Home // 1942 // novembre

30 de novembre de 1942

A Europa:

A Itàlia, en Hermann Göering va viatjar sense avisar ningú a Roma per mirar d’explicar als italians que si l’Erwin Rommel havia marxat de Líbia era per anar a veure a l’Adolf Hitler, i per dir-los que no veia possible defensar Tripolitania i que volia replegar-se a Tunísia. En Göering creia que els italians no entenien perquè en Rommel abandonava el seu lloc de comandament i pensava que si no era ell qui ho explicava els italians no creurien que en Rommel marxava perquè veia perduda la batalla del nord de l’Àfrica.

En el front oriental:

A Stalingrad, la situació empitjorava pel 6ª Exèrcit alemany ja que no rebia les suficients provisions per mantenir-se ni per resistir els atacs soviètics. Per satisfer aquesta mancança, 40 bombarders He-111 es varen unir als Ju-52 de transport en el vol a Stalingrad. Però l’operació no va ser senzilla perquè varen tardar 50 minuts en creuar els camps nevats de l’estepa i els radiofars de la zona d’aterratge a l’aeroport de Pitomnik, que estava ple de soldats alemanys esperant ansiosos l’arribada d’aquella avions. Anaven tant necessitats de tot que quan aterraven els mecànics descarregaven ràpidament l’equipatge i extreien la gasolina sobrant dels dipòsits de les ales per proveir de combustibles els vehicles blindats situats dins de la bossa. Aquell dia varen arribar prop de cent tones de subministraments vitals. En Friedrich Paulus va creure erròniament que la Luftwaffe els proveiria les seves demandes que tant necessitaven.

A la Gran Bretanya:

A Londres, en Winston Churchill va pronunciar un discurs on va amenaçar Itàlia.

A l’Àfrica:

La Somàlia francesa i l’illa de la Reunió, alliberada pels britànics el 28 de novembre de 1942, es varen adherir a la França Lliure.

A Argel, els tres submarins francesos, el Casablanca, el Gorieux i el Marsouin, que havien fugit el 27 de novembre de 1942 de Toló davant l’ocupació alemanya, varen arribar a Argel i es varen col·locar al costat dels Aliats.

En el Pacífic:

A les aigües de Guadalcanal, vuit destructors del Tòquio Express es varen topar amb cinc creuers i quatre destructors nord-americans i varen començar la batalla de Tassafaronga. En la batalla, els japonesos varen perdre només un destructor, i els nord-americans varen perdre un creuer i tres més varen ser danyats.



29 de novembre de 1942

En el front oriental:

En Gregori Zhukov va respondre amb un telegrama a en Iosif Stalin sobre com estava la situació a Stalingrad, batalla que preocupava molt al dictador soviètic. El comandant soviètic li va explicar que les forces alemanyes atrapades no podien obrir una bretxa sense la col·laboració d’una força de socors i que creia que el comandament alemany intentaria conservar les seves posicions a Stalingrad reunint forces auxiliars per intentar obrir un corredor per on proveir-se i evacuar les forces envoltades. En Zhukov va acabar el telegrama afirmant que s’havia de separar per la meitat a les forces atrapades a la ciutat.

En la batalla, els alemanys creuaven corrents els ponts sobre el Don i passaven a la rereguarda que lluitava contra els soviètics. Però a les 3:20 de la matinada va quedar destruït el pont de Lutschinski i d’aquesta manera els alemanys no varen poder travessar més el Don.



28 de novembre de 1942

En el front oriental:

En Iosif Stalin va trucar a en Gregori Zhukov per discutir com havien d’acabar amb la resistència a Stalingrad ara que tenien la ciutat envoltada. Stalin estava molt nerviós però quan parlava amb en Zhukov es calmava. Li tenia molta confiança.

En el nord de l’Àfrica:

A Tunísia, les tres brigades d’infanteria del 1º Exèrcit del general Kenneth Anderson, acompanyades d’alguns tancs, varen arribar a Djedeida, a 20 quilòmetres de Tunísia, però ja era massa tard i el seu avanç va ser frenat en sec per un contraatac alemany i es varen tenir que replegar a 32 quilòmetres, tot i que varen conservar la vital Medjez-el-Bab.

En aquell dia, un P-38 va batre a un Junker Ju 88 i el pilot victoriós va aconseguir el primer títol d’as amb aquell caça.

A l’oceà Índic:

Els britànics varen ocupar l’illa de la Reunió.



27 de novembre de 1942

A la França no ocupada:

Dues columnes alemanyes de les SS varen entrar a la base de la ciutat de Toló, al sud de França, per apoderar-se de la flota francesa, que ja no podia fugir cap a alta mar. A les 5:25, l’almirall francès Jean Laborde va ordenar enfonsar 73 embarcacions, entre les que hi figuraven 3 vaixells de guerra, 7 creuers, 2 cuirassats, 1 monitor, 3 torpeders, 29 destructors, 16 submarins, 1 embarcació nodrissa d’hidroavions i 1 portaavions, a més de moltes unitats menors. Només quatre submarins varen poder escapar i dirigir-se a Argel; el Glorieux, el Marsouin i el Casablanca. Un altre submarí, el Iris, per culpa de la falta de combustible va tenir que refugiar-se en un port espanyol. Tot i ser un revés per les tropes alemanyes, també ho va ser per les forces aliades perquè aquesta flota francesa s’havia de dirigir a Argèlia per ajudar a les tropes aliades que estaven lluitant al nord de l’Àfrica. Continuant amb la idea d’eliminar França, els alemanys varen dissoldre l’exèrcit francès.

En el front oriental:

A Stalingrad, el pont aeri cap a l’aeroport de Pitomnik, dins del Kessel, es va interrompre pel mal temps. Però el mal temps no només va afectar als alemanys, en Vasili Chuikov va radiar al quarter general de l’altra banda del Volga que el canal, a l’est de les illes Gologni i Sarpinski, estava totalment bloquejat pels dens gel i que no s’havia pogut entregar municions i tampoc s’havien pogut evacuar els ferits.

A Novocherkassk, en Walther Wenck es va reunir amb l‘Erich von Manstein per discutir la situació de Stalingrad. El mariscal de camp li va recordar que no havia de permetre que els soviètics arribessin a Rostov i que havien de mantenir el front Don-Chir, ja que sinó només es perdria el 6º Exèrcit a Stalingrad, sinó, tot el Grup d’Exèrcits A en el Caucas.

En el nord de l’Àfrica:

A Tunísia, es varen produir combats entre les forces britàniques i les forces alemanyes. Durant aquella jornada les forces aliades varen capturar Tebourba, a 15 milles a l’est de Tunis. A part, una altra columna aliada s’apropava a Bizerta.

En el Reich:

A Auschwitz, el doctor Carl Clauberg va començar els seus experiments mèdics amb els presoners.

 

26 de novembre de 1942

En el Reich:

L’Adolf Hitler va fer un discurs dirigit cap al 6º Exèrcit alemany i al 4º Exèrcit blindat, que estaven lluitant en la batalla de Stalingrad. El líder alemany va dir que el combat estava arribant al seu clímax, i que el seu pensament i el del poble alemany estaven amb ells. Però tot i les seves lloances, els va dir que tenien que mantenir la posició a Stalingrad com fos, tot i que estaven envoltats pels soviètics.

A Auschwitz, varen arribar els primers presoners jueus noruecs.

En en front oriental:

A Stalingrad, en Friedrich Paulus va contestar el radiotelegrama de l’Erich von Manstein del 24 de novembre de 1942 per explicar-li que cada dia rebien atacs per part dels soldats soviètics, i que tot i l’ajuda que rebien des de l’aire no era suficient per cobrir les seves necessitats. En Paulus va acabar la seva resposta demanant-li ajuda i que li donés ordres més simples per tal de reforçar la moral dels seus soldats. El general alemany buscava que els seus superiors li donessin l’ordre de poder fugir de la ciutat o que es pogués rendir.

A la França no ocupada:

A Toló, les tropes alemanyes es varen agrupar per apoderar-se de l’esquadrilla francesa. Els generals francesos creien amb la paraula d’en Hitler i pensaven, erròniament, que no intentarien apoderar-se de la seva flota.

En el Pacífic:

A les illes Salomó, es va produir una nova batalla aeronaval entre les forces nord-americanes i japoneses.

En els Estats Units:

A les sales de cinema nord-americanes es va estrenar la pel·lícula Casablanca protagonitzada per en Humphrey Bogart i la Ingrid Bergman. La pel·lícula va estar nominada a 8 premis Òscar i se’n va emportar 3 estatuetes.

25 de novembre de 1942

En el front oriental:

A Stalingrad, els alemanys varen iniciar el pont aeri cap a l’aeroport de Pitomin, dins del Kessel, per aprovisionar al 6ª Exèrcit, atrapat a la ciutat, però només varen poder portar 75 tones de proveïments enlloc de les 300 que estava previst. L’aviació alemanya només disposava de trenta dels quaranta-set avions Ju 52 habilitats per portar provisions ja que els soviètics varen batre la resta dels avions. Mentrestant, els soldats del 6ª Exèrcit estaven confiats amb la promesa de l’arribada de l’Erich Von Manstein i cridaven: Arriba Manstein, Arriba Manstein.

Però no tots eren tant optimistes, veient que estaven envoltats i de que el seu pla d’escapar de la ciutat havia fracassat, el tinent general Walther von Seydlitz-Kurzbach va escriure que si el OKH no aixecava d’immediat l’ordre de romandre en la posició d’eriçó, decidia responsabilitzar-se de la llibertat d’acció per intentar evitar la catàstrofe aprofitant que l’única possibilitat que hi havia era un atac. El tinent general demanava poder obrir una bretxa cap al sud-oest en direcció a Kotelnikovo perquè 200.000 homes i tot el seu equipament estava en joc ja que els subministraments de munició havien descendit considerablement. En Friedrich Paulus va llegir l’escrit del seu tinent general i el va comprendre perfectament. Sabia que els canons soviètics estaven apuntant directament al 6ª Exèrcit i que tant en el sud com a l’oest unes 80 unitats soviètiques estaven disposades a impedir qualsevol intent alemany d’arribar cap a ells. El 6ª Exèrcit estava en aquells moments allunyat uns 40 quilòmetres dels seus companys més pròxims.

A les afores de la ciutat, els exèrcits soviètics 22ª i 41ª varen atacar a la banda occidental del sortint de Rzhev, mentre els exèrcits 20ª i 31ª del general Ivan Konev varen atacar a la banda oriental. Després de violents combats els soviètics només varen poder envoltar la població de Belyi.

En el nord de l’Àfrica:

En Kenneth Arthur Anderson va ocupar Medkez-el Bab, a 48 quilòmetres de Tunísia.

24 de novembre de 1942

En el front oriental:

En el quarter general de Rastenburg, l’Adolf Hitler negava la realitat del què li passava en el seu 6ª Exèrcit alemany a Stalingrad i encara creia que podien ajudar-los i guanyar als soviètics. A les dues de la matinada, segons sembla, el dictador alemany es va deixar convèncer pels seus generals de la necessitat de plantejar una retirada ordenada de Stalingrad, sobretot quan va saber que la 94ª Divisió d’Infanteria alemanya estava sent aniquilada. En Kurt Zeitzler va comunicar-li a en Maximilien von Weichs que havia convençut a en Hitler de que sortir del cercle era l’única possibilitat de salvar el 6ª Exèrcit. Però, al matí el dictador alemany va canviar d’opinió en veure que el pla del general Seydlitz-Kurzbach havia fallat i no li va fer dir a en Friedrich Paulus, que estava a menys de 30 quilòmetres de la batalla i els podria haver anat a ajudar i junts haguessin pogut intentar escapar. Enlloc de fer això, en Hitler es va reunir amb en Hermann Göering, que el va convèncer de que podia ajudar el 6ª Exèrcit amb els seus avions, tot i que en realitat no podia. En Wolfran von Richtofen i altres comandants de la Luftwaffe varen tornar a advertir de que un pont aeri seria impossible donades les condicions. A les 08:38, en Hitler va enviar sota l’encapçalament de Führerbefehl, decret del Führer de màxima prioritat, al general Paulus la negativa de retirar-se i establir unes línies defensives, el que significaria sacrificar a més de 200.000 soldats. Molts generals es varen enfadar molt quan varen saber de la negativa d’en Hitler i no varen compartir l’opinió de fer resistir el 6ª Exèrcit a Stalingrad. En Kurt Zeitzler li va dir a en Hitler que si perdia un quart de milió de soldats a Stalingrad la columna vertebral de tot el front oriental es trencaria, però el dictador alemany confiava molt en la seva idea de resistir i va declarar que el 6ª Exèrcit adoptaria una defensa d’eriçó ja que els fronts del Volga i del nord s’havien de conservar i va prometre que arribarien subministraments per aire.

Sabent la situació en què es trobaven, l‘Erich von Manstein va arribar en el quarter general del Grup d’Exèrcits B. Allí el varen advertir de que la posició del 6ª Exèrcit era molt delicada, però el mariscal va enviar un informe al OKH més optimista dient que no hi havia necessitat de trencar el cercle soviètic. A la una del migdia, en Von Manstein va enviar un telegrama a en Paulus dient-li que el dia 26 de novembre assumiria el comandament i que faria els impossibles per ajudar-los, però el mariscal li demanava que mentrestant havia de conservar el Volga i el front del nord complint les ordres d’en Hitler. A dins la ciutat, en Friedrich Paulus va rebre el radiotelegrama de l’Erich von Manstein en què li ordenava resistir.

A Stalingrad, a la nit, els soldats soviètics varen tenir que tornar a reproduir el tancament del cercle de la ciutat del dia anterior per filmar-ho per la propaganda soviètica per tal de que tots els russos poguessin veure que eren ells qui estaven portant l’ofensiva.

En el nord de l’Àfrica:

Les tropes de l’Erwin Rommel es varen replegar a El Agheila, una zona que el mariscal de camp alemany coneixia bé, i va intentar organitzar-hi una línia de defensa.

A l’Àfrica:

L’Àfrica occidental es va adherir al moviment d’en François Darlan d’ajudar als Aliats. Aquella adhesió va significar que una gran reserva d’homes quedava a disposició dels Aliats, juntament amb la base de Dakar amb les seves naus de guerra.

A la Gran Bretanya:

A l’Escola de Bletchley, on s’intentava desxifrar l‘Enigma, es varen rebre els documents que es varen recuperar el 30 d’octubre de 1942 del U-559, que van servir per descobrir una llista d’indicadors, taula de codis i del clima que utilitzaven els alemanys.

23 de novembre de 1942

En el front oriental:

A Stalingrad, l’Exèrcit soviètic, uns 1.500.000 homes, varen rodejar el 6ª Exèrcit alemany i un cos d’exèrcit del 4ª Panzer i divuit divisions d’elit, uns 270.000 homes. Acabats d’arribar a Rastenburg, al matí, en Kurt Zeitzler estava convençut de que el 6ª Exèrcit havia de fugir de Stalingrad i va parlar amb l’Adolf Hitler sobre aquesta possibilitat. El comandant en cap del Grup d’Exèrcits B, en Maximilien von Weichs, pensava igual que Zeitzler. Després de parlar una estona amb el cap de l’Estat Major, en Hitler li va respondre que s’ho pensaria, però en realitat no tenia la intenció de deixar marxar el 6ª Exèrcit de Stalingrad. A les deu del matí, en Hitler va respondre el telegrama del dictador romanès Ion Antonescu del dia anterior i li va explicar que el 6ª Exèrcit resistiria a la ciutat i que tenia nou divisions procedents de l’oest que conjuntament amb el 1ª Cos romanès atacarien als soviètics. Però la idea d’en Hitler es va esvair quan el 4ª Cos de tancs de l’Exèrcit soviètic va tancar el cercle a Stalingrad arribant a la nit a la vila de Sovietski, en el poble de Kalach, i es varen trobar amb unitats del 4ª Cos mecanitzat. Els soldats soviètics, per no perdre’s de vista i per confondre les forces alemanyes, varen llançar bengales verdes. D’aquesta manera els soviètics van envoltar a les forces alemanyes i romaneses dins la ciutat de Stalingrad. L’ideòleg d’aquella estratègia va ser el comandant Gregori Zhukov.

A tres quarts de dotze del matí, en Friedrich Paulus va recordar en els seus superiors que era impossible el subministrament aeri encara que milloressin les condicions climàtiques i els va explicar que la falta de munició i de combustible podia deixar indefensos els soldats en un futur molt proper. A les nou del vespre, en Friedrich Paulus va tornar a telegrafiar a en Hitler per explicar-li que els soviètics havien tancat el cercle i que no tenien ni suficients municions ni combustible per resistir gaire temps. Desesperat, li va demanar que el deixés retirar amb tots els seus homes de la ciutat per poder atacar des de fora als soviètics,i li va suplicar que li concedís plens poders per decidir el futur del 6ª Exèrcit. En Paulus es feia el responsable de la gravetat d’aquest comunicat però li va afirmar que tenia el suport de tots els generals amb comandament. Però en Hitler només va prendre la decisió d’establir un pont aeri pels subministraments del 6ª Exèrcit fins que arribessin reforços.

Mentre en Paulus demanava permís per retirar-se, un dels seus generals, en Seydlitz-Kurszbach, intentava una retirada no autoritzada en el Volga. Va ordenar a la 94ª Divisió d’Infanteria que abandonessin el seu sector en el racó del nord-est de la bossa. El general pensava que si en Paulus el veia l’imitaria amb les altres unitats, cosa que no va fer. A la nit, per protegir-se del fred, la 94ª Divisió varen tornar a encendre fogueres en els magatzems sabent que aviat marxarien d’aquella zona. Els oficials més veterans es varen treure els seus pantalons amb ratlles vermelles de l’Estat Major per cremar-los. Però aquelles fogueres varen ser contraproduents perquè varen ser vistes pels soviètics, que varen avisar al lloc de comandament d’en Vasili Chuikov. Sabent que aviat serien atacats i amb l’ordre d’en Seydlitz, la 94ª Divisió va retirar-se de la seva posició atrinxerada sabent que aquella retirada significaria la pèrdua de com a mínim d’una tercera part dels seus homes. Quan varen abandonar les seves posicions, el 62ª Exèrcit soviètic se’ls va tirar a sobre causant enormes baixes.

Mentrestant, des de Moscou, a les 19:40, en Iosif Stalin va demanar per telegrama als seus generals que avancessin sense por perquè la situació els era favorable. L’operació era un èxit en tota regla i la Unió Soviètica va llançar un comunicat especial explicant la seva victòria. En veure que la notícia se sabria tard o d’hora, en Hitler es va veure obligat a deixar filtrar alguna informació a través d’un comunicat del seu Alt Comandament de l’Exèrcit. En ell no es va mencionar el cercle soviètic, sinó que es va comunicar que els soviètics havien obert una bretxa al nord-oest i sud del 6ª Exèrcit i atribuïa aquell cop a un irresponsable desplegament soviètic d’homes i material.

En el nord de l’Àfrica:

L‘Afrikakorps es trobava en el punt de partida de febrer de 1941.

A l’Àfrica:

L’Àfrica Occidental Francesa va trencar relacions amb el govern de Vichy d’en Pierre Laval després de l’ocupació alemanya de França. Aquell va ser l’últim territori que va ser fidel al règim francès.

 

22 de novembre de 1942

En el front oriental:

L’Adolf Hitler va veure les males notícies que arribaven de Stalingrad i va cedir el comandament del Grup d’Exèrcits (6ª Exèrcit, 4ª Exèrcit Blindat, i 3ª i 4ª Exèrcits romanesos) a l’Erich von Manstein, que es trobava en aquells moments lluny del front. Llavors, va donar el comandament del Grup A, que lluitava al Caucas, al cap del 1ª Exèrcit Blindat, el capità general Paul Ludwig Ewald von Kleist.

Al matí, sabent tots que el cercle soviètic es tancaria aviat a Kalach, la guarnició alemanya d’aquell poble estava en estat d’alerta mentre sentien cada cop més a prop els canons de gran calibre dels soviètics. Al cap d’una estona, el coronel Grigori Filipov va conquerir per casualitat el pont de Kalach i va córrer a demanar auxili per la ràdio perquè esperava que els alemanys l’ataquessin.

Mentrestant, el comandant Arthur Schmidt tenia pensat utilitzar els avions de la Luftwaffe per eliminar als soviètics, però quan el va trucar el comandant de la Luftwaffe Martin Fiebig en el seu despatx a Chir el va tornar a advertir de que era una bogeria utilitzar els avions amb aquelles pèssimes condicions meteorològiques. En aquells moments el capità general Hermann Hoth va arribar des de Businovka, on el flanc sud s’havia eliminat completament, per discutir la greu situació. Schmidt continuava obsessionat en utilitzar els avions, però un cop més li varen repetir que era impossible amb aquell mal temps amb boira, vent i neu. En Friedrich Paulus, que esperava que l’Adolf Hitler els donés una ordre per retirar-se, va col·locar el 6ª Exèrcit en estat d’alerta per poder desplaçar-se en quan arribés el permís, que mai va arribar, per marxar. A les dues de la tarda, l’Exèrcit soviètic va avançar cap a Stalingrad i el general Friedrich Paulus i l’Arthur Schmidt es varen traslladar a l’estació de Gumrak, al nord-est de la ciutat, per defensar-se i resistir els atacs soviètics després de que en Hoth marxés cap a l’oest per reunir-se amb les restes del 4ª Exèrcit Panzer. En volar per sobre del seu Exèrcit, envoltat entre el Don i el Volga, els generals alemanys varen veure les males condicions en què es trobaven. Els magatzems plens de queviures i roba es varen encendre per fer un foc per protegir-se del fred. Per intentar defensar-se dels soviètics, en Hermann Hoth, cap del destrossat 4ª Exèrcit Blindat, va arribar a Nishne Chirskaia per dirigir les seves tropes.

Mentrestant, a Kalach, el coronel Flipov va rebre per fi els reforços que esperava quan va rebre uns quants carros de la 26ª Brigada blindada i es varen unir amb les seves tropes a l’est del poble. Per sort dels soviètics, els alemanys només es defensaven esporàdicament i tota resistència era inútil. De seguida la 26ª Brigada va rodejar Kalach pel sud-est i es va dirigir cap al poble de Sovietski, a 45 quilòmetres més a l’est de Kalach. Llavors, molt a prop de Sovietski, els soldats del front del sud de l’Andrei Yeremenko varen avançar per trobar amb els seus companys del front del nord. Un cop unit el cercle els alemanys es varen trobar completament tancats. Per senyalitzar on es trobarien els dos fronts, poc abans de les quatre de la tarda una sèrie de bengales verdes es varen enlairar cap al nord-oest i els T-34 d’en Volski varen seguir avançant cap a on havien sortir les bengales. Poc després varen sortir centenars de soldats soviètics vestits de blanc i les dues forces es varen reunir en un ambient festiu sabent la fita que havien aconseguit.

A les set de la tarda, des del seu nou lloc de comandament a l’oest de l’aeroport de Gumrak, en Paulus va enviar un telegrama a en Hitler per explicar-li que es trobaven rodejats a la ciutat i li va dir que mirarien d’escapar pel sud-oest ja que no veia possibilitats de resistir. Però aquell missatge va ser interceptat pels soviètics, que en aquells moments estaven preparant un atac. En Hitler va respondre el telegrama d’en Paulus al cap de tres hores dient-li que confiava en ell i que esperava aviat poder-lo ajudar, però el va obligar a resistir i a no abandonar de cap manera la ciutat. Després d’enviar el telegrama, en Hitler, que no parava de rebre males notícies de la batalla de Stalingrad, es va reunir amb en Kurt Zeitzler i en Hans Jeschonnek, que feia poc que havien arribar al Berghof decidits a dir-li en el dictador alemany de que no ordenés donar suport aeri al 6ª Exèrcit. Sabent de les seves intencions, en Hermann Göering va trucar a en Jeschonnek per dir-li que intentés no posar de mal humor a en Hitler.

A la nit, el dictador alemany va decidir marxar aquella nit de la seva casa del Berghof, a Obersalzberg, per dirigir-se al seu quarter general de Rastenburg, a Prússia Oriental, a l’actual Polònia. Mentre agafava un tren especial que es va dirigir a Leipzig, en Paulus va rebre l’ordre de Hitler de resistir i el general es va desesperar tant per no poder rendir-se o fugir, que va decidir desobeir les ordres d’en Hitler. Mentre es dirigia al quarter general de Rastenburg el dictador alemany va cometre l’error d’estar incomunicat durant el seu retorn a Rastenburg en tren i avió, i va deixar el OKH sense instruccions. A més, el viatge va durar més de 20 hores perquè anava fent repetides parades per parlar per telèfon amb en Zeitzler.

A Bucarest, en Ion Antonescu va rebre informes de la situació a Stalingrad i va enviar un telegrama a en Hitler per explicar-li que el 3ª Exèrcit romanès estava en molt mal estat i que no tenia cap reserva.

Al nord de l’Àfrica:

En François Darlan va firmar acords amb els Aliats perquè aquests entressin sense problemes a Argèlia.

A la Gran Bretanya:

A Londres, Stafford Cripps va abandonar amb bona voluntat el Gabinet de Guerra i va acceptar el càrrec de ministre de Producció Aeronàutica.

21 de novembre de 1942

En el front oriental:

En la Batalla de Stalingrad, al vespre, la 29º Divisió del general Ernst Leyser va obtenir una victòria temporal contra el 13º Cos soviètic en el sector sud que va fer aixecar els ànims d’en Friedrich Paulus. Amb aquesta tímida victòria, el comandant del 6º Exèrcit va començar a estudiar la retirada de l’Exèrcit alemany del Volga i Stalingrad cap a posicions situades a més de 150 quilòmetres al sud-oest, entre el Don i el Chir. En seguit, el comandant del Grup d’Exèrcits B, en Maximilien von Weichs, va transmetre la recomanació en el quarter general del OKW a Rastenburg. La idea d’en Paulus tenia sentit perquè el desastre alemany era més que evident. Al sud de Stalingrad, les unitats de l’Andrei Yeremenko, després d’eliminar les forces romaneses, varen dividir en dos el 4º Exèrcit Panzer d’en Hermann Hoth. El general alemany estava aïllat en una deteriorada casa de camp de les afores de Businovka i se sentia impotent per no poder actuar. Després de la destrucció de les forces romaneses només disposava de pocs canons i pocs carros per aturar als soviètics. Ara tots els comandants alemanys veien que els soviètics els volien envoltar a Stalingrad i que tancarien el cercle en el pont de Kalach. En una conversa telefònica entre el tinent general Martin Fiebig, el comandant del 8º Cos Aeri, i l’Arthur Schmidt, aquest últim li va dir que esperaven l’ajuda aèria per poder aturar als soviètics abans de que arribessin al pont de Kalach. Veient que la climatologia no acompanyava per fer aquella operació aèria, en Fiebig va trucar a en Hans Jeschonnek abans va parlar breument amb en Wolfran von Richtofen. En Jeschonnek li va dir irritat que pel mal temps no hi havia cap possibilitat d’ajudar des de l’aire a 250.000 homes.

Mentre els seus soldats lluitaven i morien en l’ofensiva soviètica a Stalingrad, l‘Adolf Hitler estava en el Berghof analitzant la situació i pensava en marxar amb ferrocarril i en avió en el seu quarter general de Rastenburg per dirigir una contraofensiva. L’endemà marxaria, però va cometre l’error d’estar incomunicat i el OKH va estar durant una llarga estona sense instruccions. Mentre observava la situació va rebre la suggerència d’en Paulus d’una retirada del 6º Exèrcit cap al sud-oest i ràpidament li va respondre en un telegrama altament secret, el 1.352, que havia de mantenir la posició i resistir tot i el perill d’un cercle temporal.

A la nit, mentre la temperatura baixava dràsticament i no cessava de nevar, l’avantguarda de la 16º Divisió Panzer, que havia abandonat les afores de Stalingrad feia dos dies, va arribar al Don per actuar com a força de cobertura de les unitats que abandonaven el gran meandre del Don. Però la Divisió arribava massa tard per poder frenar als soviètics o conservar les seves posicions.

En el quarter general del 11º Exèrcit, a Víetbsk, a uns 500 quilòmetres a l’oest de Moscou, l’Erich von Manstein va saber per primer cop per l’OKW dels plans d’en Von Paulus de marxar de Stalingrad. El mariscal de camp alemany tenia dubtes de si era positiu o negatiu conservar com fos la ciutat de Stalingrad però sabia que en Hitler ordenaria conservar-la el preu que fes falta.

A Itàlia:

En Benito Mussolini va anunciar en el Consell de Ministres que Alemanya havia decidit enviar cent bateries antiaèries a Itàlia per defensar les ciutats.

Per altra banda, la RAF va bombardejar violentament la ciutat de Torí.

css.php