Home // 1944 // juliol

31 de juliol de 1944

Dilluns:

En el Reich:

A la nit, l’Adolf Hitler va fer una exposició sobre la situació militar en general a l’Alfred Jodl. Sense ser conscient de la importància d’haver perdut Avranches el dia anterior, el líder alemany va fer un anàlisis realista perquè sabia que no hi havia possibilitat de victòria. Poc després de la reunió, el dictador li va dir a en Nicolaus von Below que necessitava aconseguir un respir en el front occidental. L’ajudant de camp de la Luftwaffe hi va estar d’acord amb els números que l’hi havia acabat de donar per començar una gran ofensiva a occident, però pensava que era més important atacar als soviètics. En Hitler li va respondre que els podria atacar més tard, però li va dir que això no ho podia fer amb els nord-americans ja en el Reich.

A Auschwitz, a la nit, els nazis, després de diverses revoltes, varen liquidar els gitanos del camp per fer lloc a l’arribada de més jueus hongaresos. 3.000 gitanos varen ser enviats a les cambres de gas.

En el camp de Dracy, a prop de París, un grup de nens jueus amb l’estrella groga de sis puntes varen ser deportats als camps d’extermini alemanys.

En el front oriental:

El 1º Front de Bielorússia es trobava a tant sols 15 quilòmetres de Varsòvia, i l’artilleria soviètica va disparar contra la ciutat. Sobre la capital polonesa, els avions soviètics lluitaven contra els avions de la Luftwaffe. Davant del temor de l’arribada dels soviètics, els civils alemanys varen ser evacuats i els diaris nazis varen ser interromputs. A més, la Gestapo i l’exèrcit alemany varen ordenar l’evacuació en massa de tota la població polonesa i els reforços alemanys varen començar a arribar des de l’oest.

A Txecoslovàquia, les avantguardes soviètiques d’en Konstantin Rokossovski varen arribar a Praga.

En el sector nord, les forces soviètiques varen arribar al Bàltic, al sud-oest de Riga, i el Grup d’Exèrcits del Nord es trobava aïllat del Reich.

En el front occidental:

Després de conquerir el dia anterior la ciutat d’Avranches, a trenc d’alba els alemany varen contraatacar, però varen ser contrarestats amb fòsfor blanc i el foc de les metralladores dels P-47 i el dels canons dels tancs Sherman. Amb les posicions assegurades, els nord-americans es varen apoderar dels ponts situats just al sud de la ciutat, com el que creuava el riu Selune, situat a uns sis quilòmetres al sud de Pontaubault. En poques hores els nord-americans es varen assegurar tres ponts més. Durant aquell dia, els camps de presoners del 7º Cos nord-americà varen rebre 7.000 alemanys capturats. A dos quarts d’onze del matí, a Le Mans el comandant Günther von Kluge es va posar a riure quan el varen informar d’una ordre de Berlín en què li exigien crear una altra línia defensiva a Normandia. El comandant alemany va exclamar que allò era un manicomi i va demanar que informessin a l’Adolf Hitler de que si els nord-americans obrien pas a Avranches estarien fora de perill i podrien fer el que volguessin.

Aquell dia, el cèlebre escriptor francès de la literatura universal, l’Antonie de Saint-Exupéry, va morir quan pilotava un avió Lightning P38 en una missió de reconeixement. A dos quarts de nou del matí, en Saint-Exupéry, que formava part del grup de reconeixement 2/33, va abandonar l’aeròdrom de Bàstia amb gasolina per sis hores de vol. Només tenia que arribar a Annecy i tornar, però quan volava a a prop de Marsella va ser atacat per un avió alemany que el va fer caure al mar fent desaparèixer l’escriptor. El 1998 un pescador de Marsella va treure del mar una polsera de plata amb el nom del escriptor i el de la seva esposa, la Consuelo Suncín, i al cap de dos anys uns submarinistes varen trobar les restes de l’avió. El juliol de 2006, un jubilat alemany anomenat Horst Rippert va assegurar que va ser ell qui va fer caure l’avió de l’escriptor i va declarar que va quedar horroritzat quan va saber a qui havia matat, ja que va assegurar que admirava les obres d’en Saint-Exupéry.

En el Pacífic:

A l’illa de Tinian, els marines nord-americans varen conquerir les últimes posicions japoneses.



30 de juliol de 1944

Diumenge:

En el Reich:

L’Ursula von Kardorff, la redactora de cultura del diari Deutschen Allgemeinen Zeitung, el DAZ, entre 1939 i 1945, i que treballava al costat de l’Ilse Braun, la germana de l’Eva Braun, va anotar després d’una visita a l’Ilse que havia tingut l’oportunitat de veure fotografies de les seves germanes, l’Eva i la Gretl, amb l’Adolf Hitler en el Berghof, a Obersalzberg, i que pensava que aquesta relació podria ser útil algun dia, en cas de que les coses es posessin difícils.

En el front occidental:

A França, el 8º Cos nord-americà del comandant Middleton va ocupar la ciutat d’Avranches, que s’alça sobre grans penya-segats des d’on es pot vigila la badia del Mont Saint-Michel, després de que a última hora de la tarda una punta de llança de la 4º Divisió blindada entrés a la ciutat sense trobar resistència. Els francesos, contents per la seva alliberació, els varen donar la benvinguda onejant la bandera tricolor. Abans de que entressin els nord-americans, els alemanys varen marxar d’Avranches en camions i en carros tirats per cavalls.

En el front oriental:

Les avantguardes soviètiques varen aconseguir arribar al riu Vístula, i el varen travessar per establir un cap de pont. A més, el 2º Exèrcit de tancs va avançar ràpid i en aquell dia ja només es trobava a menys d’onze quilòmetres de Varsòvia.



29 de juliol de 1944

Dissabte:

En el Reich:

Després de supervisar l’extermini dels jueus hongaresos que varen arribar al camp d’Auschwitz entre el 15 de maig i el 9 de juliol de 1944, l’antic comandant del camp de concentració Rudolf Höss va ser destinat a Berlín i va ser condecorat amb la Creu el Mèrit de primera classe.

En el front oriental:

A Polònia, els carros blindats, la infanteria motoritzada i la cavalleria cosaca del comandant Konstantin Rokossovsky, amb el suport de l’aviació soviètica, es varen dirigir cap a Varsòvia i varen lluitar contra les tropes alemanyes, que havien sigut reforçades, a uns 30 quilòmetres al sud-est de la ciutat. Mentrestant, els canons soviètics situats a la riba oriental del Vístula varen bombardejar el barri industrial de Varsòvia, Praga.

A Bielorússia:, els soviètics varen alliberar Lvov i Brest-Litovsk.

En el front occidental:

A França, els nord-americans varen entrar a Coutances aquell matí. Les tripulacions de les embarcacions alemanyes a Granville varen destruir les seves bateries costeres abans de marxar.

En el bàndol Aliat:

El doble espia Joan Pujol, àlies Garbo, que va ajudar als britànics a enganyar els alemanys, va rebre un missatge de l’agent del Abwehr, Karl Erich Kuhlenthal, on li va expressar la seva satisfacció i felicitat en poder-li anunciar que l’Adolf Hitler li havia concedit la Creu de Ferro de segona classe. Tot i que en realitat no va rebre mai la condecoració, Pujol i l’MI5 es van posar molt contents perquè aquell missatge volia dir que els alemanys encara creien que Garbo era un espia alemany.



28 de juliol de 1944

Divendres:

En el Reich:

El ministre d’Armament Albert Speer va enviar uns informes a l’Adolf Hitler per detallar-li la situació de la producció de carburant. Per Speer era qüestió de molts pocs mesos que s’acabés les reserves de carburant per l’aviació i per altres finalitats amb conseqüències tràgiques pels interessos alemanys, i li va explicar possibles solucions que s’havien de dur a terme per solucionar aquell greu problema. La primera proposta era que ell tingués plens poders per mobilitzar a totes les forces necessàries per lluitar contra la devastació causada pels bombardejos. La segona proposta era que el cap de producció d’armament, lEdmund Geilenberg, un home de confiança per Speer, utilitzés la seva autoritat per confiscar material, intervenir en les indústries i contractar especialistes per restablir la fabricació de carburant. La següent proposta de Speer era que es destinés més esforços a la defensa d’Alemanya construint més caces. Sobretot els volia per defensar les plantes hidrogenes situades en territori alemany. Quan el dictador va llegir els informes i les solucions que volia dur a terme Speer no les va acceptar, tot i que més tard les va haver d’acceptar veient la gravetat de la situació.

Per altra banda, els nazis varen detenir al capellà jesuïta Alfred Delp acusat de conspirar contra el règim.

En el front de oriental:

Els soviètics varen alliberar la ciutat de Brest-Litovsk, a Bielorússia, a la frontera de Polònia. Per altra banda, el 1º Front de Bielorússia del comandant Konstantin Rokosswsky varen continuar arribant al riu Vístula, a 55 quilòmetres al sud-est de Varsòvia, i avançaven en un front de 75 quilòmetres. Les forces soviètiques varen fer una crida per ràdio als polonesos perquè agafessin les armes i participessin en la seva alliberació. A partir de la nit, els habitants de la capital polonesa varen poder sentir perfectament la batalla per la conquesta de Wolomin entre el 39º Cos alemany i el 2º Exèrcit blindat soviètic.

En el front occidental:

Els nord-americans estaven molt a prop d’alliberar les ciutats de Constances i Granville. Els alemanys es varen replegar a a rereguarda al llarg d’un front de més de 30 quilòmetres, pressionats pel 7º Cos del general Collins i el 8º Cos del general de divisió Troy Middleton, que avançaven ràpidament per un corredor des de la península de Cotentin. Durant sis hores, avions Aliats varen atacar amb la seva artilleria als soldats alemanys i, més tard, s’hi varen afegir els tancs, l’artilleria i els caça-carros, que varen acabar amb més d’un centenar de panzer i uns 250 vehicles. A més, el 3º Exèrcit nord-americà del general George Patton va avançar cap a l’est en direcció a Le Mans, Chartres i París.

27 de juliol de 1944

Dijous:

En el Reich:

L’Adolf Hitler va cedir al comandant Günther von Kluge algunes divisions del 15º Exèrcit alemany que estava lluitant a França perquè frenés l’atac nord-americà del dia anterior.

Per altra banda, els alemanys varen aprovar un nou decret, el decret Bala- Segons aquest decret, que va ser distribuït en els caps dels camps de concentració i en els serveis de la policia, tot presoner de guerra fugat i tornat a capturar, oficial o sub-oficial que no treballes, a excepció dels presoners de guerra britànics i nord-americans, havien de ser enviats al cap de la policia de seguretat.

En el front oriental:

El 2º Front de Bielorússia va atacar la ciutat polonesa de Bialystok. Per altra banda, en l’Operació Bagration, els tancs del 1º Front d’Ucraïna varen ocupar la ciutat de Lvov. Davant d’aquests fets, el Grup d’Exèrcits d’Ucraïna Nord alemany va començar la retirada. L’Exèrcit soviètic va ocupar també la ciutat de Lemberg, que va provocar la retirada de l’exèrcit alemany fins al riu Vístula. Durant l’avanç soviètic es va alliberar el camp de concentració de Maïdanek. Els soldats soviètics varen quedar impressionat en veure els esquelets d’uns presoners alemanys davant les incineradores del camp.

En el front occidental:

En l’Operació Cobra, al vespre, la bretxa oberta pels nord-americans ja era de vuit quilòmetres i per ella varen passar 100.000 soldats nord-americans. Les columnes de tancs havien arribat a Coutances. Els pagesos anaven i tornaven al camp de batalla per robar les botes i les guerreres dels soldats alemanys morts.

Després de veure com s’enfonsava l’ala esquerra alemanya, el comandant Bernard Law Montgomery va començar a suggerir que la campanya de Bretanya potser requeria només un sol cos d’Exèrcit. El futur 3º Exèrcit del general George Patton seria l’encarregat de guanyar aquella campanya.

En el bàndol Aliat:

L’Alan Brooke va escriure en el seu Diari que Alemanya ja no era una potència dominant a Europa però que la Unió Soviètica sí que ho era. Per en Brooke dintre de quinze anys la Unió Soviètica s’hauria convertit en la principal amenaça i per ell s’hauria d’enfortir Alemanya, aixecant-la a poc a poc, per després introduir-la en una federació de l’Europa occidental. Deixant clar les seves poques simpaties cap als soviètics, va escriure que per desgràcia tot allò s’hauria de dur a terme sota una sagrada aliança entre la Unió Soviètica, la Gran Bretanya i els Estats Units.

26 de juliol de 1944

Dimecres:

En el Reich:

L’Adolf Hitler va ordenar la construcció d’un doble sistema de posicions de fortificacions en el nord d’Itàlia, a prop dels Alps, que s’havien d’estendre fins al Golf de Venècia. En Hitler va demanar al Auswärtiges Amt que informessin a en Benito Mussolini de la necessitat d’aquelles fortificacions i que li diguessin que responien a criteris exclusivament militar.

Per altra banda, el ministre Joseph Goebbels va retransmetre per totes les emissores alemanyes un discurs on proclamava haver vist mentalment imatges apocalíptiques quan va saber dels crims del 20 de juliol de 1944. Després de relatar el què volien fer els colpistes va assegurar que un cop més que la Providència protegia a en Hitler. Els nazis continuaven detenint a tots els sospitosos d’haver participat en aquell atemptat. A París, les autoritats nazis varen detenir al general Caesar von Hofacker per estar implicat en el complot del 20 de juliol de 1944.

En el front oriental:

En l’ofensiva a França, després de bombardejar el dia anterior les posicions alemanyes a Avranches, les divisions cuirassades nord-americanes es varen llançar al sud de la ciutat. En el costat oriental, la conquesta de la carretera que conduïa a Saint-Gilles va acabar amb 700 baixes de la 30º Divisió nord-americana, però a mitja tarda els tancs entrarien a la localitat sense trobar oposició. La 1º Divisió va alliberar la ciutat de Marigny i la 9º Divisió va creuar la carretera de Périers, endinsant-se prop de cinc quilòmetres en la zona, i a les quatre de lat tarda el 7º Exèrcit alemany informava que els nord-americans estaven infiltrant-se a través de set bretxes obertes en un estret front. La falta de combustible va forçar la retirada de dues companyies de tancs Panther de la 2º Divisió SS-Panzer, i una patrulla nord-americana va matar al comandant de la Das Reich. Per empitjorar encara més les coses pels alemanys, el comandant Günther von Kluge va comunicar als seus subordinats que no comptessin amb més tropes de reforç com a mínim durant una setmana.

En el front oriental:

En el sector nord, el front de Leningrad, dirigit per en Leonid Govorod, va conquerir la ciutat de Narva, a Estònia. La pressió dels soviètics i els seus avanços cap a l’oest varen obligar al 1º Exèrcit blindat alemany a abandonar Lvov.

A Polònia, els soviètics varen arribar al Vístula, al sud de Varsòvia.

En el Pacífic:

A la península d’Orote, a la matinada, va continuar el contraatac japonès contra les forces nord-americanes.

25 de juliol de 1944

Dimarts:

En el Reich:

L’Adolf Hitler va nombrar al ministre Joseph Goebbels plenipotenciari per la Guerra Total per tal de que tota l’economia i la societat alemanya s’impliqués únicament amb la guerra. Aquell càrrec feia temps que el reclamava el ministre alemany.

En el front occidental:

A les costes de Normandia, en l’Operació Cobra, continuaven arribant bombarders procedents de la Gran Bretanya per facilitar el camí dels Aliats occidentals cap a Alemanya per la carretera Saint-Lo-Perriers. A les 09:38 del matí, amb un cel serè a diferència del dia anterior, la primera onada de caça-bombarders varen començar el seu atac pel nord. A continuació varen arribar els bombarders B-17 i B-24, que es varen trobar amb més foc antiaeri alemany del que ja esperaven, cosa que els va fer trencar les formacions. El fum de l’artilleria va dificultar la visibilitat i el vent va desestabilitzar els aparells provocant que un número significatiu de les bombes que varen llançar els bombarders varen caure per error al nord de la carretera provocant la mort de 111 soldats nord-americans i 490 en varen resultar ferits, la majoria de la 30º Divisió. Entre els morts hi havia el general Lesley McNair, comandant de les forces de terra i artífex de l’exèrcit nord-americà en l’època de la guerra, que estava a França de visita. Un dels batallons nord-americans d’infanteria atacants va quedar tant destrossat que va tenir que ser substituït. En total els nord-americans, amb 1.500 bombarders pesats, varen llançar 2.000 tones d’explosius detonants i una quantitat més gran de bombes de fragmentació. Un 2% de les bombes varen caure a un quilòmetre i mig de l’objectiu senyalat.

El bombardeig, que havia d’acabar amb la resistència alemanya, va fer molt mal als alemanys, però no els va frenar. La 30º Divisió es va trobar amb una dura resistència, sobretot quan es varen topar amb els tancs Panther. A Avranches, tres divisions d’infanteria del 7º Cos nord-americà, a les ordres del general J. Lawton Collins, varen obrir forat en la línia alemanya, entre Marigny i St. Gilles, permeten el pas als tancs, però en Hitler va ordenar llançar un contraatac en direcció a Avranches per aïllar als blindats d’en George Patton. El contraatac alemany que fracassaria més endavant, va permetre frenar el 7º Cos, que només va avançar un quilòmetre i mig i només havia fet 300 presoners. A tres quarts de sis, el general Collins va ordenar que el següent atac comencés l’endemà. A la nit, els fusellers es varen avançar per localitzar trampes, desactivar mines i assegurar que no s’apropaven tancs alemanys.

Totalment destrossat pel terrible error que havien comès en aquelles dues jornades, el comandant Dwight D. Eisenhower va volar aquella tarda a Vouilly, on es va reunir durant unes hores amb l’Omar Bradley, i després va tornar a la Gran Bretanya totalment abatut. El comandant Bradley va criticar durament l’estratègia d’en Trafford Leigh-Mallory i d’altres.

En el front oriental:

En l’ofensiva soviètica, el 4º Exèrcit de tancs soviètic va passar l’encreuament del riu San entre Jaroslaw i Przemysl.

A la Unió Soviètica:

El govern soviètic i representants polonesos afins als interessos soviètics varen firmar un acord per aprovar les fronteres poloneses de després de la guerra. Aquell acord es va firmar en aquesta data perquè en aquells moments els soldats soviètics començaven a penetrar la frontera polonesa. A la nit, els tancs soviètics del 2ª Exèrcits  estaven a tant sols a 80 quilòmetres de Varsòvia, mentre el 4º Exèrcit blindat alemany estava desprotegit. Entre els Aliats hi havia por de que els russos es quedessin Polònia.

En el Pacífic:

A la península d’Orote, a la nit, després del desembarcament nord-americà del 21 de juliol de 1944, els japonesos varen contraatacar amb una violència extraordinària preferint morir abans de rendir-se.

24 de juliol de 1944

Dilluns:

En el Reich

A primeres hores del matí, el ministre d’Armament Albert Speer va tornar a Berlín després d’estar al quarter general de Rastenburg. Quan Speer va arribar a casa seva va rebre la visita del capità general de les SS i cap de la Gestapo, l’Ernst Kaltenbrunner, que li va explicar que a la caixa forta que hi havia en la Bendlerstrasse de Berlín, on s’havien reunit els colpistes el 20 de juliol de 1944, havien trobat una llista amb un futur govern dels colpistes. Al principi Speer no entenia perquè li explicava aquella descoberta però, llavors, en Kaltenbrunner li va explicar que el seu nom figurava a la llista com a ministre d’Armament amb un interrogant al costat. En veure’s involucrat en el cop d’Estat, Speer va quedar consternat i no va voler parlar del tema. L’interrogant només volia dir que era possible i que no l’hi havien consultat, però si es feia públic aquell document Speer hagués sigut senyalat com un conspirador per part dels seus enemics. A la tarda, Speer patia per la seva vida i en una reunió va ressaltar la figura de l’Adolf Hitler expressament. Tot i els seus intents d’allunyar-se dels colpistes, sortien molts rumors dins del Reich de que Speer estava darrere del complot i, fins i tot, sortien rumors de que estava empresonat. Al mateix Hitler tenia informació sobre la llista on hi havia el nom de Speer, però mai en va voler parlar amb ell sobre aquest tema i no va voler que sigués culpat de traïció. De fet, un cop més va tenir molta sort perquè si el 17 de juliol de 1944 hagués acceptat la invitació del general Friedrich Fromm per anar a dinar amb el coronel Claus von Stauffenberg hagués sigut executat sens dubtes.

Per altra part, l’Alfred Jodl va pronunciar un discurs davant als seus oficials de l’Estat Major on va dir que el 20 de juliol de 1944 havia sigut el dia més negre que fins la data havia conegut la Història alemanya i va assegurar que també ho seria en el futur.

En el front occidental:

Els britànics varen posar en marxa l‘Operació Cobra, que consistia en enviar bombarders de la Gran Bretanya a Normandia per obrir un nou camí cap a Alemanya. Aquesta operació es va engegar perquè les tropes occidentals no avançaven amb la mateixa força que els soldats soviètics, tot i que aquell dia varen començar l’obertura del front a Avranches. Els Aliats occidentals havien perdut per aquelles dates a 122.000 homes entre morts, ferits o capturats a França, davant els 114.000, incloent-hi 41.000 presoners, dels alemanys.

A les 9:38 del matí, els primers dels 350 caça-bombarders varen començar a atacar les posicions alemanyes al llarg d’un corredor de 300 metres. Mentre atacaven, el comandant Trafford Leigh-Mallory, el dissenyador d’aquella operació, va volar del seu quarter general de Stanmore, a Middlesex, per visitar a l’Omar Bradley en el seu quarter general de Vouilly, on hi va arribar a les 11:20. El mal temps d’aquell dia va fer cancel·lar l’operació dels bombarders a Saint Lo, on el 71º Cos nord-americà estava lluitant des de feia uns quants dies amb les tropes alemanyes. Però quan es va donar l’ordre de cancel·lació els avions ja eren al cel i no es va poder contactar amb els pilots. Tot i que molts pilots varen decidir cancel·lar els llançaments degut a la mala visibilitat per les ordres de no bombardejar sense precisió, alguns varen tirar les seves bombes, caient a prop de les tropes nord-americanes de la 30º Divisió d’Infanteria. En total varen tirar prop de 1.000 tones de projectils, i només el 15% va tocar el seu objectiu. 25 soldats nord-americans varen morir i 131 varen quedar ferits per aquell error. En saber de l’error, el comandant Bradley es va posar fet una fúria i el comandant Leigh-Mallory va tornar amb avió cap a la Gran Bretanya. A dos quarts d’onze de la nit, va trucar a en Bradley per confirmar-li que els atacants havien volat perpendiculars a la línia d’objectius en lloc de paral·lels, i que havien llançat moltes bombes amb un pes superior als 45 quilograms. Llavors es va decidir tornar-hi l’endemà, tot i que el temps no milloraria, seguint la ruta perpendicular des del nord. En Bradley va tenir que acceptar l’operació sense estar-hi d’acord, i el general Collins va treballar tota la nit per què els seus homes tornessin de nou a les seves posicions hi ho tornessin a intentar.

Per aquella data va ser quan en Hitler i els seus generals varen estar convençuts de que l’operació de Normandia era una operació seriosa per obrir un segon front. Fins llavors creien que el desembarcament per obrir un segon front es faria al Pas de Calais i, per tant, no donaven tanta importància a aquelles tropes que havien desembarcat el juny de 1944.

Per altra banda, els alemanys varen ocupar l’altiplà del Vercos, on fins llavors hi resistien els maquis.

A la Gran Bretanya:

El primer ministre Winston Churchill va advertir en el Gabinet de Guerra de que podien començar a caure coets en qualsevol moment. Es referia als V-2.

En el front oriental:

El 1º Front de Bielorússia, comandat pel comandant Konstantin Rokossovski, va ocupar la ciutat de Lublin, Polònia. Sabent que eren a prop, els nazis varen evacuar el camp de concentració de Lublin Maïdanek davant l’arribada dels soviètics.

En el Pacífic:

Després d’una demostració de força destinada a enganyar les tropes japoneses, les tropes nord-americanes de la 2º i 4º Divisió de Marines varen creuar l’estret de l’illa de Tinian, de 2,5 milles d’ample, el que es considerat l’assalt amfibi millor planejat i executat de la guerra en el Pacífic.

23 de juliol de 1944

Diumenge:

En el Reich:

El ministre de Propaganda Joseph Goebbels es va reunir un altre cop amb l’Adolf Hitler en el quarter general de Rastenburg. En Hitler li va explicar que el primer que va fer el 20 de juliol de 1944, després de que esclatés la bomba, va ser veure si no havia perdut les cames, els braços o els ulls. Tot i que estava de bon humor, el dictador estava furiós amb els seus general i amb l’Estat Major. Després, el dictador alemany va celebrar una reunió per analitzar la situació, i en Bernad Freytag von Loringhoven, un assistent de l’Estat Major que va tenir per primer cop davant a en Hitler, va recordar que el dictador alemany semblava una persona molt més gran que una persona de 55 anys. Amb en Hermann Göering a la reunió, en Hitler va ratificar el nou paper d’en Goebbels amb plens plenipotenciaris més amplis, basant-se en gran part en el memoràndum que l’hi havia entregat el propi ministre la setmana passada. El líder alemany va proclamar que havia disponibles unes reserves enormes que encara no s’havien utilitzat i que s’havien d’agafar sense tenir cap consideració. Llavors, va recordar els primers anys del NSDAP, quan varen obtenir l’èxit sent una senzilla organització,

Com a conseqüència del complot, en Wilhelm Canaris va ser detingut a casa seva per dos oficials de les SS i antics col·laboradors seus, en Walter Schellenberg i el baró Von Voelkersarm. En Canaris va ser dut a la presó de Fürstenberg i va ser acusat de col·laborar amb els opositors d’en Hitler.

A Alemanya, en Ferdinand Schörner va ser nombrat cap del Grup d’Exèrcits Nord en substitució de Johannes Friessner, que va quedar subordinat al comandant en cap dels Països Bàltics.

En el front oriental:

Les tropes del 2º Exèrcit de tancs soviètic varen alliberar el camp d’extermini de Majdanek, a prop de la ciutat de Lublin, a 100 quilòmetres al sud-est de Varsòvia, Polònia. Aquest va ser el primer camp de concentració que els soviètics varen trobar intacte. Tot i que les SS varen obligar a la majoria de presonersmarxar del camp, no els va donar temps de destruir la infraestructura. Aquell mateix dia, els soviètics també varen trobar les restes dels camps de concentració de Sobibor i Treblinka, però aquests camps havien sigut destruïts pels alemanys prèviament. Curiosament, a Treblinka hi varen trobar a una quarantena de supervivents amagats en una pineda. Mentrestant, a la ciutat de Lublin, els combats entre els soviètics i els alemanys es varen produir enmig dels carrers de la ciutat. Amb l’ajuda de la Unió Soviètica es va constituir el Comitè Nacional polonès a Lublin. Per altra banda, els soviètics varen creuar aquell dia el riu Bug de Polònia i, en el sud, el 3º Front Bàltic va alliberar la ciutat de Pskov, a prop del llac Peipus.

En el front occidental:

A França, les forces aèries nord-americanes varen desencadenar un atac a prop de Caen en l’Operació Cobra, però l’atac va ser parcial perquè una part dels bombarders varen rebre l’ordre de no sortir de les seves bases ja que l’operació s’havia posposat. L’error va costar la vida de 25 nord-americans i 130 ferits.

A les dotze del migdia, el general Harry Crear va assumir el comandament de la 1º Divisió canadenca.

A Itàlia:

La 34º Divisió del 6º Cos nord-americà va alliberar la ciutat de Pisa.

22 de juliol de 1944

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, l’Adolf Hitler es va mostrar més amable que el dia anterior amb el seu ministre d’Armament Albert Speer i com a conseqüència el seu entorn també el va tractar millor. Durant aquell dia en Hitler va presidir una reunió a la casa del te, on hi varen participar el cap de les Forces Armades Wilhelm Keitel, el ministre de l’Interior Heinrich Himmler, en Martin Bormann, en Hans Heinrich Lammers, el ministre de PropagandJoseph Goebbels i el mateix Speer. El dictador alemany es va mostrar confiat, l’atemptat que havia patit feia dos dies l’hi havia fet pujar la moral i creia que la guerra faria un gir total aviat. A més, estava convençut de que el fracàs dels seus plans contra la Unió Soviètica era culpa dels traïdors que havien conspirat contra la seva vida. Però, en aquells moments, desconfiava de la Wehrmacht i per culpa d’aquella desconfiança els informes de la Wehrmacht que arribaven en el quarter general sobre la situació militar eren sospitosament optimistes, cosa que provocava que molts ministres o col·laboradors del Reich no fossin conscients de la gravetat de la situació. En Goebbels, per la seva part, desconfiava dels britànics perquè l’esposa d’en Claus von Stauffenberg era britànica i creia que aquests eren els autors intel·lectuals de l’atemptat. Durant la reunió varen parlar de com s’havien de repartir el poder entre ells i tots varen exposar les seves opinions. En Lammers va proposar que s’atorgués amplis poders a en Goebbels per efectuar la reforma de l’Estat i de la via pública. Al mateix temps, en Himmler va rebre amplis poders complementaris per reorganitzar la Wehrmacht i aprofitar tot el potencial humà que l’hi quedava. Després, en Hitler, en Hermann Göering i en Joachim von Ribbentrop varen acomiadar a en Benito Mussolini a l’estació de ferrocarrils. En Mussolini es va estar en el quarter general des del 20 de juliol.

A la tarda, en Hitler es va tornar a reunir amb en Goebbels, que en aquell moment el divinitzava per haver sobreviscut aquell atemptat. El líder alemany li va explicar com pensava reprimir els conspiradors, i li va confessar que pensava no utilitzar les SS contra els generals de l’Exèrcit. Després, el general Heinz Guderian, nombrat el dia anterior Cap del Estat Major General del Heer, es va presentar davant d’en Hitler. En Guderian es va trobar amb un Hitler tranquil el principi, però al cap d’una estona el dictador va començar a criticar a l’Estat Major dient que només el mentien. Al vespre, en una altra conversació amb en Goebbels, el ministre alemany va rebre l’encàrrec de posar en marxa en tot el territori del Reich una gran onada d’assemblees per acabar amb els generals traïdors. Els oradors haurien de destacar que l’atemptat havia sigut ideat per generals traïdors. En Goebbels va veure a un Hitler durant aquell dia extraordinàriament furiós amb els seus generals, especialment amb els que pertanyien a l’Estat Major.

En el front oriental:

En l’Operació Bagration, els soldats soviètics varen atacar a les tropes alemanyes per recuperar Bielorússia. En el nord del front, el front de Leningrad, dirigit per en Leonid Govorov, i el front de Carèlia, dirigit per en Kirill Meretskov, varen arribar a la frontera entre Finlàndia i la Unió Soviètica de 1940. Per altra banda, els soviètics varen aniquilar les tropes alemanyes tancades a la bossa de Brody.

A Itàlia:

Les tropes de l’Alphonse Juin varen assaltar Castelfiorentino i ara tenien en el punt de mira Florència i la vall de l’Arno, on els alemanys es farien forts durant uns mesos. Però les tropes d’en Juin varen tenir que marxar d’aquell sector perquè el 15 d’agost havien de desembarcar al sud de França.

A França:

El primer ministre Winston Churchill va tornar a les costes franceses i va visitar als nord-americans a Cherbourg i a la platja d’Utah. Després va anar a la principal zona de desembarcament britànic a Arromaches, on va inspeccionar el port de Mulberry, i juntament amb en Bernard Law Montgomery va observar la destrucció de la ciutat de Caen. En fer-se de nit se’n va anar a dormir en el creuer HMS Enterprise.

A la Unió Soviètica:

El Comitè Polonès d’Alliberament Nacional, el PKWN, constituït el dia anterior, va publicar un manifest en què, proclamant-se l’únic govern legítim de Polònia, va anunciar un programa de reformes socials i econòmiques, i va fer una crida per continuar lluitant contra Alemanya.

css.php