Home // 1944 // setembre

30 de setembre de 1944

Martin Bormann va anul·lar el dret a la Wehrmacht de jutjar els presoners de guerra. Aquella anul·lació va portar a la mort a milers de persones.

En el front oriental, el govern soviètic va afirmar que els esforços fets per forçar el pas del Vístula per arribar a Varsòvia per ajudar l’Exèrcit Clandestí polonès havien fracassat, i que la capital polonesa no podia ser ocupada sinó se la rodejava totalment. El govern soviètic no tenia gaire o gens interès en ajudar als polonesos a Varsòvia perquè volien imposar a Polònia un govern titella afí els seus interessos un cop acabada la guerra. A Varsòvia, mentrestant, els alemanys varen conquerir el barri de Zolibórz, i es va fer evident que si els soviètics volien ocupar la capital polonesa tindrien que rodejar-la. Després de la captura dels barris de Zolibórz i de Mokotów, els alemanys varen concentrar la seva pressió i el seu bombardeig sobre el barri central de la ciutat on hi havia més d’un quart de milió de la població civil.

A França, la 3ª Divisió canadenca del 1ª Exèrcit canadenc va ocupar el port de Calais.



29 de setembre de 1944

Divendres:

En el Reich:

A la presó de Berlín Plötzensee, els nazis varen executar a l’ex diputat del SPD Wilhelm Leuschner per haver participat en els preparatius del cop d’Estat del 20 de juliol de 1944.

A la Unió Soviètica:

La cúpula del govern soviètic tenia informació de que en el camp de concentració d’Auschwitz es produïen assassinats en massa i que milers de persones ja hi havien mort. Però el govern soviètic no va posar mai gaire interès en mirar d’alliberar els camps de concentració, ja que no volien desviar l’atenció dels seus soldats perquè l’objectiu principal era arribar com més aviat millor a Alemanya.

En el front oriental:

A Varsòvia, el líder de l‘Exèrcit Clandestí polonès Tadeusz Bór-Komorowski va enviar un missatge al primer ministre polonès a l’exili Stanislaw Mikolajczyk dient-li que no podrien resistir gaires més dies els atacs alemanys. Després, el comandant Bór-Komorowski va demanar-li al mariscal Konstantin Rokossovsky que efectués un atac d’immediat amb les seves tropes perquè la seva situació ja era límit.

En el front occidental:

A Holanda, durant la matinada dotze comandos alemanys vestits amb vestits de busseig es varen llançar al riu Waal a uns 8 quilòmetres de Nimega riu avall i entre tots varen conduir mitja dotzena de tubs de cinc metres de longitud cada un plens de casi una tona de l’explosiu anomenat hexanita i suspesos d’un parell de cilindres pneumàtics per mantenir-se a flotació. Varen nadar riu avall enmig de la foscor, varen fer un furat a la barrera defensiva i varen col·locar les càrregues explosives als pilars del pont i varen posar els temporitzadors del detonador per una hora més tard. Aquells homes varen sortir de l’aigua a uns 12 quilòmetres riu avall. A dos quarts de set del matí les càrregues explosives varen esclatar obrint un forat de 25 metres en el paviment del pont de la carretera i va enfonsar en el riu el llarg tram central del pont del ferrocarril.


El comandant suprem Dwight D. Eisenhower va emetre una ordre del dia en la que s’elogiava la feina duta a terme pels membres de la resistència belga, però també donava suport a la petició del govern belga de que entreguessin les armes i equips, i accedissin a integrar-se en batallons especials en qualitat de personal auxiliar.



28 de setembre de 1944

Dijous:

En el Reich:

A Neustadt an der Weinstrasse, Alemanya, es va suïcidar l’antic gauleiter Josef Bürckel.

En el front occidental:

A Holanda, en l’Operació Market Garden, les forces aerotransportades es varen veure obligades a retirar-se després de violents atacs alemanys i de no rebre l’ajuda esperada.


Com ja començaven a trepitjar terra Alemanya, el comandant suprem Dwight D. Eisenhower va publicar la seva proclama que deia que les forces aliades que servien sota el seu comandament ja havien entrat a Alemanya i va deixar clar que veien com a conqueridors, però no com opressors. Eisenhower va afirmar que esborrarien del mapa el nazisme i el militarisme alemany.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va dir en to burlesc davant de la Cambra dels Comuns que quan l’Adolf Hitler havia escapat de l’atemptat del 20 de juliol de 1944, Hitler havia definit la seva supervivència com providencial i que des del punt de vista militar podien estar d’acord amb ell perquè hagués sigut mala sort pels Aliats veure’s privats en la fase final de la guerra de la genialitat del caporal Schickelgruber que tant havia contribuït en la victòria aliada. Churchill, per desmitificar encara més a en Hitler va anomenar-lo amb el cognom de Schickelgruber, que era l’antic cognom d’Alois Hitler i el cognom original de l’àvia d’en Hitler, Anna Maria.

 



27 de setembre de 1944

En el Reich:

Després de patir els últims dies forts dolors estomacals, a l’Adolf Hitler se li va quedar un pell de color groc i estava bastant malalt. La icterícia, acompanyada d’una febre alta i els recaragolaments aguts, li varen impedir aixecar-se del llit durant els següents dies.

En el front oriental:

Els tres exèrcits del front de Leningrad i els tres del front del Bàltic varen acorralar al Grup d’Exèrcits Nord, que estava sota el comandament d’en Ferdinand Schörner, en el perímetre defensiu de Riga. Tot i estar atrapats, les tropes alemanyes encara van poder mantenir contacte amb Prússia Oriental per un petit passadís.

En el front occidental:

En l’Operació Market Garden, després de que en Bernard Law Montgomery observés el desastre d’Arnhem, va enviar noves instruccions al 1º Exèrcit canadenc perquè comencés a netejar l’Escaut i ajudés al 2º Exèrcit britànic.

26 de setembre de 1944

En el Reich:

L’Adolf Hitler va firmar el decret per la constitució de la Volkssturm, tot i que el document estava datat del dia anterior. L’escrit d’aprovació d’aquesta milícia deia que l’objectiu final de l’aliança enemiga era l’eliminació de l’home alemany.

En el front occidental:

En l’Operació Market Garden, a Arnhem, els Aliats occidentals varen veure que les defenses alemanyes eren massa resistents i varen decidir abandonar l’Operació. 6.450 soldats britànics varen capitular, a més de 300 ferits que no varen poder escapar, i 1.200 homes varen morir.

A la Gran Bretanya:

A Londres, al matí, en Winston Churchill i el seu grup varen tornar a la capital britànica després de ser presents a la Conferència de Quebec. El primer ministre va tornar amb la moral més alta de que quan va marxar. A la tarda va respondre unes quantres preguntes a la Cambra dels Comuns.

25 de setembre de 1944

Dilluns:

En el Reich:

Després de passar una nit horrible amb forts dolors estomacals, el matí l’Adolf Hitler no es va poder ni aixecar del llit i semblava apàtic. A la nit, tot i continuar tancat a la seva habitació pels seus dolors mentre renegava de la situació militar, va redactar un decret per la creació del Volkssturm, una milícia d’homes de 16 a 60 anys que serien cridats a lluitar obligatòriament, i va justificar aquella decisió explicant que els seus enemics volien aniquilar al poble alemany i que, per tant, tenia que cridar en el combat a tots els homes alemanys útils per utilitzar una arma per reforçar la Wehrmacht. En Heinrich Himmler va ser l’encarregat d’assumir el comandament militar de la Volkssturm.

A Brandenburg, els nazis varen executar a en Josef Römer, conegut com a Beppo, per haver participat en una organització anomenada Beppo en honor seu que es dedicava a crear grups de combat dins de les empreses per sabotejar-les esperant fer-se amb el control de país després de la caiguda del Tercer Reich.

En el front occidental:

L‘Operació Market Garden era un fracàs més que evident i aquell dia es va prendre una decisió important. Al matí, en el lloc de comandament del 30º Cos a Malden el comandant Browning i el comandant Harrocks varen acordar reduir les pèrdues i treure la 1º Divisió Aerotransportada d’Arnhem aquella mateixa nit en una operació amb el nom clau de Berlín. El comandant Urquhart seria qui donaria l’ordre de retirada. A la nit, 3.910 soldats dels 11.920 de la 1º Divisió Aerotransportada i de la Brigada Independent Polonesa varen aconseguir retirar-se cap al baix del riu Rin. L’artilleria del 30º Cos va disparar tota l’estona per camuflar millor la fugida. D’aquesta manera va començar l’evacuació dels paracaigudistes supervivents. Tots els altres soldats que no varen escapar varen caure morts, ferits o capturats.

Mentrestant, una directriu procedent dels caps de l’Estat Major Conjunt donava prioritat per bombardejar als objectius del petroli alemany, seguit del sistema de transport alemany i de les instal·lacions de producció de tancs. Però el Comandament de Bombardeig no va veure amb bons ulls la directriu, ja que els seus líders estaven decidits en destruir les ciutats alemanyes.

24 de setembre de 1944

Diumenge:

En el Reich:

El ministre de l’Interior Heinrich Himmler va portar uns informes secrets, descoberts el 22 de setembre de 1944, a l’Adolf Hitler. Segons aquells documents un grup de figures importants del Tercer Reich com l’almirall Wilhelm Canaris i en Ludwig Beck havien conspirat contra la vida d’en Hitler entre el 1938 i el 1939, i es demostrava que havien tingut la intenció d’efectuar un cop d’Estat. A més, en els informes també hi havia proves de que el 1940 havien filtrat informació de les operacions militars alemanyes en els Aliats. Aquelles informacions varen deteriorar encara més l’estat de salut d’en Hitler i, a partir de llavors, es va queixar amb més freqüència al doctor Theodor Morell de forts dolors estomacals, i va patir molèsties coronàries, recargolaments i dolors de gola. Durant uns dies en Hitler va haver de reposar al llit i no es va posar a treballar fins a principis d’octubre. Des del matí en Hitler ja no va voler sortir de la seva habitació. Els seus ajudants estaven desesperats ja que el dictador no volia rebre a ningú i ni tan sols li interessava la situació militar en el front oriental. Per esbrinar què li passava, se li va practicar un electrocardiograma que va indicar que patia una arteriosclerosis progressiva, tot i que no hi havia perill de que patís una angina de pit.

Per altra banda, la premsa nord-americana va publicar els detalls del Pla Morgenthau aprovat pel primer ministre Winston Churchill i el president Franklin Delano Roosevelt el 15 de setembre de 1944 a Quebec, que preveia el desmembrament d’Alemanya i el desmantellament de la seva indústria. Com a resposta al pla nord-americà, el ministre Joseph Goebbels va escriure en el Das Reich que els bolxevics volien aniquilar al Reich d’una forma i els anglosaxons d’una altra, però el que era important, segons el ministre alemany, era que els dos perseguien al mateix objectiu, eliminar de trenta a quaranta milions d’alemanys.

En el front occidental:

En l’Operació Market Garden, després de que els alemanys obliguessin a retirar-se les tropes del general Urquhart, el cap d’operacions aliades. La 1º Divisió Aerotransportada i els polonesos que havien creuat el baix Rin estaven atrapats i no podien continuar la lluita. Dels 10.000 soldats llançats a Arnhem només en varen escapar 2.163. A la nit, un batalló de Regiment de Dorsetshire, que constituïa l’avantguarda de la 43º Divisió, va intentar també creuar el Rin. Una hora després de començar la travessia, els alemanys els varen disparar amb les seves metralladores i els varen llançar granades, i varen posar fi a la incursió amb un balanç de 300 dels 400 homes del Regiment morts o capturats.

En el front oriental:

L‘exèrcit soviètic ja havia ocupat gran part d’Hongria, la totalitat de Romania i Bulgària, i es va donar per acabades les operacions en els Balcans.

23 de setembre de 1944

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, l’Adolf Hitler va aprovar una petició del ministre d’Armament, l’Albert Speer, que consistia en subordinar els directors de les fàbriques alemanyes al Ministeri d’Armament. Després, en una conferència, en Hermann Göering, contra els desitjos de l’Adolf Galland, va donar suport a la producció en massa d’un nou i inferior reactor, el caça Volksjäger, que s’esperava que pogués ser pilotat per centenars d’estudiants entrenats en planadors. A la nit, en Hitler va tornar a patir dolors estomacals aguts.

A Alemanya, la RAF va atacar en un atac nocturn al canal de Dortmund a Ems, la via fluvial interior que unia el Rhur amb altres centres industrials. Varen intervenir un total de 141 avions, obrint un forat en el canal i, com a conseqüència, una secció es va quedar sense aigua. La RAF va perdre 14 bombarders.

En el front oriental:

En el sud d’Estònia, el Tercer Front Bàltic, dirigit per l’Ivan Maslennikov, va arribar al Golf de Riga, i la Wehrmacht va abandonar la capital, alliberada el dia anterior pels soviètics, i la resta del país deixant una petita guarnició que va resistir a l’illa de Saare fins al 24 de novembre de 1944.

En el front occidental:

En l’Operació Market Garden, els polonesos, que havien intentat travessar el riu Sena, no varen aconseguir escapar dels alemanys que pressionaven amb molta força. A Arnhem, els alemanys varen atacar amb molta violència i varen obligar a les forces aerotransportades aliades a retirar-se el 28 de setembre de 1944. A més, el 30º Cos britànic va deixar de progressar per Holanda i els alemanys varen contraatacar en el nord d’Eindhoven.

A França, la 3º Divisió canadenca va atacar Calais.

22 de setembre de 1944

Divendres:

En el Reich:

El ministre d’Armament Albert Speer estava cansat de que no es destinés més diners a la producció d’armament i, en canvi, trobava insòlit que es destinessin molts diners a les construccions de búnquers o quarters generals. Speer es va queixar i va escriure una carta a l’assistent de l’Adolf Hitler per fer-li veure la situació amb què es trobaven. En la carta li va explicar que es varen gastar 36.000.000 de Reichmarks en la construcció dels búnquers de Rastenburg (Polònia), 13.000.000 més en els de Pullach, a prop de Munic, que servien per la seguretat d’en Hitler quan estava a la ciutat, i es varen gastar 150.000.000 R.M. per la instal·lació d’uns búnquers especials a prop de Bad Charlottenbrunn, a França. A més, es va queixar de que en el búnquer de Bad Charlottenbrunn es va consumir més formigó que tot el que s’havia consumit aquell any en construint refugis anti-aeris per la població civil.


A Zossen, un comissari de la Policia Criminal alemanya va trobar una caixa forta que guardava documentació secreta del Abwehr. Els papers de la caixa varen ser enviats a Berlín, on un altre comissari de la Gestapo els va estudiar i en va redactar un informe de 170 pàgines sota el títol Expedient trobat a Zossen. Segons sembla, en els documents hi havia els preparatius d’un Cop d’Estat contra en Hitler del 1938, una carta que implicava el general Franz Halder en la conspiració contra en Hitler, extractes del Diari de l’almirall Wilhelm Canaris, i informes de reunions i negociacions a espatlles d’en Hitler.

En el front oriental:

L‘exèrcit soviètic dirigit per en Leonid Govorov varen entrar a la ciutat de Reval (Tallin ), Estònia.

En el front occidental:

A França, a Boulogne-sur-Mer, l’exèrcit alemany compost per 10.000 homes, amb el tinent general Ferdinand Heim al capdavant, es varen rendir al 2ª Cos canadenc.


En l‘Operació Garden Market, els alemanys varen continuar pressionant les forces nord-americanes i britàniques que volien avançar. El 12º Cos britànic no havia pogut arribar a Best i el 13º Cos estava aturat al sud-est d’Eindhoven.


En una important conferència celebrada pel comandant Dwight D. Eisenhower en el seu quarter general de Versalles, Bernard Law Montgomery va decidir no assistir la conferència per les seves males relacions amb els comandants nord-americans i va decidir enviar-hi en el seu lloc al cap del seu Estat Major, el general Francis de Guingand, que gaudia de més simpaties. La conferència es va centrar en l’estratègia que s’havia de seguir sobre com assegurar el port d’Anvers. Eisenhower va acceptar que la campanya principal la dugués a terme el 21º Grup d’Exèrcits del mariscal Montgomery, i que consistís en una maniobra d’encerclament del Ruhr des del nord. Al mateix temps volia que el 12º Grup d’Exèrcits de l’Omar Bradley creués el Rin per la regió de Colònia i Bonn, per rodejar el Ruhr des del sud.

21 de setembre de 1944

Dijous:

En el Reich:

El ministre d’Armament Albert Speer va anar al quarter general de l’Adolf Hitler de Rastenburg per entregar-li una carta crítica que havia escrit el dia anterior. Quan li va entregar aquesta cara, el líder alemanya la va llegir sol, en silenci, cansat de traïdors i de picabaralles dins del seu govern i també de les crítiques de Speer. Al cap d’una estona, en Hitler va entregar-li la carta en el seu secretari Martin Bormann perquè la llegís juntament amb el ministre de Propaganda Joseph Goebbels per treure’n les conclusions corresponents. Hores després, en Bormann va fer cridar a Speer en el seu despatx per explicar-li les conclusions que havien arribat. En Goebbels li va explicar que a partir d’ara pensava fer ús il·limitat del seu poder per posar el seu Ministeri sota les seves ordres. A partir de llavors Speer es va tenir que sotmetre a en Goebbels i se li va prohibir influir a en Hitler.


A l’oest d’Alemanya, bombarders B-17 anomenats Lady be Good de l’esquadró de bombarders 728º varen intentar destruir la refineria d’olis de Ludwigshafen. L’artilleria antiaèria va intentar respondre l’atac nord-americà.

En el front occidental:

En l‘Operació Market Garden, els alemanys varen destrossar als britànics a l’extrem nord del pont d’Arnhem, i les restes de la 1º Divisió Aerotransportada va ser rebutjada cap al reducte defensiu, a l’oest d’Oosterbeek. Dels 600 assaltants inicials només en quedaven 80, que no es varen escapar de ser atrapats pels alemanys. Però aquell dia semblava que la meteorologia acompanyava als Aliats quan es va aixecar la boira de la zona permetent desplegar la brigada polonesa. Els polonesos varen ser llançats a la riba sud del baix Rin, a l’altra banda d’on es trobava el cap de pont del comandant Urquhart, a prop de Driel. Per culpa novament del mal temps molts pilots varen donar la volta i els contingents que varen creuar el riu, uns 1.000 homes, varen ser incapaços de reunir-se amb els seus companys britànics. El 30º Cos britànic, que havia aconseguit arribar a la riba sud del baix Rin després de que a dos quarts de dues del migdia poguessin avançar a través d’una carretera, no varen poder creuar el riu Rin i enllaçar-se amb els polonesos. D’aquesta manera no es varen trobar els dos cossos per lluitar contra els alemanys. La situació era tant desesperada pels Aliats que el comandant Urquhart va fer una crida al comandant Browning a través de la ràdio en què li deia que les baixes eren nombrosos, que els recursos ja s’havien utilitzat i que els reforços de les següents 24 hores serien vitals.


Bernard Law Montgomery va enviar una carta al comandant suprem Dwight D. Eisenhower per criticar-li que cedís davant del general George Patton en continuar avançant pel seu propi compte cap a Berlín. Montgomery creia que havien de passar pel nord per continuar avançant cap a Alemanya. Eisenhower, que estava reunit precisament amb el general Patton, es va referir al mariscal britànic, literalment, com “un fill de puta molt llest”. A Patton li va encantar aquell comentari.

A Itàlia:

A l’Adriàtic, el 8º Exèrcit va ocupar Rímini després d’una setmanada de combats. Des de l’inici de l’ofensiva aliada sobre la Línia Gòtica, els Aliats havien perdut a 14.000 homes entre morts, ferits i desapareguts, a més de 200 tancs.

En el front oriental:

En Josef Tito es va reunir amb en Iosif Stalin per arribar a un acord per l’entrada temporal de l’exèrcit soviètic a Iugoslàvia.

A Hongria, els hongaresos varen perdre la ciutat d’Arad i a Budapest es va estendre el pànic esperant l’arribada dels soldats soviètics.

En el bàndol Aliat:

Va començar la Conferència de Dumbarton Oaks.

css.php