Home // 1940 // novembre

30 de novembre de 1940

A la França de Vichy:

El mariscal Philippe Pétain va dir en un missatge dirigit al poble francès que 50.000 lorenesos havien arribat a la zona lliure fugint dels alemanys i que havien de ser rebuts com francesos que ho havien perdut tot.

A Itàlia:

A Roma es va inaugurar el Palazzo della Civiltà Italiana o més conegut com el Coliseu Quadrat (Colosseo Quadrato). Aquest edifici, encarregat pel dictador Benito Mussolini, era el símbol de l’arquitectura feixista italiana i havia de ser el lloc on s’havia de celebrar el 1942 els 20 anys del feixisme en la Esposizione Universale Roma, però l’exposició no va tenir mai lloc degut a les derrotes italianes en el Nord de l’Àfrica. L’edifici estava inspirat per l’antiga arquitectura romana i es varen utilitzar materials tradicionals com pedra calcària, toba volcànica i marbre. A l’actualitat l’edifici és un museu i un espai dedicat a exposicions.

A Japó:

El govern japonès va reconèixer oficialment al govern titella del president Wang Ching-wei a Xina.



27 de novembre de 1940

En el Reich:

Els alemanys varen ampliar la Directriu de Guerra Número 18 aprovada el 12 de novembre de 1940 on es posaven les bases per la conquesta de Gibraltar. Segons la nova ampliació, l’entrada de les tropes alemanyes a Espanya s’havia de produir el 10 de gener de 1941, i l’atac contra Gibraltar el 4 de febrer de 1941. Després de Gibraltar, el Marroc espanyol seria igualment ocupat i s’estava estudiant una invasió a Portugal. L’ampliació també deia que se li havien d’explicar els nous plans a Adolf Hitler el 16 de desembre de 1940.

En el Mediterrani:

Durant el transcurs de la Batalla del Cap Teulada, coneguda pels britànics com la Batalla del Cap Spartivento, els avions britànics varen atacar als cuirassats italians. Durant aquell dia, un Fairey Swordfisch va destruir a un destructor italià per atacar als cuirassats.



26 de novembre de 1940

En el Reich:

l’Albert Speer vivia pendent de com havia reedificar la majoria de les ciutat alemanyes i, per això, va enviar una carta a en Martin Bormann per dir-li que calculava que el cost de les obres de totes les ciutats era d’entre 22 i 25 mil milions de Reichmarks. Speer tenia por de que el cost de la guerra li portés problemes alhora de realitzar les seves obres i va decidir publicar un decret on es deia que tots els projectes d’obres del Reich quedaven sota la seva jurisdicció per així assegurar-ne el control i, per tant, ningú més que ell podia demanar diners per construir en el Reich.

Aquell dia, el cap nacionalsocialista d’Erlangen, on hi havia un dels millors sanatoris d’Alemanya, va escriure un informe al govern alemany explicant que en aquest sanatori s’hi havia presentat en nom del Ministeri de l’Interior una comissió composta per un metge i alguns estudiants per examinar els historials clínics dels malalts internats. Segons el cap nacionalsocialista, aquesta comissió havia observat que la majoria dels malalts que havien sigut traslladats a altres centres amb la companyia Transports Socials, Societat Limitada havien mort i que s’al·legava a les famílies unes causes de les morts que no podien ser certes pel tipus de malalties que tenien els malalts. A més, els familiars es veien obligats a incinerar els cadàvers. L’informe acabava dient que la majoria de la població pensava obertament que els malalts eren assassinats i que aquests incidents ho aprofitava l’Església i altres cercles religiosos per atacar al règim.

A la Unió Soviètica:

Abans de tornar a Berlín, en Viatxeslav Mólotov va enumerar les exigències soviètiques que havia de presentar al govern alemany per acceptar un pacte amb Alemanya, Itàlia i Japó. Aquestes exigències eren la retirada de les tropes alemanyes a Finlàndia, el reconeixement de que Bulgària es trobava dins de l’esfera d’influència russa, la concessió de bases a Turquia, l’acceptació de l’expansió soviètica cap al Golf Pèrsic i la cessió per part de Japó del sud de Sajalin.

A Polònia:

A Varsòvia, els nazis varen començar a construir un gueto per internar a tots els jueus de la ciutat en unes condicions nefastes.

En els Estats Units:

El president Franklin Delano Roosevelt va demanar al poble nord-americà mantenir la producció ininterrompuda en les indústries de defensa.



25 de novembre de 1940

Iosif Stalin va escriure a Adolf Hitler per dir-li les condicions dels soviètics per entrar al pacte tripartit, però Hitler es va negar a respondre-li.

24 de novembre de 1940

Eslovàquia es va adherir al Pacte Tripartit.

23 de novembre de 1940

Romania es va adherir al Pacte Tripartit.

22 de novembre de 1940

Romania es va adherir al pacte Tripartit.

Aquell dia, varen acabar els bombardejos de la Luftwaffe a la ciutat de Birmingham que van començar el 19 de novembre de 1940, amb el resultat de 800 persones mortes i més de 2.000 ferits.

20 de novembre de 1940

Durant una cerimònia celebrada a Viena, Hongria es va adherir al Pacte Tripartit, i Adolf Hitler es va mostrar molt satisfet per aquella adhesió. Després, Adolf Hitler va enviar una carta a Benito Mussolini per explicar-li que faria qualsevol cosa per ajudar-lo en la situació militar d‘Itàlia, i li va manifestar la seva idea de que Espanya tenia que entrar a la guerra per ocupar Gibraltar.

19 de novembre de 1940

Després del desastre de la reunió del dia anterior, Ramón Serrano Súñer es va entrevistar amb Joachim von Ribbentrop a l’Hotel Berchtesgadener Hof  per mirar de reconduir les relacions entre els dos països. Von Ribbentrop li va mirar d’explicar millor la situació militar del que havia fet Adolf Hitler el dia anterior, i li va prometre que Alemanya ajudaria les necessitats de blat i de matèries primes d’Espanya i li va explicar tots els detalls de les operacions militars. Serrano Súñer va estar d’acord amb les paraules del ministre alemany i li va dir que es mantindrien en contacte ja que Espanya necessitava l’ajut d’Alemanya i perquè Francisco Franco estava d’acord amb les idees de Hitler. Ramón Serrano Súñer va sortir de la reunió més satisfet de la reunió amb Von Ribbentrop que no pas amb la de Hitler, i va ser Von Ribbentrop qui va acompanyar-lo  a l’estació de trens per acomiadar-se. Aquella va ser l’última reunió de Ramón Serrano Súñer amb els dirigents nazis.

A la nit, la Luftwaffe va començar una sèrie d’atacs que durarien tres dies seguits a la ciutat britànica de Birmingham. En aquella primera nit les bombes alemanyes varen matar a 1.353 persones.

18 de novembre de 1940

Adolf Hitler es va entrevistar amb Ramón Serrano Súñer a Obersalzberg per parlar de la invasió a Gibraltar. Hitler li va explicar que havien d’actuar ràpid en la invasió perquè estava convençut de que la Gran Bretanya atacaria a Espanya, i li va descriure la situació militar alemanya perquè veiés que inclús aquell hivern es podia produir l’atac. Serrano Súñer, que no veia clara l’oferta de Hitler, li va replicar que Espanya tenia problemes econòmics i que depenia de les exportacions de l’Atlàntic, en aquell moment esperava 400.000 tones de cereals de Canadà, i li va explicar que l’opinió pública espanyola no veuria en bons ulls entrar en una altra guerra. Hitler, enfadat per veure que no el convencia, li va dir que si Espanya no rebia més ajuts d’Alemanya era perquè no era un país bel·ligerant i li va prometre que si ajudava els interessos alemanys seria recompensada, però que no li podia oferir les exigències de Francisco Franco del Marroc francès perquè no es volia enemistar amb el Govern de Vichy. Serrano Súñer, disgustat, va observar com Hitler preferia abans amistar-se amb França que amb Espanya. La reunió va acabar sense acords i després es varen entrevistar amb el comte Galeazzo Ciano, a qui Hitler li va recriminar el fracàs italià en la invasió a Grècia.

A França, el general Doyen, president de la delegació francesa de la comissió alemanya de l’armistici, es va queixar al general Otto von Stulpnagel de les mesures adoptades contra els lorenesos. Les protestes del general varen quedar a l’oblit dels alemanys que varen continuar amb la seva política.

A l’Atlàntic, un radar britànic aire-superfície, adaptat a un hidroavió Sunderland, va localitzar el seu primer U-boot.

A Moscou, el govern soviètic va rebre de Richard Sorge, del servei secret Tòquio, la confirmació de que una agressió alemanya es preparava en territori soviètic.

css.php