Home // 1944 // Setembre

30 de setembre de 1944

Dissabte:

En el Reich:

Martin Bormann va anul·lar el dret a la Wehrmacht de jutjar als presoners de guerra. Per aquella anul·lació varen morir milers de persones.


Heinrich Himmler, que estava intentant negociar amb les associacions jueves un intercanvi de jueus per camions o diners, va ordenar comunicar al Waadah que havia ordenat suspendre definitivament les accions a Auschwitz. Els nord-americans ràpidament es varen interessar per l’assumpte i varen demanar als seus delegats a Suïssa que parlessin amb els alemanys.

En el front oriental:

El govern soviètic va afirmar que els esforços fets per forçar el pas del Vístula per arribar a Varsòvia per tal d’ajudar l’Exèrcit Clandestí polonès havien fracassat, i que la capital polonesa no podia ser ocupada si no se la rodejava totalment. El govern soviètic no tenia gaire o gens interès en ajudar als polonesos de Varsòvia perquè volien imposar a Polònia un govern titella afí als seus interessos un cop acabada la guerra.

A Varsòvia, mentrestant, els alemanys varen conquerir el barri de Zolibórz, i es va fer evident que si els soviètics volien ocupar la capital polonesa tindrien que rodejar-la. Després de la captura dels barris de Zolibórz i de Mokotów, els alemanys varen concentrar la seva pressió i el seu bombardeig sobre el barri central de la ciutat on hi havia més d’un quart de milió de la població civil.

En el front occidental:

A França, la 3º Divisió canadenca del 1º Exèrcit canadenc va ocupar el port de Calais.

29 de setembre de 1944

Divendres:

En el Reich:

A la presó de Berlín Plötzensee, els nazis varen executar a l’ex diputat del SPD Wilhelm Leuschner per haver participat en els preparatius del cop d’Estat del 20 de juliol de 1944.

A la Unió Soviètica:

La cúpula del govern soviètic tenia informació de que en el camp de concentració d’Auschwitz es produïen assassinats en massa i que milers de persones ja hi havien mort. Però el govern soviètic no va posar mai gaire interès en mirar d’alliberar els camps de concentració, ja que no volien desviar l’atenció dels seus soldats perquè l’objectiu principal era arribar com més aviat millor a Alemanya.

En el front oriental:

A Varsòvia, el líder de l‘Exèrcit Clandestí polonès Tadeusz Bór-Komorowski va enviar un missatge al primer ministre polonès a l’exili Stanislaw Mikolajczyk dient-li que no podrien resistir gaires més dies els atacs alemanys. Després, el comandant Bór-Komorowski va demanar-li al mariscal Konstantin Rokossovsky que efectués un atac d’immediat amb les seves tropes perquè la seva situació ja era límit.

En el front occidental:

A Holanda, durant la matinada dotze comandos alemanys vestits amb vestits de busseig es varen llançar al riu Waal a uns 8 quilòmetres de Nimega riu avall i entre tots varen conduir mitja dotzena de tubs de cinc metres de longitud cada un plens de casi una tona de l’explosiu anomenat hexanita i suspesos d’un parell de cilindres pneumàtics per mantenir-se a flotació. Varen nadar riu avall enmig de la foscor, varen fer un furat a la barrera defensiva i varen col·locar les càrregues explosives als pilars del pont i varen posar els temporitzadors del detonador per una hora més tard. Aquells homes varen sortir de l’aigua a uns 12 quilòmetres riu avall. A dos quarts de set del matí les càrregues explosives varen esclatar obrint un forat de 25 metres en el paviment del pont de la carretera i va enfonsar en el riu el llarg tram central del pont del ferrocarril.


El comandant suprem Dwight D. Eisenhower va emetre una ordre del dia en la que s’elogiava la feina duta a terme pels membres de la resistència belga, però també donava suport a la petició del govern belga de que entreguessin les armes i equips, i accedissin a integrar-se en batallons especials en qualitat de personal auxiliar.

28 de setembre de 1944

Dijous:

En el Reich:

A Neustadt an der Weinstrasse, Alemanya, es va suïcidar l’antic gauleiter Josef Bürckel.

En l’Operació Market Garden:

les forces aerotransportades es varen veure obligades a retirar-se després de violents atacs alemanys i de no rebre l’ajuda esperada. Walter Model ho va aprofitar per reunir-se amb els comandants de la 9º i de la 116º divisions panzer per parlar d’una operació conjunta amb el 2º Cos Panzer de les SS per recuperar el Betuwe.

En el front occidental:

Com que bja començaven a trepitjar terra Alemanya, el comandant suprem Dwight D. Eisenhower va publicar la seva proclama que deia que les forces aliades que servien sota el seu comandament ja havien entrat a Alemanya i va deixar clar que s’havien de veure com a conqueridors, però no com opressors. Eisenhower va afirmar que esborrarien del mapa el nazisme i el militarisme alemany.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va dir en to burlesc davant de la Cambra dels Comuns que quan l’Adolf Hitler havia escapat de l’atemptat del 20 de juliol de 1944, el dictador havia definit la seva supervivència com a providencial i que des del punt de vista militar podien estar d’acord amb ell perquè hagués sigut mala sort pels Aliats veure’s privats en la fase final de la guerra de la genialitat del caporal Schickelgruber que tant havia contribuït en la victòria aliada. Churchill, per desmitificar encara més a Hitler va anomenar-lo amb el cognom de Schickelgruber, que era l’antic cognom d’Alois Hitler i el cognom original de l’àvia de Hitler, Anna Maria. En parlar dels homes de la 1º Divisió Paracaigudista, la que s’havia tingut que retirar d’Arnhem, el primer ministre va dir no havia sigut envà aquella batalla.


Tot i que Churchill creia que l’Operació Market Garden havia tingut conseqüències positives, en resposta a una petició urgent de la reina Guillermina, el primer ministre Peter Gerrandy li va escriure a Churchill per parlar-li de les conseqüències nefastes per la població holandesa després de l’Operació Market Garden. El primer ministre holandès el va informar que molts ciutadans s’havien sumat a la vaga de ferrocarrils i molts membres del moviment de la resistència havien sigut executats i els seus familiars havien patit greus represàlies. A més, li va explicar que a les grans ciutats hi havia molts morts per inanició i que els alemanys destruïen a gran escala molls i instal·lacions portuàries, fàbriques, estacions elèctriques, ponts…

En els Estats Units:

El diari The Free Lance Star va sortir editat amb el titular: Es busca prevenir l’evasió de Hitler. En l’article es destacava la clara advertència del secretari d’Estat Cordell Hull a les nacions neutrals afirmant que aquestes perdrien l’amistat nord-americana si donaven refugi a Hitler o a altres líders de l’Eix després de la guerra. Les advertències nord-americanes anaven dirigides sobretot a Suècia, Turquia i Espanya.

27 de setembre de 1944

En el Reich:

Després de patir els últims dies forts dolors estomacals, a l’Adolf Hitler se li va quedar un pell de color groc i estava bastant malalt. La icterícia, acompanyada d’una febre alta i els recaragolaments aguts, li varen impedir aixecar-se del llit durant els següents dies.

En el front oriental:

Els tres exèrcits del front de Leningrad i els tres del front del Bàltic varen acorralar al Grup d’Exèrcits Nord, que estava sota el comandament d’en Ferdinand Schörner, en el perímetre defensiu de Riga. Tot i estar atrapats, les tropes alemanyes encara van poder mantenir contacte amb Prússia Oriental per un petit passadís.

En el front occidental:

En l’Operació Market Garden, després de que en Bernard Law Montgomery observés el desastre d’Arnhem, va enviar noves instruccions al 1º Exèrcit canadenc perquè comencés a netejar l’Escaut i ajudés al 2º Exèrcit britànic.

26 de setembre de 1944

Dimarts:

En el Reich:

Adolf Hitler va firmar el decret per la constitució de la Volkssturm, tot i que el document estava datat del dia anterior. L’escrit d’aprovació d’aquesta milícia deia que l’objectiu final de l’aliança enemiga era l’eliminació de l’home alemany.

En l’Operació Market Garden: 

A Arnhem, a la matinada els anglosaxons varen acabar de retirar els últims homes de la 101º Aerotransportada sota l’Operació Berlín. Els paracaigudistes polonesos no tenien transport i es varen tenir que dirigir a Nimega a peu.

Però no tots varen poder escapar. 6.450 soldats britànics varen capitular, a més de 300 ferits que no varen poder escapar, i 1.200 homes varen morir. A Oosterbeek, les autoritats alemanyes varen ordenar a la població que es posés en marxa d’immediat. Les SS varen alinear a la carretera als 150 presoners alemanys que havien alliberat de les pistes de tennis del Hartenstein, per si reconeixien als civils que havien col·laborat amb els britànics. A mig matí, els alemanys varen trobar a 300 britànica a Oostereek i a la tarda 300 més. Els alemanys es varen endur a tots els presoners capaços de caminar cap a Arnhem.


En arribar al lloc de comandament del comandant Bittrich aquell matí, Walter Model no sabia res del que havia passat la nit anterior, però quan li  va preguntar a en Bittrich aquest tampoc sabia res. En aquells moments un soldat els va comunicar que els britànics havien deixat de lluitar i Bittrich va enviar un missatge que deia que la ribera nord del Nederrijn a l’oest d’Arnhem estava lliure de britànics. Bittrich també va demanar permís a en Model per condecorar als comandants Knaust i Harzer amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro i va fer un recompte de les baixes: 3.300, d’elles 1.100 morts. Les baixes britàniques, calculava, pujaven a 1.500 morts i 6.248 presoners, inclosos 1.700 ferits. Tot i l’eufòria entre els seus homes, es va desplegar a la 363º Divisió Volksgrenadier a la ribera nord del Nederrijn mentre organitzaven noves unitats per fer front a nous desembarcament aeris. A més, Model va ordenar que la 9º Divisió Panzer de les SS i la 116º Panzer es preparessin pel combat.

A la Gran Bretanya:

A Londres, al matí, Winston Churchill i el seu grup varen tornar a la capital britànica després de ser presents a la Conferència de Quebec. El primer ministre va tornar amb la moral més alta de que quan va marxar. A la tarda va respondre unes quantres preguntes a la Cambra dels Comuns.

25 de setembre de 1944

Dilluns:

En el Reich:

Després de passar una nit horrible amb forts dolors estomacals, el matí l’Adolf Hitler no es va poder ni aixecar del llit i semblava apàtic. A la nit, tot i continuar tancat a la seva habitació pels seus dolors mentre renegava de la situació militar, va redactar un decret per la creació del Volkssturm, una milícia d’homes de 16 a 60 anys que serien cridats a lluitar obligatòriament, i va justificar aquella decisió explicant que els seus enemics del judaisme internacional volien aniquilar al poble alemany i que, per tant, tenia que cridar en el combat a tots els homes alemanys útils per utilitzar una arma per reforçar la WehrmachtHeinrich Himmler va ser l’encarregat d’assumir el comandament militar de la Volkssturm.


A Brandenburg, els nazis varen executar a en Josef Römer, conegut com a Beppo, per haver participat en una organització anomenada Beppo, en honor seu, que es dedicava a crear grups de combat dins de les empreses per sabotejar-les esperant fer-se amb el control de país després de la caiguda del Tercer Reich.

En l’Operació Market Garden:

L’Operació era un fracàs més que evident i aquell dia es va prendre una decisió important. Al matí, en el lloc de comandament del 30º Cos a Malden, el comandant Fredrick Browning i el comandant Harrocks varen acordar reduir les pèrdues i treure la 1º Divisió Aerotransportada d’Arnhem aquella mateixa nit en una operació amb el nom clau de Berlín. El comandant Urquhart, que va rebre a primera hora una carta del general Thomas amb els detalls de l’Operació, seria qui donaria l’ordre de retirada.

Els alemanys també volien anar per feina, ja que Walter Model havia assegurat al quarter general de Rastenburg que aquell mateix dia acabaria amb la bossa d’Oosterbeek. Els alemanys continuaven atacant amb tota l’artilleria a les forces anglosaxones i la Brigada Polonesa. A dos quarts d’onze els alemanys varen atacar al sud del Hartenstein des del voltants del Tafelberg. Al migdia el foc de l’artilleria alemanya continuava flagrant, però els polonesos varen intervenir ajudant les posicions britàniques. A primera hora de la tarda es va iniciar en el flanc oriental, al voltant de l’església d’Oosterbeek, l’atac alemany més important del dia per aïllar definitivament la 101º.

A dos quarts de sis de la tarda els oficials britànics varen rebre el pla d’evacuació i, per sort pels anglosaxons i els polonesos, es va posar a ploure. Poc després, des del poble d’Heteren, quatre quilòmetres a l’oest de Driel, unitats de la 43º Divisió varen disparar amb morters i metralladores a l’altra banda del riu per donar la impressió que es proposaven creuar-lo. A les nou de la nit, per cobrir la retirada d’Oosterbeek, les bateries del 30º Cos varen obrir foc sobre el llarg del perímetres. Els alemanys es varen creure que els britànics volien creuar el Rin per reforçar la 101º Aerotransportada i no el revés.

3.910 soldats dels 11.920 de la 1º Divisió Aerotransportada i de la Brigada Independent Polonesa varen aconseguir retirar-se cap al baix del riu Rin. L’artilleria del 30º Cos va disparar tota l’estona amb els seus canons Bofors per camuflar millor la fugida. D’aquesta manera, a les 21:20, va començar l’evacuació dels paracaigudistes supervivents. Els alemanys que estaven a la zona no varen dubtar en utilitzar les metralladores i els morters per atacar-los, però estaven situats en un terreny massa elevat per ser efectius. El coronel Henniker va ordenar el cessament de les operacions a tres quarts de sis de la matinada, tot i que el tinent Russell Kennedy, de la 23º Companyia de Campanya Canadenca, va seguir endavant fins al matí del dimarts 26. Tots els soldats que no varen escapar varen caure morts, ferits o capturats. Els alemanys, quan varen veure que la 101º se’ls havia escapat, varen obrir foc contra Driel.

Al mateix temps que els anglosaxons prenien la decisió de retirar-se,  alemanys es varen retirar d’Elden després de les nombroses baixes que havia patit el Kampfgruppe Knaust davant la 129º Brigada i el 4º/7º de Dragons de Guàrdia.

En el front occidental:

Una directriu procedent dels caps de l’Estat Major Conjunt donava prioritat per bombardejar als objectius del petroli alemany, seguit del sistema de transport alemany i les instal·lacions de producció de tancs. Però el Comandament de Bombardeig no va veure amb bons ulls la directriu, ja que els seus líders estaven decidits en destruir les ciutats alemanyes.

A la Gran Bretanya:

El govern holandès a l’exili tenien informes que els alemanys agafaven ostatges a dones i nens com a represàlia per les vagues de ferrocarrils i destruïen les vivendes dels vaguistes.

24 de setembre de 1944

Diumenge:

En el Reich:

El ministre de l’Interior Heinrich Himmler va portar uns informes secrets, descoberts el 22 de setembre de 1944, a l’Adolf Hitler. Segons aquells documents un grup de figures importants del Tercer Reich com l’almirall Wilhelm Canaris i el general Ludwig Beck havien conspirat contra la vida d’en Hitler entre el 1938 i el 1939, i es demostrava que havien tingut la intenció d’efectuar un cop d’Estat. A més, en els informes també hi havia proves de que el 1940 havien filtrat informació de les operacions militars alemanyes en els Aliats. Aquelles informacions varen deteriorar encara més l’estat de salut d’en Hitler i, a partir de llavors, es va queixar amb més freqüència en el doctor Theodor Morell de forts dolors estomacals, i va patir molèsties coronàries, recargolaments i dolors de gola. Durant uns dies Hitler va haver de reposar al llit i no es va posar a treballar fins a principis d’octubre. Des del matí Hitler ja no va voler sortir de la seva habitació. Els seus ajudants estaven desesperats, ja que el dictador no volia rebre a ningú i ni tant sols li interessava la situació militar en el front oriental. Per esbrinar què li passava, se li va practicar una electrocardiograma que va indicar que patia una arteriosclerosis progressiva, tot i que no hi havia perill de que patís una angina de pit.


La premsa nord-americana va publicar els detalls del Pla Morgenthau aprovat pel primer ministre Winston Churchill i el president Franklin Delano Roosevelt el 15 de setembre de 1944 a Quebec, que preveia el desmembrament d’Alemanya i el desmantellament de la seva indústria. Com a resposta al pla nord-americà, el ministre Joseph Goebbels va escriure en el Das Reich que els bolxevics volien aniquilar el Reich d’una forma i els anglosaxons d’una altra, però el que era important, segons el ministre, era que els dos perseguien el mateix objectiu, eliminar de trenta a quaranta milions d’alemanys.

En l’Operació Market Garden: 

A Arnhem:

La 1º Divisió Aerotransportada i els polonesos que havien creuat el baix Rin estaven atrapats i no podien continuar la lluita. Dels 10.000 soldats llançats a Arnhem només en varen escapar 2.163. Els alemanys varen iniciar l’evacuació forçosa de la ciutat i dels voltants com a represàlia pel suport dels neerlandesos als Aliats. De pas, els alemanys varen espoliar les cases.

Però durant aquell dia hi va haver un alto el foc acordat de quatre hores. Un cop acabat, el comandant Bittrich va informar al quarter general del Grup d’Exèrcits B. Walter Model es va posar fet una fera en saber d’aquell acord, però per no fer enfadar a l’Adolf Hitler no el va informar d’aquella treva. Davant la insistència del comandant Gerd von Rundstedt d’acabar amb els anglosaxons, Model es va limitar a contestar-li que l’eliminació del perímetre d’Oosterbeek es produiria l’endemà


El comandant Horrocks va presidir una reunió amb altres comandants per definir l’estratègia a seguir. Va declarar que l’Alt Comandament no havia renunciat a l’objectiu: consolidar un cap de pont en el nord del Rin, i va assegurar que aquella mateix ni creuarien el riu dos cops. A continuació va agafar la paraula el general Thomas, que va dir que el 4º Batalló del Regiment Dorsetshire, que constituïa l’avantguarda de la 43º Divisió, i el 1º Batalló de la Brigada Polonesa creuarien el riu a l’altura del transbordador de Heveadorp. El comandant polonès Stanislaw Sosabowksi no va estar d’acord amb el pla i creia que era millor creuar el Nederrijn més a l’oest i amb tota la 43º Divisió per envoltar després a les forces alemanyes que envoltaven a la 1º Aerotransportada. Però el general Thomas no li va fer ni cas, es va posar dret i va anunciar que a les 10 de la nit es duria a terme el pla. En aquells moments, la 129º Brigada de la 43º Divisió del general Thomas continuava atacant al Kampfgruppe Knaust als voltants d’Elst. 

A la nit, el 4º Regiment de Dorsetshire i els polonesos es varen disposar a creuar el Rin, però les racions promeses no arribaven i encara no sabien res de les llanxes. Sense els equips esperats es varen posar a l’aigua. Anaven tan curts de tot que fins i tot els polonesos varen tenir que remar amb les mans. Però, una hora després de començar la travessia, els alemanys els varen disparar amb les seves metralladores i els varen llançar granades, posant fi a la incursió amb un balanç de 300 dels 400 homes del Regiment morts o capturats. A un quart de tres, el comandant Walton va interrompre l’operació davant la intensitat del foc alemany. 

En el front oriental:

L‘exèrcit soviètic ja havia ocupat gran part d’Hongria, la totalitat de Romania i Bulgària, i es va donar per acabades les operacions en els Balcans.

23 de setembre de 1944

Dissabte:

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va aprovar una petició del ministre d’Armament Albert Speer que consistia en subordinar els directors de les fàbriques alemanyes al Ministeri d’Armament. Després, en una conferència, Hermann Göering, contra els desitjos de l’Adolf Galland, va donar suport a la producció en massa d’un nou i inferior reactor, el caça Volksjäger, que s’esperava que pogués ser pilotat per centenars d’estudiants entrenats en planadors. A la nit, Hitler va tornar a patir dolors estomacals aguts.


A Alemanya, la RAF va atacar en un atac nocturn el canal de Dortmund, a Ems, la via fluvial interior que unia el Ruhr amb altres centres industrials. Varen intervenir un total de 141 avions, obrint un forat en el canal i, com a conseqüència, una secció es va quedar sense aigua. La RAF va perdre 14 bombarders.

En el front oriental:

En el sud d’Estònia, el Tercer Front Bàltic, dirigit per l’Ivan Maslennikov, va arribar al Golf de Riga, i la Wehrmacht va abandonar la capital, alliberada el dia anterior pels soviètics, i la resta del país deixant una petita guarnició que va resistir a l’illa de Saare fins al 24 de novembre de 1944.

En l’Operació Market Garden: 

A Arnhem:

Els alemanys varen atacar amb molta violència i varen obligar a les forces aerotransportades aliades a retirar-se el 28 de setembre de 1944. El 30º Cos britànic va deixar de progressar per Holanda després de que l’artilleria alemanya bombardegés els seus combois de subministraments i els alemanys varen contraatacar en el nord d’Eindhoven. A més a més, els polonesos, que havien intentat travessar el riu Nederrijn, no varen aconseguir escapar dels alemanys que pressionaven amb molta força. Bernard Law Montgomery va escriure en el diari que ara fins i tot ell dubtava de que la 1º Aerotransportada pogués aguantar i preveia tenir que donar l’ordre de retirada. Hitler, pensant tot el contrari que Monty, estava colèric perquè la 1º Aerotransportada no era derrotada i el quarter general del Cos d’Exèrcit B va ordenar a les 13:05 l’enviament de 15 Tigers més al 2º Cos Panzer de les SS.


El comandant Harzer es va dirigir per carta a l’Arthur Seyss-Inquart per dir-li que havia ordenat l’evacuació de la ciutat en tres dies per motius militars. L’evacuació va aquell mateix dia pel centre de la ciutat. Si algú desobeïa es jugava ser executat. A les cinc de la tarda els alemanys havien enganxat cartell que deien que a les vuit tot el centre tenia que quedar buit.

Després de que a primera hora caigués un aiguat, els alemanys atacaven a la Carretera de l’Infern per evitar que les tropes del comandant Horrocks pogués traslladar més tropes en reforç de les divisions que es trobaven al nord de Nimega. Els alemanys també varen atacar el poble de Veghel. El coronel Johnson, que va perdre part d’una orella, va demanar ajudar al 44º Reial Regiment de Tancs i al cap de poc va rebre nou tancs. Però poc després de que arribessin el Jagdpanther els va destruir. Cap a la una del migdia i veient que les baixes eren molt elevades, el tinent coronel Von der Heydte va decidir interrompre l’ofensiva. A l’est del poble, el Kampfgruppe Walther i la 107º Brigada varen ser atacats pels aparells de la 2º Força Aèria Tàctica britànica i de les tropes de la 32º Brigada de la Guàrdia, que Horrocks havia enviat des de Nimega, on més de 16.000 persones s’havien quedat sense llar. A les 20:50, Hans Krebs va cursar una ordre des del sud de Krefeld on ordenava a la 107º Brigada que tornés a atacar direcció nord-oest. Kurt Student li va respondre que la 107º havia patit moltes baixes i que els comandants havien caigut. A més, el Kampfgruppe Walther i els restes de la brigada panzer s’estaven retirant perquè el 8º Cos britànic avançava cap a Helmond amenaçant la rereguarda.

Els anglosaxons varen tornar a enviar aquell dia els C-47 Dakota que remolcaven els planadors Waco a la zona de llançament de l’altra banda del canal Mosa-Waal amb el 325º Regiment d’Infanteria en Planadors i el 80º Batalló d’Artilleria Antiaèria Aerotransportada de la 82º. James Gavin va enviar a la Infanteria en Planadors, amb el suport dels Sherman dels Sherwood Rangers de la Cavalleria Voluntària, un dels regiments blindats britànics més eficaços en la batalla, a ampliar el cap de pont de Mook. A l’est de Nimega, el 2º Batalló del 504º Regiment d’Infanteria Paracaigudista va aconseguir que l’ala nord del 2º Cos Fallschirmjäger del general Meindl tingués que endarrerir la seva posició a Erlekom. En el Betuwe, la 129º Brigada va obligar a retrocedir a les tropes del comandant Bittrich des de Ressen fins a Elst. Al llarg del dia i aprofitant la intensa pluja, el gruix de la 130º Brigada britànica va avançar fins a Driel per Valburg. Al mateix temps, la 214º Brigada va atacar Elst juntament amb el 7º de Infanteria Lleugera, la Somerste, el 1º Batalló de Regiment Worcester i un esquadró del 4º/7º de Dragons de Guàrdia.


En el perímetre d’Oosterbeek, després de la forta pluja els alemanys varen bombardejar les defenses anglosaxones. Un destacament de les SS va reunir als ferits britànics capaços de caminar per portar-los a Arnhem. Però aquell dia 123 Stirling i C-47 Dakota varen dur subministraments a Oosterbeek. Sis no varen tornar i 63 varen patir danys de diferent consideració per culpa del foc antiaeri alemany.

En el front occidental:

A França:

La 3º Divisió canadenca va atacar Calais.

22 de setembre de 1944

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

El ministre d’Armament, Albert Speer, estava cansat de que no es destinés més diners a la producció d’armament i, en canvi, trobava insòlit que es destinessin molts diners a les construccions de búnquers o quarters generals. Speer es va queixar i va escriure una carta a l’assistent de l’Adolf Hitler per fer-li veure la situació amb què es trobaven. En la carta li va explicar que s’havien gastat 36.000.000 de Reichmarks en la construcció dels búnquers de Rastenburg (Polònia), 13.000.000 més en els de Pullach, a prop de Munic, que servien per la seguretat de Hitler quan estava a la ciutat, i s’havien gastat 150.000.000 R.M. per la instal·lació d’uns búnquers especials a prop de Bad Charlottenbrunn, a França. A més, es va queixar de que en el búnquer de Bad Charlottenbrunn s’havia consumit més formigó que tot el que s’havia consumit aquell any en construint refugis anti-aeris per la població civil.


A Zossen, un comissari de la Policia Criminal alemanya va trobar una caixa forta que guardava documentació secreta del Abwehr. Els papers de la caixa varen ser enviats a Berlín, on un altre comissari de la Gestapo els va estudiar i en va redactar un informe de 170 pàgines sota el títol Expedient trobat a Zossen. Segons sembla, en els documents hi havia els preparatius d’un Cop d’Estat contra Hitler del 1938, una carta que implicava el general Franz Halder en la conspiració contra Hitler, extractes del Diari de l’almirall Wilhelm Canaris, i informes de reunions i negociacions a espatlles de Hitler.

En el front oriental:

A Estònia:

L‘exèrcit soviètic dirigit per en Leonid Govorov varen entrar a la ciutat de Reval (Tallin).

En el front occidental:

A França: 

A Boulogne-sur-Mer, l’exèrcit alemany compost per 10.000 homes, amb el tinent general Ferdinand Heim al capdavant, es varen rendir al 2º Cos canadenc.


En una important conferència celebrada pel comandant Dwight D. Eisenhower en el seu quarter general de Versalles, a l’hotel Trianon Palace, Bernard Law Montgomery va decidir no assistir la conferència per les seves males relacions amb els comandants nord-americans i va enviar-hi en el seu lloc al cap del seu Estat Major, el general Francis de Guingand, que gaudia de més simpaties. Tothom creia que Monty no havia volgut anar a la reunió perquè es veia clarament que l’Operació Market Garden resultava ser un desastre. La conferència es va centrar en l’estratègia que s’havia de seguir sobre com assegurar el port d’Anvers. Eisenhower va acceptar que la campanya principal la dugués a terme el 21º Grup d’Exèrcits del mariscal Montgomery, i que consistís en una maniobra d’encerclament del Ruhr des del nord. Al mateix temps volia que el 12º Grup d’Exèrcits de l’Omar Bradley creués el Rin per la regió de Colònia i Bonn, per rodejar el Ruhr des del sud.

En l’Operació Garden Market: 

Els alemanys varen continuar pressionant les forces nord-americanes i britàniques que volien avançar. El 12º Cos britànic no havia pogut arribar a Best i el 13º Cos estava aturat al sud-est d’Eindhoven. Els paracaigudistes nord-americans de la 101º Aerotransportada i els regiments blindats britànics que defensaven la Carretera de l’Infern varen batejar aquell dia com Divendres Negre pels atacs alemanys que rebrien. 

A dos quarts de deu, Walter Model va ordenar que l’atac d’aquell dia tenia que tallar la ruta d’avanç anglosaxó i va sol·licitar l’enviament immediat de la 245º i de la 712º divisions d’infanteria per reforçar el seu flanc esquerre. Des de l’oest avançaven tres batallons del Kampfgruppe Hubert per ocupar el pont del canal a l’oest de Veghel per destruir-lo. Des del nord de Helmond, la 107º Brigada Panzer s’aproximava a la zona per tallar la Carretera de l’Infern entre Veghel i Uden, tot i que varen permetre que el 8º Cos britànic, a la dreta del 30º Cos, establís un cap de pont sense patir baixes. Model també va reorganitzar aquell dia l’estructura de comandament dels Països Baixos: el 15º Exèrcit s’ocuparia del Mar del Nord fins Rhenen i el 1º Exèrcit Fallschirm del comandant Kurt Student, de la resta del front fins Roermond.

En aquells moments la població de Veghel va començar a patir per la seva seguretat i molts veïns varen buscar refugi a l’hospital. Els tancs britànics que donaven suport al batalló del comandant Kinnard a Schijndel varen tenir que tornar ràpidament a Veghel, on el general de brigada Anthony McAuliffe va agafar el comandament de totes les forces aliades. El 3º Batalló del tinent coronel Julian Ewell es va veure obligat a tornar en aquest cas a Eerde per donar suport els tancs. 

A dos quarts d’onze va començar l’atac alemany a Veghel, però els anglosaxons es varen defensar bé i a mitja tarda els alemanys encara no havien aconseguit destruir el pont. A dos quarts de cinc de la tarda, Kurt Student va informar al quarter general del mariscal Model de que la 59º Divisió havia arribat a tan sols un quilòmetre del seu objectiu. El Kampfgruppe Huber va aconseguir destruir el pont del canal Zuid-Williemsvaart, però va quedar pràcticament destruït. Quan els alemanys es varen retirar del poble, el general Maxwell Taylor va sol·licitar la intervenció de la 2º Força Aèria Tàctica.  


La 82º Aerotransportada feia front aquell dia als atacs del 2º Cos Fallschirmjäger del comandant Meindl.


A Nimega les coses tampoc semblaven anar gaire millor pels alemanys. El Obergruppenführer Bittrich va trucar al general Hans Krebs per informar-lo de que, davant la creixent pressió dels anglosaxons sobre les vies ferroviàries Nimega-Arnhem, s’havia vist obligat a enviar les seves últimes reserves al sud d’Elst. Krebs també va rebre pressions aquell dia del mariscal Gerd von Rundstedt, que exigia saber quan destruirien el pont de Nimega. Krebs li va prometre que ho intentarien aquella nit. A tres quarts de set de la tarda, després de les ofensives alemanyes, el Generalleutnant Heinz-Hellmuth von Wülisch, cap de l’Estat Major de la Wehrmacht en els Països Baixos, va trucar al quarter general del mariscal Model per parlar amb el general Krebs de les possibles represàlies. Krebs li va suggerir un aplaçament de 24 hores per la destrucció de les estacions elèctriques i demés mesures perquè causarien molts inconvenients a la població civil. Von Wülisch li va deixar clar que com a contra-mesura de la vaga dels treballadors del ferrocarril, tenia la intenció d’interrompre l’arribada d’aliments a Àmsterdam i La Haya per forçar que tornessin a anar els ferrocarrils. 


A Oosterbeek, el general Urquhart va ordenar-li en el tinent coronel Charles Mackenzie que creués el Nederrijn per dirigir-se a Nimega per parlar amb els comandants Friedrick Browning i Horrocks per parlar de la gravetat de la situació. Els alemanys varen atacar durant aquell matí el perímetre de la ciutat. Quan es varen reunir, Horrocks li va enviar un missatge al general Urquhart on li deia que faria tot el possible per ajudar-los.  

A la nit, els polonesos del comandant Stanislaw Sosabowski varen avançar cap a Oosterbeek després de creuar el Nederrijn. Primer varen anar per error a les línies alemanyes i, després, varen anar a parar a les línies britàniques, on també per error, aquestes els varen disparar pensant que eren alemanys. 

A Itàlia:

Els Aliats varen afusellar a Forte Bravetta a Pietro Caruso, cap de la policia italiana, després d’haver sigut jutjat i condemnat a mort per crims de guerra i alta traïció. 

21 de setembre de 1944

Dijous:

En el Reich:

El ministre d’Armament Albert Speer va anar al quarter general de l’Adolf Hitler de Rastenburg per entregar-li una carta crítica que havia escrit el dia anterior. Quan li va entregar aquesta cara, el líder alemanya la va llegir sol, en silenci, cansat de traïdors i de picabaralles dins del seu govern i també de les crítiques de Speer. Al cap d’una estona, en Hitler va entregar-li la carta en el seu secretari Martin Bormann perquè la llegís juntament amb el ministre de Propaganda Joseph Goebbels per treure’n les conclusions corresponents. Hores després, en Bormann va fer cridar a Speer en el seu despatx per explicar-li les conclusions que havien arribat. En Goebbels li va explicar que a partir d’ara pensava fer ús il·limitat del seu poder per posar el seu Ministeri sota les seves ordres. A partir de llavors Speer es va tenir que sotmetre a en Goebbels i se li va prohibir influir a en Hitler.


A l’oest d’Alemanya, bombarders B-17 anomenats Lady be Good de l’esquadró de bombarders 728º varen intentar destruir la refineria d’olis de Ludwigshafen. L’artilleria antiaèria va intentar respondre l’atac nord-americà.

En l‘Operació Market Garden: 

A Arnhem i Oosterbeek:

Els alemanys varen destrossar als britànics a l’extrem nord del pont d’Arnhem, i les restes de la 1º Divisió Aerotransportada va ser rebutjada cap al reducte defensiu, a l’oest d’Oosterbeek. Dels 600 assaltants inicials només en quedaven 80, que no es varen escapar de ser atrapats pels alemanys. Els granaders panzer es varen dedicar a netejar el camp de batalla i es varen trobar amb trinxeres plenes de cadàvers, tot i que alguns es feien els morts.

Amb el pont d’Arnhem sense britànics, el Kampfgruppe Knaust i els granaders de la divisió Frundbsberg va rebre ordres de dirigir-se al sud per reforçar les línies al voltant d’Elst. Bittrich va col·locar el Batalló Nederland de les SS, que acabava d’arribar, entre el pont i l’estació d’Arnhem, darrere del Kampfgruppe Knaust, per si els necessitaven. Bittrich rebia ordres del OKW en què li demanaven que eliminés el que quedava de la 1º Aerotransportada a Oosterbeek, ja que creien que els britànics estaven esgotats i sense munició.


Una hora abans de que sortís el Sol, els oficials britànics del perímetre d’Oosterbeek varen despertar als seus homes a toc de xiulet per començar un combat a les vuit del matí, després de mitja hora d’intens bombardeig amb canons i morters. La infanteria va començar l’assalt amb el suport dels canons antiaeris de 20 mil·límetres. Cap al migdia varen arribar a Arnem el 503º Batalló de Carros Pesats, amb 45 Königstiger juntament amb el 171º Regiment d’Artilleria de Zutphen i el SS-Landsturm Nederland per començar un dur combat amb el Regiment Fronterer, que defensava la part sud-oest del perímetre de la ciutat. Les SS del Kampfgruppe Eberwein varen aconseguir infiltrar-se dins les línies britàniques.

A l’extrem nord del perímetre, els alemanys varen atacar amb els Nebelwerfer i des d’altaveus col·locats a les furgonetes enviaven missatges dirigits als paracaigudistes perquè es rendissin. El Kampfgruppe Krafft va avançar després d’un intens atac de morter, però quan varen assaltar les defenses britàniques aquestes varen respondre amb tot el que tenien. El 7º dels King’s Own Scottish Borderes va infligir moltes baixes dins les files alemanyes. A la nit, el general Urquhart va ordenar que el Borderers ocupessin unes vivendes situades a uns centenars de metres al nord d’Hartenstein.

Però els anglosaxons patien problemes de municions i de subministraments perquè els contenidors de subministraments queien a l’altra banda del perímetre per culpa de la intensa boira que hi havia. Sovint els alemanys rebien aquells subministraments. Però en aquell matí els anglosaxons varen poder contactar amb el 30º Cos britànic i varen demanar suport a les forces de Nimega. A més, quan es va aixecar la boira de la zona permetent desplegar la brigada polonesa. Els polonesos varen ser llançats a la riba sud del baix Rin, a l’altra banda d’on es trobava el cap de pont del comandant Urquhart, a prop de Driel. Tot i que per culpa novament del mal temps molts pilots varen donar la volta i els contingents que varen creuar el riu, uns 1.000 homes, varen ser incapaços de reunir-se amb els seus companys britànics.

El 30º Cos britànic, que havia aconseguit arribar a la riba sud del baix Rin després de que a dos quarts de dues del migdia poguessin avançar a través d’una carretera, no varen poder creuar el riu Rin i enllaçar-se amb els polonesos. D’aquesta manera no es varen trobar els dos cossos per lluitar contra els alemanys. La situació es va tornar de cop tan desesperada pels Aliats que el comandant Urquhart va fer una crida al comandant Frederick Browning a través de la ràdio en què li deia que les baixes eren nombrosos, que els recursos ja s’havien utilitzat i que els reforços de les següents 24 hores serien vitals.

A Nimega:

Durant tota la nit els alemanys continuaven confosos, ja que no sabien si quedaven tropes anglosaxones combatent al sud del pont del Waal. Bittrich va informar al quarter general del mariscal Walter Model per dir-li que no havien rebut durant les últimes dues hores notícies del cap de pont. Tothom, inclús Hitler, estaven enfadats amb Model perquè no havia fet destruir el pont de Nimega tal i com estava previst. A primera hora, el 2º Cos Panzer SS va informar de que havia establert una línia defensiva entre Oosterhout, Ressen i Bemmel, per bloquejar l’avanç britànic quatre quilòmetres al nord del pont de Nimega. Al mateix temps, caça-carros M-10 del 21º Regiment Antitanc varen creuar el pont darrere de la 1º Companyia del 3º Batalló de la Guàrdia Irlandesa. Els nord-americans varen trobar a un total de 80 morts alemanys en el pont i varen capturar tot tipus d’armament alemany.

Cap a les onze del matí, el quarter general del mariscal Model va tenir notícia de que fins el moment 45 tancs britànics havien creuat el pont direcció nord. Al nord de la ciutat estava totalment devastat pels incendis anteriors i els carrers estaven plens de cadàvers de soldats alemanys. Els civils ferits varen ser duts a l’hospital de St. Canisius. Els veïns del voltant de la ciutat varen ajudar als civils que fugien de Nimega. Els alemanys en veure els tancs varen començar a atacar. La línia defensiva alemanya del comandant Harmel es va veure reforçada amb una part del Kampfgruppe Brinkmann, el Batalló Knaust i una companyia de Mark V que acabava d’arribar a Elst.

Les bateries antiaèries britàniques varen rebutjar a la nit als bombarders alemanys que varen intentar destruir el pont del Waal, que el mariscal Model s’havia negat a destruir.


Aquell matí, a primera hora, el Regiment de Cavalleria de la Guàrdia va fer creuar el Waal a dues seccions de l’Esquadró D i els va enviar direcció oest. Però a mig camí varen patir un atac alemany i dos vehicles White varen ser tocats. Però gràcies a la boira es varen poder infiltrar a través de la línia defensiva del comandant Harmel.


A la nit, seguint l’estratègia ofensiva del tinent coronel Harry Kinnard per defensar Veghel, el 501º Regiment d’Infanteria Paracaigudista del coronel Johnson va atacar direcció a Schijndel, on hi havia Kurt Student, que tenia clar que s’haurien de retirar. Però els nord-americans es varen trobar amb una ofensiva de la 107º Brigada Panzer i un batalló de les SS al comandament del Oberst Walther. El 1º Batalló del tinent coronel Kinnard va ser atacat quan travessava per la carretera. Finalment, Kinnard va entrar al poble de Schijndel a primera hora del matí i els ciutadans es varen quedar a casa.


A St. Oedenrode també es varen produir combats des de primera hora del matí. Quan els homes del tinent coronel Cassidy registraven les cases de la localitat ja no quedava cap soldat alemany. Però, al voltant de les deu del matí, l’artilleria alemanya va bombardejar el lloc de comandament del 502º Regiment, que va tenir que ser substituït per un monestir proper.  La situació es va tornar complicada pels britànics fins que va arribar un tanc britànic, que va atacar a les posicions alemanyes. Cassidy va rebre ordres de retrocedir fins a St. Oedenrode i aquella nit els alemanys varen tornar a ocupar el monestir.


La 82º Aerotransportada estava sent atacada des de l’est, des del Reichswald i els combats tenien lloc en el llom que els paracaigudistes varen anomenar El turo del Diable. El Kampfgruppe Becker de la 3º Divisió Falschirmjäger va atacar sense descans, ja que des d’aquell matí estaven sent atacats i a la tarda es varen veure obligats a abandonar la localitat de Beek.

La quarta onada:

A la Gran Bretanya, a les tres de la matinada, el tinent coronel George Stevens va rebre un missatge del 1º Exèrcit Aerotransportat Aliat que confirmava la nova zona de llançament a prop de Driel. A les set del matí, els homes de la Brigada Polonesa varen arribar als tres aeròdrom assignats per enlairar-se tot i la densa boira que hi havia. Poc després de les dues de la tarda la boira es va aixecar i 72 avions es varen enlairar de Saltbyu i Cottesmore i 46 més a Spanhoe. Els 46 aparells que s’havien enlairat de Spanhoe varen ser obligats a fer mitja volta, tot i la indignació dels seus ocupants. A les 16:05, un soldat de transmissions alemany va transmetre des de la bossa de Dunkerque que havia vist un gran número d’avions Aliats. El Standartenführer Harzer va ordenar a la brigada antiaèria del Oberstleutnant Von Swoboda que es posessin en estat d’alerta en una nova posició, al sud-oest del pont d’Arnhem. En els aeròdroms propers, 60 caces varen rebre l’ordre d’enlairar-se i varen atacar als aparells Aliats al mateix temps que ho feia l’artilleria antiaèria. 5 C-47 varen ser destruïts i 16 més varen patir danys, però dels 957 homes del general Stanislaw Sosabowski només en varen morir 4 i només 25 varen ser ferits. Però els polonesos es varen trobar amb la desagradable sorpresa de no trobar-se el 1º i el 3º batallons tal i com esperaven. Aquests havien rebut ordres de donar mitja volta pensant que els seus companys polonesos havien sigut destruïts a l’aire.

Poc després d’aterrar, Sosabowski va rebre la benvinguda del resistent Cora Baltussen, que s’havia apropat a la zona en bicicleta. Cora el va informar de la desastrosa situació en què es trobaven i que el transbordador estava destruït. El general polonès va decidir llavors enviar una patrulla de reconeixement a la riba del Nederrijn per comprovar l’estat del transbordador. En tornar la patrulla el va informar que Cora havia dit la veritat.

En el front occidental:

Bernard Law Montgomery va enviar una carta al comandant suprem Dwight D. Eisenhower per criticar-li que cedís davant del general George Patton en continuar avançant pel seu propi compte cap a Berlín. Montgomery creia que havien de passar pel nord per continuar avançant cap a Alemanya. Eisenhower, que estava reunit precisament amb el general Patton, es va referir al mariscal britànic, literalment, com “un fill de puta molt llest”. A Patton li va encantar aquell comentari.

A Itàlia:

A l’Adriàtic, el 8º Exèrcit va ocupar Rímini després d’una setmanada de combats. Des de l’inici de l’ofensiva aliada sobre la Línia Gòtica, els Aliats havien perdut a 14.000 homes entre morts, ferits i desapareguts, a més de 200 tancs.

En el front oriental:

Josef Tito es va reunir amb en Iosif Stalin per arribar a un acord per l’entrada temporal de l’exèrcit soviètic a Iugoslàvia.


A Hongria, els hongaresos varen perdre la ciutat d’Arad i a Budapest es va estendre el pànic esperant l’arribada dels soldats soviètics.

En el bàndol Aliat:

Va començar la Conferència de Dumbarton Oaks.

css.php