Adolf Hitler va assistir a maniobres militars a prop de la frontera txeca.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

Davant les queixes obreres que volien un augment de salaris ja que feien extenses jornades laborals, arribant inclús en algunes empreses a 14 hores al dia, Hermann Göering va permetre als fiduciaris de treball fixar màxims salarials en un esforç per mantenir les despeses sota control. Però el problema que tenien els empresaris, a més de les demandes laborals, era que per culpa de les esgotadores jornades laborals els treballadors eren cada cop menys productius.

Tweet

En els Estats Units:

De manera insòlita, el president Franklin Delano Roosevelt va manifestar la seva intenció de participar en les primàries del Partit Demòcrata per netejar la formació d’elements reaccionaris del sud.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

En el Carinhall, Hermann Göering es va tornar a reunir amb l’ambaixador britànic Neville Henderson. El ministre alemany estava obsessionat amb el problema de Txecoslovàquia i la necessitat d’arribar a un acord amb la Gran Bretanya. Els dos varen coincidir sobre el problema txec mentre recorrien els boscos de la zona en cotxe. Göering aquell dia va promulgar un decret sobre el Deure de Servir que permetia al president de l’Institut de Treball i Prestacions d’Atur del Reich assignar temporalment als treballadors a projectes concrets en que es necessitava mà d’obra.

En els Estats Units:

Després del combat boxa del 19 de juny de 1936, Max Schmeling es va tornar a enfrontar al boxejador afro-americà Joe Louis. Aquest cop Louis el va noquejar en el primer assalt i no es va deixar sorprendre com en l’últim combat. Com que la victòria d’en Louis ja es veia a venir, l’Adolf Hitler va ordenar tallar la retransmissió del combat que es donava per la ràdio.

Tweet

En la festa del solstici de Berlín a l’estadi olímpic, Joseph Goebbels va pronunciar un discurs antisemita, dient que trobava vergonyós que en els últims tres mesos haguessin immigrat a Berlín 3.000 jueus, i els va aconsellar de que abandonessin la capital alemanya. Goebbels va demanar al públic que protestés davant d’aquella actitud jueva a Berlín

Tweet

En el Reich:

Els nazis varen executar a diversos comunistes a la presó de Berlín-Plötzensee.

Tweet

Dimecres:

A Suïssa:

L’artista expressionista alemany Ernst Ludwig Kirchner, perseguit pel règim nazi, va destruir moltes de les seves obres que guardava en la seva casa rural de Suïssa, va sortir-ne després i llavors es va disparar un tret al cor.

Tweet

A Berlín, Adolf Hitler va posar la primera pedra de la Casa del Turisme Alemany. Es tractava de la primera i única edificació de la capital mundial Germània concebuda per Hitler i Albert Speer, que casi es va acabar de construir.

Per altra banda, el govern alemany va aprovar la tercera ordenança de la llei de ciutadania del Reich, que preveia la senyalització i la inscripció d’empreses industrials jueves per tal d’acabar en breu la influència jueva en l’economia.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler va discutir la campanya contra Txecoslovàquia amb destacats generals alemanys. Per altre part, Hitler va retractar-se formalment davant el generalat a favor del general Werner von Fritsch, que havia sigut acusat des del gener de 1938 d’homosexual i que s’havia vist obligat a dimitir per aquesta acusació. Tot i ser readmès a l’Exèrcit, no es va produir la rehabilitació completa.

A la matinada, davant la falta de mà d’obra pel Pla Quadriennal, la Policia Criminal, seguint les ordres d’en Reinhard Heydrich, va començar a detenir a vagabunds a les sales d’espera d’estacions de ferrocarrils, albergs de vagabunds, refugis i llocs semblants. Es varen detenir una gran quantitat de vagabunds, borratxos, aturats sense residència fixa i proxenetes. En moltes zones la Policia es va excedir en la seva quota de detencions, que Heydrich havia estipulat en 200 en cada districte. En lloc de detenir a 3.000 persones, les SS varen informar de que n’havien detingut 10.000. Per exemple, a Frankfurt es varen detenir a 400 persones i a Hamburg 700.

Tweet

Joseph Goebbels, que desitjava que la policia detingués al màxim de jueus, va instigar a 300 oficials de la policia dient-los que la llei no era una cortesia, sinó una trava. El ministre alemany va abandonar l’acte convençut de que la policia l’ajudaria en el seu pla de detenir els jueus.

Tweet