Home // 1942 // gener

31 de gener de 1942

Berlín, al migdia, l’Adolf Hitler va rebre una representació italiana que venia a la celebració de l’aniversari de l’arribada al poder dels nazis. En Hitler estava molt content i confiat en la victòria en el front oriental i va parlar amb animació i fermesa en els italians. En Joseph Goebbels, que també va assistir a la recepció, va demanar als italians que després de l’acte amb en Hitler assistissin a un banquet en el seu Ministeri per conversar durant una estona. Després de dinar i va haver un intercanvi de discursos, on l’ambaixador italià Dino Alfieri va parlar com a cap de la delegació italiana.

A la tarda, en Hitler i en Goebbels van assistir al Sport Palast, que estava ple, per pronunciar un discurs en el programat míting de celebració. En Goebbels va ser el primer que va parlar per donar la benvinguda a tots els convidats italians i durant tota l’estona que va parlar el públic berlinès no va parar d’aplaudir-lo. Després va tocar el torn a en Hitler, que va dir que Alemanya i la Itàlia central i nord estaven unides per la cultura ( en Hitler odiava la Itàlia del sud ), i va intentar animar a la població que vivia amb desànim la guerra.

A Malàisia, a les vuit del matí, els japonesos varen ocupar la península de Malacca i els soldats de la Commonwealth, els supervivents de la força indi-australianes, varen abandonar el continent asiàtic i es varen replegar a l’illa de Singapur destruint el pont elevat de Johore que unia per carretera l’illa amb el continent. Al mateix temps, les canonades que proveïen aigua a Singapur varen ser destruïdes pels japonesos, però a l’illa hi havia dos dipòsits plens d’aigua, tot i que estava mal preparada per una defensa seriosa.

Mentre els Aliats es replegaven a Singapur, a les Índies Orientals Holandeses els japonesos varen aconseguir ocupar sense trobar-se resistència Ambon.



30 de gener de 1942

En el Reich:

Berlín, l’Adolf Hitler va pronunciar un discurs al Sportpalast, ple de gom a gom, per celebrar el novè aniversari del seu ascens al poder. Abans es va reunir amb en Joseph Goebbels en privat per parlar de l’últim discurs d’en Winston Churchill, i varen arribar a la conclusió de que el primer ministre era un home dèbil i cansat. En Hitler li va recordar que al principi del conflicte tots els britànics consideraven que en Churchill era un beneït, i que el mateix Neville Chamberlain li havia expressat així. Llavors, canviant de tema, el dictador alemany li va manifestar la seva preocupació per les greus pèrdues patides per la raça blanca a l’est d’Àsia. Quan va acabar la trobada, en Goebbels en va sortir molt satisfet perquè va veure a en Hitler amb un bon aspecte físic. Després es varen dirigir al Sportplast on en Hitler va deixar clar amb el seu discurs que volia continuar amb la seva idea de que derrotaria als jueus i els britànics, i els va fer responsable de la guerra. Va expressar la seva idea d’eliminar al poble jueu ja que creia que aquests volien destruir la raça ària. El dictador alemany va exclamar que tal i com havia declarat l’1 de setembre de 1939 (No ho va dir l’1 de setembre sinó el 30 de gener de 1939, però es va equivocar un cop més expressament) aquesta guerra acabaria amb els jueus, a qui va definir com l’enemic mundial més malvat de tots els temps, i que per primer cop la vella llei jueva d’ull per ull, dent per dent, no s’aplicaria. Tot i que en Hitler tenia informes de que la gent necessitava tornar a sentir la seva veu, el discurs va deixar un sentiment de decepció, ja que el poble esperava paraules de consol i d’ànims.

Abans del discurs, en Goebbels va recordar a la seva editorial els grans problemes de l’any 1932, arribant a la conclusió de que no es podia aconseguir cap gran objectiu sense esforç, sense suor, sense sacrifici i sense sang. Pel ministre alemany ara es demostrava qui tenia el cor fort i qui no, i va continuar amb el seu plantejament dient que en aquells moments crítics era més valuós la raó i l’intel·lecte.

Aquell dia, l’Erwin Rommel va tornar de Bengasi i en Hitler, que estava molt satisfet d’ell, el va ascendir a coronel general. Però no només en Rommel va ser ascendit, l’Arthur Greiser, el governador del Reich, va rebre el rang honorari d’Obergruppenführer de les SS i en Wilhelm Koppe, el cap de les SS i la policia de la regió, va ser ascendit per en Heinrich Himmler al rang de SS-Obergruppenführer i General der Polizei.

En el front oriental:

A Ucraïna, en Sepp Dietrich, un dels primers partidaris de l’Adolf Hitler i comandant en cap d’una unitat militar de les SS a la campanya de la Unió Soviètica, havia de volar amb una avioneta de guerra cap a Dniepropetrovsk, Ucraïna, quan l’arquitecte Albert Speer, que feia poc que se li havia ordenat de reconstruir les infraestructures d’Ucraïna, li va demanar viatjar amb ell cap a Ucraïna. L’equip en què treballava Speer ja es trobava a la ciutat ucraïnesa per reparar les instal·lacions ferroviàries i només faltava que hi anés Speer. L’arquitecte es va veure obligat a viatjar a Ucraïna per la dificultat que tenien els alemanys en la reconstrucció de les línies ferroviàries per culpa dels soldats soviètics, que havien destruït les infraestructures quan es retiraven cap a Moscou, i també per culpa de la neu que va paralitzar les obres de reconstrucció. El viatge que varen emprendre va ser llarg i varen veure els efectes destructius de la guerra. Un cop varen aterrar a Dniepropetrovsk, Speer va poder sentir les terribles temperatures baixes de la zona i es va imaginar el què devien patir les tropes alemanyes que lluitaven al front oriental.

 



29 de gener de 1942

En el quarter general de Rastenburg, a la matinada, Adolf Hitler va explicar que la terra pertanyia a qui la conquerís i, sobre aquesta base, va justificar la invasió a la Unió Soviètica. Hitler també va dir que Alemanya necessitava expandir-se cap a l’est per aconseguir l’espai vital per les futures generacions. Per aconseguir els plans de Hitler, l’Oficina d’Alfred Rosenberg va elaborar una Reforma Agrària per les zones ocupades a l’est en la que es preveia tornar a la propietat privada de la terra. Al matí, Hitler es va desplaçar a Berlín per celebrar el 9º aniversari de la pujada al poder. A la tarda, ja a la capital alemanya, el dictador alemany, que estava molt cansat pel viatge i sobretot per tal i com es desenvolupava la guerra, es va reunir amb Joseph Goebbels i varen mantenir un llarg canvi d’impressions. Segons sembla, Hitler va estar d’acord amb les idees del seu ministre sobre una totalització de la guerra.

A Roma, Hermann Göering es va reunir durant tres hores amb Benito Mussolini. El Mariscal de l’Aire estava molt enfadat per la situació a la Unió Soviètica i va atacar els generals alemanys per ser poc o gens nazis, però li va explicar en el dictador italià que creia que aquell any guanyarien els soviètics i en el següent els britànics.

A Líbia, les tropes d’Erwin Rommel varen entrar a Bengasi.

Per la seva part, tropes nord-americanes van desembarcar al nord d’Irlanda per ajudar als britànics.

Als Estats Units, el comandant general Millard Harmon va succeir al general Carl Spaatz com a comandant general de la Força Aèria de l’Armada dels Estats Units. Spaatz es va fer càrrec del comandament de combat de la Força Aèria.

A les Índies Orientals Holandeses, els japonesos varen ocupar Pontianak i l’aeroport Singkawang II.



28 de gener de 1942

En el quarter general de RastenburgAdolf Hitler es va reunir amb Wilhelm Keitel i l’oficial Erhard Milch per parlar de la situació del conflicte. Després, Hitler va rebre el coronel Adolf Galland per entregar-li la creu de Cavaller pels seus mèrits militars a la Luftwaffe com a comandant dels caces alemanys.

A partir d’aquest dia es varen enviar diàriament des de Berlín un tren carregat d’obrers i de maquinària a Ucraïna. La finalitat dels nazis era la reconstrucció de les línies ferroviàries del país que havien quedat destruïdes pels soldats soviètics quan es retiraven dels soldats alemanys a mitjans del 1941. Tot i que aquest dia va començar l’enviament de forma diària, a la ciutat de Dniepropetrovsk ja hi havien arribat des de feia uns dies treballadors alemanys per començar els preparatius de la reconstrucció.

A Roma, Hermann Göering va arribar-hi amb tren per reunir-se amb Benito Mussolini. El comte Galeazzo Ciano no va voler assistir a la reunió perquè estava enfadat amb els alemanys per tal i com estaven duent la guerra. Només baixa del tren Göering va dir que estaven passant per temps difícils. En conversació amb Mussolini, va culpar de l’estancament a la Unió Soviètica als generals i es va mostrar escèptic amb que França fes una contribució útil a l’Eix, però estava convençut de que la Unió Soviètica cauria durant el 1942 i la Gran Bretanya el 1943. Göering també volia tornar a atacar Malta, però Mussolini li va replicar que no hi havia res més que es pogués fer en aquell hivern.

Aquell dia, el ministre polonès a l’exili, Wladislaw Raczynski, va entregar una nota en nom del govern polonès a l’ambaixador soviètic Bogomolov per queixar-se de la desaparició de molts milers d’oficials polonesos que no havien sigut trobats.

A Rio de Janéiro, va acabar la Conferència Panamericana de ministres d’Afers Exteriors. El subsecretari d’Estat nord-americà Sumner Wells va proclamar satisfet que els delegats de les vint-i-una repúbliques americanes declaraven oficialment que recomanaven conjuntament la ruptura de relacions diplomàtiques amb Alemanya, Itàlia i Japó.

27 de gener de 1942

Al migdia, Adolf Hitler va manifestar que defensava un ordre social just, i va dir que qui no estigués disposat a lluitar per la seva supervivència seria condemnat a desaparèixer. A la tarda, Hitler va comentar en el seu entorn més íntim que Joachim von Ribbentrop no era un company especialment agradable, però que era un home sòlid i hàbil.

Per altra banda, l’arquitecte Albert Speer va rebutjar la proposta d’Alfred Meyer del 24 de novembre de 1941 de construir ciutats a les zones ocupades de la Unió Soviètica per por a la uniformització de totes les ciutats. A més, Speer no volia nous projectes perquè considerava que ja tenia molta feina ja que en aquella època ja que s’ocupava entre altres coses de les obres dels exèrcits de Terra i Aire.

Berlín, Joseph Goebbels va tornar a conversar amb Josef Dietrich i junts varen criticar els generals alemanys que lluitaven en el Sector Sud del front oriental, i varen considerar a la població civil de l’est com a inferiors.

A la nit, a Berlín va sonar una alerta d’un possible atac aeri Aliat que finalment no es devia produir.

A Londres, a la Cambra dels Comuns, Winston Churchill va afirmar, referint-se a Erwin Rommel, que s’enfrontaven a un adversari molt hàbil i a un gran general.

A Malàisia, després del potent avanç japonès, el tinent general Arthur Percival va aconseguir que Archibald Wavell l’autoritzés per retirar-se a l’altra costat de l’estret de Johore i atrinxerar-se a Singapur.

A les Índies Orientals Holandeses, les primeres tropes japoneses de la força occidental varen desembarcar a Borneu.

26 de gener de 1942

A la matinada, l’Adolf Hitler va afirmar que els antics grecs eren germànics. Després d’aquesta reflexió va dir que quan acabés la guerra es retiraria de la política per escriure durant cinc o deu anys uns quants llibres.

En el sector central del front oriental, amb els soviètics continuant fent retrocedir els alemanys, aquell dia varen tallar les línies de provisions del 4ª Exèrcit alemany.

Aquell dia, el primer comboi de tropes nord-americanes va arribar a la Gran Bretanya. Però no tot varen ser bones notícies per aquestes dues potències aquell dia; de manera oficial, Tailàndia va declarar la guerra als Estats Units i a la Gran Bretanya.

A les Índies Orientals Holandeses, a Kendari, els japonesos varen tornar a atacar les posicions claus aliades i varen avariar a 4 hangars. Veient que no es podien defensar, les autoritats varen decidir retirar definitivament els hangars que encara quedaven operatius. Però els Aliats no es varen quedar amb els braços creuats veient com els japonesos ocupaven el continent asiàtic. A davant de la costa de Malàisia, diverses embarcacions japoneses varen ser atacades per 68 avions britànics, dels quals en perden 13. A la nit, els britànics varen incrementar els seus atacs. El destructor Thanet i el destructor australià Vampire varen ser enfonsats mentre atacaven a un comboi japonès.

 

25 de gener de 1942

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va comunicar-li per telèfon a Joseph Goebbels que no desitjava que es reduís la circulació del setmanari Der Stuermer perquè era fidel al seu ideari, i li va demanar que li enviés urgentment una llista dels subscriptors del Servei Seehaus perquè aquests eren crítics amb l‘Operació Barbarroja. Goebbels, d’immediat, es va reunir amb l’almirall Wilhelm Canaris per parlar de com afectava les publicacions del Servei Seehaus en molts oficials del OKW i el OKH, que començaven a ser derrotistes, i va prendre la decisió de limitar les publicacions del Servei Seehaus. Mentrestant, a Berlín, va arribar-hi del front oriental Sepp Dietrich per casar-se. Abans del casament, Dietrich es va reunir amb Joseph Goebbels per explicar-li que era optimista amb la situació militar a l’est. Goebbels es va posar molt content en sentir les paraules del cap de les Waffen-SS perquè va creure que ells eren molt més valents que els soldats de la Wehrmacht pel fet de que havien tingut una formació nacionalsocialista. En aquells moments Hitler i Goebbels començaven a desconfiar de l’exèrcit regular.

A Alemanya, el govern alemany va publicar un comunicat especial anunciant que els submarins alemanys havien aconseguit enfonsar 125.000 tones de vaixells Aliats en les costes americanes de l’Atlàntic.

A Líbia, les tropes d’Erwin Rommel varen reconquerir Benghazi.

En el Pacífic, els japonesos varen desembarcar a les illes Salomó i després, pel nord, a Nova Guinea. A les Índies Orientals Holandeses, 9 bombarders japonesos varen destruir els hangars i els dipòsits de carburant de l’aeroport de La-Ha.

A Tailàndia, el govern tailandès va declarar la guerra a Gran Bretanya i els Estats Units.

24 de gener de 1942

Al migdia, es varen celebrar els funerals en honor al mariscal Walther von Reichenau. La cerimònia va ser organitzada pel OKH, però no va agradar gens al ministre Joseph Goebbels perquè després dels himnes nacionals els alumnes de l’Escola de Músics del Exèrcit varen interpretar el primer temps de la Cinquena Simfonia de Beethoven, cosa que no li agradava gens al ministre alemany. L’enfadada de Goebbels va arribar a tal extrem que li va dir en el general Rudolf Schmundt que a partir d’ara les cerimònies funeràries d’Estat les organitzaria el seu Ministeri.

En el sector central del front oriental, al sud de Moscou, l’exèrcit alemany va obtenir una victòria a Soukhinitchi. Per altra part, els soviètics varen ascendir a tinent general a Andrei Vlasov i el varen condecorar amb L’Orde de la Bandera Roja. Vlasov es farà famós més tard per lluitar al bàndol alemany contra els seus antics companys d’armes.

En el nord de l’Àfrica, les tropes d’Erwin Rommel atacaven triomfalment a les tropes britàniques.

En el mar de Java, quatre destructors Aliats varen enfonsar diversos transports de tropes japonesos i varen retardar uns quants dies l’atac japonès a Java.

A les Filipines, a Batan, Douglas MacArthur va ordenar a totes les seves tropes la retirada de la línia defensiva d’Abucay i va establir una nova línia entre les vessants dels dos volcans de la península.

A les Índies Orientals, a petició d’Archibald Wavell, es va ampliar la circumscripció del ABDA, un comandament Aliat unificat, per incloure com a objectius de defensa Port Darwin i la costa nord-occidental d’Austràlia per tal d’impedir possibles desembarcaments japonesos que els permetés establir una base aèria en aquella zona. Però les opcions aliades a les Índies era molt complicada, i tota la guarnició de Balikpapan es va retirar sense combatre i les primeres unitats japoneses varen desembarcar a Kendari, on hi havia un excel·lent aeròdrom que permetia sobrevolar Java. A més, al matí, els aparells dels portaavions Soryu i Hiryu, en la seva primera missió després de Pearl Harbor, varen bombarders Ambon, defensada per tropes australianes i holandeses.

23 de gener de 1942

En el nord de l’Àfrica:

Les tropes de l’Erwin Rommel van atacar a les tropes britàniques obligant-les a retrocedir.

En el Pacífic:

Les tropes japoneses van capturar la base naval de Rabaul a l’arxipèlag Bismarck després de desembarcar a Nova Guinea tot i la resistència australiana. Els japonesos varen ocupar ràpidament el port de la base per poder des d’allí continuar avançant en tot el territori de Nova Guinea.

A les aigües de les Índies Orientals Holandeses, els holandesos varen enfonsar tres embarcacions de transport japoneses, i el vicealmirall holandès Conrad Helfrich creia, erròniament, que podia aturar la invasió nipona.

 

22 de gener de 1942

En Joseph Goebbels va rebre del tinent coronel Martin una declaració escrita que seria enviada a l’Adolf Hitler on es precisava informació sobre les tendències derrotistes en el OKW i el OKH. En Goebbels també va rebre informes del SD que demostraven la inquietud del poble alemany respecte a la situació en el front oriental. Realment el poble alemany tenia motius per estar preocupat ja que aquell dia va acabar la batalla per la capital soviètica i les línies alemanyes havien retrocedit a l’oest de Moscou.

A Londres, en Winston Churchill es va reunir amb en Charles de Gaulle. El primer ministre estava molt nerviós perquè els nord-americans estaven molt enfadats amb en De Gaulle perquè el desembre de 1941 havia ocupat les illes de Saint-Pierre-et-Miquelon sense el consentiment de ningú i li va presentar un ultimàtum perquè les retornés recordant-li l’acord d’agost de 1940 que estipulava que les seves relacions podien concloure i que podia ser el final del suport britànic al Comitè Nacional de Londres. En veure que en De Gaulle no volia acceptar la neutralitat de les illes conquerides i l’administració d’aquestes per part de funcionaris Aliats, va cridar-li que ell no era França i que no el reconeixia com el cap de França. En De Gaulle no va tenir cap més remei que acceptar la publicació, escrita des de Washington, d’un comunicat conjunt dels governs nord-americà, britànic i canadenc en què es deia que les illes eren franceses però que serien administrades pel Comitè consultiu, que seria bàsicament nord-americà i canadenc.

En el Pacífic, els japonesos varen desembarcar des de les illes Carolines al nord de l’arxipèlag de Bismarck.

A les Filipines, després de l’ofensiva de la 65ª Brigada d’en Homma Matsarahu en una batalla alvoltant d’Abucay, l’exèrcit nord-americà i filipí d’en Jonathan Wainwright es va tenir que replegar a una segona línia de defensa.

css.php