Home // 1939 // març

31 de març de 1939

En el Reich:

Dirigents nazis varen inaugurar el creuer Robert Ley que estava destinat als obrers perquè poguessin gaudir d’una activitat d’oci.

En la crisi polonesa:

A Londres, Neville Chamberlain va anunciar a la Cambra dels Comuns que França i la Gran Bretanya garantirien la integritat de Polònia. El primer ministre va declarar que si es produís qualsevol acció que amenacés clarament la independència de Polònia i el govern polonès considerés de vital importància resistir amb les seves forces armades nacionals, el govern britànic es sentiria immediatament obligat a proporcionar al govern polonès tot el suport que pogués. Quan l’Adolf Hitler va saber del contingut del discurs del primer ministre britànic va entrar en còlera i va picar amb el puny a la taula de marbre del seu despatx de la Cancelleria del Reich mentre exclamava irritat que els hi prepararia una poció enverinada.

A Espanya:

En Francisco Franco va firmar el Tractat d’Amistat amb Alemanya en què s’estructurava amb deu articles mantenir contacte amb qüestions de política internacional que afectessin els interessos dels dos països.

 



30 de març de 1939

Joseph Goebbels va marxar de Berlín per viatjar als Balcans. Mentre Goebbels visitava als Balcans, la seva esposa, Magda Goebbels portava tres setmanes recorrent el sud d’Itàlia i Sicília acompanyada per un grup de jerarques nazis. Segons sembla durant aquell viatge, Magda va tenir una aventura amorosa amb Karl Hanke.

A LondresNeville Chamberlain va abandonar la seva política d’apaivagament per assegurar-li a Josef Beck el suport de la Gran Bretanya i França en cas de qualsevol amenaça a la independència de Polònia.

Aquell dia, Bridget Hitler, l’ex esposa d’Alois Hitler Jr., i el seu fill, William Patrick Hitler, varen arribar als Estats Units amb un visat de turistes després de que William fugís d’Alemanya a la Gran Bretanya, però els britànics els varen convidar a marxar per estar emparentats amb Adolf Hitler.



28 de març de 1939

El ministre d’Afers Exteriors polonès, Josef Beck, va reaccionar davant la campanya propagandística de Joseph Goebbels engegada el 26 de març de 1939, i li va dir a l’ambaixador alemany a Varsòvia, el comte Helmut von Moltke, que tota intervenció del govern alemany a favor d’un canvi de l’actual estat de Danzig seria considerat com un atac contra Polònia. Von Moltke li va preguntar amb mala fe si estava disposat a negociar sobre les puntes de les baionetes.

Per altra banda, Neville Henderson, l’ambaixador britànic a Alemanya, va informar al seu de la conversació que havia mantingut el dia anterior amb Hermann Göering en el Carinhall. L’ambaixador va deixar constància de que Göering s’alegrava en veure’l, i que tot i no ser molt millor que els demés jerarques nazis, creia que no desitjava que hi hagués guerra i que odiava de tot cor a Joachim von Ribbentrop.

A Espanya, les tropes nacionals varen conquerir la ciutat de Madrid i d’aquesta manera acabava la Guerra Civil espanyola, tot i que no va acabar de forma oficial fins l‘1 d’abril de 1939.



27 de març de 1939

En la crisi polonesa:

En el Carinhall, en Hermann Göering es va reunir amb l’ambaixador britànic Neville Henderson per queixar-se de l’hostilitat de la Gran Bretanya cap a Alemanya. Com a resposta, en Henderson li va descriure la commoció que havia causat al poble britànic i a ell mateix les accions alemanyes del 15 de març de 1939. Davant d’aquella acusació, en Göering li va explicar que ell havia estat de vacances a San Remo i que no havia participat en aquella decisió, però va donar la culpa a l’obstinació dels txecs i va intentar convèncer a en Henderson de que si la Gran Bretanya anava a la guerra per Polònia tindria més que perdre que Alemanya per aquella acció. Llavors, en Henderson li va senyalar que sempre hi hauria un límit a la capacitat de compromís polonès, i que els extremistes no havien de dur les coses massa lluny en el tema de Polònia i Danzig. Després d’aquest intercanvi de paraules, en Göering li va ensenyar les ampliacions del Carinhall i els esbossos a color d’unes dames nues que representaven a les Virtuts en uns tapissos flamencs del segle XVIII que en Göering tenia intenció de comprar per decorar el seu menjador.

L’ambaixador britànic li estava dient la veritat a en Göering de que aquest cop els britànics no s’arronsarien, en Neville Chamberlain va dir aquell dia en el seu gabinet que estava disposat oferir a Polònia un compromís unilateral amb l’objectiu d’enfortir la determinació dels polonesos i dissuadir a l’Adolf Hitler.

A Espanya:

En Francisco Franco va acceptar firmar el Protocol d’Adhesió al Pacte Antikomintern.

26 de març de 1939

En la crisi polonesa:

El govern polonès va rebutjar oficialment la petició de l’estatut d’extraterritorialitat de Danzig encara que es varen mostrat disposats a substituir-hi el règim dependent de la Societat de Nacions per una garantia polonesa i alemanya, però es negaven a que la ciutat formés part del Reich. Davant d’aquella resposta, al migdia en Joachim von Ribbentrop va fer cridar l’ambaixador polonès Jósef Lipski, que li va dir a qualsevol alteració unilateral de la condició de ciutat lliure de Danzig seria motiu de guerra, i varen tornar a rebutjar les exigències del govern alemany. Llavors en Lipski li va entregar un memoràndum amb les idees del ministre d’Afers Exteriors polonès, en Joseph Beck, que rebutjava categòricament les propostes alemanyes i li recordava a en Von Ribbentrop les garanties que havia donat l’Adolf Hitler en el seu discurs del 20 de febrer de 1938 de respectar els drets i els interessos de Polònia. Amb aquella contundent resposta el ministre alemany va perdre els papers i li va dir que qualsevol acció que Polònia comencés contra Danzig seria considerada una agressió contra el Reich. Però en Lipski no es va immutar davant d’aquella amenaça i li va respondre que qualsevol avanç en els plans d’Alemanya per aconseguir la reintegració de Danzig al Reich significaria la guerra contra Polònia.

Per altra banda, en Joseph Goebbels va donar instruccions a la premsa alemanya per què informés sobre els abusos comesos a Polònia contra els alemanys

 

25 de març de 1939

En el Reich:

L’Adolf Hitler va notificar a l’Exèrcit que planejava, sota les adequades condicions, solucionar per la via militar el problema de Danzig i de Polònia. Tot i això, el dictador alemany encara sostenia que no volia resoldre la qüestió de Danzig per la força per tal d’evitar que els polonesos demanessin ajudar als britànics.

Mentrestant, el govern alemany va aprovar una llei sobre les Joventuts Hitlerianes en què s’introduïa a l’organització una distinció capital entre la Joventut Hitleriana general, de la que formaven part tots els alemanys, i la Joventut Hitleriana selecta, limitada als incorporats abans del 20 d’abril de 1938, i als distingits pels seus comandaments. Només aquests últims podien formar part del NSDAP. A part, l’adhesió a les Joventuts es va fer obligatòria per tots els joves de 10 a 18 anys.

A Munic, aquell dia va morir en Gerhard Wagner, el portaveu d’en Hitler sobre els assumptes mèdics.

24 de març de 1939

En el Reich:

Després d’ocupar el dia anterior el territori de Memel i d’estar present en el port de la ciutat, l’Adolf Hitler va tornar al migdia a Berlín. Per aquella ocasió no va voler cap cerimònia ni cap desfilada per celebrar una nova ocupació perquè no volia que fossin tant freqüents.

23 de març de 1939

L’ocupació del territori de Memel:

L’Adolf Hitler va firmar el decret que havien acordat la nit anterior en Joachim von Ribbentrop i el ministre d’Afers Exteriors lituà, en Joseph Urbsys, de retornar el territori de Memel al Reich. Llavors, des de Swinemünde en Hitler va arribar al port de Memel per dirigir-se a la població local alemanya per explicar-los que l’antic territori pertanyent a Prússia Oriental tornava a formar part del Reich. L’endemà tornaria a Berlín.

22 de març de 1939

En el Reich:

A la tarda, l‘Adolf Hitler va sortir de Berlín cap a Swinemünde, on va embarcar en el creuer Deutschland acompanyat per l’Erich Raeder.

A la nit, davant l’ultimàtum alemany, Lituània va cedir al Reich el territori i la ciutat de Memel. En Joachim von Ribbentrop es va tornar a reunir amb el ministre d’Afers Exteriors lituà, en Joseph Urbsys, que acabava de tornar de Kaunas, i varen acordar les concessions de la cessió oficial. L’endemà en Hitler firmaria el decret.

21 de març de 1939

A Lituània:

El ministre d’Afers Exteriors, en Joseph Urbsys, va tornar a Kaunas després de reunir-se el dia anterior amb en Joachim von Ribbentrop a Berlín per explicar en el seu gabinet que l’havien amenaçat de bombardejar Kaunas si no entregava el territori de Memel a Alemanya. Els lituans, que no tenien ànims de lluitar, varen enviar una delegació a Berlín per negociar el retorn de Memel.

La crisi polonesa:

En Von Ribbentrop es va reunir amb l’ambaixador polonès Josef Lipzki per ordenar-li que organitzés una visita d’en Joseph Beck a Berlín i li va explicar que l‘Adolf Hitler estava perdent la paciència i que la premsa alemanya estava desitjant que se li permetés llançar-se a atacar als polonesos. El ministre alemany va repetir les peticions sobre Danzig i el Corredor. Però els polonesos no estaven disposats a seguir les ordres d’en Von Ribbentrop. L’exèrcit polonès va iniciar la mobilització general en resposta a aquella pressió diplomàtica ja que no estaven disposats a cedir el Corredor de Pomerània i menys de retornar la ciutat de Danzig a Alemanya.

css.php