Home // 1944 // juliol

31 de juliol de 1944

En el Reich:

A la nit, l’Adolf Hitler va fer una exposició sobre la situació militar en general a l’Alfred Jodl. Sense ser conscient de la importància d’haver perdut Avranches el dia anterior, el líder alemany va fer un anàlisis realista perquè sabia que no hi havia possibilitat de victòria. Poc després de la reunió, en Hitler li va dir a en Nicolaus von Below que necessitava aconseguir un respir en el front occidental. L’ajudant de camp de la Luftwaffe hi va estar d’acord amb els números que l’hi havia acabat de donar per començar una gran ofensiva a occident, però pensava que era més important atacar als soviètics. En Hitler li va respondre que els podria atacar més tard, però li va dir que això no ho podia fer amb els nord-americans ja en el Reich.

A Auschwitz, a la nit, els nazis, després de diverses revoltes, varen liquidar els gitanos del camp per fer lloc a l’arribada de jueus hongaresos. 3.000 gitanos varen ser enviats a les cambres de gas.

En el camp de Dracy, a prop de París, un grup de nens jueus amb l’estrella groga de sis puntes varen ser deportats als camps d’extermini alemanys.

En el front oriental:

El 1º Front de Bielorússia es trobava a tant sols 15 quilòmetres de Varsòvia, i l’artilleria soviètica va disparar contra la ciutat. Sobre la capital polonesa, els avions soviètics lluitaven contra els avions de la Luftwaffe. Davant del temor de l’arribada dels soviètics, els civils alemanys varen ser evacuats i els diaris nazis varen ser interromputs. A més, la Gestapo i l’Exèrcit alemany varen ordenar l’evacuació en massa de tota la població polonesa i els reforços alemanys varen començar a arribar des de l’oest.

A Txecoslovàquia, les avantguardes soviètiques d’en Konstantin Rokossovski varen arribar a Praga.

En el sector nord, les forces soviètiques varen arribar al Bàltic, al sud-oest de Riga, i el Grup d’Exèrcits del Nord es trobava aïllat del Reich.

En el front occidental:

Després de conquerir el dia anterior la ciutat d’Avranches, els nord-americans es varen apoderar dels ponts situats just al sud de la ciutat.

Aquell dia, el cèlebre escriptor francès de la literatura universal, l’Antonie de Saint-Exupéry, va morir quan pilotava un avió Lightning P38 en una missió de reconeixement. A dos quarts de nou del matí, en Saint-Exupéry, que formava part del grup de reconeixement 2/33, va abandonar l’aeròdrom de Bàstia i tenia gasolina per sis hores de vol i només tenia que arribar a Annecy i tornar, però quan volava a a prop de Marsella va ser atacat per un avió alemany que el va fer caure al mar fent desaparèixer l’escriptor. El 1998 un pescador de Marsella va treure del mar una polsera de plata amb el nom del escriptor i el de la seva esposa, la Consuelo Suncín, i al cap de dos anys uns submarinistes varen trobar les restes de l’avió. El juliol de 2006, un jubilat alemany anomenat Horst Rippert va assegurar que va ser ell qui va fer caure l’avió de l’escriptor i va declarar que va quedar horroritzat quan va saber a qui havia matat ja que va assegurar que admirava les obres d’en Saint-Exupéry.

En el Pacífic:

A l’illa de Tinian, els marines nord-americans varen conquerir les últimes posicions japoneses.



30 de juliol de 1944

En el Reich:

L’Ursula von Kardorff, la redactora de cultura del diari Deutschen Allgemeinen Zeitung, el DAZ, entre 1939 i 1945, i que treballava al costat de l’Ilse Braun, la germana d’Eva Braun, va anotar després d’una visita a l’Ilse que havia tingut l’oportunitat de veure fotos de les seves germanes, l’Eva i la Gretl, amb l’Adolf Hitler en el Berghof, a Obersalzberg, i que pensava que aquesta relació podria ser útil algun dia, en cas de que les coses es posessin difícils.

En el front occidental:

A França, el 8ª Cos nord-americà del comandant Middleton va ocupar la ciutat d’Avranches, que s’alça sobre grans penya-segats des d’on es pot vigila la badia del Mont Saint-Michel.

En el front oriental:

Les avantguardes soviètiques varen aconseguir arribar al riu Vístula, i el varen travessar per establir un cap de pont. A més, el 2ª Exèrcit de tancs va avançar tant ràpid que en aquell dia ja només es trobava a menys d’onze quilòmetres de Varsòvia.



29 de juliol de 1944

Després de supervisar l’extermini dels jueus hongaresos que varen arribar al camp d’Auschwitz entre el 15 de maig i el 9 de juliol de 1944, l’antic comandant del camp de concentració, Rudolf Höss, va ser destinat a Berlín i va ser condecorat amb la Creu el Mèrit de primera classe.

A Polònia, els carros blindats, la infanteria motoritzada i la cavalleria cosaca de Konstantin Rokossovsky, amb el suport de l’aviació soviètica, es varen dirigir cap a Varsòvia i varen lluitar contra les tropes alemanyes, que havien sigut reforçades, a uns 30 quilòmetres al sud-est de la ciutat. Mentrestant, els canons soviètics situats a la riba oriental del Vístula varen bombardejar el barri industrial de Varsòvia, Praga.

Per altra banda, els soviètics varen alliberar Lvov i Brest-Litovsk.

A França, els nord-americans varen entrar a Coutances.

Aquell dia, el doble espia Joan Pujol, àlies Garbo, que va ajudar als britànics a enganyar els alemanys, va rebre un missatge de l’agent del Abwehr, Karl Erich Kuhlenthal, on li va expressar la seva satisfacció i felicitat en poder-li anunciar que Adolf Hitler li havia concedit la Creu de Ferro de segona classe. Tot i que en realitat no va rebre mai la condecoració, Pujol i l’MI5 es van posar molt contents perquè aquell missatge volia dir que els alemanys encara creien que Garbo era un espia alemany.



28 de juliol de 1944

El ministre d’Armament, Albert Speer, va enviar uns informes a Adolf Hitler on li detallava la situació de la producció de carburant. Per Speer era qüestió de molts pocs mesos que s’acabés les reserves de carburant per l’aviació i per altres finalitats amb conseqüències tràgiques pels interessos alemanys, i li va explicar possibles solucions que s’havien de dur a terme per solucionar aquell greu problema. La primera proposta era que ell tingués plens poders per mobilitzar a totes les forces necessàries per lluitar contra la devastació causada bombardejos. La segona proposta era que el cap de producció d’armament, Edmund Geilenberg, un home de confiança per Speer, utilitzés la seva autoritat per confiscar material, intervenir en les indústries i contractar especialistes per restablir la fabricació de carburant. La següent proposta de Speer era que es destinés més esforços a la defensa d’Alemanya construint una quantitat més gran de caces. Sobretot els volia per defensar les plantes hidrogenes situades en territori alemany. Quan Hitler va llegir els informes i les solucions que volia dur a terme Speer no les va acceptar, tot i que més tard les va haver d’acceptar veient la gravetat de la situació.

Per altra banda, els nazis varen detenir al capellà jesuïta Alfred Delp acusat de conspirar contra el règim.

En el front de oriental, els soviètics varen alliberar la ciutat de Brest-Litovsk, a Bielorússia, a la frontera de Polònia. Per altra banda, el Primer Front de Bielorússia de Konstantin Rokosswsky va arribar al riu Vístula, a 55 quilòmetres al sud-est de Varsòvia, i avançaven en un front de 75 quilòmetres. Les forces soviètiques varen fer una crida per ràdio als polonesos perquè agafessin les armes i participessin en la seva alliberació. A partir de la nit, els habitants de la capital polonesa varen poder sentir perfectament la batalla per la conquesta de Wolomin entre el 39ª Cos alemany i el 2ª Exèrcit blindat soviètic.

En el front occidental, els Aliats varen efectuar un cop definitiu després de bombardejar les defenses alemanyes amb més de 1.500 bombarders pesats, i varen alliberar les ciutats de Constances i Granville. A continuació, el 3er Exèrcit nord-americà de George Patton va avançar cap a l’est en direcció a Le Mans, Chartres i París.

27 de juliol de 1944

En el Reich:

L’Adolf Hitler va cedir a en Günther von Kluge algunes divisions del 15ª Exèrcit alemany que estava lluitant a França.

Per altra banda, els alemanys varen aprovar un nou decret, el decret Bala. Segons aquest decret, que va ser distribuït en els caps dels camps de concentració i en els serveis de la policia, tot presoner de guerra fugat i tornat a capturar, oficial o sub-oficial que no treballes, a excepció dels presoners de guerra britànics i nord-americans, havien de ser enviats al cap de la policia de seguretat.

En el front oriental:

El Segon Front de Bielorússia va atacar la ciutat polonesa de Bialystok. Per altra banda, en l’Operació Bagration, els tancs del Primer Front d’Ucraïna varen ocupar la ciutat de Lvov. Davant d’aquests fets, el Grup d’Exèrcits d’Ucraïna Nord alemany va començar la retirada. L’Exèrcit soviètic va ocupar també la ciutat de Lemberg, que va provocar la retirada de l’Exèrcit alemany fins al riu Vístula. Durant l’avanç soviètic es va alliberar el camp de concentració de Maïdanek, on els soldats soviètics varen poder veure els esquelets d’uns presoners alemanys davant les incineradores del camp.

En el bàndol Aliat:

L’Alan Brooke va escriure en el seu Diari que Alemanya ja no era una potència dominant a Europa però que la Unió Soviètica si que ho era. Per en Brooke dintre de quinze anys la Unió Soviètica s’hauria convertit en la principal amenaça i per ell s’hauria d’enfortir Alemanya, aixecant-la a poc a poc, per després introduir-la en una federació de l’Europa occidental. Deixant clar les seves poques simpaties cap als soviètics, va escriure que per desgràcia tot allò s’hauria de dur a terme sota una sagrada aliança entre la Unió Soviètica, la Gran Bretanya i els Estats Units.

26 de juliol de 1944

En el Reich:

L’Adolf Hitler va ordenar la construcció d’un doble sistema de posicions de fortificacions en el nord d’Itàlia, a prop dels Alps, que s’havien d’estendre fins al Golf de Venècia. En Hitler va demanar al Auswärtiges Amt que informessin a en Benito Mussolini de la necessitat d’aquelles fortificacions i que responien a criteris exclusivament militar.

Per altra banda, en Joseph Goebbels va retransmetre per totes les emissores alemanyes un discurs on proclamava haver vist mentalment imatges apocalíptiques quan va saber dels crims del 20 de juliol de 1944. Després de relatar el què volien fer els colpistes va assegurar que un cop més que la Providència protegia a en Hitler.

En el front oriental:

A París, les autoritats nazis varen detenir a en Caesar von Hofacker per estar implicat en el complot del 20 de juliol de 1944.

En l’ofensiva a França, després de bombardejar el dia anterior les posicions alemanyes a Avranches, les divisions cuirassades nord-americanes es varen llançar al sud de la ciutat.

En el front oriental:

En el sector nord, el front de Leningrad, dirigit per en Leonid Govorod, va conquerir la ciutat de Narva, a Estònia. La pressió dels soviètics i els seus avanços cap a l’oest varen obligar al 1ª Exèrcit blindat alemany a abandonar Lvov.

A Polònia, els soviètics varen arribar al Vístula, al sud de Varsòvia.

En el Pacífic:

A la península d’Orote, a la matinada, va continuar el contraatac japonès contra les forces nord-americanes.

25 de juliol de 1944

En el Reich:

L’Adolf Hitler va nombrar a en Joseph Goebbels plenipotenciari per la Guerra Total per tal de que tota l’economia i la societat alemanya s’impliqués únicament amb la guerra.

En el front occidental:

A les costes de Normandia, en l’Operació Cobra, continuaven arribant bombarders procedents de la Gran Bretanya per facilitar el camí dels Aliats occidentals cap a Alemanya per la carretera Saint-Lo-Perriers. A les 09:38 del matí, amb un cel serè a diferència del dia anterior, la primera onada de caça-bombarders varen començar el seu atac. A continuació varen arribar els bombarders B-17 i B-24, que es varen trobar més foc antiaeri alemany del que ja esperaven, cosa que els va fer trencar les formacions. El fum de l’artilleria va dificultar la visibilitat i un número significatiu de les bombes que varen llançar els bombarders varen caure per error al nord de la carretera provocant la mort de 111 soldats nord-americans i 490 en varen resultar ferits. Entre els morts hi havia el general Lesley McNair, comandant de les forces de terra i artífex de l’exèrcit nord-americà en l’època de la guerra, que estava a França de visita. Un dels batallons nord-americans d’infanteria atacants va quedar tant destrossat que va tenir que ser substituït. Tot i això, el bombardeig, encara que no va acabar amb la resistència alemanya, va fer molt mal als alemanys.

A Avranches, els Aliats varen bombardejar intensament en un front reduït eliminant tota possibilitat de resistència alemanya. Després del bombardeig massiu, tres divisions d’infanteria del 7ª Cos nord-americà, a les ordres del general J. Lawton Collins, varen obrir forat en la línia alemanya, entre Marigny i St. Gilles, permeten el pas als tancs. L’Erwin Rommel creia que era millor retirar-se i establir una sòlida línia de defensa a l’altra banda del Sena, però en Hitler li va ordenar llançar un contraatac en direcció a Avranches per aïllar als blindats d’en George Patton. El contraatac alemany fracassaria.

En el front oriental:

En l’ofensiva soviètica, el 4ª Exèrcit de tancs soviètic va passar l’encreuament del riu San entre Jaroslaw i Przemysl.

A la Unió Soviètica:

El govern soviètic i representants polonesos afins als interessos soviètics varen firmar un acord on s’aprovaven les fronteres poloneses per després de la guerra. Es va firmar aquell acord perquè en aquells moments els soldats soviètics començaven a penetrar la frontera polonesa. A la nit, els tancs soviètics del 2ª Exèrcits  estaven a tant sols a 80 quilòmetres de Varsòvia, mentre el 4ª Exèrcit blindat alemany estava desprotegit. Entre els Aliats hi havia por de que els russos es quedessin Polònia.

En el Pacífic:

A la península d’Orote, a la nit, després del desembarcament nord-americà del 21 de juliol de 1944, els japonesos varen contraatacar amb una violència extraordinària preferint morir abans de rendir-se.

24 de juliol de 1944

En el Reich

A primeres hores del matí, el ministre d’Armament, Albert Speer, va tornar a Berlín després d’estar al quarter general de Rastenburg. Quan Speer va arribar a casa seva va rebre la visita del capità general de les SS i cap de la Gestapo, l’Ernst Kaltenbrunner, que li va explicar que en la caixa forta que hi havia en la Bendlerstrasse de Berlín, on s’havien reunit els colpistes del 20 de juliol de 1944, havien trobat una llista amb un futur govern dels colpistes. Al principi Speer no entenia perquè li explicava aquella descoberta però, llavors, en Kaltenbrunner li va explicar que el seu nom figurava a la llista com a ministre d’Armament amb un interrogant al costat. Un cop va sentir aquelles paraules, Speer va quedar consternat i no va voler parlar més del tema. L’interrogant que hi havia escrit només volia dir que era possible i que no l’hi havien consultat, però si es feia públic aquell document Speer hagués sigut senyalat com un conspirador per part dels seus enemics. A la tarda, Speer patia per la seva vida i en una reunió va ressaltar la figura de l’Adolf Hitler expressament. Tot i els seus intents d’allunyar-se dels colpistes, sortien molts rumors dins del Reich de que Speer estava darrere del complot i, fins i tot, sortien rumors de que estava empresonat. Al mateix Hitler tenia informació sobre la llista on hi havia el nom de Speer, però mai en va voler parlar amb ell sobre aquest tema i no va voler que sigués culpat de traïció. De fet, Speer, un cop més va tenir molta sort, perquè si el 17 de juliol de 1944 hagués acceptat la invitació del general Friedrich Fromm per anar a dinar amb en Claus von Stauffenberg hagués sigut executat sense dubtes. Per altra part, l’Alfred Jodl va pronunciar un discurs davant als seus oficials de l’Estat Major on va dir que el 20 de juliol de 1944 havia sigut el dia més negre que fins la data havia conegut la Història alemanya i va assegurar que també ho seria en el futur.

En el front occidental:

Els britànics varen posar en marxa l‘Operació Cobra, que consistia en enviar bombarders de la Gran Bretanya a Normandia per obrir un nou camí cap a Alemanya. Aquesta operació es va engegar perquè les tropes occidentals no avançaven amb la mateixa força que els soldats soviètics, tot i que aquell dia varen començar l’obertura del front a Avranches. Els Aliats occidentals havien perdut per aquelles dates a 122.000 homes entre morts, ferits o capturats a França, davant els 114.000, incloent-hi 41.000 presoners, dels alemanys. Però el mal temps d’aquell dia va cancel·lar l’operació dels bombarders a Saint Lo, on el 7ª Cos nord-americà estava lluitant des de feia uns quants dies amb les tropes alemanyes. Quan es va donar l’ordre de cancel·lació alguns avions ja eren al cel i varen tirar les seves bombes, caient a prop de les tropes nord-americanes. 25 soldats nord-americans varen morir i 131 varen quedar ferits per aquell error.

Per aquella data va ser quan en Hitler i els seus generals varen estar convençuts de que l’operació de Normandia era una operació seriosa per obrir un segon front. Fins llavors creien que el desembarcament per obrir un segon front es faria al Pas de Calais i, per tant, no donaven tanta importància a aquelles tropes que havien desembarcat el juny de 1944.

Per altra banda, els alemanys varen ocupar l’altiplà del Vercos on fins llavors hi resistien els maquis.

A la Gran Bretanya:

En Winston Churchill va advertir al Gabinet de Guerra de que podien començar a caure coets en qualsevol moment. En Churchill es referia als V-2.

En el front oriental:

El Primer Front de Bielorússia, comandat per Konstantin Rokossovski, va ocupar la ciutat de Lublin, Polònia. Sabent que eren a prop, els nazis varen evacuar el camp de concentració de Lublin Maïdanek davant l’arribada dels soviètics.

En el Pacífic:

Després d’una demostració de força destinada a enganyar les tropes japoneses, les tropes nord-americanes de la 2ª i 4ª Divisions de Marines varen creuar l’estret de l’illa de Tinian, de 2,5 milles d’ampla, el que es considerat l’assalt amfibi millor planejat i executat de la guerra en el Pacífic.

23 de juliol de 1944

En el Reich:

El ministre de Propaganda, en Joseph Goebbels, es va reunir un altre cop amb l’Adolf Hitler en el quarter general de Rastenburg. En Hitler li va explicar que el primer que va fer el 20 de juliol de 1944, després de que esclatés la bomba, va ser veure si no havia perdut les cames, els braços o els ulls. Tot i que estava de bon humor, en Hitler estava furiós amb els seus general i amb l’Estat Major. Després, el dictador alemany va celebrar una reunió per analitzar la situació, i en Bernad Freytag von Loringhoven, un assistent de l’Estat Major que va tenir per primer cop davant a en Hitler, va recordar que el dictador alemany semblava una persona molt més gran que una persona de 55 anys. Amb en Hermann Göering a la reunió, en Hitler va ratificar el nou paper d’en Goebbels amb plens plenipotenciaris més amplis, basant-se en gran part en el memoràndum que l’hi havia entregat el propi ministre la setmana passada. El líder alemany va proclamar que havia disponibles unes reserves enormes que encara no s’havien utilitzat i que s’havien d’agafar sense tenir cap consideració. Llavors, va recordar els primers anys del NSDAP, quan varen obtenir l’èxit sent una senzilla organització,

Com a conseqüència del complot, en Wilhelm Canaris va ser detingut a casa seva per dos oficials de les SS i antics col·laboradors seus, en Walter Schellenberg i el baró Von Voelkersarm. En Canaris va ser dut a la presó de Fürstenberg i va ser acusat de col·laborar amb els opositors d’en Hitler.

A Alemanya, en Ferdinand Schörner va ser nombrat cap del Grup d’Exèrcits Nord en substitució de Johannes Friessner, que va quedar subordinat al comandant en cap dels Països Bàltics.

En el front oriental:

Les tropes del 2º Exèrcit de tancs soviètic varen alliberar el camp d’extermini de Majdanek, a prop de la ciutat de Lublin, a 100 quilòmetres al sud-est de Varsòvia, Polònia. Aquest va ser el primer camp de concentració que els soviètics varen trobar intacte. Tot i que les SS varen obligar a la majoria de presonersmarxar del camp, no els va donar temps de destruir la infraestructura. Aquell mateix dia, els soviètics també varen trobar les restes dels camps de concentració de Sobibor i Treblinka, però aquests camps havien sigut destruïts pels alemanys prèviament. Curiosament, a Treblinka hi varen trobar a una quarantena de supervivents amagats en una pineda. Mentrestant, a la ciutat de Lublin, els combats entre els soviètics i els alemanys es varen produir enmig dels carrers de la ciutat. Amb l’ajuda de la Unió Soviètica es va constituir el Comitè Nacional polonès a Lublin. Per altra banda, els soviètics varen creuar aquell dia el riu Bug de Polònia i, en el sud, el 3º Front Bàltic va alliberar la ciutat de Pskov, a prop del llac Peipus.

En el front occidental:

A França, les forces aèries nord-americanes varen desencadenar un atac a prop de Caen en l’Operació Cobra, però l’atac va ser parcial perquè una part dels bombarders varen rebre l’ordre de no sortir de les seves bases ja que l’operació s’havia posposat. L’error va costar la vida de 25 nord-americans i 130 ferits.

A Itàlia:

La 34º Divisió del 6º Cos nord-americà va alliberar la ciutat de Pisa.

22 de juliol de 1944

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, l’Adolf Hitler es va mostrar més amable que el dia anterior amb el seu ministre d’Armament, l’Albert Speer, i el seu entorn també el va tractar millor. Durant aquell dia, en Hitler va presidir una reunió a la casa del tè on hi varen participar el cap de les Forces Armades, en Wilhelm Keitel, el ministre de l’Interior, en Heinrich Himmler, en Martin Bormann, en Hans Heinrich Lammers, el ministre de Propaganda, en Joseph Goebbels i  Speer. El dictador alemany es va mostrar confiat, l’atemptat que havia patit feia dos dies l’hi havia fet pujar la moral i creia que la guerra faria un gir total aviat. A més, estava convençut de que el fracàs dels seus plans contra la Unió Soviètica era culpa dels traïdors que havien conspirat contra la seva vida. Però en aquells moments, desconfiava de la Wehrmacht i per culpa d’aquella desconfiança els informes de la Wehrmacht que arribaven en el quarter general sobre la situació militar eren sospitosament optimistes, cosa que provocava que molts ministres o col·laboradors del Reich no fossin conscients de la gravetat de la situació. És probable que la Wehrmacht maquillés els informés per posar de més bon humor a en Hitler i perquè no prengués represàlies contra ells després del que havia passat el 20 de juliol de 1944. En Goebbels, per la seva part, desconfiava dels britànics perquè l’esposa d’en Claus von Stauffenberg era britànica i creia que aquests eren els autors intel·lectuals de l’atemptat. Durant la reunió varen parlar de com s’havien de repartir el poder entre ells i tots varen exposar les seves opinions. En Lammers va proposar que s’atorgués amplis poders a en Goebbels per efectuar la reforma de l’Estat i de la via pública. Al mateix temps, en Himmler va rebre amplis poders complementaris per reorganitzar la Wehrmacht i aprofitar tot el potencial humà que l’hi quedava. Després, en Hitler, en Hermann Göering i en Joachim von Ribbentrop varen acomiadar a en Benito Mussolini a l’estació de ferrocarrils. Mussolini es va estar en el quarter general des del 20 de juliol.

A la tarda, en Hitler es va tornar a reunir amb en Goebbels, que en aquell moment el divinitzava per haver sobreviscut aquell atemptat. El líder alemany li va explicar com pensava reprimir els conspiradors, i li va dir la seva idea de no utilitzar les SS contra els generals de l’Exèrcit. Després, el general Heinz Guderian, nombrat el dia anterior Cap del Estat Major General del Heer, es va presentar davant d’en Hitler. En Guderian es va trobar amb un Hitler tranquil el principi, però al cap d’una estona el dictador va començar a criticar a l’Estat Major dient que només el mentien. Al vespre, en una altra conversació amb en Goebbels, el ministre alemany va rebre l’encàrrec de posar en marxa en tot el territori del Reich una gran onada d’assemblees per acabar amb els generals traïdors. Els oradors haurien de destacar que l’atemptat havia sigut ideat per generals traïdors. En Goebbels va veure a un Hitler durant aquell dia extraordinàriament furiós amb els seus generals, especialment amb els que pertanyien a l’Estat Major.

En el front oriental:

En l’Operació Bagration, els soldats soviètics varen atacar a les tropes alemanyes per recuperar Bielorússia. En el nord del front, el front de Leningrad, dirigit per en Leonid Govorov, i el front de Carèlia, dirigit per en Kirill Meretskov, varen arribar a la frontera entre Finlàndia i la Unió Soviètica de 1940. Per altra banda, els soviètics varen aniquilar les tropes alemanyes tancades a la bossa de Brody.

A Itàlia:

Les tropes de l’Alphonse Juin varen assaltar Castelfiorentino i ara tenien en el punt de mira Florència i la vall de l’Arno, on els alemanys es farien forts durant uns mesos. Però les tropes d’en Juin varen tenir que marxar d’aquell sector perquè el 15 d’agost havien de desembarcar al sud de França.

A França:

En Winston Churchill va tornar a les costes franceses i va visitar als nord-americans a Cherbourg i a la platja d’Utah. Després va anar a la principal zona de desembarcament britànic a Arromaches, on va inspeccionar el port de Mulberry, i juntament amb en Bernard Law Montgomery va observar la destrucció de la ciutat de Caen. En fer-se de nit se’n va anar a dormir en el creuer HMS Enterprise.

css.php