Home // 1942 // maig

31 de maig de 1942

A la matinada, els bombarders de la RAF varen continuar atacant com al dia anterior la ciutat de Colònia. Els 868 bombarders varen causar 500 morts i varen destruir 12.000 vivendes. Els britànics varen utilitzar per primer cop els bombarders Mosquit, que realitzarien molts atacs en el futur. Per parlar d’aquell atac, el ministre d’Armament, Albert Speer, i el mariscal de camp de l’Aire, Erhard Milch, es varen reunir amb el ministre de l’Aire, Hermann Göering, a la seva residència en el castell de Veldenstein, a Francònia, a la Suïssa francesa. Aquest castell era dels pares de Göering. Abans de començar la reunió, Göering estava molt preocupat pels bombardejos a la ciutat de Colònia per part de la RAF la nit anterior. No es podia creure la quantitat de bombes que havien caigut a la ciutat en tant sols una sola nit, i es va posar en contacte amb el cap regional de la zona, el gauleiter Joseph Grohé, per informar-se del atac. A mesura que el gauleiter li anava explicant els números de morts i de bombes que havien caigut va creure que no li deien la veritat i va acusar-lo de mentider i li va exigir que no comuniqués aquella informació a Adolf Hitler. Després de la trucada va atendre a Speer i a Milch, i els va ensenyar el castell i els va explicar que pensava construir-hi un búnquer. Com a represàlia,la Luftwaffe va bombardejar la ciutat britànica de Canterbury.

Mentrestant, Adolf Hitler va criticar l’antic monarca d’Alemanya Guillem II acusant-lo de tenir un comportament i uns modals incorrectes com a monarca.

Al nord de l’Àfrica, els soldats italians varen travessar el camp de mines de la Línia Gazala, a Líbia.

30 de maig de 1942

En el Reich;

El ministre d’Armament Albert Speer va visitar a l’Adolf Hitler en el quarter general de Rastenburg per transmetre-li una nova idea que havia tingut. Speer va observar que eren moments difícils per la població civil i creia que els alts càrrecs del Reich i del Partit tenien que predicar amb l’exemple i havien de deixar d’utilitzar els seus vagons particulars que posseïen fins que acabés la guerra. Però a en Hitler no li va agradar gens la idea de Speer ja que creia que eren necessaris els vagons particulars per les males condicions que hi havia a l’est d’Europa, en els països ocupats i, a més, veia aquella mesura insignificant. Davant de la negativa d’en Hitler, Speer li va mostrar una llarga llista de persones que utilitzaven aquells vagons particulars per motius personals i no per motius laborals o polítics però, tot i així, no va fer canviar la negativa del dictador en aquella mesura.

A Colònia, a la nit, la ciutat va rebre el primer acte Dels mil bombarders de la RAF sent bombardejada amb 1.046 bombarders, la majoria el bimotor semipesat Vickers Wellington, durant 90 minuts. L’aviació britànica va llançar més de 1.455 tones d’explosius i 915 bombes incendiàries que varen cremar 243 hectàrees de la ciutat, destruint 13.000 vivendes, la meitat d’elles en el centre, deixant a 45.000 civils sense casa. 6.000 cases més varen quedar molt destrossades i en total varen morir 496 civils, entre ells també uns quants militars. En l’atac la RAF només va perdre 39 bombarders. Aquella va ser la primera incursió aèria a gran escala que varen realitzar els bombarders de la RAF i varen aconseguir commocionar a la població alemanya. Des del quarter, en Hitler es va posar molt furiós quan va tenir notícies d’aquell fort bombardeig i va mostrar la seva ira cap a en Hans Jeschonnek i en Bodenschatz, i va culpar a en Hermann Göering d’haver descuidat la construcció de suficients instal·lacions antiaèries. En Hitler estava molt enfadat perquè durant aquell dia havia dit que no donava massa importància a l’amenaça dels atacs aeris de la RAF i va assegurar que s’havien pres les decisions corresponents. El gran senyalat, en Hermann Göering, que encara rebria més crítiques, estava a Veldenstein.

Abans del bombardeig a Colònia, en Göering va enviar una carta a l’Alfred Rosenberg per dir-li que la seva unitat per l’adquisició de tresors culturals a París havia sigut acusada de dedicar-se al tràfic d’art, però que es devia a un error o un malentès sense importància i va donar suport a aquesta unitat.

A la ciutat d’Hanau, Alemanya, l’exèrcit alemany va deportar els jueus de la ciutat.

Encara cuejant l’atemptat que havia patit en Reinhard Heydrich, el DNB va informar a Berlín de que unes persones desconegudes havien atacat a en Reinhard Heydrich i varen oferir una recompensa de deu milions de corones per descobrir els culpables de l’atemptat. En l’informe es deia que en Heydrich havia resultat ferit però que la seva vida no corria perill. Finalment moriria el 4 de juny de 1942.

En el front oriental:

A Voljov, la Wehrmacht, amb l’ajuda dels Stuka, va atacar al 2º Exèrcit de Xoc i varen aconseguir encerclar a més de 40.000 soldats soviètics.

 

 

29 de maig de 1942

Divendres:

En el Reich:

A Berlín, l’Adolf Hitler va emetre la seva Directriu número 42 amb el títol Instruccions per operacions contra la França no ocupada i la Península Ibèrica. Hitler volia ocupar el sud dels Pirineus i assegurar-se els ports de la costa nord d’Espanya sense negociar-ho ni discutir-ho amb les autoritats espanyoles i altres no alemanyes. Al migdia, el dictador alemany es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels a la Cancelleria del Reich per dinar. El ministre alemany acabava aquell dia de prohibir en els jueus assistir a les perruqueries. Els alemanys anaven mica en mica o en passos de gegant restringint ls drets dels jueus. A la França ocupada es va prohibir a la població jueva l’accés a tots els llocs públics; el teatre, les places, els restaurants, els bars, les biblioteques…. Amb un excel·lent humor, Hitler li va dir en el seu ministre i amic que amb l’avanç en el Caucas s’estava estrenyent el sistema soviètic i pensava que les últimes pèrdues soviètiques a Kerch i Khàrkiv eren irreparables ja que, segons el dictador, Iosif Stalin havia esgotat els recursos i estava convençut de que la Unió Soviètica estava travessant greus dificultats per assegurar els subministraments d’aliments i va afirmar que la seva població estava desmoralitzada. Parlant d’Occident, el dictador alemany li va dir que Bèlgica, amb les seves dues antigues províncies germàniques de Flandes i Brabant quedaria dividida en Reichsgaue alemanys. Al mateix volia que passés en els Països Baixos i tant li feia el què pensés el dirigent nacionalista holandès Anton Mussert. Durant al dinar, Hitler va explicar al ministre Goebbels i en els seus altres convidats sobre l’evacuació dels jueus i va mentir quan va dir que preferia evacuar-los a l’Àfrica Central perquè sabia perfectament que els jueus estaven sent eliminats a Polònia. Després, Hitler es va reunir amb el líder indi Chandra Bose.

En el front oriental:

A Ucraïna va acabar la Batalla de Khàrkiv amb el resultat final de 230.000 baixes soviètiques. Davant d’aquelles noves derrotes, el ministre d’Afers Exteriors soviètic Viatxeslav Mólotov va mantenir conversacions amb l’administració del president nord-americà Franklin Delano Roosevelt per negociar com fer front a la guerra.


Per tal de fer creure en els soviètics que es dirigirien a Moscou enlloc del sud de la Unió Soviètica, el mariscal de camp Günther von Kluge va firmar com a comandant en cap del Grup d’Exèrcits del Centre l’ordre falsa d’avançar cap a la capital soviètica.

A la Gran Bretanya:

Robert Bruce Lockhart. el director general de l’Executiva de Guerra Política, va parlar amb els caps de l’Estat Major sobre les limitacions de la Resistència.

En el sud de l’Àfrica:

A Madagascar, el cuirassat HMS Ramillies va ser greument danyat després de l’atac d’un mini-submarí japonès I-20 en el port de Diego Suárez. Els japonesos també varen danyar a un petrolier de més de 7.000 tones. En acabar l’ofensiva, amb les seves bateries esgotades, el mini-submarí va ser rodejat, però abans de caure presoner els tripulants es varen disparar un tret.

28 de maig de 1942

En el front oriental, l’exèrcit soviètic va recuperar Jàrkov.

A Líbia, Erwin Rommel va començar una ofensiva contra la Línia Gazala.

A Londres, Viacheslav Molotov, que portava vuit dies a la capital britànica per reunir-se amb el govern britànic, va marxar cap a Washington per reunir-se aquest cop amb el govern nord-americà.

27 de maig de 1942

Dimecres:

L’atemptat contra en Reinhard Heydrich:

A Praga, al matí, Reinhard Heydrich, que feia poc que havia tornat de París i després d’una breu estada a Berlín, va patir una emboscada al final de la Krichmayerstrasse de Praga quan tornava amb el seu Mercedes verd fosc descapotable sense escorta de la seva residència d’estiu i es dirigia cap al vell castell imperial de Hradschin, a Panenske Brezany, on hi havia instal·lat les seves oficines. El xofer del seu cotxe va frenar de cop en un revolt pronunciat i, en aquell punt, els seus atacants l’esperaven. Eren quatre homes txecs vestits d’obrers entrenats pels britànics: Josef Valcik, Adolf Opálka, Jan Kubis i Josef Gabcik (dos d’ells van ser llançats en paracaigudes procedents de la Gran Bretanya), i tots anaven amb una bicicleta per poder fugir després. El cotxe d’en Heydrich va ser fàcilment reconegut pels seus atacants perquè portava dues banderetes, la de les SS i la de la regència del Reich. En tenir-lo al punt de mira, un dels atacants va disparar contra al cotxe i el xofer, poc experimentat, que es va desconcertar i no va reaccionar a temps. Enmig de l’atac, el subfusell Sten d’en Gabcik es va encallar i no va poder disparar i Kubis va tenir que llançar una granada, que va impactar al cotxe fent-hi un forat i destrossant el vehicle amb en Heydrich dins. Miraculosament, Heydrich no va morir, només va quedar malferit, i va tenir la suficient força com per posar-se dret i disparar contra els seus atacants i en va ferir un abans de caure inconscient al terra dessagnat. Els autors de l’atac, convençuts de que Heydrich era mort, varen fugir amb les seves bicicletes i es varen amagar a la cripta de Sant Carles Borromeo, on s’hi havien amagat més de cent membres de la resistència txeca. Mes tard varen morir quan van ser delatats als alemanys i aquests els varen anar a buscar. Mentrestant, Heydrich va ser transportat a l’hospital municipal de la Bullovka i va ser assistit primer pel cirurgià de Praga, el professor Hohlbaum. Estava greument ferit, l’anestesista txec que el va atendre va dir que el Reichsprotektor de Bohèmia i Moràvia tenia el braç perforat. Finalment es va va haver d’amputar el braç. A més tenia una costella travessada per trossos de metall i el pèl de cavall del encoixinat de la tapisseria del cotxe havia penetrat a la seva espatlla pel costat esquerre, per sobre del diafragma. Les ferides varen ser tapades a mitges i per contrarestar la infecció se li va administrar fortes dosis de sèrum antitetànic i antigangrenós. A la tarda, els principals caps de les seccions del RSHA, Heinrich Müller, Arthur Nebe i Walter Schellenberg, varen arribar a Praga per obrir una investigació i varen poder reconstruir el mecanisme de la bomba.

A Berlín, com a represàlia de l’atemptat, la Gestapo berlinesa va empresonar i executar a 152 jueus en el camp de concentració de Sachsenhausen, on varen ser afusellats juntament amb 96 jueus detinguts en aquest camp. Les famílies d’aquestes persones varen ser deportades a Theresienstadt.

En el nord de l’Àfrica:

70 carros italians es varen llançar en una ofensiva per ocupar la ciutat de Bir-Hakeim.

A Japó:

En el port d’Hashirajima va sortir a alta mar l’esquadrilla de l’almirall Nagumo composta per 21 embarcacions de guerra, que varen avançar al sud-est, cap a Midway, en formació de creuer.

En els Estats Units:

L’oficial Joe Rochefort s’havia de reunir amb l’almirall Chester W. Nimitz i el seu equip per intentar fer-los veure que els japonesos es dirigien a Midway. Quan estava a punt de sortir de la base en direcció al despatx dels comandants en cap, Joe Finnegan i Ham Wright, varen desxifrar una senyal que identificava les dades dels atacs japonesos pel dia 3 de juny contra les Aleutianes i el 4 contra les Midway. Després de fer mitja hora de retard, Rochefort li va explicar el doble pla d’atac japonès a l’almirall i li va suggerir que l’atac contra les Aleutianes era una distracció. Pensant en la possibilitat de que podia estar equivocat, Nimitz només va enviar un creuer i uns quants destructors cap al nord, però els va enviar just a temps per trobar els japonesos abans de que ataquessin les Midway.

26 de maig de 1942

Dimarts:

En el nord de l’Àfrica:

A Líbia, a la nit, després d’assegurar les seves línies de proveïment, l’Erwin Rommel va llançar una segona operació amb l’objectiu d’arribar a l’interior d’Egipte. D’immediat, les tropes de l’Afrikakorps varen avançar cap al sud rodejant la línia de Gazala i varen començar a atacar Bir Hakeim, que estava defensat per la 1º Brigada de les Forces de la França Lliure comandades pel general Marie Pierre Koenig. La Luftwaffe i els carros blindats del comandant Rommel varen atacar amb duresa a les forces franceses, però el pla inicial de la Guineu del Desert no va tenir l’èxit esperat. A més, els tancs d’en Rommel es varen llançar pel nord, en direcció Tobruk, amenaçant seccionar gran part del 8º Exèrcit, però varen ser aturats pels britànics que, a més, varen envoltar les tropes alemanyes enmig de la calor i el vent.

A la Gran Bretanya:

A Londres, el govern britànic i el govern soviètic, representat pel ministre Viatxeslav Mólotov, varen firmar un tractat d’ajuda mútua per una duració de vint anys.

En els Estats Units:

Tot i els desxiframents que havien fet que indicaven que els japonesos atacarien a Midway, Chester W. Nimitz no les tenia totes i aquell dia va escriure que l’única font que tenien provenia de la intel·ligència de senyals i va deixar clar que els japonesos els podrien estar enganyant.

25 de maig de 1942

A Austràlia, tres persones varen ser arrestades sota l’acusació de conspirar contra el govern australià i establir un govern feixista per negociar la pau amb Japó.

24 de maig de 1942

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va creure que els problemes de transport del Reich començaven a ser un problema molt més greu del que un principi ell es va pensar i es va reunir amb Albert Speer per solucionar el problema. Speer li va recomanar que posés com a subsecretari de transports el jove conseller del ferrocarril, el doctor Albert Ganzenmüller, que durant l’hivern de 1941 havia aconseguit restablir el trànsit ferroviari en el trajecte de Minsk a Smolensk. Hitler estava entusiasmat amb aquell home i volia nombrar-lo subsecretari de Transports immediatament. Mentre esperaven a Ganzenmüller, Hitler va parlar amb el ministre de Transports, Julius Dorpmüller.

Quan Ganzenmüller va arribar va fer entrar-lo en una habitació sense el ministre i juntament amb Speer varen parlar del problema dels transports. Llavors, Hitler li va dir en el nou subsecretari la situació en què es trobaven i li va manifestar que era molt important aquell problema i que s’havia de solucionar perquè ell ja ho hagués fet l’hivern passat, però el fet de tenir massa feina no el va poder ocupar-se d’aquell tema tant vital. Hitler li explicava que el problemes s’havien de solucionar com fos i sempre que hi haguessin les persones adequades era possible encara que no sigui d’una forma amable, ja que l’objectiu era guanyar aquella guerra sinó Alemanya estava perduda. Hitler li anava explicant en el jove conseller com havia passat la catàstrofe de l’hivern de 1941 i dels problemes que havia tingut amb els seus generals. Després del monòleg que va fer el va nomenar nou subsecretari de Transports sense que el ministre de Transports que estava esperant a fora ho sabés. Després de que Ganzenmüller acceptés el nou càrrec va fer entrar al ministre Dorpmüller que es va quedar molt sorprès per aquell nomenament ja que no havia sigut consultat prèviament i, a més, li van comunicar que tant Albert Speer com Erhard Milch actuarien temporalment com a directors absoluts del transport.

Dorpmüller va quedar molt decebut amb Speer perquè feia dos dies que li havia ofert aquell càrrec de director absolut i l’havia rebutjat, però davant l’oferiment de Hitler si que el va acceptar. Hitler va acabar aquella humiliant reunió pel ministre Dorpmüller dient que la guerra no es tenia que perdre pel problema dels transports i que per tant ja el podien solucionar immediatament.

A Leyte, l’última illa que defensaven els nord-americans, aquests es varen rendir davant la superioritat japonesa. Tot i la rendició, algunes unitats varen continuar lluitant de formar aïllada.

23 de maig de 1942

Dissabte:

En el Reich:

Berlín, l’Adolf Hitler, que es trobava a la capital alemanya perquè havia assistir el dia anterior al funeral d’Estat del gauleiter d’Oldenburg Carl Röver, membre de la Vella Guàrdia, va parlar aquella tarda amb tots els Reichsleiters i gauleiters durant dues hores a porta tancada a la Cancelleria del Reich. El dictador els va recalcar que la guerra a orient no era comparable amb cap altra guerra del passat perquè es tractava de triomfar o de ser destruït. Parlant-los dels programa d’armament nord-americà, els va desmentir les xifres donades pel president Franklin Delano Roosevelt i els va explicar que tenia informació sobre la magnitud de la construcció naval japonesa. Parlant dels territoris ocupats, Hitler va deixar clar que se’ls hauria d’explotar, però va dir que a França s’explotaria per una qüestió estratègica, no ètnica, i que havien de resoldre la qüestió ètnica només a orient. Llavors va continuar exposant la seva visió d’un territori poblat per pagesos soldat, que sumarien una població de 250 milions de persones en 78 anys i va assegurar que havien de preservar el caràcter ètnic alemany en els territoris conquerits. Tornant-se més agressiu verbalment parlant d’aquell tema, va exclamar que el sentit ètnic era també l’autèntic sentit d’aquella guerra perquè, pel dictador, només podria està justificat l’enorme sacrifici de sang si les futures generacions rebien gràcies a ell la benedicció dels camps de blat. Sabent que no n’hi hauria prou amb el blat, Hitler va dir que no estaria malament adquirir algunes colònies per proveir-se de cautxú o cafè, tot i que va tornar a assegurar que el seu territori colonial es trobava a l’Est, on trobarien la terra negra fèrtil i ferro. En concloure el seu discurs, el líder alemany va explicar que el moviment nacionalsocialista tenia que assegurar que la guerra no finalitzés amb una victòria capitalista, sinó amb una victòria del poble per construir una nova societat que no es basés en el diner, la posició o el nom, sinó en el valor i la demostració del caràcter. Un cop estigués resolt l’assumpte d’orient, va tornar a insistir que pràcticament haurien guanyat la guerra i que llavors estarien en disposició de començar una guerra a gran escala contra les potències anglosaxones que no serien capaces d’aguantar una guerra prolongada.

Abans d’aquesta reunió, el dictador es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels, que va saber aquell dia que havia augmentat molt la despesa alemanya en munició fins al punt de que quedarien esgotades les reserves de les proximitats del front, per analitzar la situació en el front oriental. Hitler encara estava especialment confiat en la victòria i tenia grans esperances en la guerra marítima.


El govern va aprovar la prohibició dels jueus d’anar a les perruqueries alemanyes i es deia en el comunicat que els jueus tenien l’obligació d’encarregar-se d’ells mateixos de cuidar i mantenir net el cabell.

22 de maig de 1942

Divendres:

En el Reich:

A Berlín, l’Adolf Hitler, que es trobava a la capital per assistir aquell dia en el funeral d’en Carl Röver, el gauleiter de Weser-Ems, va plantejar davant dels seus convidats aplicar la pena de mort a tot aquell que aprofités els bombardejos a les ciutats alemanyes per cometre delictes com robar o saquejar. A més, aquell dia es va publicar un decret en què es garantia l’absoluta tolerància religiosa en les comarques ocupades de l’Est. Hitler va decidir que aquest decret no sigués firmat per l’Alfred Rosenberg sinó pels comissaris de les diferents regions perquè el ministre dels Territoris Ocupats era una coneguda persona antireligiosa.


Joseph Goebbels va rebre un informe sobre la situació alimentària a Berlín. En llegir-lo, el ministre va poder veure que la reducció de subministrament de patates havia portat moltes queixes entre els berlinesos. A més, en les oficines del govern cada cop arribaven més cartes de diferents llocs del país de gent que estava irritada per la situació alimentària que vivien.


En el Tribunal Especial número 1 del Tribunal de Primera Instància de Berlín va tenir lloc el judici a porta tancada contra monsenyor Bernhard Lichtenberg. L’acusat se l’acusava d’haver abusat dels seus drets de predicador i d’infracció a la Llei d’Activitats Subversives. L’acusació es basava en dos fets: el primer fet era l’oració política del 29 d’agost, on monsenyor havia demanat, entre altres coses, una oració pels jueus. El president del Tribunal li va preguntar què l’havia incitat a pregar pels jueus. Lichtenberg, dempeus i vestit amb la seva sotana, li va respondre que havia canviat la seva opinió després dels actes vandàlics de la Nit dels Vidres Trencats. El segon fet era que l’acusat havia atacat a l’alta jerarquia del NSDAP i de l’Estat, sobretot se l’acusava d’atacar la propaganda antisemita. Després de tres hores de judici, monsenyor Lichtenberg va ser condemnat a una pena de dos anys de presó, dels que es deduiria el temps de detenció preventiva. Lichtenberg va ser dut a la presó de Tegel.


Després de quatre dies d’investigació, la Gestapo va efectuar les primeres detencions dels responsables de l’atemptat al Lustgarten de Berlín del 18 de maig. Al cap de poc tot el grup va ser desmantellat i el seu líder, Herbert Baum, es va suïcidar a la presó de Moabit. Els demés membres varen ser jutjat per una cort especial (Sondergericht) del tribunal de Primera Instància de Berlín, que, en tres processos que es varen desenvolupar entre juliol de 1942 i juny de 1943, va pronunciar 25 condemnes a mort, que varen afectar a 11 dones. Però les resistències alemanyes estaven lluny de ser eliminades i aquell dia va tenir lloc la primera trobada del Cercle Kreisau.

En el front oriental:

En el sector sud, al sud de Khàrkiv, els soldats alemanys varen rodejar i capturar a molts soldats soviètics del 57º Exèrcit i els soldats del Grup Bobkin d’unitat mecanitzades, un total equivalent a tres exèrcits.


A Iugoslàvia, a Valjevo, després de ser capturat el 24 de febrer de 1942, els alemanys varen penjar el líder partisà croat Stjepan Filipovic. Mentre li posaven la soga al voltant del coll, Filipovic, de manera desafiant, va aixecar les mans i va denunciar als alemanys i els seus aliats de l’Eix com assassins i va cridar:

Mori el feixisme, llibertat al poble!. 

Després va instar al poble iugoslau a resistir. Anys més tard va ser declarat com Heroi del Poble de Iugoslàvia.

A la Gran Bretanya:

El Despatx Conjunt de l’Extrem Orient britànic també va arribar a la conclusió com els nord-americans i els australians a partir de les seves activitats de desxifrats de que les illes Midway eren l’objectiu escollit pels japonesos.

A Mèxic:

El Congrés mexicà va declarar la guerra a Alemanya, Itàlia i Japó després de que el maig d’aquell any els alemanys enfonsessin a dues embarcacions petrolieres mexicanes, el Potrero del Llano i el Faja de Oro, i de que no contestessin la nota de protesta enviada pel govern mexicà. Mèxic va ser el tercer i últim país nord-americà en entrar a la Segona Guerra Mundial.

css.php