Home // 1934 // juny

30 de juny de 1934

Dissabte:

La Nit dels Ganivets Llargs:

Continuant en la reunió a l’Hotel Dreesen a Bad Godesberg, tots es varen aixecar quan el guardaespatlles i tinent Wilhelm Brückner va entrar a la sala i els va anunciar que en Josef Dietrich havia arribat a Munic i que acabava de trucar des de la capital bavaresa, tal i com se l’hi havia ordenat, i demanava noves ordres. Hitler va dir llavors que els seus homes de la seva guàrdia, el Leibstandarte SS Adolf Hitler, havien d’haver arribat ja a Kaufering i va ordenar a en Sepp Dietrich que s’hi desplacés per posar-se al front de dues companyies per després dirigir-se amb aquella força a Bad Wiessee, on hi havien els membres de les SA en un hotel. Sabent que no tenia que perdre temps, Hitler va demanar el seu abric de cuir per també dirigir-se a la capital bavaresa. En el vestíbul de l’Hotel, Hitler va rebre una comunicació procedent de Berlín, concretament des de la seu de la Gestapo. Heinrich Himmler demanava parlar amb ell en persona. Hitler en aquells moments estava molt nerviós i només contestava amb monosíl·labs. Després de parlar amb el cap de les SS, Hitler es va dirigir amb els demés i els va dir que Himmler l’hi havia dit que l’Estat Major de les SA a Berlín acabava d’ordenar un estat d’alarma general per les quatre de la tarda d’aquell dissabte i a les cinc tenien que ocupar els edificis oficials. Irritat, el canceller va exclamar que era un putsch!. Goebbels li va fer costat i va començar a maleir a les SA i va recordar com l’1 d’abril de 1931 s’havien passejat pels carrers de Berlín acusant al NSDAP i a en Hitler de trair a les SA i al socialisme nacional. Passats uns minuts, poc abans de la una de la matinada, el gauleiter Adolf Wagner va trucar a l’Hotel des del Ministeri bavarès de l’Interior i va dir que a Munic les SA bavareses tenien els mateixos objectius que a Berlín. Hitler va exclamar que tot estava coordinat i tots els presents a l’Hotel se li varen apropar per escoltar les seves decisions. Hitler va insultar a les SA dient-los que eren uns cucs i uns traïdors mentre el ministre Joseph Goebbels li donava la raó. El líder alemany va parlar de repressió i càstig. De cop, Hitler va ordenar:

Tot el món a Munic immediatament, i des d’allà endavant fins a Bad Wiessee!. 

Un sots-oficial de les SS va rebre ordres d’acompanyar el grup per la carretera que portava a l’aeroport de Bonn, situat a uns quinze quilòmetres de Bad Godesberg. Hitler en aquells moments parlava amb el ministre Goebbels i anava repetint que es tractava d’un putsch contra ell. Llavors, va aparèixer en Wilhelm Brückner que els va anunciar que en l’aeroport Bonn-Hangelar l’aparell personal del canceller ja estava a punt per enlairar-se en menys d’una hora. Hitler en prou feines el va escoltar perquè es va centrar en parlar amb tot el seu entorn de l’operació i Brückner i el personal de l’Hotel es varen dedicar a portar els abrics i les carteres negres de mà als vehicles. A un quart de dues els vehicles que els havien de dur a l’aeroport varen aparcar davant de l’Hotel. Hitler i Goebbels varen pujar a la part del darrere del primer Mercedes. Brückner va seure davant, al costat del xofer. El Obergruppenführer SA Viktor Lutze, Otto Dietrich i altres jerarques es varen distribuir a la resta de vehicles. Per anar ràpid, els vehicles varen passar pel nord de la ciutat de Bonn,evitant el centre i allunyat-se de les ribes del Rin. Varen passar per davant de l’antic Palau dels Electors. A tres quarts de dues varen arribar a l’aeroport de Hangelar i Hitler va saludar als nombrosos oficials presents mentre parlava amb el ministre Goebbels. Sense perdre ni un minut, el canceller es va dirigir amb pas rígid cap a l’avió trimotor Ju 52 que l’esperava mentre el pilot i capità de l’aparell Hans Baur, vestit amb una caçadora amb el coll de pell, se li apropava per explicar-li com estava el temps. Hitler en prou feines el va escoltar i va pujar cap a la cabina amb les mans amagades a les butxaques del seu abric de cuir i amb el cos encorbat cap endavant.

Quan faltaven deu minuts per les dues de la matinada, les personalitats nazis es varen reunir al voltant de l’aparell i Goebbels encaixava la mà amb tots ells per donar les últimes ordres. Abans d’entrar a cabina, Hitler va fer la salutació romanes des de  l’estreta escala. A continuació va apujar a l’aparell Goebbels seguit dels demés. L’últim a pujar va ser el guardaespatlles Brückner. A les dues de la matinada, Adolf HitlerJoseph Goebbels, el capità d’avió Hans Baur, Viktor Lutze Julius SchaubWilhelm Brückner, Otto DietrichJulius Schreck i Erich Kempka amb quatre policies varen volar amb l’avió Ju 52 cap al sud-est, rumb a Munic, mentre que Hermann Göering estava a Berlín per dirigir l’operació que havia d’acabar amb els caps visibles de les SA, i Heinrich Himmler ajudaria a en Göering en dur a terme la repressió. Durant el trajecte, Hitler, assegut en el primer seient de la gran cabina, no va dir ni una paraula però tampoc se’l veia irritat. Goebbels intentava parlar amb Lutze, però el soroll dels motors del Junker impedia sentir-se.

A dos quarts de cinc de la matinada varen aterrar en la pista nord del camp aeri d’Oberwiesenfeld, a Munic, on els esperaven tres vehicles negres i un grup de persones, entre elles el gauleiter Adolf Wagner amb el seu ajudant acompanyat per membres de les SS. Dos vehicles blindats del Wehrkreis VII, la regió militar de Munic, estaven a prop dels cotxes negres per protegir la comitiva juntament amb un camió militar. Un cop es va posar l’escala perquè els passatgers poguessin baixar, Hitler va ser el primer en sortir de l’aparell i es va dirigir cap als vehicles sense saludar ningú. Goebbels el va seguir darrere seu i llavors el canceller es va aturar amb dos oficials de la Reichswehr i a continuació va parlar un membre de les SS va analitzar la situació de Munic. Els membres de les SA que s’havien manifestat en els carrers ja estaven a les seves cases. Hitler va demanar que l’Exèrcit no s’afegís a l’acció i dirigint-se a un oficial de l’Abwehr que tenia al costat, li va dir:

Aquest és el dia més dur, el pitjor, de la meva vida. Però sabré fer justícia. Aniré a Bad Wiessee. Aviseu immediatament de les meves intencions al general Adam

Al costat d’un dels vehicles negres, el gauleiter Wagner li va dir que les SA de Munic havien intentat de manifestar-se per la ciutat amb les seves armes cridant insults contra ell. Hitler el va escoltar amb atenció i va ordenar fer entrar en acció a la Policia Política de Baviera, la famosa Bay Popo, vigilar amb les SS l’estació ferroviària de Munic i impedir que els membres de les SA poguessin desplaçar-se a Bad Wiessee. Enfadat i nerviós, Hitler va pujar al cotxe del gauleiter i es va dirigir cap a la ciutat bavaresa amb l’objectiu de detenir a l’Ernst Röhm i els seus seguidors de les SA, que se’ls acusava de conspirar contra el règim nazi.  Mentre el líder nazi es dirigia a Munic, 3.000 membres de les SS varen ocupar els carrers de la ciutat bavaresa per provocar disturbis i varen cridar:

El Führer està encontra de nosaltres, la Reichswehr està encontra de nosaltres; les SA, als carrers.

El 19º Regiment d’Infanteria estava en alerta des de les quatre de la matinada després de rebre la confirmació des de la Bendlerstrasse la confirmació per tal de que es posessin en estat d’alerta unitats d’artilleria, enginyers, transmissions i transports, i des d’un quart de cinc de la matinada varen sonar els xiulets en el quarter general de Munic. Als pocs minuts, Hitler i els seus ja corrien per la ciutat desèrtica amb només alguns membres de les SA beguts encara al carrer cridant. Alguns dormien en els bancs dels parcs, sense botes i amb la camisa mig oberta, després de passar la nit a les cerveseries de la ciutat. La comitiva va evitar passar per davant de la Casa Parda de la Briennerstrasse, que estava ocupada des de primera hora per la Reichswehr i les SS perquè alguns membres de les SA s’hi havien dirigit, i es va dirigir directament al Ministeri de l’Interior de Baviera, a la Ludwigstrasse, on hi arribarien a les cinc de la matinada. El primer en baixar del vehicle va ser Hitler i a davant l’edifici es va trobar alguns membres de les SS com Emil Maurice, Walther Buch i Hermann Esser. Llavors, Hitler va entrar en el Ministeri seguit del guardaespatlles Brückner per reunir-se amb els líders de les SA que havien provocat aldarulls la nit anterior. Tots els membres de les SA es varen quedar molt sorpresos davant d’aquella inesperada visita, i Hitler, només entrar a la sala, els va cridar de males maneres i va fer cridar al cap de la policia, el comandant retirat August Schneidhuber, que estava dormint al segon pis, davant la sala del despatx del gauleiter i Ministre de l’Interior Wagner. Hitler es va precipitar damunt d’ell i li va arrencar les insignes i els galons mentre l’insultava i, en seguit, el va fer detenir i el va fer portar a la presó de Stadelheim. Hitler anava cridant de que eren uns traïdors mentre la resta estava callada. Goebbels va repassar en un racó de la sala, amb Wagner al costat, la llista dels noms de les persones que s’havien de detenir. A continuació, Wagner va fer cridar al cap de les SA de Munic, el Gruppenführer SA Wilhelm Schmidt, que ja estaven sota arrest domiciliari per ordres del gauleiter. Hitler anava donant voltes per la sala nerviós i mirava constantment per la finestra mentre esperava el Grupenführer. Uns instants després, Schmidt va entrar al despatx i Hitler es va abraonar cap a ell i li va cridar de que era un traïdor i va ordenar de que l’afusellessin. Ràpidament, Schmidt va ser dut també a la presó de Stadelheim sense haver pogut dir ni una paraula. Alguns SA que volien tornar cap a casa varen ser retinguts sota l’ordre d’en Hitler. Al mateix moment, la Casa Parda va quedar envoltada i camions de la Reichswehr es varen aturar en els patis interiors de l’estació de Munic. Els soldats estaven allí només en qualitat de reforços i la seva intervenció només s’havia de produir quan les SS no tinguessin suficients recursos. Sabent que havia fet el primer pas va cridar, poc abans de les sis del matí, Hitler va cridar:

Cap a Bad Wiessee!. 

Wagner va decidir quedar-se en el Ministeri per controlar la ciutat i uns minuts més tard una de carros blindats va avançar ràpidament per la carretera que anava de Munic a Bad Wiessee, al costat del llac Teegeren, a una distància de 65 quilòmetres, on Röhm i els seus companys dormien a l’Hotel Hanselbauer sense vigilància. Hitler es va dirigir a l’Hotel acompanyat per en Goebbels, pels membres de les SS, la Gestapo i de la policia. Un vehicle blindat de la Reichswehr obria camí i protegia la llarga columna de cotxes. En aquell moment es va trucar al secretari del vicecanceller Franz von Papen en el seu domicili de Berlín. El secretari va despenjar el telèfon i quan va preguntar qui era varen penjar. Només volien saber que era el seu domicili. En el número 8 de la Prinz-Albrechtstrasse les comunicacions no cessaven ni un moment. Tot i l’hora que era, Reinhard Heydrich i Heinrich Himmler estaven als seus llocs de treball. Wagner els va trucar per advertir-los que Hitler havia sortir cap a Bad Wiesse i que reclamava la presència del seu secretari Rudolf Hess.

Hitler estava en silenci al costat del conductor, Darrere d’ell, Goebbels parlava tota l’estona de la història de la traïció de les SA i tenia al seu costat un oficial de la Reichswehr, delegat pel Wehrkres VII, que escoltava sense dir res les paraules del ministre. Hitler només va obrir la boca per dir-li en l’oficial que sabia que havia col·laborat amb l’antic canceller Kurt von Schleicher i que lamentava dir-li que havia obert una investigació contra ell, ja que tenia sospites de que estava en contacte amb en Röhm i una potència estrangera. En apropar-se a la carretera que conduïa a la pensió el xofer va començar a reduir la marxa. En l’última corba abans d’arribar a la pensió Hanselbauer hi havia estacionat el camí que transportava als membres del Leibstandarte SS Adolf Hitler i al seu cap Josef Dietrich. La columna de vehicles no es va aturar i varen arribar al cap de pocs minuts a la pensió. Primer varen arribar dos automòbils Mercedes negre i després varen arribar-hi més cotxes amb agents de policia.

Sortint amb els revòlvers a la mà varen rodejar l’enorme construcció blanca seguint les instruccions de les SS. Hitler en aquells moments estava davant de la porta principal rodejat per nombrosos membres de les SS. Al seu costat i tenia el guardaespatlles Brückner i l’antic SA Emil Maurice. El guàrdia SA que vigilava la porta de l’Hotel es va deixar detenir sense posar resistència en veure’ls. Hitler i dos homes més varen entrar a l’establiment amb facilitat i varen entrar al vestíbul. Les dones del servei varen ser apartades a empentes a l’entrada i varen penetrar la casa sense problemes. Un cop dins varen detenir el standartenführer, Julius Uhl, i després el comte Von Spretei, l’ajudant d’en Röhm, que s’havia despertat després de sentir tan soroll i havia sortit a fora l’habitació. Hitler es va dirigir cap a ell i amb una vella fusta de pell d’hipopòtam, un regal dels seus admiradors del començament de la seva carrera política, el va colpejar violentament a la cara i el va deixar en mans de les SS. A continuació, Hitler es va dirigir a la planta baixa de l’edifici i varen ordenar en el cambrer de l’Hotel que truqués a la porta de l’habitació d’en Röhm. Quan el cap de les SA va obrir la porta mig adormit, Hitler el va cridar amb la pistola a la mà i li va dir:

Estàs detingut porc!,

Röhm va protestar quan va veure què passava realment, però Hitler el va tornar a escridassar de males maneres i li va dir que estava detingut. Li varen donar uns minuts perquè es vestís per després portar-lo al vestíbul de l’Hotel amb els altres detinguts. Röhm no va dir massa res perquè estava molt adormit en aquells moments. Mentre el líder de les SA es vestia, Hitler va fer detenir a tothom mentre les SS vigilaven al líder de les SA. Quan va veure al líder de les SA de Breslau, l’Edmund Heines, al llit amb el seu xofer de 18 anys va ordenar afusellar-los d’immediat. Varen ser trets a empentes de l’habitació, mentre Heines es dirigia al SA Lutze per dir-li que no havia fet res. Lutze només li deia que no podia fer res. En els seients de darrere d’un cotxe varen ser assassinats a trets i els seus cadàvers varen ser abandonats allí mateix. El germà d’en Heines, que es trobava a Silèsia, també va ser assassinat pels membres de les SS. Pocs minuts després, els detinguts varen ser duts als vehicles. Aprofitant un moment de distracció, un dels homes d’en Röhm va intentar disparar a en Hitler amb el seu revòlver però va ser abatut a temps. Al voltant de les set del matí, les SS varen donar per acabada l’operació i varen portar als detinguts amb autobús a la presó de Stadelheim per ser executats més tard. Un cop havia acabat tota l’operació, Hitler va nomenar a en Viktor Lutze stabschef de les SA, però no li va donar el rang de ministre. Amb el nomenament, Hitler li va entregar dotze punts que havia de canviar de les SA com la necessitat d’eradicar l’homosexualitat, el llibertinatge, les borratxeres i l’alt nivell de vida.

Llavors varen viatjar en direcció a Munic. A davant de tot hi anava el Mercedes d’en Hitler. El líder nazi estava assegut a darrere amb el ministre Goebbels, i molt a prop d’ells hi anava el segon vehicle amb els agents de la policia i, a certa distància, l’autobús amb els detinguts.  Un cop varen tornar a passar el poble de Gmund, Hitler va fer reduir la marxa perquè sabia que es trobarien amb altres caps de les SA que es dirigien a Bad Wiessee. Tots els cotxes que anaven en direcció contrària eren aturats per precaució i els ocupants eren immediatament interrogats. Si formaven part de les SA eren detinguts i, en cas contrari, rebien ordres de tornar a Munic. Un dels primers automòbils que varen aturar va ser el d’en Peter von Heydebreck. Brückner i el propi Hitler es varen precipitar damunt d’ell i ràpidament va ser rodejat per les SS, que el varen apuntar amb les seves armes. El canceller li va preguntar si estava al costat d’en Röhm, i Von Heydebreck va respondre afirmativament. A continuació el varen desarmar, insultar i el varen empènyer amb els demés detinguts sense que digués cap paraula. En retornar la marxa es varen aturar més vehicles. A prop de Munic, la columna es va creuar amb uns camions de la Reichswehr. Eren soldats del 19º Regiment d’Infanteria que es dirigien al Tegernsee i Bad Tölz, on la columna va ser parada i enviada de nou en direcció a Munic perquè ja no feia falta que es dirigissin a l’Hotel Hanselbauer perquè tot havia anat com havien planejat.

En arribar a Munic, al voltant de les vuit del matí, la circulació era molt intensa i finalment el comboi es va aturar. Un oficial de les SS va córrer cap al vehicle del canceller per rebre noves ordres. Llavors, Lutze va conduir l’autobús fins a la presó de Stadelheim i varen empresonar a en Röhm a una cel·la sota estricte vigilància. Hans Frank es va passejar pels passadissos de la presó perquè com a ministre de Justícia de Baviera va quedar molt sorprès que amb poques hores es detinguessin a tantes persones involucrades en un cop d’Estat. Frank va visitar a en Röhm, que aquest li va dir que ell només era un soldat i que Hitler estava influenciat pels seus enemics. Durant la resta del dia Frank va fer tot el que va poder per salvar les seves vides. Per la seva part, el director de la presó, el doctor Robert Koch, des de les sis del matí havia parlat amb el ministre Wagner en persona per telèfon i aquest el va informar de que era necessari tenir a un lloc segur als oficials de les SA. Koch havia guardat unes quantes cel·les, però per sorpresa seva no esperava que hi haguessin tants detinguts. Quan va anar a veure als detinguts, Koch va parlar un moment amb el Standartenführer Uhl, que lamentava no haver matat a en Hitler aquella mateixa nit quan encara tenia el revòlver.

Mentrestant, Hitler i els seus col·laboradors es varen dirigir a la Hauptbanhof, l’estació central de Munic, on havia d’arribar un tren de Berlín carregat d’oficials de les SA. Hitler volia ser-hi present i amb els vehicles que formaven el comboi varen aparcar en un dels patis interiors, en el costat nord. Allí li varen comunicar que Hess acabava d’arribar de Berlín i que l’esperava en el seu despatx de la capital bavaresa. Llavors, el grup, seguit per en Goebbels, es va dirigir a l’interior de l’estació amb les SS armades. Pels altaveus es va convidar als líders de les SA a presentar-se en el despatx número 1 de l’estació amb la finalitat de rebre ordres. En totes les andanes, les SS vigilaven als passatgers. Quan el tren de Berlín va entrar a l’estació, els oficials de les SS varen saltar a les plataformes i varen registrar els vagons. En trobar-se a les SA els varen demanar que els seguissin. Cap d’ells sabia el què els esperava. D’aquesta manera es varen detenir als Obergruppenführer Von Krauser i Hayin, així com el Gruppenführer Georg von Detten, a en Hans Joachim von Falkenhausen i a altres. A tots ells els varen fer pujar als automòbils negres que els esperaven per enviar-los a la presó de Stadelheim. A les nou del matí totes les cel·les de la presó estaven ocupades i el director de la presó, el doctor Koch va tenir que posar els detinguts en el patí de la presó. Hitler es va quedar uns minuts més a l’estació per escoltar els informes de les SS i del ministre Wagner. Goebbels repetia que havien desarticular a les SA.

Després de l’operació a la Hauptbanhof, poc abans de les deu del matí, Hitler es va dirigir a la Casa Parda, a uns centenars de metres de l’estació, a la Briennerstrasse, on Josef Dietrich estava esperant noves ordres. Quan Hitler el va veure es varen reunir en el saló de senadors i el dictador li va donar una llista amb els noms dels alts funcionaris de les SA que estaven detinguts a la presó de Stadelheim i tenien que ser afusellats. L’única queixa que va posar va ser que si no actuaven ràpid es faria fosc i els escamots d’afusellament no podrien disparar. Hitler es va quedar a Munic fins la nit, concretament va estar a la Casa Parda i va estar molt enrabiat durant tota l’estona, ja que estava convençut que¨les SA havien efectuat la pitjor traïció de tota la història. Va acusar a Röhm d’haver cobrat 12 milions de Reichsmarks de França perquè el detingués i l’assassinés i perquè entregués Alemanya als seus enemics. Abans de retirar-se a la seva habitació per descansar, Hitler va donar l’ordre de que s’afusellés d’immediat a sis membres de les SA empresonats a Stadelheim i va marcar amb creus els seus noms en una llista que l’hi havia proporcionat l’administració de la presó. Per la seva part, Rudolf Hess es va oferir voluntari per disparar ell mateix als traïdors, concretament a en Röhm. De seguida la Casa Parda es va omplir de presoners sota la guàrdia d’elements de les SS fortament armats que havien rebut ordres de disparar al menor moviment. Cap a les dues de la tarda ja hi havia més de 200 detinguts i es va decidir portar-los a tots a la presó de Stadelheim. Aquella mateixa nit, un grup d’homes de les SS dirigits per en Sepp Dietrich es varen presentar a la presó de Stadelheim. Recorren nerviós els passadissos de la presó, Dietrich es posava darrere de les portes de les cel·les i, desviant la mirada, es dirigia a cada un dels detinguts per anunciar-los:

Has sigut condemnat a mort pel Führer! Culpable d’alta traïció. Heil Hitler!.

Acabat de dir aquesta frase ordenava que li obrissin la porta i s’emportaven un per un els presoners de les SA per afusellar-los al patí central. El primer executat va ser l’August Schneidhuber, el cap de les SA i prefecte de policia de Munic i que estava a la cel·la 504, i el varen seguir el general Hans Hayn, el Gruppenführer de les SA a Munic que estava a la cel·la 503, l’Edmund Schmidt, el Gruppenführer de les Sturmabteilung, la força de les Seccions d’Assalt, que estava a la cel·la 497, el general Fritz von Kraussner, els coronel Lasch i Kopp, i el comte Hans Joachim von Spreti-Weilbacht, el comandant del regiment de les SA de Munic que estava a la cel·la 502. Tots varen ser assassinats per un batalló de l’Ordre Negra dirigit per un oficial de les SS. Pel director de la presó, Robert Koch, no li va ser fàcil dur a terme tantes sentències de mort i ell mateix va tatxar amb tinta verda els noms de la llista dels que havien sigut assassinats.

A Berlín, a dos quarts d’onze del matí varen començar les detencions programades pels nazis quan Goebbels,  des del despatx d’en Ritter von Epp a la Casa Parda amb en Hitler al costat, va trucar al ministre Hermann Göering per dir-li la paraula clau, Kolibri, que volia dir que s’ordenava la sortida d’esquadrons d’execució per eliminar a part dels membres de les SA, els opositors del règim nazi. En el número 8 de la Prinz-Albrechtstrasse, Reinhard Heydrich va ser posat sobre avís i va comunicar la senyal als seus homes, que estaven a l’espera, en les diferents ciutats impacients per actuar. 18 membres de les SS de Berlín sota les ordres del Hauptsturmführer Gildisch, un ex oficial de la policia, es va encarregar d’eliminar els objectius determinats. La xifra total d’assassinats no sé sap del cert avui en dia, alguns historiadors parlen d’un centenar d’assassinats i altres diuen un miler. Hitler va reconèixer 77 morts, el Ministeri de Justícia en va reconèixer 207 i segons el procés de Munic de 1957 n’hi van haver un miler. Göering va dirigir la purga des de la seva residència personal a la Leipzigerplatz, amb l’ajuda d’en Himmler, d’en Reinhard Heydrich i del seu assistent Paul Koerner, que pertanyia a les SS. Els criats servien entrepans mentre els detinguts eren portats a les avantsales de la casa d’en Göering quedant sota custòdia esperant la sentència dels homes que lideraven la purga. Segons es cridaven els noms dels últims que arribaven, es podia sentir a en Göering cridar Afusellat!. Amb els noms taxats en les llistes d’en Göering, els condemnats eren portats a la mort a l’Escola de Cadets de Lichterfelde, el lloc principal on es van produir les execucions. L’àrea del voltant de la casa d’en Göering estava acordonada per guàrdies de les SS armats amb metralladores. La policia se la va posar en estat d’alerta en dues ocasions, però com que no es volia que hi intervinguessin rebien poc després una contraordre.

Kurt Daluege i el secretari d’Estat Grauert varen advertir al ministre Wilhelm Frick de que estava passant alguna cosa estranyar. Hans Bernd Gisevius es va unir a ells més tard. El despatx del ministre es trobava a prop de la Koenigsplatz i el ministre tampoc estava al corrent del què estava passant. El dia era normal com qualsevol altre amb molta gent fent cua per pujar a la Columna de la Victòria. Ràpidament varen anar al despatx d’en Göering per trobar notícies. Feia només pocs minuts que Goebbels havia trucat al ministre Göering. Allí varen saber que s’estava eliminant els caps de les SA i que s’eliminaria a més gent. Tant Daluege com Gisevius varen tenir por de ser eliminats també i varen preferir no dir res més.

Mentre Berlín es mobilitzava per acabar amb els opositors, Goebbels va rebre ja d’en Hitler les directrius propagandístiques i donava les primeres instruccions per la premsa i la ràdio. Però no només a Munic i a Berlín es varen produir assassinats, a Silèsia els caps de les SA varen ser reunits a la sala de ball i després varen ser transportats fins a Beutsch-Lissa on varen ser afusellats.

Els nazis varen aprofitar l’onada de terror per assassinar a personatges com:

Al matí, dos senyors es varen presentar a la Cancelleria del Reich preguntant pel secretari de Franz von Papen, el oberreigierungrstart Herbert von Bose, que estava reunit en el seu despatx. Els dos homes varen demanar a en Von Bose que sortís un moment perquè tenien un missatge molt important per ell. Quan va sortir a l’avantcambra els dos homes varen treure cada un el seu revòlver i el varen disparar sense pronunciar una paraula deixant-lo morir a la catifa. L’altra secretari del vicecanceller, en Tschirschky, s’havia dirigir aquell matí a la vicecancelleria. Poc després d’entrar al seu despatx va rebre una trucada d’en Göering que sol·licitava veure al vicecanceller. El secretari va trucar al seu amo per dir-li que vingués immediatament al despatx, ja que s’imaginava que alguna cosa estava a punt de passar. Himmler acabava d’ordenar matar o arrestar a tots els col·laboradors del vicecanceller. Un cop reunits, Von Papen i Tschirschky es varen dirigir en el palau d’en Göering situat a la Leipzigerplatz. En el patí, policia i SS anaven i venien fortament armats. En el despatx del ministre entraven i sortien ajudants de camp, les SS i els agents de la Gestapo. Göering estava acompanyat per en Himmler. Un cop l’oficial Karl Bodenschatz el va fer entrar en el despatx, Göering el va informar de que en Hitler havia hagut d’anar a Munic per eliminar una rebel·lió provocada per en Röhm i que ell, per al seva part, havia rebuts plens poders per reprimir la insurrecció a la capital. Quan el secretari d’Estat de  la Presidència va entrar el despatx amb un gran expedient, Von Papen va protestar perquè creia que com a vicecanceller li tocava a ell dirigir les operacions de Berlín. Göering amb prou feines el va escoltar i es va limitar a dir-li que ell era qui manava. Von Papen va exigir informar al president Paul von Hindenburg, es proclamés l’estat d’emergència i que s’encarregués la Reichswehr de restablir l’ordre, però mentre discutien sobre qui havia de dirigir les operacions a Berlín, Himmler va trucar per telèfon des d’una altra habitació i, segons el guàrdia de l’avantsala, va dir:

Ja podeu seguir endavant.

El secretari Tschirschky, que va escoltar aquella conversa, va entrar al despatx per advertir al seu amo del perill que corrien. Göering li va cridar que tornés a casa i no es mogués d’allí fins a rebre noves ordres. Himmler llavors va entregar un nou missatge a en Göering, que va fer irritar encara més al vicecanceller, que va dir que es cuidaria ell mateix de la seva seguretat. Llavors, Von Papen i el seu secretari varen abandonar el despatx, però en sortir del Ministeri un oficial i dos sentinelles els varen aturar. Ningú podia sortir de l’edifici. Nerviós, el secretari del vicecanceller va tornar al despatx després d’encarar-se amb un SS. En entrar a l’edifici, Tschirschky es va trobar amb l’oficial Bodenschatz, que no va entendre perquè els retenien i els va ajudar a sortir al carrer fent obrir la reixa de fora. En tornar a la Vicecancelleria, l’edifici estava ocupat per les SS i agents de la Gestapo. Un funcionari els va atendre i els va avisar de que havien disparat sense contemplacions a en Bose per oferir resistència i que la seva secretària, la baronessa Stotzingen, i Savigny i Hummelsheim havien sigut detinguts. A més, els seus despatxos havien sigut registrats en busca de documents secrets i després van ser clausurats, i es varen fer explotar una sèrie de caixes de seguretat de l’edifici que abans havia sigut un banc. Poc després, agents del SD varen separar al vicecanceller del seu secretari, i aquest va ser detingut. Tschirschky va ser conduït a la seu de la Gestapo. El vicecanceller, per la seva part, va tenir que tornar a casa seva, que es trobava rodejada per un destacament de les SS. Quan va entrar a casa es va trobar que el telèfon estava tallat i en el seu saló de convidats s’hi va trobar a un capità de la policia que li va impedir tenir qualsevol contacte amb el món exterior durant tres dies acompanyat del seu fill. Göering va ser qui va ordenar l’arrest domiciliari del vicecanceller. Von Papen va admetre que, en ordenar el seu arrest, Göering li va salvar la vida i que tant Goebbels com Himmler el volien assassinar.


Gregor Strasser no s’esperava que aquell fos el seu últim dia i va anar a dinar amb els seus companys del taller de la fàbrica de productes químics Schering-Kahlbaum-Konzeernque . A dos quarts de tres de la tarda un grup de vit membres de la Gestapo amb el revòlver a la mà varen trucar a la porta del seu despatx i el varen detenir i va ser portat a la presó de la Gestapo a Columbiahaus, a la Prinz-Albrechtstrasse 8. L’ex líder nazi va ser tancat en una cel·la amb altres líders de les SA ja arrestats. A la tarda, un agent de les SS el va anar a buscar i el va conduir a una cel·lar on va estar-hi sol. A mig camí es va trobar amb el secretari del vicecanceller Tschirschky. Strasser va ser immediatament tancat amb els demés SA sense ser interrogat. A les cinc de la tarda, un SS el va cridar i va ser tancat a una cel·la individual. Després va ser torturat fins va quedar inconscient i finalment li varen disparar un tret que li va tocar una artèria. Estirat damunt al jaç, sabia que la seva vida s’acabava en veure la sang que perdia i va salpicar amb la seva pròpia sang la paret. El presoner que estava a la cel·la del costat va sentir com Strasser es movia durant una hora mentre es desengrava. Reinhard Heydrich en persona va anar a veure si s’havia complert l’ordre de deixar-lo morir i va ser ell qui va donar l’ordre de deixar-lo morir lentament.


L’Erich Klausner, el dirigent del Ministeri de Comunicacions i director de l’Acció Catòlica de Berlín, es trobava en el seu Ministeri, a prop de la Wilhelmplatz. El Hauptsturmführer SS Gildisch el varen anar a buscar en el seu despatx, però se’l va trobar pels passadissos després de que el dirigent sortís un moment a netejar-se les mans. El SS li va comunicar que estava detingut i quan Klausner va agafar el seu barret per seguir a l’oficial, Gildisch li va disparar un tret al cap. Després de matar-lo, Gildisch va trucar a en Heydrich per dir-li que havia complert l’ordre. El líder del SD li va dir que s’havia de simular un suïcidi i el Hauptsutrmführer va col·locar el seu revòlver a la mà dreta d’en Kausner i després va tornar a trucar per telèfon per reclamar la presència de les SS que l’havien acompanyat i que estaven a baix, a l’entrada del Ministeri. Era un quart de dues del migdia i Gildisch va tornar al palau d’en Göering. Quan el ministre Peter Paul von Eltz-Rübenach va anar a veure què passava en el seu Ministeri va ser amenaçat i el varen obligar a retirar-se.

Dies més tard, quan la viuda del difunt dirigent va anar a reclamar el pagament de l’assegurança de vida, la companyia es va negar a abonar-li l’import per tractar-se d’un suïcidi. L’advocat de la senyora Klausner va demanar que es tornés a obrir una investigació pel Ministeri de l’Interior, però li varen respondre que tenia que presentar una querella si volia que el cas tornés a ser examinat. La Gestapo de seguida es va veure amenaçada i va detenir a l’advocat i el varen tenir moltes setmanes a la presó per haver-se atrevit a posar en dubte un suïcidi confirmat per la Gestapo.


Karl Ernst va ser arrestat a Bremenhaven quan estava a punt de sortir amb el vaixell Europa per passar la Lluna de Mel a Madeira. L’acompanyaven la seva jove esposa i alguns camarades de les SA. Al migdia la parella va dinar en un gran banquet de l’Ajuntament i el cap de la policia de Bremen els va desitjar una vida de felicita. Pe`ro al voltant de les tres del migdia, un petit avió procedent de Berlín va aterrar a l’aeroport de Bremen. Es tractava del Hauptsturmführer SS Gildisch, que tenia la missió d’en Göering d’arrestar a l’Ernst. En sortir del banquet, un SA va intentar advertir al seu cap de que era necessari fugir, però Ernst no li va fer cas. En arribar a l’hotel es va trobar amb en Gildisch acompanyat de membres de la Gestapo. Quan li varen dir que estava arrestat, al principi tant ell com la seva esposa varen pensar que tot era una broma, però després de que el fessin pujar en un avió cap a Berlín i de ser empresonat en el quarter de Lichterfelde amb altres detinguts va veure que no era cap broma. Ernst va demanar que el portessin davant d’en Göering i davant del seu amic, el príncep August Guillem de Hohenzollern. Al cap de dues hores d’arribar a la capital va ser afusellat. Ernst no va entendre el per què l’assassinaven i qui el feia assassinar perquè va cridar un Heil Hitler abans de morir.


L’antic canceller i membre de la noblesa, el general Kurt von Schleicher, estava en el seu despatx de la planta baixa de casa seva, que havien llogat al poderós industrial de Colònia Otto Wolff, a Neu-Babelsberg, a les afores de Berlín, contemplant la Gribnitzeestrasse. De cop varen trucar a la porta i la cridada Maria Güntel va mirar per la finestreta i va veure-hi cinc homes vestits amb llargs impermeables. Un d’ells li va dir que volien parlar amb el general Von Schleicher. Eren dos quarts de dotze del migdia. La criada va obrir una mica la porta, però un d’aquells homes la va obrir del tot d’una empenta, tirant a la Maria a terra. Aquells homes es varen dirigir de dret al despatx. Von Schleicher va ser assassinat a trets. Poc després va entrar al despatx l’esposa del general, la senyora Von Bredow, filla del general de Cavalleria Von Hennings, que també va ser assassinada a trets. La Maria no va ser assassinada. Després aquells homes varen registrar la casa i en seguit varen marxar deixant oberta la porta del despatx. La cambrera en veure el què havia passat va trucar a la policia. Els cadàvers varen ser descoberts per la seva filla, una nena de dotze anys, quan tornava del col·legi. Von Schleicher tenia una ferida en el coll i altres en el costat esquerra de l’espatlla. El cap de la policia es va presentar en el lloc dels fets i va obrir una investigació. Segons la investigació nazi, Von Schleicher va intentar treure una pistola i va ser en aquell moment quan dos agents varen treure les seves armes per reduir-lo i quan la senyora Von Schleicher es va tirar al coll del seu marit per protegir-lo va ser quan se li va disparar l’arma del seu marit ferint-la greument per després morir. Els investigadors varen segellar la porta del despatx de l’ex canceller i un policia va muntar guàrdia mentre vigilava a la Maria, que estava asseguda a una cadira. Uns mesos més tard es va descobrir el cos del general. Es va deixar entreveure que s’havia suïcidat, però la premsa no va parlar mai d’un suïcidi.


Gustav von Kahr estava tranquil a casa seva aquell matí quan a les deu del matí varen trucar a la porta. Von Kahr encara anava vestit amb un batí. Tres homes el varen detenir sense que el detingut tingués temps de protestar. Va ser conduït amb cotxe fins al camp de concentració de Dachau, on va ser assassinat pel homes de les SS a cops de pal. El cos va ser desmembrat i mutilat i va ser tirat a un pantà a prop de Dachau.


El pare Bernhard Stempfle, que havia corregit el Mein Kampf i que es deia que sabia masses coses sobre la mort de la Geli Raubal, va ser trobat mort a uns centenars de metres del camp de Dachau. Tenia tres bales a la zona del cor i l’arma era de les SS perquè els projectils eren de 7,65 mil·límetres. A més tenia trencada la columna vertebral. Els seus assassins el varen anar a buscar a casa seu i llavors el varen dur a Dachau.


L’ex ministre de Defensa del govern d’en Von Schleicher, Ferdinand von Bredow, va ser dels pocs que es va entregar als seus assassins. Quan va entrar en el vestíbul de l’Hotel Adlon, els allí presents, la gran majoria alts funcionaris i diplomàtics, es varen sorprendre de que encara fos viu. Un amic li va preguntar si estava al corrent del que estava passant, i Von Bredow li va contestar que no entenia per què encara no l’havien matat a ell. Poc després va tornar a casa, però a la nit uns homes varen trucar a la porta de casa seva i quan l’antic ministre va obrir la porta aquells homes varen obrir foc i el varen matar.


També varen ser assassinats: l’editor i ajudant d’en Von Papen, l’Edgar Jung, que havia sigut arrestat per la Gestapo el 21 de juny de 1934 i va ser trobat mort l’endemà en una carretera d’Oranienburg. Glaser, un advocat que s’havia querellat amb els diaris nazis i contra en Max Amann, va ser assassinat a trets a la porta de la seva casa. El cap dels estudiants catòlics de Munic, Beck, va ser assassinat en un bosc. El doctor Erwin Villain, Standartenführer SA, que va ser assassinat per ser rivat d’un metge SS. El cap de la Joventut Hitleriana de Dusseldorf, Probst, va ser executat quan intentava fugir. També varen trobar la mort aquell dia el capità Ehrhardt, en Gehrt, un as de l’aviació condecorat en el front amb la Medalla al Mèrit, en Romshorn, el prefecte de policia de Gleiwitz, a 160 quilòmetres de Breslau, que era membre de les SA i diputat del NSDAP i heroi de la Primera Guerra Mundial,  que va ser assassinat per agents de la Gestapo en el seu despatx. En Schragmuller, el prefecte de la policia de Magdeburg, i els companys d’en Karl Ernst: Voss, Sander, Beulwitz i Schmidt entre altres. A Stettin, els membres de les SS es varen aturar en la cerveseria Webersberg, en la Paradeplatz, i després de beure’s unes quantes cerveses es varen dirigir a la seu de la Gestapo per detenir el seu cap local, en Hoffmann, un torturador sense escrúpols que volia acabar amb en Himmler. A Königsberg, alters agents de les SS varen detenir al comte Hohberg. A en Paul Schluz el varen fer córrer pels boscos de Potsdam abans de abatre’l. També es varen assassinar a uns membres de les SS com en Toif i en Sempach per les seves diferències amb el seu líder, Himmler. El Oberabschnitttsführer SS Erich von dem Bach-Zalewski va fer que dos SS assassinessin al Reiterführer SS Anton Freiherr von Hoberg davant del seu jove fill. També es va detenir a l’escriptor Erich Mühsam, que havia participat en la República dels Consells, que va ser penjat el 10 de juliol.


Les SA poques vegades es varen poder defensar, com per exemple a Breslau, quan varen obrir foc sobre les SS del Oberabschnittsführer Udo von Woyrsch, fill d’un general de la Reichswehr i convertit en membre de les SS. La resistència va ser curta i va provocar la immediata intervenció de l’Exèrcit. Els camions de la Reichswehr varen prendre posició en el Ring, així com en el voltant dels grans edificis del Rathaus i del Stadhaus. Un cop acabada la resistència, Von Woyrsch i el gauleiter Brückner varen ordenar afusellar al seu antic camarada, Von Wechmar, el cap de la brigada de les SA. Els morts que es varen fer a Breslau varen ser tirats al riu Òder i dies més tard tornarien a la superfície de les aigües fosques del riu.


Dels pocs que va escapar de la mort hi havia el banquer Regedanz, l’organitzador de la trobada entre en Röhm i l’ambaixador francès André François-Poncet, que va ser advertit misteriosament per algú i va marxar amb el seu avió particular cap a la Gran Bretanya. Gottfried Reinhold Treviranus, antic ministre, va aconseguir escapar miraculosament. Quatre homes de les SS es varen presentar massa tard en el seu domicili i quan varen saber que estava en el Tennis Club de Wannsee, Treviranus, que estava jugant a un partit, va veure’ls a temps. L’antic ministre va tenir temps de saltar les reixes del Club i va fugir cap al boscos de Grünewald. Amagat a casa d’un amic, dies després va poder marxar cap a la Gran Bretanya.

La segona part:

Hitler seguia tots aquells assassinats des dels salons de la Casa Parda mentre soldats de la Reichswehr formaven guàrdia per aïllar l’edifici. Lutze, Goebbels, Walther Buch, Martin Bormann, Sepp Dietrich, Hess, Wagner i Max Amann estaven amb ell. Allí el varen informar de la mort del general Von Schleicher. Hitler estava nerviós i tothom ho veia; caminava amunt i avall pels salons de l’edifici. Hess i Amann reclamaven tenir l’honor de matar a en Röhm amb les seves pròpies mans. Hitler els va fer callar i després va dictar una carta a en Lutze per les SA. En la carta deia que volia que els oficials de les SA siguessin a partir de llavors no tan grotescs i que obeïssin cegament. Però mentre recordava les festes de les SA, Hitler es va indignar i va deixar anar més d’un insult i va acusar a les SA de malgastar els diners del NSDAP. El canceller va prohibir als líders de les SA utilitzar vehicles luxosos, prendre part en sopars diplomàtics… Lutze va prendre nota sense fer cap comentari i després d’acabar d’escriure la carta Hitler la va firmar. Després d’uns minuts de silenci, Buch va preguntar per la sort dels líders de les SA empresonats a Stadelheim. Hitler va cridar de que se’ls havia d’afusellar i va agafar la llista de les persones que havien de ser assassinades i va marcar 110 noms amb llapis vermell i va donar l’ordre d’executar-los. Quan va acabar, Hitler va entregar la llista a en Sepp Dietrich, a qui va demanar que anés a la presó de Stadelheim i executés a aquells noms per alta traïció. El ministre de Justícia de Baviera Frank va quedar espantat pel número de víctimes i va fer revisar la llista que Hitler havia marcat amb número vermell per reduir-ne el número. Hitler volia concedir l’indult a en Röhm pels seus serveis prestats. Aquell dubte del canceller va espantar als demés.

En les cel·les de Stadelheim, els líders de les SA esperaven. Cap a les cinc de la tarda, Sepp Dietrich va arribar a la presó i va ordenar executar als noms que havia escrit Hitler. Sis sub-oficials de les SS es varen concentrar en el patí i un oficial els va fer comprovar el funcionament de les armes i els va alinear a deu metre d’un dels murs. En aquells moments, Dietrich es va reunir amb el director Koch i li va entregar la llista dels condemnats a mort. Koch va intentar protestar perquè no es cenyien al comportament habitual i legal. Faltava la firma per condemnar a mort a totes aquelles persones. Dietrich va tornar a la Casa Parda a tota velocitat i el ministre Wagner va firmar l’ordre d’executar a totes aquelles persones. Al cap d’uns minuts, Dietrich ja tornava a ser de nou a la presó i escortat per dos SS es va dirigir a la primera cel·la per ajusticiar al condemnat. Des de les altres cel·les els reclusos podien sentir els trets. Quan Dietrich es va presentar davant el Obergruppenführer Schneidhuber, aquest li va cridar que era una bogeria i que eren innocent. Sense vacil·lar, Dietrich li va comunicar que estava condemnat a mort per alta traïció. Just després de l’execució del Obergruppenführer Schneidhuber, Dietrich va marxar per tornar a la Casa Parda per comunicar que s’estaven executant a les persones indicades. Llavors, Hitler es va dirigir a uns quants membres de les SA que tenien reclosos a la Casa i els va comunicar que els seus caps l’havien traït i que es passaven les nits de festa en festa, vivint del luxe. Les SA varen estar callades. En presentar a en Lutze com el seu nou cap, aquest es va aixecar i va llançar un enèrgic Heil Hitler!. Tots els demés varen repetir el crit i després, amb Lutze, es va entornar el Horst Wessel Lied mentre Hitler els contemplava. Després de cantar l’himne del partit nazi, Hitler es va retirar i Lutze els va comunicar als seus homes que ja podien abandonar la Casa. Un per un es varen allunyar per tornar a casa seva, tal i com els hi havien ordenat. Uns minuts més tard es va donar l’ordre de que la Reichswehr aixequés el toc de queda a la Casa Parda i es va obrir de nou la circulació a la Briennerstrasse i només alguns SS es varen quedar al voltant de l’edifici vigilant.


A les cinc de la tarda, l’oficina de Premsa del Partit va publicar un comunicat confús. Göering va fer una declaració a la premsa, convocada en el Ministeri de Propaganda, perquè era urgent per ells donar una versió oficial dels fets, ja que diversos diaris de províncies ja publicaven números especials i la premsa estrangera començava a fer-se preguntes. Lluint el seu flamant uniforme i des de dalt a la tribuna, Göering va parlar amb un to solemne però poc convincent. Va començar parlant dels preparatius del putsch que volia fer en Röhm, de les depravacions sexuals dels líders de les SA i de l’obstinació d’ells de fer una segona revolució. A més, va afegir que Röhm ja no pertanyia al món dels vius i va dir que havia complert una missió. També va dir que redactaria un comunicat per entregar-lo el dia següent als periodistes i que no tenia temps de donar més detalls, ja que l’acció continuava i ell la dirigia per decisió personal del canceller. Quan abandonava la sala un periodista va començar a pronunciar una frase en la que s’inquiria sobre la sort reservada al general Von Schleicher. Göering es va aturar i va donar mitja volta per dir-li:

Ser que a vostès, els periodistes, els hi agraden els grans titulars. Doncs bé: el general Von Schleicher ha conspirat contra el règim. He ordenat que es procedís a la seva detenció. Ha comès la imprudència de resistir. Ha mort. 

Després de que Göering marxés, un oficial de la Reichswehr va distribuir el text d’un comunicat oficial del general Walther von Reichenau, que expressava el punt de vista oficial de la Bendlerstrasse i, per tant, de la Reichswehr. El text deia que acceptaven els fets d’aquell dia i que donaven suport al govern en la seva acció.


Heydrich es va passar tot el dia a la seva seu verificant personalment les operacions. Trucava insistentment per donar ordres.Des d’aquell dia fins al 2 de juliol el número 8 de la Prinz Albrechtstrasse es varen fer 7.200 trucades. Però la gent no sabia realment què passava; alguns havien vist que hi havia més presència policial o militar, que les SS es movien i entraven a edificis, però d’altres no varen veure res o varen fer com si res. A l’Unter den Linden aquella tarda estava plena de vianants i en les terrasses dels cafès de la Kufurstendamm estaven plenes de gent que només pensava en refugiar-se de la calor. S’havien retirat les barreres del Tiergarten i les parelles varen tornar a passejar per les avingudes que convergien en la Floraplatz.

El cònsol de França si que va veure que alguna cosa passava i va trucar per telèfon a la seva ambaixada, però l’ambaixador André François-Poncet estava de vacances a París des del 15 de juny, i llavors va decidir enviar telegrames al seu país. A l’ambaixada italiana també es va viure amb preocupació aquells fets i tampoc sabien què estava passant. Des de les seves finestres veien metralladors col·locades en bateria en les voreres, davant la casa d’en Röhm. Davant de tants interrogants, els italians varen trucar al Ministeri d’Afers Exteriors del Reich, però ni el secretari d’Estat pels Afers Exteriors, Von Bülow, ni el cap de protocol, Von Bassewitz, varen saber respondre les preguntes. No sabien res del que estava passant. També els periodistes estrangers feien preguntes. Alguns afirmaven que havien vist a la policia registrar la casa del líder de les SA, que el propi Von Papen estava detingut i que s’havien assassinat a diversos alts funcionaris en els seus propis ministeris. Els periodistes es varen dirigir en el cap del servei de premsa del Ministeri, Aschmann, que tampoc sabia res. Altres periodistes es varen dirigir en els bars de la Leipzigerplatz en busca de notícies. Els periodistes varen tenir dificultats per arribar al barri de Charlottenbug-Chausse perquè era molt difícil allí la circulació. El pas estava prohibit per la Tiergartenstraasse i en la part sud del Tiergarten estava ocupat per soldats. Només els diplomàtics de la Wilhelmstrasse es varen veure obligats a admetre el què estava passant. Les edicions de la nit dels grans diaris només varen anunciar que el Obergruppenführer Lutze havia substituït a en Röhm en el comandament de les SA, però la notícia només apareixia a la quarta pàgina. No es varen mencionar les declaracions d’en Göering i del general Von Reichenau.


Al voltant de quarts de vuit del vespre, Hitler, acompanyat per en Goebbels, Hess i Sepp Dietrich es va dirigir a l’aeroport Munic-Oberwiesenfeld. A les vuit del vespre l’avió es va enlairar direcció a Berlín. En aquells moments, l’oficina de premsa del NSDAP a Munic va publicar un comunicat que oferia la versió oficial dels fets. L’informe va ser transmès per ràdio i va causar una gran impressió en els muniquesos, ja que la majoria no va sospitar res. Després de sentir el missatge del locutor, la majoria es va pronunciar contra les SA i varen felicitar a en Hitler per haver acabat amb els seus vells camarades.

De retorn a la capital, Hitler es va marejar i tenia ganes de vomitar. Estava molt cansat després de passar una nit en blanc. Quan va aterrar a l’aeroport de Tempelhof l’estaven esperant Hermann Göering, Pilli Koerner, Heinrich HimmlerWilhelm Frick, Kurt Daluege i un grup d’oficials de la policia i els membres de les SS, que es trobaven al llarg de les pistes, davant els coberts i en el més alt de la torre de control, així com homes del SD i la Gestapo. Més apartats hi havien en Gisevius i l’Arthur Nebe, que s’estaven intercanviant informacions. Abans de que l’aparell aterrés, Göering es va col·locar davant les tropes de l’Exèrcit de l’Aire i els va posar en el centre de la formació i els va parlar de la fidelitat i de l’esperit de camaraderia.

Hitler va ser el primer en sortir de l’avió, i quan estava baixant per les escales de l’aparell una guàrdia d’honor va presentar armes. Anava vestit amb una camisa bruna, corbata de llaç negre i botes militars altes i negres, el seu rostre era pàl·lid, sense afaitar, amb cara de no haver dormit. Sense dir cap paraula va donar la mà a tots els membres del grup que l’esperaven i va passar revista lentament a la guàrdia d’honor. Després, quan va caminar cap a l’automòbil que els esperava, va començar a parlar amb en Göering i amb en Himmler, que li va treure una arrugada llista. Hitler la va llegir a poc a poc mentre murmurava amb en Himmler. Segons sembla, Hitler es va sorprendre quan va veure que a la llista dels que havien assassinat hi havia en Gregor Strasser. Himmler li va assegurar que s’havia suïcidat i, dies mes tard, Hitler va donar ordres per assegurar una pensió a la viuda de Strasser. Després, Hitler es va reunir amb en Göering, que li va demanar que es publiqués una ordre prohibint futures execucions, cosa que va excedir. Pocs minuts després els automòbils oficials varen abandonar Tempelhof i les unitats de les SS i de l’Exèrcit de l’Aire varen tornar als camions.

En arribar a la Cancelleria del Reich va començar una reunió entre en Hitler, en Göering, en Himmler i en Heydrich, que va arribar tard i que va tenir que marxar abans, per analitzar la situació. Göering va ser el primer de parlar d’en Röhm i va explicar els seus escàndols diaris. Però Hitler encara dubtada de què havia de fer amb el seu antic amic. Quan Himmler i Göering varen sortir de la Cancelleria el canceller encara no havia pres cap decisió.


Aquell dia, es va conèixer com la Nit dels Ganivets Llargs. La majoria dels alemanys no tenien coneixement de les discrepàncies entre les SA i el règim nazi, però les simpaties del poble alemany varen anar cap a en Hitler i varen donar suport a la massacre. La Reichswehr no va protestar pels assassinats, tot el contrari, desitjava aquella operació. Les dues principals confessions cristianes es varen abstenir de criticar la purga.

Curiositats:

  • Durant aquella dia a Munic, el doctor Willi Schmidt, un crític musical del Muenchener Neueste Nachrichten, estava tocant el violoncel en el seu apartament mentre la seva esposa feia el sopar i els seus tres fills jugaven, quan de cop va sonar el timbre de la porta. Quatre homes armats de les SS varen tocar la porta i la senyora Schmidt els va obrir i aquells homes varen entrar a l’apartament i es varen emportar al doctor sense donar explicacions per afusellar-lo al camp de Dachau. Mai es va informar sobre aquest afer però, segons sembla, les SS es varen equivocar ja que buscaven a una altra persona del mateix nom, el doctor Ludwig Schmidt, amic de l’Otto Strasser, que estava detingut a la presó i, per error, varen afusellar al crític musical. Es deia que Göering apreciava els seus articles en el seu diari. Quan la senyora Schmidt va recuperar el cos del seu marit la varen advertir que no obrís el taüt. Més tard, les SS li varen enviar una quantitat de diners lamentant la mort del doctor, però la senyora Schmidt es va negar a acceptar les disculpes, i el propi Himmler, que tenia por que xerrés, la va trucar i li va suggerir que agafés els diners i callés. La senyora Schmidt es va continuar negant-si, i llavors Hess la va trucar i li va donar una pensió i li va dir que el seu marit havia mort com un màrtir per una gran causa.
  • Els nazis també varen assassinar per error al cap de la Hitlerjugend de Saxònia, Laemmermann, perquè el seu nom apareixia per error a la llista negre. La seva viuda va rebre les cendres del seu marit acompanyades per cartes plenes d’excuses
  •  Segons l’Alfred Rosenberg, Hitler no volia assassinar a en Röhm.

Les Waffen-SS

Les Waffen-SS varen començar sent una unitat de protecció i de xoc de la direcció del partit nazi dins de les SA fins que es varen convertir en una força de combat independent amb un total de 950.000 soldats de vint-i-cinc nacionalitats diferents, en un total de 38 divisions de combat. Durant l’hivern de 1939-1940, les SS-Sonderkommandos es varen transformar progressivament en les Waffen-SS. Durant la guerra varen morir 352.000 membres i 50.000 varen desaparèixer.

Els orígens de les Waffen-SS provenien de diversos llocs, des de les Freikorps, de la Reichswehr i d’altres grups paramilitars d’extrema dreta que varen sorgir després d’acabar la Primera Guerra Mundial. El principi eren un grup dins de les SA que protegien a l’Adolf Hitler durant els anys 20, i eren uns criminals sense escrúpols. Quan gran part de les SA varen ser eliminades el 30 de juny de 1934 en la Nit dels Ganivets Llargs, i les SS varen agafar més poders i varen créixer en número de membres, llavors varen demanar crear un altre cos militar de protecció, i en Heinrich Himmler  va decidir crear les Waffen-SS, un cos independent de les SA i de les SS. Tot i ser un  cos independent, eren inferiors a les SS i rebien les armes de segona mà i els equips eren inferiors als de les SS. El principal objectiu de les Waffen-SS era eliminar el comunisme d’Europa, i per això varen créixer en el seu poder i influència durant l’Operació Barbarroja. Estava destinada a ser l’Exèrcit interior de la policia, deixant a la Wehrmacht sense poder a la llarga.

Quan va començar la Segona Guerra Mundial, les Waffen-SS només varen tenir un paper petit en els combats, però a mesura que la guerra va anar avançant i es necessitaven més soldats el seu paper militar va créixer.  A principis de 1940, molts voluntaris es varen allistar a les Waffen-SS, que contava amb uns 100.000 homes (64.000 voluntaris i 36.000 reclutes). A Polònia, aquestes primeres unitats varen donar mostres de la seva violència, fet que va provocar que en Himmler les ampliés amb noves divisions. Com més creixien els seu número de personal més creixien el número de crims que cometien, sobretot en els països de l’est. El lema dels voluntaris Waffen-SS en el front oriental va ser; Jove, treu profit de la guerra, la pau serà terrible. En Himmler va quedar cada cop més satisfet pel valor que demostraven en combat i va voler ampliar-la el 1941 reclutant més personal des de l’estranger, encara que no fossin de raça ària. A partir de llavors, les divisions tenien una minoria d’alemanys i la majoria d’estrangers, i d’aquesta manera es va considerar les Waffen-SS una legió estrangera. Amb la necessitat de disposar de més homes, en Himmler va rebaixar les seves pretensions racials: El 1943 hi havia dins de les Waffen-SS soldats musulmans, els Handschar. Alguns d’aquests soldats musulmans es varen entrenar a Croàcia i Bòsnia, i uns pocs a Àustria i Alemanya, però el grup més nombrós va ser entrenat en el camp de Neuhammer, Baixa Silèsia. La presentació oficial d’aquests soldats es va donar a Zagreb amb una gran cerimònia. El 1944 es va crear una divisió albanesa, la Skanderberg, una divisió francesa, la Charlemagne, i una divisió hongaresa, la Hunyadi. El 1945 hi havia una divisió croata, la Kama, una valona, la Wallonie, una holandesa, la Nederland, i una italiana, la Halia. A part, entre les unitats menys importants hi havia també algunes formades amb el que en Himmler anomenava pobles salvatges. Els regiments de Turkestan, del Caucas, la Legió Índia, el batalló d’esquiadors noruecs, els batallons romanesos i búlgars, i divisions cosaques. Totes aquestes tropes portaven al mateix uniforme.

Al final de la guerra, la Waffen-SS contava amb 40 divisions i 594.000 homes. Tenia una quarta part de les divisions blindades i una tercera part de les divisions mecanitzades del conjunt de l’exèrcit alemany. Quan la guerra va anar avançant en contra dels interessos alemanys, en Hitler va culpar a les Waffen-SS d’aquelles derrotes i va amenaçar-les en dissoldre-les. Una conseqüència de la seva duresa es va mostrar quan els soviètics avançaven cap a Alemanya, i es varen revenjar de forma cruel contra als soldats de les Waffen-SS per totes les matances que havien provocat. Juntament amb alguns regiments d’elit, varen tenir un paper important en la contraofensiva de l’Erich von Manstein el febrer-març de 1943 i en la recuperació de Khàrkiv.

A l’abril de 1945 les Waffen-SS varen ser l’últim cos de combat que va defensar el Reichstag fins que el maig de 1945 es varen rendir als nord-americans. Després de la rendició d’Alemanya, els membres de les Waffen-SS varen ser capturats i extraviats els seus països d’origen, on molts varen ser executats. D’altres membres varen aconseguir fugir a altres països com l’Espanya d’en Francisco Franco, on varen poder viure amb total llibertat. En els Judicis de Nuremberg varen ser condemnades com a part d’una organització criminal degut a la seva participació en les atrocitats i els crims de guerra. Els soldats rasos no se’ls va condemnar en els Judicis de Nuremberg.

Entre les divisions més cèlebres cal destacar: Leibstandarte-SS Adolf Hitler, Das Reich, Hitlerjunged, Totenkopf, Götz von Berichingen, Hohenstaufen, Norland entre altres.

29 de juny de 1934

Divendres:

Preparant la Nit dels Ganivets Llargs:

A Essen, a primera hora del matí d’un dia gris, a l’Hotel Kaiserhof es va deixar en l’enorme taula del saló un exemplar del Völkischer Beobachter amb un article firmat pel ministre de Defensa Werner von Blomberg sota el títol: L’exèrcit del Tercer Reich, on deia que l’exèrcit havia de servir l’Estat nacionalsocialista, i va replicar unes informacions estrangeres que parlaven d’un complot reaccionari amb el suport de l’exèrcit. Hitler va llegir l’article de dalt a baix i després va prendre un te lleuger abans de preparar-se per sortir a una visita oficial. Entre les 9 i les 10 del matí, Hitler es va reunir amb el Obergruppenführer SA Von Krauser, que substituïa a l’Ernst Röhm, i aquest li va dir que en la reunió del dia següent era precís que l’explicació fos profunda, sincera i total. Hitler li va reconèixer que s’havien comès errors amb les SA i li va prometre que es faria justícia. El Obergruppenführer SA va marxar tranquil de l’Hotel.

A les 10 del matí, Adolf Hitler va visitar l’edifici central de l’Escola de Schloss Buddenberg. La multitud que s’havia concentrat allí cridava eufòrica en veure al canceller alemany i varen rodejar el seu vehicle descapotable. Hitler, que encaixava la mà somrient a tots aquells que el saludaven. es va mostrar molt amable durant la visita i va saludar a tots els  presents. En aquell instant havia deixat de ploure i centenars de joves es varen concentrar allí, que varen saludar a en Hitler amb la salutació romana. El canceller va passar a poc a poc davant d’ells. Portava un abric llarg de cuir i tenia la seva gorra a la mà. L’acompanyava en aquells moments el secretari d’Estat Hierl. Darrere d’ells els seguien Wilhelm Brückner, Otto Dietrich i Julius Schaub. Ràpidament, els nois varen desfilar davant del canceller mentre uns quants varen cantar a cor i uns altres recitaven poemes destinats a Alemanya. El director de l’Escola, el doctor Decker, va sortir ràpidament per saludar al líder alemany.  Hitler en aquells moments semblava preocupat i amb prou feines es va acomiadar del director Decker quan la comitiva va abandonar l’Escola. Des de Schloss Buddenberg varen anar al camp d’Olfen, on es va fer la mateixa cerimònia que a l’Escola. Però allí Hitler va parlar amb veu baixar amb el seu ajudant de camp i tot seguit Brückner va donar algunes ordres. La inspecció es va interrompre de cop. El canceller no va visitar tal i com estava previst els camps 210 i 211, ni va veure les obres que els voluntaris del RAD feien en el riu Niers. Hierl i va anar en el seu lloc. Hitler havia decidit celebrar una conferència a Bad Godesberg. Brückner va trucar a l’Hotel Dreesen per avisar que aquella tarda hi arribaria Hitler i la seva comitiva. Els dignataris varen entrar als cotxes. Entre ells hi havia en Robert Ley, l’ajudant de camp Marrenbach i el doctor Otto Dietrich.

Després, Hitler va tornar a l’Hotel Kaiserhof per volar cap a Bonn, però el varen informar que en aquell moment no era possible enlairar-se perquè l’avió tenia avariat el motor dret. Mentre s’esperava va mantenir contacte amb Hermann Göering, que estava a Berlín i havia reforçat el dispositiu d’alarma de la seva policia; la Landespolizeigruppe General Göering, i va trucar al ministre Joseph Goebbels perquè anés immediatament a Bad Godesberg, on pensava presenciar una retreta del Servei de Treball davant la façana de l’hotel Dreesen que donava al Rin. Esperant que comencés una revolució, Goebbels va pujar a un avió especial a l’aeròdrom de Tempelhof. Tot i la importància del que passaria en breu, Göering, que des de la tarda havia fet rodejar el palau presidencial amb un cordó policial, va sortir amb la seva parella Emmy Sonnemann de compres pels grans magatzems de la Leipzigerstrasse vigilats, això sí, pel  conseller Arthur Nebe.

A la tarda, un cop arreglada l’avaria, l’avió escorta, un JU-52, amb Hitler i els seus col·laboradors a dins l’avió es varen dirigir a l’aeroport Bonn-Hangelar per dirigir-se a la ciutat de Godesberg, a uns deu quilòmetres al sud. Un cop varen aterrar els estaven esperant uns automòbils, i escortats per motocicletes de les SA es varen dirigir ràpidament cap a l’Hotel Dreesen de Bad Godesberg, a la riba del Rin. Els caps locals nazis de la ciutat havien concentrat amb pocs minuts als habitants i la notícia de l’arribada del canceller a la ciutat es va escampar com la pólvora. En moltes finestres es veien banderes amb l’esvàstica. L’Hotel ja s’havia preparat des del matí per l’arribada del canceller alemany i des del migdia ja no servia el dinar en els pocs clients habituals que hi assistien els divendres. El personal havia tingut que abandonar els seus llocs. Al cap de poc varen arribar a l’Hotel Dreesen uns quants vehicles negres Mercedes-Benz, dels quals dos eren descapotables. Un cop els curiosos varen veure que hi havia Hitler en un d’aquells cotxes, la gent es va posar a aplaudir i a cridar eufòrica. El primer en baixar dels vehicles va ser el Oberleutnant Wilhelm Brückner, que va mirar amb atenció a tots aquells curiosos que havien aixecat de cop el braç dret per saludar al líder alemany. Brückner va obrir la porta d’un Mercedes i Hitler va sortir a fora. El canceller va saludar davant dels crits de la gent aixecant el braç i ràpidament va pujar les escales de l’Hotel. El propietari de l’Hotel va acompanyar a en Hitler i es va excusar del caos que hi havia a l’Hotel perquè només feia unes hores que l’havien advertit de l’arribada d’en Hitler. Un cop allotjat a l’Hotel, Hitler es va acomodar a la terrassa rodejat dels caps nazis. Poc després va arribar Hierl, que acabava de visitar els camps de treball i va informar al canceller i després es varen asseure al voltant d’en Hitler per començar una discussió. Hitler s’expressava bruscament i cridava. Unes hores més tard, el líder alemany estava cansat i va callar de cop. El gauleiter de la regió Colònia-Aquisgrà li va presentar els funcionaris més importants de la regió i als Kresileiter del Gau. Llavors, un destacament del RAD va vigilar l’Hotel. Hitler en veure’ls els va anar a saludar i llavors la banda musical va tocar himnes nazis. Aquells voluntaris del Servei del Treball varen encendre torxes i varen formar al peu de la terrassa una immensa creu gamada de foc. En aquell moment, davant l’atenta mirada d’en Hitler, els músics varen interpretar el Zapgfenstreich (el toc de queda). Hitler llavors va felicitar al Oberleutantn Brückner per haver elegit aquell Hotel.

Un cop va tornar a dins l’Hotel, Hitler es va posar a parlar amistosament amb el personal de l’Hotel. Hitler es va centrar en una cambrera que li responia amb monosíl·labs i li va preguntar per la seva família, les seves coses i el seu futur. Brückner es va encarregar de demanar el sopar mentre Hitler es posava còmode per veure el paisatge de fora. De tant en tant algun curiós s’apropava a la terrassa per veure al líder alemany. Membres de les SS i inspectors vestits amb llargs abrics de cuir s’encarregaven de la seguretat del canceller i feien fora a tots els curiosos. Poc després es va servir el sopar. Hitler va menjar poc, com de costum, i després es va reunir amb en Brückner per demanar-li notícies del líder de les SA Viktor Lutze, al que s’havia convocat a la reunió de Bad Godeberg. Brückner li va confirmar que Lutze que estava en camí, provenia de Hannover, a uns 300 quilòmetres.

A dos quarts de deu de la nit, el vehicle del ministre Joseph Goebbels va aparcar a l’Hotel Dreesen després de volar amb avió de Berlín a Bonn-Hangelar. El ministre semblava preocupar i es va dirigir de dret cap al guardaespatlles Brückner perquè li digués on estava en Hitler. El Oberleutnant li va senyalar la terrassa i li va dir que Hitler encara no havia pres cap decisió final. Ràpidament, Goebbels es va dirigir a la terrassa i després de saludar a en Hitler es varen posar a parlar. Hitler semblava distant i desconfiat. El ministre li va explicar que en Karl Ernst havia posat en alerta als seus homes de les SA a Berlín, tot i les ordres d’en Hitler de que estiguessin de permís des del primer dia de juny. Hitler també estava al corrent de que s’havia cridat a un especialista mèdic perquè atengués al president Paul von Hindenburg a la seva residència de Neudeck, on estava al llit moribund lluitant contra un càncer i tothom sabia que era qüestió de dies perquè morís. En un primer moment, Hitler només l’escoltava i no li deia res mentre mirava com els portadors de torxes del RAD desfilaven entre cançons. Goebbels llavors li va explicar la situació a Berlín, on s’havia reunit amb en Hermann Göering. De cop es va posar a ploure intensament, una tempesta s’apropava, i els dos jerarques nazis es varen aixecar a poc a poc de la terrassa per refugiar-se a l’Hotel. Tot i la pluja a fora continuaven les cançons. Pocs minuts després varen rebre un missatge d’en Göering que els informava sobre la situació a Berlín i a Munic, on les SA es trobaven en estat d’alerta. El canceller va llegir el missatge sense fer cap comentari.

En el curs del dia es va rebre un missatge anunciant que els agents del SD a Munic acabaven de veure carregar unes armes en un camió, prova de l’imminent putsch. Hitler estava profundament ferit en llegir tots aquells missatges. De cop, Hitler es va aixecar de la cadira perquè acabava d’arribar en Josef Dietrich, que s’havia desplaçat a Godesberg, primer en avió, des de Berlín al aeroport de Bonn-Hangelar, i després per carretera. Després de saludar-lo el canceller alemany li va ordenar que anés amb avió a Munic i després el truqués. Dietrich immediatament va marxar cap a la capital bavaresa per traslladar-se després a la petita localitat de Bad Wiessee, a menys de 60 quilòmetres de Munic. Hitler semblava aparentment més tranquil després de l’arribada del Gruppenführer SS, ja que estava decidit a actuar i ja havia donat les seves primeres ordres.

Uns minuts més tard Brückner es va aixecar del seu lloc perquè acabava d’arribar Viktor Lutze, un dels líders més importants de les SA, que havia viatjat de Hannover a Bad-Godesberg per reunir-se amb en Hitler, en Goebbels, en Rudolf Diels i l’Otto Dietrich. L’Hotel en aquells moments estava vigilat per un cordó de seguretat de les SS. Content de veure’l, el líder alemany li va agafar les dues mans i el va felicitar per haver vingut a la convocatòria tan de pressa. Lutze el va informar de que aniria a Bad Wiessee i li va aconsellar que ell també hi anés per donar explicacions als líders de les SA. Hitler va fer un gest de rebuig a aquells plans i li va preguntar si podia confiar en la seva absoluta fidelitat en el cas de que es produïssin greus aldarulls. El líder de les SA li va respondre que li havia prestat jurament de fidelitat i que la seva pròpia vida estava a les seves mans. Hitler va fer un petit somriure davant d’aquella frase i va semblar quedar més tranquil. Goebbels va aprovar l’actitud de Lutze. Poc després de les onze de la nit, quan la banda de la RAD tocava una nova marxa militar, Brückner i Otto Dietrich es varen apropar al canceller i li varen entregar un missatge de Berlín a Hangelar per via aèria. Era d’en Göering. Hitler va llegir el missatge i després el va passar a en Goebbels. El text era breu; Göering havia sabut feia unes hores que acabava de trucar el doctor Sauerbruch, un dels metges més famosos de Berlín, des de la casa del president Paul von Hindenburg a Neudeck. El President estava molt malalt i només li quedaven uns dies.  Reunits en el menjador de l’Hotel, des d’on es podia admirar el paisatge de les muntanyes del Wester-Wald i la vall del Rin, Hitler estava molt nerviós en aquells moments, movent-se constantment d’una banda a l’altra del menjador. Encara pensava que potser era un error tota aquella operació i no s’atrevia a fer assassinar al qui fins feia poc el considerava un amic, Ernst Röhm.

Però Goebbels l’intentava convèncer de que havien d’actuar i Hitler, impacient, va telegrafiar al cap de les SA per demanar-li que es reunissin a Wiessee el dia següent. Un cop enviat al telegrama va demanar en els seus ajudants que tingués a punt un avió perquè volia marxar cap a Munic el més aviat possible. Després de sopar, mentre esperaven que tot estigués a punt per començar entrar en acció, Hermann Göering va trucar a en Hitler per explica-li que les SA havien convocat la reunió a Munic, tal i com ell havia demanat, i Hitler va tornar a cridar als seus ajudants per dir-los que marxaven dintre d’una hora. Posteriorment, Hitler va afirmar que va rebre un missatge alarmant d’en Göering per telèfon anunciant-li que tant a Berlín com a Munic estava a punt de tenir lloc un intent de cop d’Estat per part de les SA. En aquells moments, Hitler va explicar davant d’en Goebbels que havia pres la decisió d’atacar les SA i, en seguit, el ministre de Propaganda va ordenar a les SA de Berlín que es presentessin en els seus respectius llocs.


En el moment que Hitler va ordenar posar en marxar l’operació, a la nit, el president de la Uschla, Buch, i el ministre del Interior de Baviera, Adolf Wagner, varen formar un grup d’homes amb en Christian Weber, l’Emil Maurice i Joseph Berchthold per detenir als líders locals de les SA amb l’excusa de que volien provocar un cop d’Estat. Per Alemanya varen començar a sortir rumors de que les SA s’estaven mobilitzant per provocar un putsch des de Munic. Però els membres de les SA que estaven allotjats a la pensió Hansbauer, a Wiesse, Alemanya, on també hi havia allotjat l’Ernst Röhm, ningú sospitava res i tothom s’estaven preparant per celebrar l’endemà una reunió de caps de les SA amb l’assistència de l’Adolf Hitler. En la reunió, les SA volien obligar a en Hitler a que acceptés la formació de les SA dins la Reichswehr. A la nit, Röhm s’estava recuperant d’una forta neuràlgia amb un tractament d’injeccions. Abans d’anar a dormir, el regidor de la ciutat de Munic Emil Ketterer li va injectar una injecció i va demanar a tothom que el deixessin dormir. A Berlín, el líder de les SA de Berlín, Karl Ernst, ja es va adonar a la tarda de que alguna cosa estranya passava i va posar en estat d’alerta a les SA. Tot i això, Ernst va creure que el perill venia per un possible putsch dels moviments conservadors dirigit contra en Hitler. A quarts de dotze de la nit, en el quarter general de les SS de Berlín, en el Prinz-Albrechtstrasse, un oberführer de les SS es va dirigir als seus homes per dir-los que l’endemà començava l’acció amb l’objectiu d’assassinar al general i antic canceller Kurt von Schleicher. Per la seva part, l’ex canceller estava en un sopar familiar i va dir en els seus familiars que havia sigut advertit que un gran perill se li acostava.


Röhm a les deu d’aquell matí estava passejant tant tranquil amb els seus companys pels voltants del llac Tegernsee pensant en el reunió que tindria lloc en breu amb Hitler. Estaven a punt d’arribar els primers caps de les SA i tenia que parlar amb ells sobre alguns punts abans de reunir-se amb el canceller.

28 de juny de 1934

Dijous:

En el Reich:

Aquell dia era el 15º aniversari del Tractat de Versalles, firmat el 28 de juny de 1919, i totes les banderes dels edificis oficials estaven a mig pal en senyal de dol. Poc abans de les nou del matí, l’Adolf Hitler, que el dia anterior acabava de tornar de Baviera, va arribar a l’aeroport de Tempelhof de Berlín per dirigir-se a Essen acompanyat per en Hermann Göering i en Viktor Lutze per assistir al casament del gauleiter local Josef Terboven. Aquest viatge no entrava en l’ordre normal de les coses perquè Terboven no era un personatge tant important com perquè Hitler assistís al seu casament. Abans de marxar cap a Essen, Hermann Göering i Heinrich Himmler varen ordenar a la policia i a les SS que estiguessin a punt per atacar a les SA, i Rudolf Diels es va dirigir a Essen per reunir-se amb en Göering. Després de la boda, Hitler s’havia de reunir amb els empresaris Gustav Krupp von Bohlen i Fritz Thyssen. Abans de pujar a l’avió, que portava escrit en caràcters negres el nom del president Paul von Hindenburg, va començar a ploure finament. Göering lluïa el seu uniforme de gala de general i una capa sobre les espatlles, mentre que Hitler portava el seu abric de cuir i la seva camisa blanca. Després de sortir del vehicle, el canceller es va apropar a la tripulació, que l’esperava a l’entrada de les escales de l’aparell, per saludar-los mentre Göering parlava amistosament amb el pilot. A les nou, al mateix moment que la pluja s’intensificava, varen pujar a l’aparell que els portaria a l’aeroport d’Essen-Mülheim.

La boda del gauleiter Terboven va mobilitzar tota la ciutat. En arribar a la ciutat, Hitler i Göering varen ser aclamats pel públic al davant de l’Hotel Kaisehof, on s’allotjarien, i estaven acompanyats per l’ajudant de camp Wilhelm Brückner, el doctor Otto Dietrich i el Oberführer Julius Schaub. Quan varen abandonar l’Hotel per traslladar-se a l’Ajuntament d’Essen varen tenir que avançar a poc a poc amb els vehicles per la Huysenalle per la gent que s’havia concentrat al voltant de l’avinguda. En aparcar davant de l’edifici municipal la multitud va cridar en veure al canceller. La cerimònia oficial va començar amb la marxa nupcial del Lohengrin, i després es va celebrar la cerimònia religiosa. Dos nens, un nen i una nena, amb uniformes de les Joventuts Hitlerianes llançaven roses i sostenien l’enorme cua del vestit de seda de la núvia, la Ilse Sthal, que portava una diadema en el cabell i un ram de roses a les mans. Al seu costat hi havia el nuvi, que anava vestit amb l’uniforme de gauleiter amb un braçal amb la creu gamada en el braç esquerre i la Creu de Ferro penjada en el pit. Entre els presents a l’acte hi havia el líder de les SA Karl Ernst, que l’endemà havia de marxar de Lluna de Mel a Madeira i després de la boda va tornar tant tranquil a Berlín per preparar l’equipatge. Ilse Stahl i el gauleiter Terboven estaven immòbils en aquell moment davant del doctor Reismann-Grone, l’alcalde de la ciutat, que va fer un discurs per la parella. En quan l’alcalde va començar a parlar tots els presents estaven asseguts als seus llocs amb les mans col·locades una sobre l’altra. Hitler i Göering seien de costat mentre a fora l’Ajuntament la multitud cridava i es podien sentir els crits entusiastes dels joves de les Joventuts Hitlerianes i el de les sirenes que anunciaven un canvi de torn de les fàbriques que rodejaven la ciutat. En acabar el discurs, Hitler i Göering es varen aixecar i varen inaugurar el nou llibre d’or de la ciutat. Després, seguici es va dirigir a la catedral per la cerimònia del matrimoni religiós. Davant el temple, en l’Adolf-Hitler-Platz, els nois de les Joventuts Hitlerianes no deixaven de cridar entusiasmats per veure al canceller.

Després de la festa religiosa, en un immens saló es va fer el banquet i allí es varen deixar els regals. Göering va fer l’ús de la paraula i es varen llançar Sieg Heil!. Després del banquet es va fer el ball i Hitler i Göering ho van aprofitar per reunir-se en la suite imperial per parlar de la possible revolta de les SA. Julius Schaub, que vigilava la porta on estaven reunits, no parava de rebre missatges d’en Reinhard Heydrich que explicaven detalls de la rebel·lió de les SA i indicava on eren els seus membres. Llavors, Hitler va rebre un missatge d’en Himmler que deia que l’Oskar von Hindenburg havia accedit a concretar una trobada entre el seu pare i el vicecanceller Franz von Papen. Sabent que havia d’actuar ràpid, Hitler va abandonar la recepció nupcial i va tornar al seu hotel.

A les cinc de la tarda, un cop acabat tot el festeig, Hitler, acompanyat per Brückner i els Oberführer Dietrich i Schaub varen visitar l’empresa Krupp. En el vestíbul d’honor de l’edifici administratiu principal, Krupp von Bohlen und Halbach i la seva esposa Imgard von Bohlen varen rebre al canceller. Un tècnic de la fàbrica li va ensenyar a en Hitler la fàbrica visitant les fargues, els tallers, les plantes de laminació i la fàbrica de camions. Llavors, Krupp li va mostrar en el canceller una placa commemorativa on s’hi podia llegir:

En memòria dels camarades de l’empresa caiguts el 31 de març de 1923, en aquest mateix lloc, sota les bales franceses.

Commemorava el dia que les tropes franceses varen ocupar el Ruhr. Durant la visita, Krupp es va queixar de que els seus treballadors tenien que abandonar massa sovint els seus llocs de treball per efectuar marxes i exercicis militars. Hitler li va respondre que tenia tota la raó i li va prometre que aviat acabaria amb aquelles marxes. Quan va abandonar la fàbrica, Hitler semblava preocupat. Els vehicles oficials varen avançar ràpidament cap al centre de la ciutat, a l’Hotel Kaiserhof, on tenien que allotjar-se aquella nit. En el gran saló de l’Hotel, transformat en despatx de treball, Hitler va repassar els missatges que li enviaven. Himmler era el que més en va enviar advertint-lo del putsch per part de les SA. A més, no parava de rebre trucades en què se l’informava de que les SA volien atacar-los. Llavors, Hitler va reunir als seus col·laboradors i en aquell moment el SD de Renània va donar una nova informació: les SA havien causat molèsties a un diplomàtic estranger en la regió del Ruhr. Tot i que la informació no era precisa, Hitler va esclatar en còlera i va sol·licitar que el posessin en comunicació amb la pensió Hanselbauer, a Bad Wiesse, on estaven reunits els principals membres de les SA. Va parlar amb l’Ernst Röhm i li va demanar explicacions. Hitler li va confirmar que el 30 de juny a les 11 del matí estaria a Bad Wiesse per reunir-se amb ell. Röhm no sospitava res de res i en el seu entorn va dir que havia encarregat un gran banquet en l’hotel Vier Jahreszeiten de Munic i que hi hauria un menú vegetarià en honor al canceller. Röhm es va passar la resta del dia enviant telegrames dirigits als Obergruppenführer de les SA per citar-los a la reunió del dissabte. Tot i no sospitar res, aquell dia la Lliga d’Oficials Alemanys va expulsar a l’Ernst Röhm de les seves files.Després de penjar el telèfon Hitler es va tranquil·litzar i va explicar que ell personalment aniria a Bad Wiessee i a Munic per sufocar la revolta, i que Göering i Himmler s’encarregarien de Berlín. Després de l’entrevista, Göering va tornar a Berlín i Hitler es va quedar a l’Hotel per reposar per l’endemà ser present a unes reunions. En acompanyar al ministre Göering fins al vehicle, Hitler va ser aclamat per la gent que el va veure.


L’Exèrcit va rebre ordres de posar-se en estat d’alerta. A dos quarts de cinc de la tarda, el general Ludwig Beck, el cap del Truppenamt, recordava als seus oficials que tenien que tenir una arma al seu abast. Des de la Bendlerstrasse es varen donar telefònicament les últimes ordres als Estats Majors de diferents regions militars per està en alerta. Dos oficials de l’Estat Major varen llegir pels demés oficials un text del ministre Werner von Blomberg on remarcava la seva fidelitat cap al canceller. A la nit, l’oficial Stapf de la Reichswehr va rebre l’ordre de que cap oficial podia sortir del quarter general.

Josef Dietrich va rebre l’ordre d’agafar un avió per dirigir-se a Munic. En la capital bavaresa, Hitler li va ordenar que es traslladés a Bad Godesberg, on allí se li va ordenar que es traslladés a Kaufering, a prop de Landsberg, per agafar un comandament militar el 30 de juny de 1934.

27 de juny de 1934

En el Reich:

L’Adolf Hitler es va reunir amb en Werner von Blomberg, en Walther von Reichenau i en Viktor Lutze. En Von Blomberg i en Von Reichenau li varen mostrar a en Hitler les proves de que les SA estaven preparant un atac contra la Reichswehr. Per calmar-los, el líder nazi els va confirmar que detindria els líders de les SA en una conferència a Bad Wiesse, en el Tegernsee, a uns 75 quilòmetres al sud-est de Munic, on residia l’Ernst Röhm. L’operació per desarticular els comandants de les SA estava en marxa des d’aquell mateix dia. En Josef Dietrich va arribar a un acord amb la Reichswehr per agafar les armes que siguessin necessàries per una missió del Führer secreta i molt important.

Per altra banda, una carta pastoral del clergat va criticar durament l’Estat nazi. Aquella carta va indignar a en Joseph Goebbels, que va demanar actuar per acabar amb les crítiques.

26 de juny de 1934

Dimarts:

En el Reich:

El culte a la figura de l’Adolf Hitler va començar a ser obsessiu per una part de la població alemanya. Prova d’això són els informes que tenia el govern alemany que explicaven que la gent arrencava trossos de fusta de la reixa del jardí de la casa d’en Hitler a Obersalzberg, i es deia que fins i tot una dona va recollir terra que Hitler havia trepitjat quan es dirigia a la seva casa del Berghof. Segons uns altres informes, l’admiració cap a en Hitler havia arribat a les classes treballadores, però també apuntava que el poble alemany s’havia adonat de que Hitler no volia dirigir-se cap al socialisme. En aquells moments Hitler es trobava a la seva casa de muntanya i aquell dia va rebre als delegats dels pobles veïns de la zona i va jugar amb els fills dels habitants d’aquelles muntanyes.


Els comandaments militars varen tenir a les seves mans uns documents que demostraven que l’Ernst Röhm havia armat il·legalment les SA per preparar un atac contra la Reichswehr. Aquests documents havien aparegut misteriosament en el despatx del cap de l’Abwehr, el capità Conrad Patzig Patzing va advertir als seus superiors i, poc després, el general Walther von Reichenau va entrar en el despatx del cap de l’Abwehr per llegir-li el document i després li va exclamar que aniria a veure a en Hitler. Von Reichenau es va dirigir a la Cancelleria, però com que el canceller encara era al Berghof no el va poder veure i va tornar a la Bendlerstrasse. Llavors, l’Abwehr li va ensenyar un altre informe que deia que en un dels edificis assignats a les SA, la seu del Reiterstandarte número 28, situat al davant del domicili d’un diplomàtic francès, els membres de les SA feien diàriament exercicis de tir amb metralladores pesades. Els dispars, es deia, es podien sentir des del carrer i havien començat feia menys d’una setmana. Era una prova més de que les SA s’estaven preparant per un putsch.

Per posar més llenya al foc, Josef Dietrich es va presentar en la Bendlerstrasse i va demanar veure a un oficial del gabinet del ministre Werner von Blomberg per fer-li entrega d’un document confidencial obtingut d’un líder de les SA, que estava indignat amb les seves SA. En llegir el pla, el ministre Von Blomberg es va indignar en veure l’Estat Major de les SA tenia previst liquidar a tots els oficials superiors de la Reichswehr. El text deia que havia de treure de l’Exèrcit als conservadors per substituir-los per oficials revolucionaris; com a primeres víctimes es designava d’una manera molt especial als generals Ludwig Beck i Werner von Fritsch.


Hermann Göering va parlar a Hamburg davant d’un auditori molt divers amb alguns grans industrials de la indústria marítima i alguns nazis. A diferència del seu discurs del dia anterior a Nuremberg, el ministre va tenir un to més calmat i no va insultar als conservadors, és més, els va convidar a unir-se al canceller. Göering va afirmar que Hitler era l’únic home capaç de tornar la força a Alemanya i va dir que tenien que alegrar-se de tenir al capdavant a en Hitler.


Franz von Papen, després d’assistir al casament de la seva neboda el dia anterior, va decidir passar el dia a Westfàlia. Però a la tarda el seu secretari Tschirischky el va trucar per dir-li que el seu secretari Edgar Jung havia sigut detingut per la Gestapo. L’assistenta d’en Jung va ser la que va donar l’alarma quan va arribar a les nou del matí el domicili d’aquest. Pel terra de l’edifici hi havien tirat la roba del secretari i el despatx estava totalment regirat amb els mobles moguts de lloc i el llit desfet. L’assistenta va trucar primer als amics del secretari abans que a la policia. Von Papen va decidir tornar immediatament a Berlín per intentar salvar al seu secretari.

25 de juny de 1934

Dilluns:

En el Reich:

Aquell matí, el cap de la regió militar de Breslau, Paul Ewald von Kleist, va volar cap a Berlín preocupat després de la conversació que havia tingut la nit anterior amb el obergruppenführer de les SA de Silèsia, i es va presentar davant del cap de l’Alt Comandament de l’Exèrcit, Werner von Fritsch a la Bendlerstrasse. Von Kleist li va dir que tenia la impressió de que algú tenia interès en enfrontar l’Exèrcit amb les SA i que totes les notícies que rebia venien de la mateixa font, de l’oficina del Reichsführer de les SS, la d’en Heinrich Himmler, i que pensava que darrere de tot hi havia en Reinhard Heydrich. A continuació, Von Fritsch va trucar al general Walter von Reichenau per ser informat sobre què passava. El general, sense mostrar cap tipus de preocupació,  li va respondre que era massa tard i li aconsellava que prengués precaucions perquè alguna cosa important s’estava preparant. Llavors, Von Fritsch li va preguntar on era l’Adolf Hitler, i Von Reichenau li va respondre que estaria aviat a Essen i li va donar una llista definitiva que havia sigut enviada per l’Alt Comandament de les SA i a on es llegia que nombrosos generals amb comandament havien de ser assassinats. Von Fritsch, horroritzat, va rebre després una altra llista del general Von Reichenau i a on en aquesta es llegia els noms de les persones que havien de ser assassinades per frenar la revolta de les SA. La primera llista va ser escrita a primers de juny i figuraven els noms dels que s’havien d’assassinar el 30 de juny de 1934. Aquesta llista també la va rebre el comandant del camp de Dachau i sturmbannführer de les SS, Theodor Eicke. La llista havia sigut preparada per en Himmler i en Heydrich i era sotmesa a l’aprovació del ministre Hermann Göering i del general Von Reichenau, que aquest la va portar al ministre Werner von Blomberg, que no va dir-ne res en llegir-la. Després de la reunió amb en Von Reichenau, Von Fritsch va posar les forces armades en estat d’alerta ordenant que es cancel·lés les llicències i que no es moguessin del seu lloc. Els destacaments de motocicletes de la NSKK varen ser armats amb carrabines model 17, i els elements d’Infanteria de les SS amb fusells 98, a 120 cartutxos per fusell, facilitats per les armeries de la Reichswehr.


Rudolf Hess va parlar en la ràdio de Colònia i totes les emissores alemanyes varen retransmetre el seu discurs.Aquella visita a la ciutat renana va portar molta polèmica i per això es va organitzar la visita d’en Hess a corre-cuita. Com que no es va donar gaire marge, es va tenir que córrer per concentrar a un grup d’oficials en el camp d’aviació de Butzweilerhof, on aterraria Hess, i es va tenir que localitzar al gauleiter Grohé i al Brigadeführer Hovel per portar-los al camp d’aviació per rebre’l. El lloctinent d’en Hitler va dir, al·ludint a les SA, que eren provocadors perquè intentaven instigar a uns compatriotes contra els altres i encobrien aquest joc criminal amb l’honrós nom de la segona revolució. El ministre també va dir que l’única persona que estava per sobre la crítica era en Hitler, i que sabien que tenia i tindria raó. Hess va parlar de forma mística sobre la figura del canceller alemany, dient que tenia com a missió forjar els destins d’Alemanya i va tornar a advertir de que només eren vàlides les ordres d’en Hitler, a qui havien jurat fidelitat, va afirmar. Després del discurs a la ràdio, Hess va tornar de dret a la capital alemanya. Els diaris varen publicar el discurs d’en Hess amb el titular:

Només el Führer mana les revolucions.

A Nuremberg, Hermann Göering va dir en un discurs que no necessitaven la freda raó sinó a la cremor i va avisar de que aviat es veuria com la difamada Alemanya era la més gran de les nacions civilitzades.

Un dels grans senyalats, Franz von Papen, que el dia anterior havia deixat en ridícul al ministre Joseph Goebbels en el Derby d’Hamburg, va viatjar de Berlín a Westfàlia per assistir al casament de la seva neboda. Durant la cerimònia, on hi varen assistir diversos oficials de la Reichswehr, Von Papen estava distret i inquiet. El vicecanceller sabia que estava sent objecte de crítiques pels membres del govern del qual en formava part. A mitja cerimònia li varen arribar notícies del discurs d’en Göering i després se li va donar el text del discurs que havia fet el secretari Hess a l’emissora de ràdio de Colònia.


En una circular de la direcció d’emissions del Reich, Joseph Goebbels va valorar al compositor Paul Hindemith com un dels millors talents de la generació més jove de compositors alemanys, tot i que tingués que rebutjar enèrgicament la posició intel·lectual que expressava en la majoria de les obres que havia realitzat.

24 de juny de 1934

Diumenge:

En el Reich:

L’Adolf Hitler descansava a la seva casa del Berghof, tal i com va anunciar la ràdio i la premsa alemanya.


Des de les 8:40 d’aquell matí, les SA del Ruhr estaven concentrades en el saló número 5 de la fira-exposició d’Essen-Mülheim entre els obrers de la zona. En el centre s’hi havia deixar un passadís amb seients a una banda i una altra. Immenses banderes amb la creu gamada penjaven dels balcons i cobrien la tribuna alçada enmig de la nau. A tres quarts de nou, el cap regional de la Hitlerjung va pujar a la tribuna i va començar l’espectacle amb el seu parlament on va parlar de la joventut. De cop es varen començar a sentir crits d’eufòria en anunciar-se l’arribada del secretari Rudolf Hess, que es va dirigir a la tribuna per fer també el seu parlament on va dir que la joventut necessita disciplina. Quan Hess va acabar varen sonar les cançons. Al voltant de les deu varen arribar el vehicle descapotable d’en Joseph Goebbels, que provenia d’Osnabrück, a prop de la ciutat d’Essen, acompanyat per en Robert Ley. De cop, els crits es varen transformar en salutacions. Llavors els dos ministres varen fer els seus respectius discursos, on varen demanar disciplina. Goebbels va atacar novament a les classes benestants, que les va considerar enemics del nacionalsocialisme. Les SA presents el varen ovacionar, ja que atacava amb duresa als Junker, als oficials i als intel·lectuals. Goebbels llavors va dir que el poder del govern alemany era il·limitat. En sortir de la sala, les SA i els joves de la Hitlerjung varen acompanyar al ministre fins al seu vehicle.

A les dotze del migdia, Goebbels es va dirigir a Hamburg per ser present a un acte que en deien Derby, unes carreres de cavalls que s’havien creat el 1860 i que atreia a totes les categories socials. Un tren especial havia traslladat des de Berlín a nombrosos diplomàtics que tenien que assistir també a les regates de Kiel. En l’hipòdrom d’Hamburg i havien presents membres del govern i del govern de Prússia, així com el Reichssportführer Tschammer von Osten. Un dels assistents a l’acte era el vicecanceller Franz von Papen, que apareixia un altre cop en públic després del seu discurs crític amb el règim el 17 de juny de 1934. El vehicle del vicecanceller anava escortat per dos motoristes. Totes les mirades anaven centrades a la seva persona i alguns al varen rebre amb crits de Heil Marburg!. Però els oficials de les SS aquelles lloances no els va fer gens de gràcia i es miraven al vicecanceller amb menyspreu i alguns membres de les SA varen decidir abandonar la tribuna. En acabar la primera carrera de cavalls es varen escoltar a l’entrada de l’hipòdrom aclamacions per l’arribada del ministre Goebbels, que estava indignat perquè havia sigut informat de les aclamacions que havia rebut en Von Papen. El ministre es va dirigir a la gespa, entre els treballadors, que el varen aclamar. Von Papen, que tenia ganes de saber la reacció del públic, va seguir a en Goebbels i des de la tribuna el varen aclamar encara més que al ministre, que es va enfadar i va decidir no assistir al banquet oficial i va tornar a la capital alemanya. Allí li va dir en el segon gauleiter de Berlín, Goerlitzer, que el vicecanceller era molt popular i li va demanar que el posés en ridícul des dels seus diaris. Reinhard Heydrich i Heinrich Himmler varen ser informats a l’acte del que havia passat al Derby. També l’Adolf Hitler va rebre un informe des del Berghof sobre el que havia passat. Von Papen va tornar a la capital hores després del ministre de Propaganda.


El general Werner von Fritsch va reunir als oficials superiors presents a Berlín i els va ordenar que es preparessin per fer front a una temptativa de putsch per part de les SA. Von Fritsch va declarar que totes les informacions coincidien en que el putsch era qüestió de dies i es va ordenar als oficials superiors que concentressin als seus homes amb la màxima discreció i les posessin en estat d’alerta. D’aquesta manera, des d’aquell matí l’Unter den Linden no paraven de passar-hi vehicles de policia, que es trobaven també en estat d’alerta.

A Berlín, Heinrich Himmler i Reinhard Heydrich es varen reunir amb els caps de les SS de tot Alemanya a la seu de la Gestapo. Heydrich va ser el primer en parlar i els va dir que l’Estat Major de les SA estava preparant un cop d’Estat i els va explicar que la revolta havia de ser reprimida. També va dir que es perseguiria als còmplices que no fossin de les SA. Els caps de les SS varen escoltar en silenci i varen prendre notes de les paraules del cap del SD.

A Breslau, el cap de la regió militar, Ewald von Kleist, va informar a Berlín de que no parava de rebre notícies d’un imminent assalt als quarters generals per part de les SA. Llavors, Von Kleist va ser informat per part del Ministeri de Defensa que mantingués les tropes a disposició de forma discreta. Després, Von Kleist es va reunir amb el obergruppenführer de les SA de Silèsia, Edmund Heines, que li va prometre que no hi hauria cap atac per part de les SA. A la nit, Heines va trucar al general Von Kleist per informar-lo de que les SA s’agafarien uns dies de vacances i que per tant no havia de patir, i li va assegurar que ell aniria a Munic en avió per assistir a una reunió dels comandaments.

Mentre tothom pensava en com eliminar-les, els líders de les SA, que no sabien res del que els esperaria, descansaven tant tranquils a la pensió Hanselbauer de prop de Munic banyant-se en les aigües del llac de Tegernsee, cantant l’himne de Horst Wessel Lied i bevent la suau cervesa muniquesa.


L’antic canceller Kurt von Schleicher va tornar en companyia de la seva esposa a Berlín, tot i que l’havien advertit del perill que l’hi esperava. L’antic canceller volia tornar a viure a la seva mansió d’un dels barris residencials de les afores de la ciutat.


A Berlín, 50.000 persones varen assistir a la missa dominical celebrada pel monsenyor Barres en un gran parc de la perifèria sud de la ciutat. Els fidels es varen agenollar sobre la curta i espessa gespa. En la missa va parlar el doctor Klausener, el director general d’Obres Públiques, que apareixia com un líder dels catòlics alemanys. El doctor va elogiar al govern i només va demanar per als catòlics poder celebrar dignament el seu culte. Klausener va ser aplaudit amb calma resolució i tranquil·litat.

 

23 de juny de 1934

Dissabte:

En el Reich:

A última hora de la tarda, el general Friedrich Fromm va celebrar una conferència privada en la Bendlerstrasse amb els oficials que estaven a les seves ordres. El general va anunciar que l’hi havia arribat, procedent de fonts dignes, va assegurar, la notícia d’un projecte de cop d’Estat organitzat per l’Ernst Röhm. Fromm tenia aquella informació a través del cap dels serveis d’informació de l’Exèrcit, el capità Conrad Patzig, que s’havia trobat sobre la seva taula una ordre secreta de l’Ernst Röhm dirigida al gruppenführer de les SA en què deia que les SA havien d’armar-se perquè ja havia sonat l’hora. Patzig va traslladar aquell missatge també al general Walter von Reichenau, que no va semblar sorprès davant del que semblava un missatge de revolta.

A més, el ministre Werner von Blomberg va transmetre a la Cancelleria un memoràndum preparat pel general Thomas en el que exigia un dictador econòmic per organitzar el rearmament d’Alemanya.


El NSDAP va condecorar amb una condecoració d’or a l’ex militant del partit Gregor Strasser, que s’havia retirat de la política després d’ajudar al canceller Kurt von Schleicher el desembre de 1932.


A les dues de la tarda, Joseph Goebbels va aterrar a l’aeròdrom de Duisburg, el gran port del Ruhr, per parlar en la Jornada del NSDAP pel Gau. Abans, el ministre va visitar la fira-exposició d’Essen, on s’hi havien concentrat els membres de les organitzacions femenines del NSDAP sota el lideratge de la seva presidenta, la senyora Gertuld Scholz-Klink. Entre les quatre i les cinc de la tarda, Goebbels va recórrer les negres aigües del port i després es va dirigir a l’estadi de la ciutat per fer el seu discurs. 150 bandes de les Joventuts Hitlerianes varen tocar les seves músiques. Tres minuts abans perquè toquessin les nou de la nit, 1.000 nois i noies de les organitzacions nazis varen entonar càntics i a les nou el dirigent Josef Terboven va ser el primer en parlar. Després de pronunciar unes breus frases va presentar al ministre Goebbels, que va pujar a la tribuna. El ministre va dir que s’haurien de mantenir els salaris baixos perquè havien tingut que donar milions de treballs als aturats i va afirmar que el futur l’haurien de construir la joventut. Aquella frase va ser aplaudida pels més joves. A dos quarts de deu va començar una desfilada mentre es cantava l’himne del Horst Wessel Lied i les 150 bandes varen acompanyar els cants. A les 10:05 es va donar per acabada la festa del solstici d’estiu. A dos quarts d’onze, Goebbels va abandonar l’estadi i va viatjar cap a Osnabrück, on havia de parlar el dia següent. En arribar a la ciutat, el ministre es va trobar molt preocupats els nazis de la ciutat. Des de Quentzin, a prop de Greifenhagen, informaven d’incidents entre les SA i les associacions nacionalsocialistes d’ex combatents. En la festa del solstici de la ciutat, el nacionalsocialista Kummerow es va negar a corejar les frases del cap de les SA Moltzahn, un dels comandants de les SA més veterans de Pomerània, i va amenaçar a les SA. Kummerow havia agafat un punyal d’un membre de les SA i l’havia clavat a en Moltzahn, que va caure malferit al terra. Kummerow va ser detingut i les SA varen exigir la dissolució de les associacions d’ex combatents. Les SA varen agafar aquell afer individual i el varen utilitzar per denunciar al govern alemany. Goebbels va parlar per telèfon amb en Reinhard Heydrich i en Heinrich Himmler sobre aquell incident, i es va intentar posar-se en contacte amb l’Adolf Hitler, que estava de camí al Berghof.


El Westdeutscher Beobachter va publicar un article incendiari en que feia responsables a l’antic partit polític Zentrum i al diari del Zentrum, Germània, de l’assassinat del dia anterior del tresorer general del NSDAP anomenat Elshotz, que havia sigut trobat mutilat a Gollmütz, a prop de Schwerin. Els homes del Zentrum varen protestar, però les seves afirmacions no varen ser escoltades. i va créixer la tensió. Durant aquell dia es va celebrar a Potsdam l’enterrament del tresorer. Els nazis varen dissenyar aquell enterrament com un gran acte i es va fer un seguici funerari a la gran avinguda que conduïa a la Nikolaikirsche a la plaça Altmarkt. Al capdavant del seguici hi havia en Robert Ley i el gauleiter Oberpräsident de Berlín, Kube. Després de la cerimònia les personalitat varen tornar a la capital. Ley va dirigir-se a l’aeròdrom de Tempelhof, on l’esperava un Junker, per parlar a primera hora d’aquella tarda a Oberhausen, en el Ruhr, amb els obrers de la zona. Ley els va assegurar que el nacionalsocialisme cuidaria de que tots participessin en els sacrificis necessaris i no toleraria que es tragués beneficis d’ells. Aquesta última frase anava dirigida als conservadors. Els grups nazis el varen aplaudir, mentre que els obrers es varen mostrar més reservats. Continuant, Ley va assegurar que ningú podria viure com abans i que qui esperava el contrari cometia un greu error, va deixar clar.

22 de juny de 1934

Divendres:

En el Reich:

De bon matí, l’Adolf Hitler va marxar a l’aeròdrom de Tempelhof i va marxar rumb a Baviera per passar uns dies a Obersalzberg.


El gauleiter Grohé, el responsable de les organitzacions nazis, va ser rebut a la Universitat de Bonn. Membres de les Joventuts Hitlerianes, les SS i les SA vigilaven l’entrada, el gran jardí i el darrere d’aquell antic palau d’arquebisbes. Grohé tenia que parlar en l’aula magna i a la primera fila d’aquella sala ja hi havia els professors i els dignataris nazis esperant-lo. En entrar el gauleiter, els estudiants es varen aixecar per saludar-lo. En començar el seu discurs, Grohé va parlar del conflicte que enfrontava a les Joventuts Hitlerianes i a les organitzacions confessionals d’estudiants, i va excusar a les Joventuts dels actes violents dient que aquells actes eren propis de la joventut. De cop, mentre el gauleiter continuava parlant, els representants de la corporació confessional es varen indignar davant d’aquelles paraules perquè es deixava clar que ells eren els violents i no les Joventuts, i es varen aixecar i varen abandonar la sala. Grohe llavors va decidir interrompre el seu discurs i uns minuts més tard va abandonar el palau en un vehicle negre. Estava enfadat amb aquella reacció de la corporació. Els serveis de Berlín varen ser advertits d’aquell incident, i Heinrich Himmler i Reinhard Heydrich varen reunir immediatament el seu Estat Major. Era un nou desafiament a l’Estat nazi. El general Walther von Reichenau va ser present a la reunió, que es va celebrar a la seu de la Gestapo. Es va intentar advertir a l’Adolf Hitler, però el canceller ja havia marxat cap a Baviera.

css.php