Home // 1940 // novembre

30 de novembre de 1940

A la França de Vichy:

El mariscal Philippe Pétain va dir en un missatge dirigit al poble francès que 50.000 lorenesos havien arribat a la zona lliure fugint dels alemanys i que havien de ser rebuts com francesos que ho havien perdut tot.

A Itàlia:

A Roma es va inaugurar el Palazzo della Civiltà Italiana o més conegut com el Coliseu Quadrat (Colosseo Quadrato). Aquest edifici, encarregat pel dictador Benito Mussolini, era el símbol de l’arquitectura feixista italiana i havia de ser el lloc on s’havia de celebrar el 1942 els 20 anys del feixisme en la Esposizione Universale Roma, però l’exposició no va tenir mai lloc degut a les derrotes italianes en el Nord de l’Àfrica. L’edifici estava inspirat per l’antiga arquitectura romana i es varen utilitzar materials tradicionals com pedra calcària, toba volcànica i marbre. A l’actualitat l’edifici és un museu i un espai dedicat a exposicions.

A Japó:

El govern japonès va reconèixer oficialment al govern titella del president Wang Ching-wei a Xina.

27 de novembre de 1940

En el Reich:

Els alemanys varen ampliar la Directriu de Guerra Número 18 aprovada el 12 de novembre de 1940 on es posaven les bases per la conquesta de Gibraltar. Segons la nova ampliació, l’entrada de les tropes alemanyes a Espanya s’havia de produir el 10 de gener de 1941, i l’atac contra Gibraltar el 4 de febrer de 1941. Després de Gibraltar, el Marroc espanyol seria igualment ocupat i s’estava estudiant una invasió a Portugal. L’ampliació també deia que se li havien d’explicar els nous plans a Adolf Hitler el 16 de desembre de 1940.

En el Mediterrani:

Durant el transcurs de la Batalla del Cap Teulada, coneguda pels britànics com la Batalla del Cap Spartivento, els avions britànics varen atacar als cuirassats italians. Durant aquell dia, un Fairey Swordfisch va destruir a un destructor italià per atacar als cuirassats.

26 de novembre de 1940

Dimarts:

En el Reich:

Albert Speer vivia pendent de com havia de reedificar la majoria de les ciutat alemanyes i, per això, va enviar una carta al secretari Martin Bormann per dir-li que calculava que el cost de les obres de totes les ciutats era d’entre 22 i 25 mil milions de Reichmarks. Speer tenia por de que el cost de la guerra li portés problemes alhora de realitzar les seves obres i va decidir publicar un decret on es deia que tots els projectes d’obres del Reich quedaven sota la seva jurisdicció per així assegurar-ne el control i, per tant, ningú més que ell podia demanar diners per construir en el Reich.


El cap nacionalsocialista d’Erlangen, on hi havia un dels millors sanatoris d’Alemanya, va escriure un informe al govern alemany explicant que en aquest sanatori s’hi havia presentat en nom del Ministeri de l’Interior una comissió composta per un metge i alguns estudiants per examinar els historials clínics dels malalts internats. Segons el cap nacionalsocialista, aquesta comissió havia observat que la majoria dels malalts que havien sigut traslladats a altres centres amb la companyia Transports Socials, Societat Limitada havien mort i que s’al·legava a les famílies unes causes de les morts que no podien ser certes pel tipus de malalties que tenien els malalts. A més, els familiars es veien obligats a incinerar els cadàvers. L’informe acabava dient que la majoria de la població pensava obertament que els malalts eren assassinats i que aquests incidents ho aprofitava l’Església i altres cercles religiosos per atacar al règim.


A Varsòvia, els nazis varen començar a construir un gueto per internar a tots els jueus de la ciutat en unes condicions nefastes.


El professor Rudolph Cleveringa, de la Universitat de Leiden, Holanda, va respondre l’ordre alemanya d’acomiadar a tots els professors jueus. En el Gran Saló de la Universitat, va condemnar l’exigència alemanya com menyspreable sense mesura i va plantejar una dura comparació entre el poder basat en la simple força i l’exemple d’Eduard Meijers, un dels professors jueus de la Universitats. Poc després de pronunciar aquest discurs, Cleveringa va ser detingut; va passar vuit mesos a la presó i la Universitat de Leiden va tenir que tancar.

A la Unió Soviètica:

Abans de tornar a Berlín, Viatxeslav Mólotov va enumerar les exigències soviètiques que havia de presentar al govern alemany per acceptar un pacte amb Alemanya, Itàlia i Japó. Aquestes exigències eren la retirada de les tropes alemanyes a Finlàndia, el reconeixement de que Bulgària es trobava dins de l’esfera d’influència russa, la concessió de bases a Turquia, l’acceptació de l’expansió soviètica cap al Golf Pèrsic i la cessió per part de Japó del sud de Sajalin.

En els Estats Units:

El president Franklin Delano Roosevelt va demanar al poble nord-americà mantenir la producció ininterrompuda en les indústries de defensa.

25 de novembre de 1940

Iosif Stalin va escriure a Adolf Hitler per dir-li les condicions dels soviètics per entrar al pacte tripartit, però Hitler es va negar a respondre-li.

24 de novembre de 1940

Diumenge:

A Eslovàquia:

Eslovàquia es va adherir al Pacte Tripartit.

A la Unió Soviètica:

El coordinador de les activitats novaiorqueses del NKVD va dir-los en els seus superiors a Moscou que tres científics nord-americans havien viatjat a la Gran Bretanya per col·laborar en la fabricació d’un explosiu d’una enorme potència.

23 de novembre de 1940

Romania es va adherir al Pacte Tripartit.

22 de novembre de 1940

Divendres:

En el bàndol de l’Eix:

Romania es va adherir al pacte Tripartit.

En la Batalla d’Anglaterra:

Aquell dia varen acabar els bombardejos de la Luftwaffe a la ciutat de Birmingham que van començar el 19 de novembre de 1940. El resultat final va ser de 800 persones mortes i més de 2.000 ferides.

A l’Atlàntic:

El creuer alemany Atlantis, famós per haver enfonsat diverses embarcacions britàniques, la més rellevant el SS Automedon, havia rebut ordres de trobar-se amb un U-126 per repostar en una posició de l’Atlàntic Sud, però l’armada britànica va conèixer gràcies a Bletchley Park la seva posició i va atacar a l’embarcació al sud de Santa Helena amb el creuer britànic Devonshire, que va disparar amb el seu canó de 203 mil·límetres. La pròpia tripulació del Atlantis va decidir enfonsar l’embarcació i tots varen saltar en els bots salvavides per salvar-se.

20 de novembre de 1940

Dimecres:

En el Reich:

Durant una cerimònia celebrada a VienaHongria es va adherir al Pacte Tripartit, i l’Adolf Hitler es va mostrar molt satisfet per aquella adhesió. Després, Hitler va enviar una carta al dictador Benito Mussolini per explicar-li que faria qualsevol cosa per ajudar-lo en la situació militar d‘Itàlia a Grècia, i li va manifestar la seva idea de que Espanya tenia que entrar a la guerra per ocupar Gibraltar.


El dia anterior va sonar en dues ocasions l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden, i aquell matinada, de les quatre a dos quarts de cinc, va sonar per desè cop l’alarma a la ciutat saxona. Els alemanys varen utilitzar projectils lluminosos i artilleria antiaèria per atacar als seus atacants britànics, que tenien com objectiu atacar Chemnitz.

19 de novembre de 1940

Dimarts:

En el Reich:

Després del desastre de la reunió del dia anterior, Ramón Serrano Súñer es va entrevistar amb el ministre Joachim von Ribbentrop a l’Hotel Berchtesgadener Hof  per mirar de reconduir les relacions entre els dos països. Von Ribbentrop li va mirar d’explicar millor la situació militar del que havia fet l’Adolf Hitler el dia anterior, i li va prometre que Alemanya ajudaria les necessitats de blat i de matèries primes d’Espanya i li va explicar tots els detalls de les operacions militars. Serrano Súñer va estar d’acord amb les paraules del ministre alemany i li va dir que es mantindrien en contacte, ja que Espanya necessitava l’ajut d’Alemanya i perquè Francisco Franco estava d’acord amb les idees d’en Hitler. Ramón Serrano Súñer va sortir de la reunió més satisfet de la reunió amb en Von Ribbentrop que no pas amb la d’en Hitler, i va ser el ministre alemany qui va acompanyar-lo a l’estació de trens per acomiadar-se. Aquella va ser l’última reunió del ministre Ramón Serrano Súñer amb els dirigents nazis.


De les dotze a la una de la matinada va sonar a la ciutat de Dresden per vuitè cop l’alarma antiaèria. Com els altres cops no va passa res. A la nit, de tres quarts d’onze a un quart de dotze de la nit, va sonar la novena.

En la Batalla d’Anglaterra:

A la nit, la Luftwaffe va començar una sèrie d’atacs que durarien tres dies seguits a la ciutat britànica de Birmingham. En aquella primera nit les bombes alemanyes varen matar a 1.353 persones.

18 de novembre de 1940

Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler es va entrevistar amb el ministre espanyol Ramón Serrano Súñer a Obersalzberg per parlar de la invasió a Gibraltar. Hitler li va explicar que havien d’actuar ràpid en la invasió perquè estava convençut de que la Gran Bretanya atacaria a Espanya, i li va descriure la situació militar alemanya perquè veiés que inclús aquell hivern es podia produir l’atac. Serrano Súñer, que no veia clara l’oferta del dictador, li va replicar que Espanya tenia problemes econòmics i que depenia de les exportacions de l’Atlàntic, en aquell moment esperava 400.000 tones de cereals de Canadà, i li va explicar que l’opinió pública espanyola no veuria en bons ulls entrar en una altra guerra. Hitler, enfadat per veure que no el convencia, li va dir que si Espanya no rebia més ajuts d’Alemanya era perquè no era un país bel·ligerant i li va prometre que si ajudava als interessos alemanys seria recompensada, però que no li podia oferir les exigències del dictador Francisco Franco del Marroc francès perquè no es volia enemistar amb el Govern de Vichy. Serrano Súñer, disgustat, va observar com Hitler preferia abans amistar-se amb França que amb Espanya. La reunió va acabar sense acords i després es varen entrevistar amb el comte Galeazzo Ciano, a qui Hitler li va recriminar el fracàs italià en la invasió a Grècia.


Heinrich Himmler va tornar a rebre tractament del seu doctor Felix Kersten, i aquest li va explicar com li havia anat el dia anterior amb un SS que tenia tendències homosexuals que Himmler li havia recomanat perquè el tractés per curar-li l’homosexualitat, ja que pensava que el doctor li podria curar com si fos una malaltia. El metge li va recomanar que no el pressionés amb metges i psicòlegs perquè no farien més que ell. D’immediat, Himmler va cridar a un secretari i li va demanar en el doctor que dictés el protocol d’interrogatori. En acabar de redactar-lo, Himmler el va firmar sense fer objeccions. Llavors, Kersten li va recomanar enviar aquell home a alguna de les ambaixades alemanyes, però Himmler aquí si va negar per si els demés països descobrien que hi havia un funcionari homosexual. Al final varen arribar a un acord per enviar-lo a Holanda, però Himmler va quedar mut quan el doctor li va insinuar que el monarca Frederic II tenia tendències homosexuals. Li va exigir que no digués aquelles coses. Himmler també li va explicar com havia anat la vista del ministre Viatxeslav Mólotov del 12 de novembre a Berlín dient-li que havia marxat sense que haguessin arribat a cap acord. Estava molt per les exigències dels russos i li va dir que no podien permetre que el comunisme s’estangués. En acabar el tractament, Himmler li va demanar que estigués preparat en els següents dies per acompanyar-lo en un viatge a Salzburg. Havia comprat un xalet a Aigen.


A França, el general Doyen, president de la delegació francesa de la comissió alemanya de l’armistici, es va queixar al general Otto von Stulpnagel de les mesures adoptades contra els lorenesos. Les protestes del general varen quedar a l’oblit dels alemanys que varen continuar amb la seva política. També aquell dia es varen queixar les autoritats de Vichy als alemanys en una carta on deien que el govern francès no podia donar asil per més temps als estrangers, bàsicament jueus, i proposava amb la màxima urgència que el govern alemany donés els passos necessaris per transportar-lo de retorn a Alemanya i pagar el cost derivat de la seva estada a França.

A l’Atlàntic: 

Un radar britànic aire-superfície, adaptat a un hidroavió Sunderland, va localitzar el seu primer U-boot.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, el govern soviètic va rebre d’en Richard Sorge, del servei secret Tòquio, la confirmació de que una agressió alemanya es preparava en territori soviètic.

css.php