Home // 1942 // octubre

31 d’octubre de 1942

Els avions alemanys varen bombardejar la ciutat de Coventry en resposta dels atacs aeris rebuts durant tot l’any.

A Guadalcanal, els nord-americans varen atacar als japonesos. Tenien una superioritat numèrica i la seva moral s’havia aixecat. Varen creuar el riu Matanikau, però els japonesos es varen reforçar desembarcant 1.500 infants de marina amb material.



30 d’octubre de 1942

En una reunió de la Junta Central de Planificació, el ministre d’Armament, Albert Speer, va demanar a la Junta que els obrers esclavitzats que no treballessin suficient fossin enviats per les SS i la policia en els camps de concentració. Speer volia espantar als obrers perquè sabessin el què els passaria si no treballaven tal i com ell volia. Speer també va demanar que els obrers tinguessin doctors en les fàbriques per així reduir les llistes de malalts.

A Stalingrad, l’exèrcit soviètic controlava només tres petites zones al llarg del riu Volga.

A Noruega, els alemanys varen afusellar els set atacants que el 21 de setembre de 1942 havien destruït la central elèctrica de Glomfjord. Cinc més dels atacants varen aconseguir fugir a Suècia.

A les deu de la nit, l’U-559 es va veure obligat a emergir a la superfície després de que quatre destructors Aliats li llancessin 288 càrregues d’explosius. El capità del submarí alemany va obrir les claus de pas per deixar enfonsar el submarí i tota la tripulació va abandonar l’embarcació. Llavors, quan els Aliats van veure les intencions dels alemanys, el tinent Francis Fasson, el mariner Colin Grazier i l’ajudant de cantina Tommy Brown del destructor Petard es varen treure la roba i es varen tirar a l’aigua per dirigir-se al U-559. Varen entrar a la cabina del capità i amb una metralleta varen obrir l’armari tancat i varen recuperar llibres de codis i documents. Després de que Brown aconseguís fer tres viatges per entregar als documents, el submarí es va enfonsar amb Fasson i Grazier a dins que els va agafar desprevinguts l’enfonsament.

A Guadalcanal, el creuer Atlanta va bombardejar les posicions japoneses que es varen tenir que refugiar a la jungla.



29 d’octubre de 1942

En el Reich:

Els nazis varen assassinar en massa als jueus a Pinsk.

En el nord de l’Àfrica:

En Bernard Law Montgomery va retirar alguns dels tancs pesats col·locats al sud i va frenar l’avanç posant fi d’aquesta manera a  l’Operació Lightfoot. Aquella decisió va ser molt criticada pel govern britànic.



28 d’octubre de 1942

En el nord de l’Àfrica:

En la batalla de El-Alamein, l’Erwin Rommel va emprendre una última ofensiva atacant amb el sol a l’espatlla per il·luminar als Aliats. Però la batalla va ser inútil perquè necessitaven reforços i combustible i per desgràcia per ells aquell dia la DAF va enfonsar el vaixell cisterna de combustible italià, el Louisana, a la badia de Tobruk, a Líbia, que havia sortit de Roma. Aprofitant la precaritat en què es trobaven les tropes d’en Rommel, els britànics es varen passar el dia reorganitzant-se i al final varen descarregar un atac encara més fort en el nord de la batalla, però de nou varen fracassar, tot i que varen reduir el número de tancs alemanys a 90 mentre que els britànics encara en tenien 800. Amb aquesta feblesa, a Sidi Abd el Rahman, a la nit, els australians varen aconseguir obrir una bretxa en el front de la 90ª Divisió lleugera que els va permetre intentar desbordar pel nord de la banda defensada per l’Eix.

27 d’octubre de 1942

En el Reich:

Els informes que tenien el règim nazi sobre els ànims de la població explicaven que la gent estava cansada de que s’estigués tardant tant en aconseguir la victòria en la Batalla de Stalingrad i creient que estava costant masses vides.

En el front oriental:

A Stalingrad, el 6ª Exèrcit alemany va efectuar una ofensiva contra les tropes soviètiques provocant-los talls de comunicació telefònica i, a més, per culpa del fum constant de l’artilleria alemanya molts oficials soviètics morien asfixiats.

Mentrestant, en el quarter general de la 376ª Divisió en el flanc esquerre del 6ª Exèrcit, els generals Friedrich Paulus i Schmidt es varen quedar atònits en sentir al jove tinent Karl Ostarhild predir un imminent desastre. El tinent els va explicar que havien vist gran quantitat d’homes i material que es concentraven a la regió de Klatskaia i que sabien que atacarien aviat. De seguida en Paulus va demanar reforçar la defensa. Després de marxar, l’Ostarhild va tornar als seus mapes. De retorn a Golubinka, en Paulus va llançar a les seves tropes la següent proclama: L’ofensiva d’estiu i de tardor ha acabat amb èxit després d’ocupar Stalingrad, l’hivern s’apropava i afavoria als soviètics però que era improbable que els soviètics lluitessin amb la mateixa força que l’hivern passat.

En el nord de l’Àfrica:

A Líbia, les tropes alemanyes dirigides per Erwin Rommel varen contraatacar sense èxit contra les tropes britàniques.

A Itàlia:

Roma, el doctor Robert Ley va arribar a la ciutat per formar part en la celebració del vintè aniversari de la Marxa sobre Roma en la Ventennale.

En el Pacífic:

A Guadalcanal, després de la batalla de Santa Cruz del dia anterior, els nord-americans varen tornar a desembarcar tropes a Guadalcanal.

26 d’octubre de 1942

En el front oriental:

A Stalingrad, a les deu del matí, des de la fàbrica de tractors Dzerzhinski els alemanys varen obrir foc amb milers de canons contra les posicions soviètiques durant una hora i mitja. Amb l’arribada del silenci els soldats alemanys es varen posar dempeus i varen córrer a l’altra banda de les vies ferroviàries i del precipici. Els alemanys estaven convençuts de que els soviètics estaven acabats, però de nou s’equivocaven. Atordits pel bombardeig, els soldats soviètics es varen amagar en els subterranis i varen esperar que els alemanys s’apropessin a ells. Els alemanys, situats en els riscos del Volga, tenien ara els soviètics al darrere. Creient que el quarter general enviaria a més homes cap al Volga, el tinent Wilhelm Kreiser, de la 100º Divisió, va instal·lar el seu lloc de comandament en un subterrani per guardar patates. Al vespre, en veure que no arribaria ajuda i que per tant estaven atrapats, els alemanys en el Volga es varen estirar al terra i varen obrir foc contra les figures borroses que els rodejaven. Només uns quants varen poder tornar a les seves línies.

En el nord de l’Àfrica:

El mariscal Erwin Rommel va tornar a Líbia després de fer una escala a Roma per exigir combustible i reforços per preparar una ofensiva després de l’atac britànic del 24 d’octubre de 1942 que va acabar amb la vida del seu substitut, en George Stumne. Mentrestant, en el tercer dia de batalla de El-Alamein, les forces de l’Eix varen atacar amb força a les tropes aliades. La 7º Brigada Motoritzada britànica, que incloïa el 2º Batalló de la Brigada de Fusellers i el 2º Batalló del King’s Royal Rifle Corps, va lluitar desesperadament per mantenir les posicions al nord i al sud del Kidney. A Líbia, a la badia de Tobruk, la DAF va enfonsar el vaixell cisterna de combustible italià, el Proserpina.

A Europa:

A Noruega, un vaixell de pesca noruec comandat per en Leif Larson va sortir de la base britànica de les illes Shetland portant a bord a sis homes-granota, dues màquies especials anomenades carrets i un torpede humà biplaça amb l’objectiu d’aproximar-se a l’amagatall del cuirassat alemany Tirpitz a Suècia. De seguida els carrets varen ser llançats a l’aigua, però varen tenir la desgràcia de topar-se amb una tempesta i, encara que varen aconseguir arribar a Suècia, el cuirassat alemany es va escapar de la seva destrucció.

En el Pacífic:

A Guadalcanal, l’ofensiva japonesa d’en Hyakutake del dia anterior va arribar a la màxima intensitat a prop de Matanikau, i els japonesos varen arribar a l’aeròdrom Henderson Field, que estava ocupat pels nord-americans. Era el segon cop que els japonesos intentaven apoderar-se de l’aeròdrom. Al matí, la batalla es va fragmentar en combats de petits grups d’homes esgotats. Durant el dia, el comandant Alexander Vandergrift va desencadenar un contraatac però els japonesos no varen retrocedir tot i les nombroses baixes que varen patir. Durant aquesta ofensiva varen perdre 2.200 dels 3.000 soldats, a canvi de 80 baixes nord-americanes. Al mateix temps, una força naval japonesa sota les ordres de l’Irosoku Yamamoto, composta per quatre cuirassats, tres portaavions, creuers pesats i lleugers, destructors, transports i vaixells auxiliars, en total quaranta embarcacions, s’estaven apropant a les Salomó del Sud, on esperaven trobar-se amb les forces navals nord-americanes i derrotar-les. Llavors, el vicealmirall Thomas Kinkaid, que comandava una task force nord-americana, va sortir amb el Hornet i el Enterprise i varen lluitar amb la formació japonesa a prop de les illes Santa Cruz. Els japonesos varen perdre dos portaavions i més de cent avions. Per part nord-americana, el Hornet va ser enfonsat i diversos bucs nord-americans varen quedar danyats, entre ells el Enterprise, i 74 avions de la Marina varen quedar destruïts. Però els japonesos es varen retirar després de perdre una gran quantitat d’avions i varen patir greus danys en els portaavions Sokaku i el Zuiho, cosa que els va obligar a renunciar el seu objectiu d’apoderar-se de Guadalcanal.

25 d’octubre de 1942

En el Reich:

El director ministerial del Ministeri de l’Est, l’Otto Braütigam, va informar a l’Alfred Rosenberg que varen ser testimonis de com s’allistava a milions d‘obrers en els països de l’est per omplir els buits que s’havien creat a Alemanya. En Braütigam li va explicar que es tractava a aquelles persones amb menyspreu i amb unes formes semblants a la pitjor època del tràfic d’esclaus.

En el front oriental:

A Stalingrad, els alemanys varen entrar en acció contra la fàbrica Barricada, a la fàbrica de tractors Dzerzhinski, quan la principal línia de resistència es trobava al llarg de la via ferroviària. Veient la resistència, el tinent Wilhelm Kreiser, de la 100º Divisió, va dirigir els seus homes als punts de partida i va esperar a que els Stukes aplanessin el camí. Quan aquests varen arribar varen llançar les bombes a 200 metres davant d’ells i en veure que estaven en perill per culpa dels seus propis companys, en Kreiser va tenir que utilitzar diverses vegades les bengales de reconeixement perquè els Stukes no ataquessin als seus homes. Tot i la precisió del bombardeig, l’atac va fallar. Després de sopar, en Kreiser va rebre ordres per realitzar un altre atac.

En el Caucas, el 3º Cos Panzer va renovar la seva ofensiva després d’un període de reagrupament amb atacs al sud del riu Tèrek.

En el nord de l’Àfrica:

A la nit, en Bernard Law Montgomery va abandonar la seva idea d’enviar les divisions blindades 10º i 7º a les línies de l’Eix per trencar-les i, en el seu lloc, va ordenar a la 9º Divisió australiana que comencés les operacions d’enfonsament al nord contra les tropes italianes en una operació que s’anomenaria Operació Supercharge. Però en Montgomery no va tenir sort perquè l’Erwin Rommel va intuir la maniobra des d’Alemanya. Aquella mateixa nit, els soldats australians van lluitar amb èxit, però la 1º Divisió Blindada no va poder avançar. Veient que la situació era complicada pels seus interessos, des d’Alemanya, l’Erwin Rommel va enviar un missatge a les seves tropes del nord de l’Àfrica per anunciar-los que tornava a agafar el comandament de l’Exèrcit. Per desgràcia pels seus homes, moltes unitats no van rebre aquest missatge perquè un enorme bombardeig va tallar les línies telefòniques. Quan en Rommel va tornar va descobrir que la pressió aliada havia obligat a les seves tropes a replegar-se de nou a una zona propera a El Alamein i que la situació era bastant precària i de difícil solució.

En el Pacífic:

A Guadalcanal, després de rebutjar el dia anterior l’ofensiva japonesa, al matí els japonesos varen tornar a fer desembarcaments al cap Esperança i, a la nit, varen tornar a disparar amb els seus canons contra les posicions nord-americanes i els tancs japonesos varen poder tornar a avançar.

24 d’octubre de 1942

En la segona Batalla de El-Alamein, a la matinada, el 8è Exèrcit britànic va continuar bombardejant amb els seus canons a les tropes de l’Eix fins a les tres de la matinada, i varen tornar-hi a les set del matí. Mentrestant, uns quants soldats britànics van aclarir al camí dels camps de mines gràcies a la lluna plena que els il·luminava l’arena dels Jardins del Diable marcant els camins segurs amb cintes blanques. A les vuit del matí, els britànics havien conquerit la meitat dels soldats de l’Afrikakorps, però van patir 2.500 baixes, en part per culpa de les mines i les trampes. La barrera de foc mòbil britànica va aconseguir reduir al mínim els dispars dels morters, els franctiradors i les metralladores de l’Eix. Però les tropes del 10ª Corps de Herbert Lumsden van fracassar en el seu intent de trencar les línies de l’Eix, i no varen poder protegir la infanteria d’un contraatac. Només la 8ª Brigada Blindada va aconseguir arribar fins als turons de Miteiriya. Davant del fracàs de Lumsden, Bernard Law Montgomery el va escridassar de males maneres, i Lumsden va ordenar nous atacs per intentar auxiliar la infanteria que s’estava enfrontant a les divisions italianes Folgore i la Brigada Ramcke. A més, per si no podia anar més malament pels alemanys, a Líbia, els britànics varen matar el substitut d’Erwin Rommel, el capità general George Stumme, quan un obús va impactar al seu automòbil i va morir per un atac de cor. Stumme va ser trobat mort al desert i les causes de la seva mort no són del tot clares. Stumme va ser substituït pel general Wilhelm von Thoma, i Rommel es va veure obligat a tornar per agafar el comandament. Precisament, aquell matí Rommel estava dormint tant tranquil a la clínica austríaca on es recuperava quan va rebre una trucada d’Adolf Hitler que li va comunicar les males notícies de El-Alamein. El dictador alemany li va demanar que viatgés allí d’immediat.

A la Gran Bretanya, des de les costes britàniques en varen sortir dues flotes britàniques i nord-americanes per trobar-se en un punt concret en el mar amb el comboi que va sortir el dia anterior dels Estats Units per dirigir-se tots junts a les costes de Marroc en l’Operació Torch.

A Itàlia, la RAF va tornar a bombardejar la ciutat de Gènova i va atacar la ciutat de Milà.

A Guadalcanal, a la matinada, després del bombardeig japonès de la nit anterior, les forces terrestres varen atacar als nord-americans. Els canons japonesos del mont Kayo varen obrir foc, formant una cortina, i d’aquesta manera varen avançar els tancs seguits de la infanteria. Durant quatre vegades varen atacar als japonesos però en tots quatre cops varen ser rebutjats. Per rebutjar l’atac els nord-americans varen utilitzar fusells, morters, artilleria i projectils antitancs de 37 mil·límetres. Al matí, a la jungla, que estava plena de tancs destruïts, els japonesos varen tornar a atacar de nou, però el comandant nord-americà Alexander Vandergrift va llançar al combat tots els seus efectius i va cridar els avions per rebutjar l’ofensiva japonesa. Només alguns petits grups japonesos varen aconseguir travessar les defenses, però no varen sobreviure. Més de 1.500 soldats de Maruyama varen morir per només 60 de nord-americans.

23 d’octubre de 1942

En el nord de l’Àfrica:

En els deserts d’Egipte, a El-Alamein, a les vuit de la tarda, després d’una intensa preparació artillera de 1.200 canons, el general britànic Bernard Law Montgomery va començar l’Operació Lightfoot, la primera fase de la segona batalla d’El-Alamein, una ofensiva contra les tropes de l’Eix amb 150.000 soldats del 8º Exèrcit britànic i centenars d’unitats d’artilleria. Les línies alemanyes estaven defensades amb mines, filferro i zones de foc creuat. L’Erwin Rommel va anomenar aquella zona els Jardins del Diable, però gràcies a la Lluna plena que il·luminava l’arena del desert, els britànics varen poder detectar les mines sembrades. El començament de la batalla la desproporció entre les forces era a favor dels britànics: 50.000 soldats alemanys i 54.000 soldats italians contra 195.000 soldats de la Commonwealth. A més, el 8º Exèrcit disposava de 85 batallons d’infanteria i les forces de l’Eix 71, 31 dels quals eren alemanys, i disposava de 1.451 canons antitancs britànics contra 800 de l’Eix, i 908 peces d’artilleria pesada i mitjana de primera classe contra 500 de l’Eix, de les quals 350 eren canons italians de la Primera Guerra Mundial. A més, el mariscal de camp Erwin Rommel estava de baixa al Reich recuperant-se a una clínica austríaca i el substituïa el general Georg Stumme, que va morir el primer dia de l’atac per un atac de cor. L’objectiu dels britànics consistia en fer un atac en el nord, al costat de la costa, amb el suport massiu de l’artilleria, mentre el 13º Cos d’Exèrcit duia un atac secundari pel sud per distreure les forces de l’Eix. Els alemanys esperaven que l’atac de la infanteria provindria del sud perquè els britànics havien estat construint oleoductes i casamates en aquest sector, però que en realitat no era res més que trossos de fusta per desviar l’atenció. A les 21:40, l’artilleria del 8º Exèrcit va començar a bombardejar les tropes de l’Eix acompanyats d’atacs aeris dels bombarders Wellington i Halifax. A les 22:00, les forces britàniques van bombardejar amb els seus canons a l’Afrikakorps per després assaltar-los. Les bombes es podien arribar a sentir fins a Alexandria, a casi 100 quilòmetres de distància. Llavors, els soldats Aliats varen iniciar l’avanç obrint pas als tancs i els soldats neozelandesos, els escocesos i els australians varen destruir a la infanteria italiana. Abans de l’atac, des del Caire, el general Harold Alexander va enviar un missatge en clau a Winston Churchill amb la paraula Zip indicant-li que havia començat l’atac.

En els Estats Units:

Un impressionant comboi al comandament del general George Patton i el contraalmirall Henry Kent Hewitt va sortir cap al nord de l’Àfrica en l’Operació Torch.

En el front oriental:

A Stalingrad, els soldats soviètics es van veure obligats a abandonar la fàbrica Octubre Roig, però aviat la tornarien a recuperar. Aquella fàbrica va canviar de mans diversos cops durant la batalla.

A Novgorod Oblast, en el marc de l’Operació Blau, va morir en combat el fill de l‘Erich von Manstein, en Gero Erich Sylvester von Manstein. La pèrdua del seu fill va afectar profundament al mariscal de camp alemany.

A Itàlia:

Uns vint avions britànics varen atacar la ciutat de Gènova.

En el Pacífic:

A Guadalcanal, al vespre, els japonesos varen emprendre el bombardeig més violent de la campanya i, a la nit, les tropes terrestres varen atacar sense èxit als nord-americans.

22 d’octubre de 1942

Els britànics varen llançar una sèrie d’atacs contra les zones industrials al voltant de Torí, Milà i Gènova.

css.php