a la llista negre. La seva viuda va rebre les cendres del seu marit acompanyades per cartes plenes d’excuses

Els nazis varen explicar que en Klausener, un dels homes que va ser assassinat aquell dia i director de l’Acció Catòlica de Berlín, s’havia suïcidat. Quan la viuda va anar a reclamar el pagament de l’assegurança de vida, la companyia es va negar a abonar-li l’import per tractar-se d’un suïcidi. L’advocat de la senyora Klausner va demanar que es tornés a obrir una investigació pel Ministeri de l’Interior, però li varen respondre que tenia que presentar una querella si volia que el cas tornés a ser examinat. La Gestapo de seguida es va veure amenaçada i va detenir a l’advocat i el varen tenir moltes setmanes a la presó per haver-se atrevit a posar en dubte un suïcidi confirmat per la Gestapo.

Segons l’Alfred Rosenberg, en Hitler no volia assassinar a en Röhm.



Les Waffen-SS

Les Waffen-SS varen començar sent una unitat de protecció i de xoc de la direcció del partit nazi dins de les SA fins que es varen convertir en una força de combat independent amb un total de 950.000 soldats de vint-i-cinc nacionalitats diferents, en un total de 38 divisions de combat. Durant l’hivern de 1939-1940, les SS-Sonderkommandos es varen transformar progressivament en les Waffen-SS. Durant la guerra varen morir 352.000 membres i 50.000 varen desaparèixer.

Els orígens de les Waffen-SS provenien de diversos llocs, des de les Freikorps, de la Reichswehr i d’altres grups paramilitars d’extrema dreta que varen sorgir després d’acabar la Primera Guerra Mundial. El principi eren un grup dins de les SA que protegien a l’Adolf Hitler durant els anys 20, i eren uns criminals sense escrúpols. Quan gran part de les SA varen ser eliminades el 30 de juny de 1934 en la Nit dels Ganivets Llargs, i les SS varen agafar més poders i varen créixer en número de membres, llavors varen demanar crear un altre cos militar de protecció, i en Heinrich Himmler  va decidir crear les Waffen-SS, un cos independent de les SA i de les SS. Tot i ser un  cos independent, eren inferiors a les SS i rebien les armes de segona mà i els equips eren inferiors als de les SS. El principal objectiu de les Waffen-SS era eliminar el comunisme d’Europa, i per això varen créixer en el seu poder i influència durant l’Operació Barbarroja. Estava destinada a ser l’Exèrcit interior de la policia, deixant a la Wehrmacht sense poder a la llarga.

Quan va començar la Segona Guerra Mundial, les Waffen-SS només varen tenir un paper petit en els combats, però a mesura que la guerra va anar avançant i es necessitaven més soldats el seu paper militar va créixer.  A principis de 1940, molts voluntaris es varen allistar a les Waffen-SS, que contava amb uns 100.000 homes (64.000 voluntaris i 36.000 reclutes). A Polònia, aquestes primeres unitats varen donar mostres de la seva violència, fet que va provocar que en Himmler les ampliés amb noves divisions. Com més creixien els seu número de personal més creixien el número de crims que cometien, sobretot en els països de l’est. El lema dels voluntaris Waffen-SS en el front oriental va ser; Jove, treu profit de la guerra, la pau serà terrible. En Himmler va quedar cada cop més satisfet pel valor que demostraven en combat i va voler ampliar-la el 1941 reclutant més personal des de l’estranger, encara que no fossin de raça ària. A partir de llavors, les divisions tenien una minoria d’alemanys i la majoria d’estrangers, i d’aquesta manera es va considerar les Waffen-SS una legió estrangera. Amb la necessitat de disposar de més homes, en Himmler va rebaixar les seves pretensions racials: El 1943 hi havia dins de les Waffen-SS soldats musulmans, els Handschar. Alguns d’aquests soldats musulmans es varen entrenar a Croàcia i Bòsnia, i uns pocs a Àustria i Alemanya, però el grup més nombrós va ser entrenat en el camp de Neuhammer, Baixa Silèsia. La presentació oficial d’aquests soldats es va donar a Zagreb amb una gran cerimònia. El 1944 es va crear una divisió albanesa, la Skanderberg, una divisió francesa, la Charlemagne, i una divisió hongaresa, la Hunyadi. El 1945 hi havia una divisió croata, la Kama, una valona, la Wallonie, una holandesa, la Nederland, i una italiana, la Halia. A part, entre les unitats menys importants hi havia també algunes formades amb el que en Himmler anomenava pobles salvatges. Els regiments de Turkestan, del Caucas, la Legió Índia, el batalló d’esquiadors noruecs, els batallons romanesos i búlgars, i divisions cosaques. Totes aquestes tropes portaven al mateix uniforme.

Al final de la guerra, la Waffen-SS contava amb 40 divisions i 594.000 homes. Tenia una quarta part de les divisions blindades i una tercera part de les divisions mecanitzades del conjunt de l’exèrcit alemany. Quan la guerra va anar avançant en contra dels interessos alemanys, en Hitler va culpar a les Waffen-SS d’aquelles derrotes i va amenaçar-les en dissoldre-les. Una conseqüència de la seva duresa es va mostrar quan els soviètics avançaven cap a Alemanya, i es varen revenjar de forma cruel contra als soldats de les Waffen-SS per totes les matances que havien provocat. Juntament amb alguns regiments d’elit, varen tenir un paper important en la contraofensiva de l’Erich von Manstein el febrer-març de 1943 i en la recuperació de Khàrkiv.

A l’abril de 1945 les Waffen-SS varen ser l’últim cos de combat que va defensar el Reichstag fins que el maig de 1945 es varen rendir als nord-americans. Després de la rendició d’Alemanya, els membres de les Waffen-SS varen ser capturats i extraviats els seus països d’origen, on molts varen ser executats. D’altres membres varen aconseguir fugir a altres països com l’Espanya d’en Francisco Franco, on varen poder viure amb total llibertat. En els Judicis de Nuremberg varen ser condemnades com a part d’una organització criminal degut a la seva participació en les atrocitats i els crims de guerra. Els soldats rasos no se’ls va condemnar en els Judicis de Nuremberg.

Entre les divisions més cèlebres cal destacar: Leibstandarte-SS Adolf Hitler, Das Reich, Hitlerjunged, Totenkopf, Götz von Berichingen, Hohenstaufen, Norland entre altres.



29 de juny de 1934

A Essen, al matí, Adolf Hitler va visitar les fàbriques Krupp a Westfàlia acompanyat pel director general Gustav Krupp von Bohlen i Halbach. Hitler es va mostrar molt amable durant la visita i va saludar als treballadors de la fàbrica. Krupp es va queixar de que els treballadors tenien que abandonar massa sovint el seu lloc de treball per efectuar marxes i exercicis militars, i Hitler li va respondre que tenia tota la raó i que aviat acabaria amb aquelles marxes. Després, Hitler va tornar a l’hotel Kaiserhof per volar cap a Bonn, però el varen informar que en aquell moment no era possible enlairar-se perquè l’avió tenia avariat el motor dret. Mentre s’esperava va mantenir contacte amb Hermann Göering que es dirigia a Berlín per saber els últims moviments i va trucar a Joseph Goebbels perquè anés immediatament a Bad Godesberg, on pensava presenciar una retreta del Servei de Treball davant la façana de l’hotel Dreesen que donava al Rhin. Esperant que comencés una revolució, Goebbels va pujar a un avió especial a l’aeròdrom de Tempelhof.

A la tarda, un cop arreglada l’avaria, l’avió escorta, un JU-52, amb Hitler i els seus col·laboradors a dins l’avió es varen dirigir a l’aeroport Bonn-Hangelar per dirigir-se a la ciutat de Godesberg. Un cop varen aterrar, els estaven esperant uns automòbils, i escortats per motocicletes de les SA es varen dirigir ràpidament cap a l’hotel Dreesen de Bad Godesberg, a la riba del Rhin. Un cop allotjat a l’hotel, Hitler es va acomodar a la terrassa juntament amb Joseph Goebbels, que acabava d’arribar i va ser informat que Hitler no volia començar encara cap revolució, i el ministre alemany li va explicar que Karl Ernst havia posat en alerta als seus homes de les SA a Berlín, tot i les ordres de Hitler de que estiguessin de permís des del primer dia de juny. Hitler també estava al corrent de que s’havia cridat a un especialista mèdic per què atengués a Paul von Hindenburg a la seva residència de Neudeck, on hi estava greument malalt i era qüestió de dies perquè morís. En aquells moments, Hitler va explicar davant de Goebbels que havia pres la decisió d’atacar les SA i, en seguit, Goebbels va ordenar a les SA de Berlín que es presentessin en els seus respectius llocs.

Per la seva part, Heinrich Himmler va agafar un avió a Berlín i va aterrar a Bad-Godesberg amb els últims informes dels seus agents. Segons aquests documents, que eren una sèrie de falsedats, les SA havien d’atacar el dia següent ocupant els edificis governamentals, matant a Hitler amb un comando que ja tenien designat, i es deia que ja s’havia arribat a un acord entre Ernst Röhm i el general d’artillera, Wilhelm Ritter von Leeb, per entregar armes a les SA perquè sortissin al carrer. De seguida es va establir contactes casi permanents entre Bad-Godesberg i al servei central de la Gestapo a Berlín. En el curs del dia es va rebre un missatge anunciant que els agents del SD a Munic acabaven de veure carregar unes armes en un camió, prova de l’imminent putsch.

Al vespre, Viktor Lutze, un dels líders més importants de les SA, va arribar des de Hannover a Bad-Godesberg per reunir-se amb Hitler, Goebbels, Rudolf Diels, Heinrich Himmler i Otto Dietrich. L’hotel en aquells moments estava vigilat per un cordó de seguretat de les SS. Tots es varen reunir en el menjador de l’hotel d’on es podia admirar el paisatge de les muntanyes del Wester-Wald i la vall del Rhin. Hitler estava molt nerviós movent-se constantment d’una banda a l’altra del menjador. Encara pensava que potser era un error tota aquella operació i no s’atrevia a fer assassinar el qui fins feia poc el considerava un amic, Ernst Röhm. Però Himmler i Goebbels l’intentaven convèncer de que havien d’actuar i Hitler, impacient, va telegrafiar a Ernst Röhm per demanar-li que es reunissin a Wiessee el dia següent. Un cop enviat al telegrama va demanar en els seus ajudants que tingués apunt un avió perquè volia marxar cap a Munic el més aviat possible. Després de sopar, mentre esperaven que tot estigués apunt per començar entrar en acció, Hermann Göering va trucar a Hitler per explica-li que les SA havien convocat la reunió a Munic tal i com ell havia demanat, i Hitler va tornar a cridar als seus ajudants per dir-los que marxaven dintre d’una hora. Posteriorment, Hitler va afirmar que va rebre un missatge alarmant de Göering per telèfon anunciant-li que tant a Berlín com a Munic estava a punt de tenir lloc un intent de cop d’Estat per part de les SA. Llavors, Himmler va tornar cap a Berlín per dirigir la repressió, mentre que Goebbels va marxar amb Hitler cap a Munic.

En el moment que Hitler va ordenar posar en marxar l’operació, a la nit, el president de la Uschla, Buch, i el ministre del Interior de Baviera, Adolf Wagner, varen formar un grup d’homes amb Christian Weber, Emil Maurice i Joseph Berchthold per detenir als líders locals de les SA amb l’excusa de que volien provocar un cop d’Estat. Per Alemanya varen començar a sortir rumors de que les SA s’estaven mobilitzant per provocar un putsch des de Munic. Però els membres de les SA que estaven allotjats a la pensió Hansbauer, a Wiesse, Alemanya, on també hi havia allotjat Ernst Röhm, ningú sospitava res i tothom s’estaven preparant per celebrar l’endemà una reunió de caps de les SA amb l’assistència d’Adolf Hitler. En la reunió, les SA volien obligar a Hitler a que acceptés la formació de les SA dins la Reichswehr. A la nit, Röhm s’estava recuperant d’una forta neuràlgia amb un tractament d’injeccions. Abans d’anar a dormir, el regidor de la ciutat de Munic, Emil Ketterer, li va injectar una injecció i va demanar a tothom que el deixessin dormir. A Berlín, el líder de les SA de Berlín, Karl Ernst, ja es va adonar a la tarda de que alguna cosa estranya passava i va posar en estat d’alerta a les SA. Tot i això, Ernst va creure que el perill venia per un possible putsch dels moviments conservadors dirigit contra Hitler. A quarts de dotze de la nit, en el quarter general de les SS de Berlín, en el Prinz-Albrecht-Strasse, un oberführer de les SS es va dirigir als seus homes per dir-los que l’endemà començava l’acció amb l’objectiu d’assassinar al general Kurt von Schleicher. Per la seva part, l’ex canceller estava en un sopar familiar i va dir en els seus familiars que havia sigut advertit que un gran perill se li acostava.

Aquell dia, el Völkischer Beobachter va publicar un article firmat pel ministre de Defensa Werner von Blomberg sota el títol: L’exèrcit del Tercer Reich, on deia que l’exèrcit havia de servir l’Estat nacionalsocialista, i va replicar unes informacions estrangeres que parlaven d’un complot reaccionari amb el suport de l’exèrcit.



28 de juny de 1934

En el Reich:

L’Adolf Hitler, que acabava de tornar de Baviera, va sortir de Berlín en direcció a Essen acompanyat per en Hermann Göering i en Viktor Lutze per assistir al casament del gauleiter local Josef Terboven. Aquest viatge no entrava en l’ordre normal de les coses perquè en Terboven no era un personatge tant important com perquè em Hitler assistís al seu casament. Abans de marxar cap a Essen, en Hermann Göering i en Heinrich Himmler varen ordenar a la policia i a les SS que estiguessin apunt per atacar a les SA, i en Rudolf Diels es va dirigir a Essen per reunir-se amb en Göering. Després de la boda, l’endemà, en Hitler es va reunir amb els empresaris Gustav Krupp von Bohlen i Fritz Thyssen.

La boda d’en Terboven va mobilitzar tota la ciutat. La cerimònia oficial va començar amb la marxa nupcial del Lohengrin, i després es va celebrar la cerimònia religiosa. Infants vestits amb uniformes de les Joventuts Hitlerianes sembraven roses i sostenien l’enorme cua del vestit de la núvia. El nuvi anava vestit amb l’uniforme de gauleiter amb un braçal amb la creu gamada. Després de la festa religiosa, els convidats es varen traslladar a l’Hotel Kaiserhof, on en l’immens saló es varen deixar els regals. Després del banquet es va fer el ball i en Hitler, en Joseph Goebbels i en Göering ho van aprofitar per reunir-se en la suite imperial per parlar de la possible revolta de les SA. En Julius Schaub, que vigilava la porta on estaven reunits, no parava de rebre missatges d’en Reinhard Heydrich que explicaven detalls de la rebel·lió de les SA i indicava on eren els seus membres. Llavors, en Hitler va rebre un missatge d’en Himmler que deia que l’Oskar von Hindenburg havia accedit a concretar una trobada entre el seu pare i en Franz von Papen. Sabent que havia d’actuar, en Hitler va abandonar la recepció nupcial i va tornar al seu hotel.

A la tarda, en Hitler, que no parava de rebre trucades en què se l’informava de que les SA volien atacar-los,  va decidir que havien d’actuar contra les SA i va explicar que ell personalment aniria a Bad Wiessee, on estaven reunits els principals membres de les SA, i a Munic per sufocar la revolta, i que en Göering i en Himmler s’encarregarien de Berlín. Després de l’entrevista, en Göering va tornar a Berlín i en Hitler es va quedar a l’Hotel per reposar per l’endemà ser present a unes reunions amb els industrials de la regió.

Per la seva banda, l’Ernst Röhm continuava gaudint de les seves vacances per malaltia en les platges de Tegernsee, acompanyat pel seu habitual grup de nois joves, i s’estava preparant per la conferència de les SA que s’havia de celebrar el cap de setmana i d’on s’esperava que hi assistís Hitler. L’ajudant d’en Röhm havia rebut ordres per telèfon de que convoqués una reunió de caps de les SA a Bad Wiessee a l’última hora del matí del 30 de juny de 1934. En Röhm no va sospitar de l’emboscada que li estaven preparant els nazis. Aquell dia, la Lliga d’Oficials Alemanys va expulsar a l’Ernst Röhm de les seves files.

Mentrestant, l’Exèrcit va rebre ordres de posar-se en estat d’alerta. En Josef Dietrich va rebre l’ordre d’agafar un avió per dirigir-se a Munic. En la capital bavaresa, en Hitler li va ordenar que es traslladés a Godesberg, on allí se li va ordenar que es traslladés a Kaufering, a prop de Landsberg, per agafar un comandament militar el 30 de juny de 1934.

27 de juny de 1934

En el Reich:

L’Adolf Hitler es va reunir amb en Werner von Blomberg, en Walther von Reichenau i en Viktor Lutze. En Von Blomberg i en Von Reichenau li varen mostrar a en Hitler les proves de que les SA estaven preparant un atac contra la Reichswehr. Per calmar-los, el líder nazi els va confirmar que detindria els líders de les SA en una conferència a Bad Wiesse, en el Tegernsee, a uns 75 quilòmetres al sud-est de Munic, on residia l’Ernst Röhm. L’operació per desarticular els comandants de les SA estava en marxa des d’aquell mateix dia. En Josef Dietrich va arribar a un acord amb la Reichswehr per agafar les armes que siguessin necessàries per una missió del Führer secreta i molt important.

Per altra banda, una carta pastoral del clergat va criticar durament l’Estat nazi. Aquella carta va indignar a en Joseph Goebbels, que va demanar actuar per acabar amb les crítiques.

26 de juny de 1934

En el Reich:

El culte a la figura de l’Adolf Hitler va començar a ser obsessiu per una part de la població alemanya. Prova d’això són els informes que tenia el govern alemany que explicaven que la gent arrencava trossos de fusta de la reixa del jardí de la casa d’en Hitler a Oberlazberg, i que fins i tot una dona va recollir terra que en Hitler havia trepitjat quan es dirigia a la seva casa del Berghof. Segons uns altres informes, l’admiració cap a en Hitler havia arribat a les classes treballadores, però també apuntava que el poble alemany s’havia adonat de que en Hitler no volia dirigir-se cap al socialisme.

Aquell dia, els comandaments militars varen tenir a les seves mans uns documents que demostraven que l’Ernst Röhm havia armat il·legalment les SA per preparar un atac contra la Reichswehr. Aquests documents varen aparèixer misteriosament en el despatx del cap de l’Abwehr, el capità Conrad Patzig.

 

25 de juny de 1934

Al matí, el cap de la regió militar de Breslau, Paul Ewald von Kleist, va volar cap a Berlín preocupat després de la conversació que havia tingut la nit anterior amb el obergruppenführer de les SA de Silèsia, i es va presentar davant del cap de l’Alt Comandament de l’Exèrcit, Werner von Fritsch. Von Kleist li va dir que tenia la impressió de que algú tenia interès en enfrontar l’exèrcit amb les SA i que totes les notícies que rebia venien de la mateixa font, de l’oficina del Reichsführer de les SS, de Heinrich Himmler, i que pensava que darrera de tot hi havia Reinhard Heydrich. A continuació, Von Fritsch va reunir-se amb Walter von Reichenau per ser informat sobre que passava, i el general li va respondre que era massa tard i li aconsellava que prengués precaucions perquè alguna cosa important s’estava preparant. Llavors, Von Fritsch li va preguntar on era Adolf Hitler, i Von Reichenau li va respondre que estaria aviat a Essen i li va donar una llista definitiva que havia sigut enviada per l’Alt Comandament de les SA i a on es llegia que nombrosos generals amb comandament havien de ser assassinats. Von Fritsch, horroritzat, va rebre després una altra llista de Von Reichenau i a on es llegia els noms de les persones que havien de ser assassinades per frenar la revolta de les SA. La primera llista va ser escrita a primers de juny i figuraven els noms dels que s’havien d’assassinar el 30 de juny de 1934. Aquesta llista també la va rebre el comandant del camp de Dachau i sturmbannführer de les SS, Theodor Sicke. La llista havia sigut preparada per Himmler i Heydrich i era sotmesa a l’aprovació de Hermann Göering i Von Reichenau, que aquest la va portar a Werner von Blomberg que no va dir-ne res. Després de la reunió amb Von Reichenau, Werner von Fritsch va posar les forces armades en estat d’alerta ordenant que es cancel·lés les llicències i que no es moguessin del seu lloc. Els destacaments de motocicletes de la NSKK varen ser armats amb carrabines model 17, i els elements d’Infanteria de les SS amb fusells 98, a 120 cartutxos per fusell, facilitats per les armeries de la Reichswehr.

Continuant amb els atacs verbals contra les SA, Rudolf Hess va dir, al·ludint a les SA, que eren provocadors que intentaven instigar a uns compatriotes contra els altres i encobrien aquest joc criminal amb l’honrós nom de segona revolució.

Per altra banda, en una circular de la direcció d’emissions del Reich, Joseph Goebbels va valorar al compositor Paul Hindemith com un dels millors talents de la generació més jove de compositors alemanys, tot i que tingués que rebutjar enèrgicament la posició intel·lectual que expressava en la majoria de les obres que havia realitzat.

24 de juny de 1934

Franz von Papen va aparèixer en públic, no ho havia tornat a fer després del seu discurs crític amb al règim el 17 de juny de 1934, i va ser aclamat per la població per les paraules que havia pronunciat.

Aquell dia, Joseph Goebbels va fer un discurs a la ciutat d’Essen on va atacar a les classes benestants que els va considerar enemics del nacionalsocialisme.

A Breslau, el cap de la regió militar, Ewald von Kleist, va informar a Berlín de que no parava de rebre notícies d’un imminent assalt als quarters generals per part de les SA. Llavors, Von Kleist va ser informat per part del Ministeri de Defensa que mantingués les tropes a disposició de forma discreta. Després, Von Kleist es va reunir amb el obergruppenführer de les SA de Silèsia, Edmund Heines que li va prometre que no hi hauria cap atac per part de les SA. A la nit, Heines va trucar a Von Kleist per informar-lo de que les SA s’agafarien uns dies de vacances i que per tant no havia de patir, i que ell aniria a Munich en avió per assistir a una reunió dels comandaments.

23 de juny de 1934

El govern alemany va posar en alerta màxima l’exèrcit per una possible revolta.

Mentrestant, el cap dels serveis d’informació de l’Exèrcit, el capità Conrad Patzig, es va trobar sobre la seva taula una ordre secreta d’Ernst Röhm dirigida al gruppenführer de les SA en què deia que les SA havien d’armar-se perquè ja havia sonat l’hora. Patzig va traslladar aquell missatge a Walter von Reichenau que no va semblar sorprès davant del que semblava un missatge de revolta.

Aquell dia, el NSDAP va condecorar amb una condecoració d’or a l’ex militant del partit Gregor Strasser que s’havia retirat de la política després d’ajudar al canceller Kurt von Schleicher el desembre de 1932.

 

21 de juny de 1934

En el Reich:

L’Adolf Hitler va viatjar a la residència del president Paul von Hindenburg a Neudeck per visitar al President, que estava en el seu llit malalt i ja se sabia que no li quedaven gaires dies de vida. Quan en Hitler va baixar de l’avió va observar que se li havia negat la recepció que havia de rebre com a canceller i, en aquells moment, es va adonar que s’enfrontava a una greu crisi si el President moria i el seu lloc era ocupat per l’Exèrcit o la monarquia tal i com volia en Von Hindenburg. Quan pujava les escales de la residència del President es va topar amb el ministre de Defensa ( Reichswehrminister ), en Werner von Blomberg, que el va avisar de que si no prenia mesures per garantir la pau interna en Von Hindenburg instauraria la llei marcial i deixaria la figura del canceller en una posició dèbil. Després de la visita, en Hitler es va retirar a Baviera per pensar que havia de fer per controlar la situació.

Berlín, es celebrava el solstici del districte del Gran-Berlín a l’estadi de Neukölln, i en Joseph Goebbels va cridar a la multitud que els nacionalsocialistes s’havien apropiat del poder perquè no hi havia ningú més que reivindiqués aquest dret. El discurs del ministre alemany va ser interromput en més d’una ocasió pels aplaudiments del públic i, al final, en Goebbels va menysprear el món burgès conservador insultant als seus representants.

A Munic, l’Edgar Jung es va quedar sol a casa seva durant unes hores. En tornar la seva esposa va veure que el seu marit no i era i, buscant per la casa, únicament va descobrir la paraula Gestapo gravada pels seu marit a la paret dels quarto de bany. El seu cadàver va ser trobat el 30 de juny de 1934 en una fosa de la carretera d’Orianenburg. Més tard es va saber que abans de morir en una cel·la de la presó de Munic va ser sotmès a un llarg interrogatori on va ser torturat.

css.php