Home // 1935 // setembre

26 de setembre de 1935

Joseph Goebbels, molt enfadat amb Alfred Rosenberg perquè li prenia competències dins del camp de la cultura, va discutir l’assumpte amb els secretaris generals de la Cambra de Cultura i el ministre alemany va definir a Rosenberg com un home deslleial.



17 de setembre de 1935

L’aviació alemanya va fer volar per primer cop al bombarder alemany Stuka o Junkers Ju 87 amb un motor Rolls-Royce.



16 de setembre de 1935

En el dia que finalitzava al VII Congrés del partit nazi a Nuremberg, el Parteitag, sota el lema Congrés de la llibertat, a partir de les nou del matí es varen fer exhibicions de la Wehrmacht en l’esplanada del Zeppelinfeld, situada a cinc quilòmetres al sud-est de la ciutat, que va acabar a la nit amb una gran desfilada. Adolf Hitler va dir en un discurs dirigit en el nou exèrcit on va dir que en temps de guerra ells eren la gran defensa de la nació i en temps de pau eren l’esplèndida escola del poble alemany. i que agafant el model de l’exèrcit alemany el Partit tenia que considerar com a missió específica la reunió i formació dels elements de la nació més capaços per exercir el lideratge polític. Llavors, va afirmar que l’exèrcit era qui els havia fet homes i que quan es mirava l’exèrcit la fè en el futur d’Alemanya es reforçava per sempre. Després, va explicar que el vell gloriós exèrcit no havia mort, sinó que estava dormint i que ara havia tornat a sortir de nou. Hitler també va dir que només els principis més durs i una ferma resolució podien unir la nació en un sol cos capaç de resistir i, per tant, capaç de dirigir amb èxit la vida política.



15 de setembre de 1935

En el 7ª Congrés del partit nacionalsocialista (NSDAP) a Nuremberg, Adolf Hitler va aprovar davant l’assemblea del Reichstag, reunit en sessió extraordinària, la Llei Civil del Reich o la Llei per la Protecció de la Sang i l’Honor Alemany, conegudes a la història com les Lleis de Nuremberg. Aquestes noves lleis i normes varen ser redactades pel ministre del Interior, Wilhelm Frick, i firmades per Rudolf Hess i definien les obligacions i les normes dels ciutadans segons la seva raça. La nova llei va definir que només es podia considerar ciutadà del Reich aquell que tingués sang alemanya o germànica, i aquest ciutadà havia de ser apte per servir fidelment al seu poble i el Reich. El ciutadà que no es considerava de raça alemanya, o sigui els jueus i els asocials, se’ls va excloure de la societat i se’ls va de tractar com a ciutadans inferiors. És va considerar que totes les famílies que tinguessin un sol membre de la família que fos jueu, tant podia ser un avi o una avia, se’ls havia de considerar com a jueus, i se’ls va prohibir una sèrie de drets; no es varen poder casar amb ciutadans alemanys, no varen podien tenir relacions sexuals amb els ciutadans alemanys i no podien portar la bandera del Reich. Aquesta llei a part de separar els jueus de la població alemanya, també va servir per demanar una sèrie d’obligacions i esforços als ciutadans alemanys; com ara el servei obligatori a la Wehrmacht, tal i com s’havia aprovat en la Llei Militar del 21 de maig de 1935.

A Nuremberg, durant el Congrés, Hitler va fer un discurs davant d’una enorme multitud on va parlar per primer cop de la qüestió jueva i va recomanar acatar les lleis que acabava d’aprovar el Congrés perquè aquestes lleis pagaven el deute de gratitud al moviment sota el símbol de l’esvàstica. Hitler va acusar els jueus del estranger d’haver provocat un boicot contra Alemanya i va afirmar que els jueus alemanys s’havien revoltat contra al govern, a més, va afirmar que s’havia vist impulsat a propiciar una relació tolerable amb el poble jueu.

Les lleis de Nuremberg varen ser difoses a la població pel diari antisemita Der Stürmer, on el seu editor, Julius Streicher,  va començar la persecució de la comunitat jueva.

Abans d’aprovar les Lleis de Nuremberg, el Reichstag va aprovar la Bandera Nacional que seria la bandera amb l’esvàstica del NSDAP, que va substituir la bandera de la República de Weimar.

14 de setembre de 1935

En el Congrés de Nuremberg:

Al matí, el doctor Bernhard Lösener, l’encarregat d’elaborar la legislació sobre la qüestió jueva en el Ministeri de l’Interior, i en Franz Albrecht Medicus varen arribar a Nuremberg tal i com els hi havien ordenat el dia anterior i els seus superiors del Ministeri de l’Interior, els secretaris d’Estat Hans Pfundtner i Wilhelm Stuckart, els hi varen comunicar que l’Adolf Hitler els havia donat instruccions el dia anterior perquè preparessin una llei que regulés el matrimoni entre aris i no aris. Els dos funcionaris tenien fins demà per redactar la legislació requerida. Ràpidament en Lösner se’n va anar a veure a en Wilhelm Frick, que estava allotjat en una mansió a l’altra banda de la ciutat i no tenia gaire interès en el tema. Llavors varen esbossar ràpidament les lleis racials de Nuremberg, la Llei de Sang i una Llei de Ciutadania del Reich, aprovades l’endemà en què s’excloïen els ciutadans jueus de la comunitat ètnica i els treia els seus drets i llibertats civils. Al voltant de mitjanit en Frick va tornar de visitar a l’Adolf Hitler amb l’ordre de preparar quatre esborranys de la Llei de la Sang i, a més, havia d’elaborar l’avantprojecte de la Llei de Ciutadania del Reich per completar el programa legislatiu. En mitja hora varen redactar les lleis i en Frick va tornar a reunir-se amb en Hitler per presentar-li les lleis. En Hitler va elegir la llei més suau. A dos quarts de tres de la matinada en Frick es va tornar a reunir amb els funcionaris sense saber quin dels quatre esborranys havia elegit en Hitler.

13 de setembre de 1935

En el Congrés de Nuremberg:

A l’esplanada del Zeppelinfeld, situada a cinc quilòmetres al sud-est de la ciutat, es va passar revista dels directors polítics. L’Adolf Hitler, l’Alfred Rosenberg, en Walter Darre, l’Adolf Wagner i en Joseph Goebbels varen pronunciar els seus respectius discursos. El ministre de Propaganda va pronunciar un discurs sota el títol Comunisme sense mascara, en què va atacar als jueus i els comunistes. Va començar anunciant una missió universal alemanya contra el bolxevisme, al qual va qualificar com el desafiament de la brutalitat internacional començat pels jueus contra la cultura en si. En Goebbels va parlar de l’assassinat individual, d’ostatges i de masses, dut a terme pels comunistes. Per demostrar que el bolxevisme estava lligat als jueus va llegir una llista de diverses fulles dels principals representants jueus del comunisme.

Mentrestant, després de l’anunci del dia anterior d’en Gerhard Wagner de promulgar la Llei per la Protecció de la Sang Alemanya, en Hitler va donar instruccions als secretaris d’Estat Hans Pfundner i Wilhelm Stuckart que preparessin una llei que regulés el problema entre aris i no aris. En seguit, els dos secretaris d’Estat varen convocar a Nuremberg el doctor Bernhard Lösener, que era l’encarregat d’elaborar la legislació sobre la qüestió jueva en el Ministeri de l’Interior, i en Franz Albrecht Medicus, per tal de que preparessin la regulació entre el matrimoni entre aris i jueus. Abans d’arribar a Nuremberg els dos experts no sabien que havien de redactar les Lleis de Nuremberg.

12 de setembre de 1935

En el congrés de Nuremberg:

Els nazis varen efectuar una espectacle de propaganda dirigit per l’Albert Speer a l’esplanada de Zeppelinfeld, situat a cinc quilòmetres al sud-est del centre de la ciutat, on a les deu del matí es va passar revista al Servei Laboral del Reich, i després es va fer una desfilada davant de l’Adolf Hitler. L’Eva Braun i la Marion Schönmann, a més de la seva família i d’alguns treballadors de l’estudi fotogràfic d’en Heinrich Hoffmann, varen ser presents a la tribuna d’honor després d’aconseguir entrades a través d’en Hoffmann. Per aquell temps l’Eva era desconeguda per casi bé tothom però aconseguir entrades del congrés era extraordinàriament popular i difícil d’aconseguir. Després, l’Eva i els amics i treballadors d’en Hoffmann varen anar a celebrar l’aniversari d’en Hoffmann.

Per altra banda, en Gerhard Wagner, el líder dels doctors del Reich, va anunciar, després d’haver parlat amb en Hitler, la intenció de promulgar una Llei per la Protecció de la Sang Alemanya que impediria una major bastardització del poble alemany. Anys més tard en Wagner va afirmar que no tenia ni dea de que es volien introduir les Lleis de Nuremberg.

11 de setembre de 1935

En el Reich:

L’Adolf Hitler va ordenar-li a l’Alfred Rosenberg la designació del senat de cultura del Reich amb l’objectiu de seleccionar i fomentar en el terreny de l’art i de la ciència totes aquelles forces creatives que treballaven per Alemanya a favor del nacionalsocialisme. Aquella decisió no li va agradar gens al ministre Joseph Goebbels, que en aquells moments rivalitzava amb en Rosenberg per les competències en la cultura.

Milers de joves es varen reunir per escoltar les paraules d’en Hitler en dirigir-se a la convenció del NSDAP a Nuremberg.

10 de setembre de 1935

En el Congrés de Nuremberg:

El partit nazi va començar el 7ª Congrés del Partit a Nuremberg enmig de desfilades militars, banderes al vent i parades amb torxes. Aquest congrés es coneixerà com el Congrés de la Llibertat. L’Adolf Hitler, que acabava d’arribar aquell dia a la ciutat bavaresa, va desfilar en un cotxe descapotable pels carrers de Nuremberg i va ser rebut per l’alcalde en el Saló de l’Ajuntament de Nuremberg. L’Eva Braun es va passejar per Nuremberg i pels actes nazis com a convidada i anava vestida amb un luxós abric de pell.

A la tarda, l’Ernst Hanfstaengl es va ocupar de rebre la premsa estrangera en el Gran Saló de la Casa d’Associació de Cultura de Nuremberg.

9 de setembre de 1935

En el Reich:

Abans d’anar a Nuremberg per se present en el Congrés de la Llibertat del Partit del Reich, l’Adolf Hitler es va reunir amb en Hjalmar Schacht per analitzar com podien aprovar mesures discriminatòries contra els jueus.

css.php