Home // 1941 // setembre

30 de setembre de 1941

En el Reich:

En Reinhard Heydrich, com a Protector Interí a Bohèmia i Moldàvia, va ordenar l’execució de 188 persones.

A Auschwitz, els nazis varen començar la construcció de Birkenau, Auschwitz III.

A França, el govern d’en Heinrich von Stulpnagel va aprovar el Codi dels Ostatges en què permetia considerar presoners a tots aquells ostatges que volguessin.

En el front oriental:

En el sector central del front oriental va començar l’Operació Tifó, l’atac sobre Moscou. Les 73 divisions del Grup d’Exèrcits del Centre es varen enfrontar a 85 divisions soviètiques, més 10 o 15 en reserva. El 2º Grup Panzer d’en Heinz Guderian va reprendre l’avanç cap a Moscou en direcció a Briansk i Orel, però va començar a fer fred i els soldats alemanys no disposaven d’equips d’hivern per poder continuar avançant amb la mateixa energia. Al mateix temps, en el sud, el 1º Grup Panzer del Grup d’Exèrcits Sud del general Paul von Kleist va creuar als rius Dniéper i Samara en direcció a Rostov, al Don, i varen tallar immediatament una línia ferroviària vital pels soviètics. L’avanç cap a Rostov es va fer darrere de tres exèrcits soviètics.

En el barranc de Babi Yar, a les afores de Kiev, els alemanys varen continuar assassinant als jueus que havien sigut reunits a Kiev el dia anterior amb la falsa promesa de que els portarien a un lloc segur. Un cop acabada la massacre, varen tirar calç viva sobre els cossos i la fossa es va cobrir de terra perquè ningú sabés què havia passat. En total varen morir en els dos dies 33.771 homes, dones i nens.



29 de setembre de 1941

A Kiev, tal i com s’havia anunciat el dia anterior, es varen presentar 33.771 jueus en un punt concret de la ciutat, però la Wehrmacht i les SS no confiaven que fossin tants. Un cop tots reunits, els alemanys, sota les ordres del comandant de la ciutat Kurt Eberhardt, els varen portar a peu fins en una zona del cementiri jueu, que quedava situat en una llarga trinxera antitanc, a prop de la ciutat ucraïnesa de Babi Yar, molt a prop de Kiev. La gran majoria dels jueus varen confiar que les SS, comandades per Paul Blobel, col·laborador fidel de Heinrich Himmler, els deportarien amb tren cap algun altra destí. Un cop al barranc de Babi Yar, se’ls va obligar a deixar tota la roba i l’equipatge que portaven. Un cop despullats, la policia ucraïnesa els va dirigir cap al punt més alt del barranc i els van obligar a estirar-se de cara a terra per assassinar-los a trets sense contemplacions. Quan molts dels jueus van veure quin seria el seu destí, varen començar a cridar de pànic, però ja era massa tard, i se’ls va obligar de forma brutal a estirar-se damunt dels cadàvers per ser assassinats. Un cop morts, se’ls va tirar daltabaix del barranc per amagar a l’opinió pública el que havia passat. Un cop acabada la massacre es va tirar calç viva sobre als cossos i la fossa es va cobrir de terra. Els alemanys varen varen tardar fins el dia següent a complir aquells assassinats. Aquella matança va provocar que alguns oficials de la Wehrmacht es queixessin, però tot i les queixes gran part d’ells varen acceptar aquells assassinats. La matança va ser ordenada per Walter von Reichenau, acceptada pel mariscal de camp Gerd von Rundstedt, comandant en cap del Grup dels Exèrcits del Sud, aprovada pel mariscal de camp Walter von Brauchitsch i elogiada pel propi Adolf Hitler.

A Praga, va instal·lar-s’hi Reinhard Heydrich amb el títol de Segon Protector de Bohèmia i Moràvia, encara que pràcticament se li havia ordenat que exercís tots els poders. Heydrich va arribar-hi en companyia dels seus homes i es va negar a utilitzar el personal de Constantin von Neurath, a més va escollir entre els membres del RSHA un equip de confiança.

Mentrestant, durant una conferència tripartit, Iosif Stalin, el ministre britànic lord Beaverbrook i Harriman, l’enviat nord-americà, varen determinar les modalitats de l’ajuda a la Unió Soviètica.



28 de setembre de 1941

A la matinada, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que estava encontra d’una societat tancada on una persona segons els seu orígen (posició social) tenia més avantatges alhora d’ocupar càrrecs polítics. Hitler els va prometre que en un futur l’obrer alemany tindria les seves vacances, dies lliures i uns salaris que els permetrien poder viatjar per mar un o dos cops a la seva vida. Hitler també va criticar al poble espanyol quan va dir que el contrari del poble nord-americà els espanyols ja estaven satisfets amb unes poques olives al dia enlloc de treballar més per obtenir-ne més.

En el front oriental, es va preparar una matança cap als jueus de l’ocupada Ucraïna. La ciutat de Kiev es va omplir de cartells redactats en alemany, rus i ucraïnès en què es demanava a la població jueva presentar-se l‘endemà a un punt concret de la ciutat i amenaçaven amb la pena de mort a qui no s’hi presentés. Molts dels jueus varen creure que els portarien amb tren a una altra ciutat i varen decidir presentar-s’hi on deien els alemany. Però també és cert que hi va haver casos de jueus que varen veure el perill que corrien, com el d’una dona que amb un atac de desesperació en veure aquells cartells es va suïcidar juntament amb els seus fills ingerint verí o el d’una noia que es va tirar per la finestra en l’Òpera de Kiev.

Mentrestant, la França Lliure va proclamar la independència de Síria i Líbia.

Per altra banda, un comboi regular Aliat, el PQ-1, va sortir d’Islàndia carregat de subministraments militars i gran quantitat de les matèries primes vitals com cautxú, coure i alumini que havia sol·licitat Iosif Stalin, i es va dirigir cap a la base naval soviètica de Poliarnoe, a prop de Murmansk.

A Etiòpia, amb més de 1.000 morts entre les seves files i la falta de queviures i de condicions higièniques, els italians es varen rendir amb honors militars.

 



27 de setembre de 1941

En el Reich:

L’Adolf Hitler va destituir a en Constantin von Neurath com a Protector de Bohèmia i Moldàvia per falta de fermesa i després de que aquest hagués presentat la seva dimissió el 23 de setembre de 1941, tot i que en Hitler li havia rebutjat, i va ser substituït per en Reinhard Heydrich. En Von Neurath va ocupar transitòriament les seves funcions fins al 25 d’agost de 1943, quan va ser substituït per en Wilhelm Frick.

A l’Àfrica:

A Etiòpia va acabar la resistència italiana.

En el Pròxim Orient:

A Síria, el general francès Georges Catroux va proclamar la independència de Síria.

26 de setembre de 1941

En el front oriental:

A la matinada, l’Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que havia començat una batalla cruel per la conservació de l’espècie. El dictador alemany no considerava persones els ciutadans de l’est.

De dia, a la part ocupada de Kiev es va fer una reunió en el Palau dels Tsars, on i varen participar el general de divisió Kurt Eberhard i diferents oficials de les SS per acordar executar a gran part de la població jueva que residia a la ciutat. La mesura va tenir el suport del mariscal i màxim representant de la Wehrmacht a Kiev, el mariscal Walter von Reichenau, que ja havia planificat la matança dels jueus a la capital ucraïnesa. Després de la reunió, les tropes alemanyes varen provocar diferents incendis i explosions per tal de desviar l’atenció de la població perquè no veiessin com acabaven amb els jueus. L’encarregat de dur a terme aquells assassinats va ser la unitat del coronel Paul Blobel, que ja havia donat proves anteriorment de la seva eficàcia assassina. Aquella unitat era composta per membres de la Policia de Seguretat i del Servei de Seguretat (SD), així com també d’algun batalló de les Waffen-SS per missions especials i per la policia.

Tot i que la ciutat ja estava controlada pels alemanys des del 19 de setembre de 1941, la batalla encara continuava i aquell dia varen caure les últimes tropes soviètiques que encara lluitaven a l’est de la ciutat. El 2º Grup Panzer del comandant Heinz Guderian i l’Exèrcit Sud del mariscal Gerd von Rundstedt varen envoltar i aniquilar un total de cinc exèrcits soviètics i varen empresonar a 665.000 soldats soviètics. Aquell cèrcol va ser el més gran de la Segona Guerra Mundial. L’Adolf Hitler es va mostrar eufòric quan va saber-ho i va dir que aquella batalla era la més gran que hi havia hagut a la Història.

En el sector nord, el líder de la Divisió Blava Augustin Muñoz Grandes va rebre l’ordre d’en Hitler de fer lluitar la Divisió Blava al nord de la Unió Soviètica, en el Front de Leningrad. En Muñoz Grandes va complir l’ordre d’en Hitler tot i que volia dirigir-se a Moscou i va quedar decebut davant d’aquell canvi de rumb.

En el Reich:

El govern alemany va donar ordres de començar a construir un camp de concentració molt més gran a prop d’Auschwitz, a Birkenau.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, el govern soviètic va reconèixer el Comitè Nacional de la França Lliure del coronel Charles de Gaulle creat a Londres el 23 de setembre de 1941.

A l’Àfrica:

La guarnició italiana d’Ulochefit, Abissínia, estava sense subministraments i va rebre l’ordre de cessar els combats i es va rendir.

25 de setembre de 1941

En el Reich:

El govern alemany va intentar des de Berlín negar tots els rumors dels diaris britànics i nord-americans que deien que Alemanya pensava envair la Gran Bretanya.

Al migdia, l’Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que els soviètics tenien que ser eliminats perquè els considerava perillosos i va deixar clar que tenien que ocupar els territoris de l’Est per posar una frontera entre Europa i Àsia. El líder alemany va concloure la seva explicació explicant que era precís que Berlín sigués el centre d’Europa, una capital que sigués la capital de tots. A la tarda, el dictador alemany va explicar que la Unió Soviètica seria una font de matèries primes i un mercat pels productes alemanys, i estava convençut que Europa voldria emigrar cap a l’Est enlloc de cap a Amèrica. Volia ocupar la Unió Soviètica per fer-ne una colònia alemanya on hi poguessin treure tot el rendiment sense tenir en compte la població autòctona.

En el front oriental:

En el sector sud, el Grup d’Exèrcits del Sud va començar una ofensiva cap a Crimea.

A la Gran Bretanya:

La Luftwaffe va bombardejar la costa oriental d’Anglaterra.

En el Mediterrani:

Durant la nit, la Regia Aeronàutica va bombardejar l’aeròdrom de Mqabba, a Malta.

24 de setembre de 1941

En el Reich:

L’economista Gottfried Feder va morir a Murnau.

A la Gran Bretanya:

Durant la nit, la Luftwaffe va bombardejar el port de Dover.

En el Mediterrani:

Mentre el comboi britànic de l‘Operació Halberd sortia de Gibraltar cap a Malta, el primer U-Boot va entrar en el Mediterrani. Mentrestant, la Regia Aeronàutica va atacar els aeròdrom de Malta.

 

23 de setembre de 1941

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, l’Adolf Hitler va exposar les seves teories racials i estava decidit a negar la ciutadania del nou Reich en els eslaus dels països ocupats de l’Est. Pel dictador alemany els ciutadans de l’Est eren persones inferiors que es reproduïen com animals, però envejava el seu potencial agrícola com el d’Ucraïna. Per ell era inconcebible que Alemanya tingués que viure amb la penalitat d’un territori massa petit mentre que una raça, que per ell no aportava res a la civilització, ocupava els terrenys més rics del món. En Hitler va concloure la seva exposició dient que si feia mal als russos era perquè no volia que ells fessin mal als alemanys. Per complir els seus somnis d’expropiar i de fer dels terrenys fèrtils de l’Est en terrenys útils pels recursos pels alemanys, va nombrar al seu fidel amic Erich Koch com a comissari del Reich per Ucraïna i a en Reinhard Heydrich com a Segon Protector del Reich a Bohèmia i Moldàvia. Aquesta última designació ja s’havia aprovat el dia anterior i aquell dia en Heydrich ja va ordenar l’execució de 24 persones. A continuació, va reunir-se amb el Protector de Bohèmia i Moldàvia, en Constantin von Neurath, per primer recriminar-li la seva falta de fermesa i després li va anunciar el nomenament d’en Heydrich com a Segon Protector de Bohèmia i Moldàvia. En Von Neurath va protestar enèrgicament i va presentar la seva dimissió però, com sempre, en Hitler li va negar. Seguidament, el dictador alemany va ordenar al cap de l’Alt comandament de les forces armades (OKH), en Wilhelm Keitel, que tots els comissaris polítics capturats fossin eliminats d’immediat, però no els soldats capturats. Molts d’aquests comissaris polítics se’ls va portar a camps de concentració per ser gasejats.

Després, en Hitler es va reunir amb en Joseph Goebbels durant una llarga estona. El dictador alemany es va relaxar amb el seu ministre i el seu amic, mostrant-se satisfet per la conquesta de Kiev. Tot i la felicitat que expressava, en Hitler es va queixar de les dificultat que tenia per imposar la seva autoritat als experts de l’Estat Major i va expressar la seva opinió de que les derrotes de l’exèrcit soviètic a Ucraïna suposaven un punt d’inflació. Amb el sabor de la victòria a la boca, en Hitler va repetir que Leningrad seria destruït carrer per carrer. Llavors, canviant de tema, el ministre alemany li va descriure l’estat d’ànim d’Alemanya i li va aconsellar que anés a Berlín i es dirigís al poble alemany en un discurs perquè feia temps que no si dirigia per explicar la situació. L’últim cop va ser el 4 de maig de 1941 i en Goebbels notava que el poble estava desmoralitzat. En Hitler va acceptar fer aquell discurs, que s’acabaria fent el 3 d’octubre de 1941, i li va demanar que preparés un acte de masses per inaugurar la campanya d’Ajuda d’Hivern al final de la setmana següent.

A Alemanya, va continuar la conferència a l’Oficina Central de Seguretat del Reich que havia començat el dia anterior entre comissaris per assumptes eclesiàstics. Durant la reunió varen acordar acusar a l’Església de traïdora i d’enemiga del poble alemany.

A la Gran Bretanya:

A Londres, en Charles de Gaulle va crear definitivament el Comitè Nacional Francès.

En el front oriental:

A Leningrad, els alemanys varen començar a llançar bombes explosives sobre la ciutat. Per altra banda, el pilot Hans Ulrich Rudel va enfonsar el cuirassat Marat a Kronstadt.

22 de setembre de 1941

En el Reich:

En una nota, l’Adolf Hitler es va dirigir als seus soldats per resumir la victoriosa situació en el front oriental i va mencionar la pròxima ofensiva.

Al mateix temps, en Reinhard Heydrich  va ser designat Protector Interí del Reich a Bohèmia i Moldàvia.

Per altra banda, a l’Oficina Central de Seguretat del Reich es va celebrar una conferència amb els comissaris per assumptes eclesiàstics. Durant la reunió varen qualificar l’Església com a enemic i varen acordar combatre contra ella. La volien acusar d’alta traïció per haver-se interposat en la lluita del poble alemany per la seva supervivència.

A la Gran Bretanya:

A Londres, en Charles de Gaulle va constituir el Comitè Nacional de la França Lliure per lluitar contra els alemanys.

A Itàlia:

El comte Galeazzo Ciano va escriure en el seu Diari que hi havia un cert malestar entre la població italiana per l’escassetat d’aliments.

21 de setembre de 1941

En el Reich:

El general Fedor von Bock, va aconsellar a l’Adolf Hitler que abans de llençar un atac contra la capital russa, es proveís d’estructures fortificades per passar l’hivern. En Hitler, però, es va irritar davant del general dient que l’Estat Major l’impedia dur a terme els seus plans, i li va retreure que en el passat li qüestionessin les seves decisions com les de l’ocupació de Renània, l’entrada a Àustria, l’ocupació de Txecoslovàquia, la guerra a Polònia i l’ocupació de França. En Hitler va voler demostrar-li que ell tenia raó en qüestions militars, i els que s’equivocaven eren els generals de l’Estat Major, ja que ell sempre tenia la raó, pensava. La realitat era que en aquells moments la Wehrmacht avançava amb molta força per territori de la Unió Soviètica, sobretot els mesos de juny i de juliol. A l’est de la ciutat de Leningrad, la Luftwaffe començava els seus atacs contra la flota soviètica del Bàltic al port de Kronstadt. En Joseph Goebbels es feia ressò de l’avanç de la Wehrmacht en el seu diari: 1500 avions cauen com mosques… Gràcies a l’eficàcia de la nostra propaganda, a Europa domina un esperit conta els bolxevics. La premsa espanyola està amb nosaltres, la sueca també…. En els Estats Units hi ha un clima de crisis i Anglaterra tremola. El nostra himne per Rússia ja està llest.

Per altra banda, va aparèixer per primer cop l’avió caça alemany, el Focke Wulf Fw 190.

A la Gran Bretanya:

El bombarder britànic anomenat el Mosquit va fer el primer vol.

En el front oriental:

Un equip mòbil de matança de les SS va entrar a Ejszyszki, un petit poble de l’actual Lituània. Van agafar 4.000 jueus del poble i dels pobles veïns, i els van tancar en tres sinagogues de la població. Després, en grups de 250 persones els van portar cap al cementiri del poble. Allí van ser alineats en unes fosses obertes i després afusellats. Avui dia en aquest poble ja no hi viuen jueus.

En el front de Leningrad, els soviètics varen estrenar la seva nova arma, el llançacoets Katiushka, anomenat pels alemanys com l’Òrgan de Stalin.

css.php