Home // 1944 // juny

30 de juny de 1944

Els alemanys varen formar la primera unitat d’operacions equipada amb caces a reacció Messerschmitt Me262. L’unitat va ser enviada més tard a França.

A la Gran Bretanya, una bomba V-1 va matar a 32 persones en un orfenat a un quilòmetre i mig de Chartwell. Fins aquella data, 2.000 V-1 varen ser llançades contra la Gran Bretanya, la majoria contra Londres. En resposta, els britànics varen incrementar el número de canons antiaeris, caces i globus de barrera.

Per altra banda, Winston Churchill, després de rebre el dia anterior un missatge de Franklin Delano Roosevelt on li demanava consultar amb Iosif Stalin qualsevol acció al sud de França, cosa que no li va fer gens de gràcia, va redactar un missatge, que no va ser enviat, pel president en què l’amenaçava amb dimitir si es realitzava l’operació Yunque.

A Birmània, va començar l’evacuació de la 111ª Brigada cap a la Índia.



29 de juny de 1944

En el Reich:

En el Berghof, a Obersalzberg, l’Adolf Hitler es va reunir amb l’Albert Speer i amb uns quants dirigents econòmics per demostrar que el govern, amb en Hitler al capdavant, continuaven amb energia i convençuts de la victòria. Quan va començar la reunió, en Hitler els va explicar que aquella guerra no era una guerra de soldats sinó que era una guerra de tècnics i els va prometre noves armes miraculoses. Estava convençut de que Alemanya havia entrat en el conflicte amb superioritat militar, però que els Aliats s’havien reforçat i que per això els havien vençut en algunes batalles. Seguidament, va posar l’exemple dels nord-americans, que creia que s’havien reforçat copiant el què havia fet Alemanya i contractant a la majoria de tècnics d’origen alemany. D’aquesta manera, en Hitler va justificar les derrotes que havien patit davant dels Estats Units. Per acabar, els va prometre que mai hi tornaria haver una capitulació per part d’Alemanya com la del novembre de 1918 mentre ell estigués al capdavant d’Alemanya, i els va amenaçar dient que si algú pensava en la rendició seria aniquilat. Els va dir que creia que Alemanya mai havia estat vençuda per enemics exteriors sinó que sempre havia estat vençuda pels propis alemanys que ara ja no existien, en referència a la comunitat jueva. Després de la reunió, en Hitler va acomiadar al mariscal de camp Gerd von Rundstedt com a comandant en cap de les forces de l’oest després de que en Wilhelm Keitel li preguntés que havien de fer, i aquest va respondre que fer la pau. En Von Rundstedt no va rebre la notificació del seu cessament aquell dia, sinó el 3 de juliol a través d’un manuscrit. En Hitler el va substituir per en Günther von Kluge el 3 de juliol de 1944 sota les ordres de no retirar-se. En Von Kluge va tenir sota el seu comandament tot l’Exèrcit que es trobava a la França ocupada i el va dirigir tal i com volia en Hitler, ja que creia fermament amb els ideals del dictador alemany, i estava convençut de que seria capaç de salvar Alemanya. Després, en Hitler es va reunir amb l’Erwin Rommel, que havia vingut amb en Von Rundstedt per entregar un informe molt realista del front occidental i va intentar per últim cop convèncer a en Hitler de la necessitat de trobar una solució política a la guerra. Però el líder alemany no li va permetre continuar parlant i el va convidar a a abandonar la sala. Aquella va ser la última vegada que es varen veure en persona.

Els nazis no acceptaven en aquells moments cap tipus de crítica cap a les normes i ordres d’en Hitler, i el deliri alemany va arribat a tal punt que a Berlín-Tegel varen executar al soldat Heinz Bello per haver fet comentaris despectius sobre l’exèrcit i el comandament alemany.

En el front occidental:

A França, la ciutat francesa de Cherbourg va ser alliberada pel 7º Cos nord-americà després de que els últims soldats alemanys capitulessin i haguessin pogut convèncer als oficials alemanys de que l’única sortida que tenien era la rendició. El cost pels nord-americans d’aquell port va ser de 22.000 baixes tot i que varen capturar a 39.000 alemanys.

En el front oriental:

Les tropes d’en Konstantin Rokossovski havien fet ja a 24.000 presoners alemanys. Per altra part, els soviètics varen ocupar la ciutat de Babruisk.

En el bàndol Aliat:

Les diferències entre els líders d’Estat Major britànic i nord-americà es varen amplià, i en Winston Churchill es va prendre malament la suggerència d’en Franklin Delano Roosevelt de consultar amb en Iosif Stalin una operació contra el sud de França per saber la seva opinió. El primer ministre va creure que el President volia que el dictador soviètic fes d’àrbitre en les diferències que els separaven, cosa que no li va fer gens de gràcia perquè odiava al dictador soviètic.



28 de juny de 1944

En el front oriental:

Per ordres de l’Adolf Hitler, en Walther Model va substituir al capità general Ernst Busch en el comandament del Grup d’Exèrcits del Centre després de l’ofensiva soviètica del 22 de juny de 1944. En Model al mateix temps comandava el Grup d’Exèrcits Ucraïna Nord. En Busch va reconèixer davant d’en Kurt Zeitzler que quedava poc dels exèrcits blindats 3º, 4º i 9º.

En el front occidental:

A París, la Resistència va executar a l’ex secretari d’Estat i d’informació del govern d’en Pierre Laval, en Philippe Henriot.



27 de juny de 1944

A França, després de durs combats, el VII Corps nord-americà, liderat pel general de divisió J. Lawton Collins, varen capturar Cherburg després de que el comandant alemany de la plaça capitulés. Abans de capitular els alemanys varen destruir totes les instal·lacions portuàries.

A Bielorússia, a l’oest de Vitebsk, cinc divisions alemanyes es varen rendir als soviètics després de ser envoltades.

26 de juny de 1944

A Obersalberg, en els Alps de BavieraAdolf Hitler va fer un discurs davant dels industrials que l’havien estat ajudant durant tot el temps que va estar en el poder. Estava esgotat, parlava amb dificultat, i els va dir que la seva intenció era no cometre els mateixos errors dels anys 1899, 1905 i 1912 esperant un miracle i esperar que al final no s’hauria de lluitar. Hitler volia argumentar que s’havia vist obligat a lluitar i que si no hagués entrat en guerra hauria sigut un error que no es podia permetre i de conseqüències encara més greus. Seguidament, els va explicar que encara que les coses anessin malament no es rendirien i va deixar clar que el seu càrrec era una responsabilitat molt gran on es tenia que tenir uns nervis d’acer i una increïble determinació per resistir uns temps en què es tenia que prendre decisions de vida o mort. Hitler es va auto-elogiar dient que un altra en el seu lloc no hagués pogut fer el que ell havia fet perquè no hagués tingut suficient nervis. Tot i que Hitler no era precisament un home creient, en el discurs els va explicar que tot i no ser un home religiós, en lo més profund d’ell ho era perquè creia amb les lleis que havia establert Déu de no rendir-se mai, i estava convençut que Déu no l’abandonaria i que al final tindria la seva benedicció com havia fet Déu amb els grans esperits de la Terra. Segurament Hitler creia que era un elegit de Déu per portar al seu poble a la victòria. De fet, en aquella època no estava tant nerviós, tot i que la guerra estava perduda, perquè segurament creia que al final passaria alguna cosa que canviaria el rumb de la guerra. Després del discurs, molt pocs industrials van aplaudir-lo perquè no estaven gens contents amb les seves decisions, sobretot no els agradava que al Partit controlés les seves indústries. Després de la cerimònia, Hitler es va assabentar que els seus enemics tenien un tanc superior als seus i va demanar en els industrials si tenien alguna informació d’aquest nou tanc. Quan aquests no van tenir cap tipus de resposta, Hitler es va començar a posar nerviós i tenia clar que havia de prendre decisions com a comandant en cap de la Wehrmacht, però no sabia quina mesura havia de prendre. No sabia si engrandir els canons dels seus tancs o allargar-los. Tot i no saber reaccionar, va demanar als industrials que reaccionessin ells ràpidament. En aquells moments tothom veia que Hitler cometia masses errors com a comandant de la Wehrmacht ja que no tenia les característiques suficients per posseir aquell càrrec tant important, i no va tenir ni idea de com s’havien de desenvolupar les noves armes.

A Brandenburg, els nazis varen executar, després d’un judici, al zoòleg alemany Walther Arndt per haver criticat al règim nazi i haver-se alegrat de l’ofensiva aliada.

A França, els alemanys varen perdre al port de Cherboug quan vint-i-cinc mil soldats alemanys es van rendir, però uns quants varen continuar lluitant fins el 29 de juny de 1944 amb el 7ª Cos nord-americà. Aquella victòria per part dels Aliats va ser molt important perquè solucionava els problemes d’aprovisionament que patien des del desembarcament de Normandia. Per altra banda, 72 avions fortalesa Aliats varen llançar amb paracaigudes 864 bidons metàl·lics amb subministrament militar a prop del poble de Domps perquè sigués utilitzat per grups resistents i la Resistència francesa. Mentrestant, els britànics varen llançar l’Operació Epsom, un atac a l’oest de Caen. Tropes i tancs de les divisions blindades 15ª, 43ª i 11ª varen realitzar un bon progrés, tot i que seran aturats més tard.

A Itàlia, el 6ª Cos nord-americà va conquerir la ciutat de Piombino.

Aquell dia, les organitzacions jueves nord-americanes van sol·licitar al Departament de Guerra dels Estats Units el bombardeig de la línia de ferrocarril Kosice-Preskov entre Hongria i Auschwitz.

A Birmània, després d’una dura batalla, la 77ª Brigada aliada es va apoderar de Mogaung.

25 de juny de 1944

En el Reich:

A França, tots els presoners del camp d’Aurigny varen ser traslladats al departament de Pas de Calais.

En el front oriental:

Les tropes soviètiques, que havien envoltat la ciutat de Vitebsk, Bielorússia, el dia anterior amb els soldats alemanys a dins, ara varen intentar alliberar la ciutat. Els soldats alemanys no podien resistir i varen demanar a l’Adolf Hitler poder-se retirar, però no va ser fins la nit que en Hitler va autoritzar la retirada parcial dels seus soldats. La decisió d’en Hitler va arribar un cop més massa tard. Tot i que varen intentar fugir abans de que els hi ordenés, varen acabar acorralats en un bosc al sud-oest de la ciutat i varen morir pel foc de l’artilleria soviètica.

A Finlàndia, les línies finlandeses varen ser perforades pels soviètics a l’istme de Carèlia.

Per altra banda, el tinent alemany Walter Oberloskamp, condecorat amb la Creu de Cavaller, va morir en combat.

 

En el Vaticà:

El Papa Pius XII va fer una crida al regent Miklos Horthy perquè no continués portant a més gent a l’extermini. Aquella va ser la primera crida del Papa en contra de l’Holocaust.

24 de juny de 1944

En el Reich:

El ministre d’Armament Albert Speer va demanar en el ministre de l’Interior Heinrich Himmler, que havia mostrat interès en el seu projecte d’atacar les centrals elèctriques de la Unió Soviètica, que es reunís amb el Doctor Carl per planificar un atac aeri amb l’objectiu de destruir les centrals elèctriques dels Urals i del Volga. Speer volia aconseguir a través d’en Himmler el màxim de voluntaris per fer un atac aeri sense retorn. El pla era fer servir l’avió com una bomba, com els kamikazes japonesos, i fer-lo estavellar en les centrals elèctriques. Però a diferència dels japonesos, Speer pensava que els pilots tenien que saltar de l’avió amb paracaigudes just abans d’estavellar-lo per intentar tornar a les línies alemanyes.

En el camp de concentració de Lublin Maïdanek, les SS varen decidir evacuar el camp i traslladar els presoners al camp d’Auschwitz. Només uns quants milers varen arribar a Auschwitz. Mentrestant, en aquest últim camp, a Birkenau, els presoners Edward Galinski i Mala Zimetbaum varen intentar escapar, però varen ser detinguts. El 15 de setembre de 1944 varen ser executats.

En el front oriental:

En l’Operació Bagration, l’exèrcit soviètic va envoltar la ciutat de Vitebsk i va tallar la carretera que anava de Minsk a Smolensk. Per altra banda, el 1º Front Bielorús va atacar al 9º Exèrcit i ràpidament va trencar el front en diversos punts. D’aquesta manera els soviètics varen començar l’ofensiva a Bielorússia.

En el front occidental:

Després de tres dies de combats, les tropes aliades varen entrar a la ciutat de Cherbourg, on va començar una dura lluita pel control de la ciutat francesa. Però no tot varen ser bones notícies pels Aliats aquell dia, a la platja de Sword, Normandia, el destructor HMS Swift es va partir en dos i es va enfonsar després de xocar contra una mina.

A Dinamarca, a Copenhaguen, 70 resistents varen destruir el port, la fàbrica d’armes danesa més important i varen provocar una vaga general en la ciutat que va motivar a una repressió brutal per part dels alemanys.

 

23 de juny de 1944

En el Reich.

L’Eduard Dietl va morir en un accident d’avió a Àustria quan es dirigia a Obersalzberg per entrevistar-se amb l’Adolf Hitler.

A Polònia, els nazis van tornar a obrir el camp d’extermini de Chelmo després de tancar-lo l’abril de 1943.

En el front oriental:

El coronel general Hans-Georg Reinhardt va demanar permís a l’Adolf Hitler per retirar les forces de la Wehrmacht de Vitebsk, a Bielorússia, després de l’atac de l’exèrcit soviètic del dia anterior.  Però el mariscal de camp Ernst Busch, que havia tornat a la zona després d’unes vacances, va ordenar resistir a Vitebsk. Els soviètics varen llançar la seva ofensiva a Bielorússia amb quatre fronts; el 1º bàltic, el 1º, 2º i 3º bielorussos, un total de 1.200.000 homes, atacant al 4 Exèrcit del Grup d’Exèrcits del Centre i es dirigien a les ciutats de Mogilev i Orsha. Els soviètics tenien una superioritat de quatre a un en tancs i avions. A la ciutat de Minsk, la pressió soviètica començava a resultar insuportable per les tropes alemanyes, que es defensaven com podien.

 

En el front occidental:

Els Aliats es trobaven just allà on l’Estat Major havia previst arribar el dia 11 de juny.

En el Pacífic:

El bombarder bimotor lleuger Douglass A-26 va entrar per primer cop en combat quan es va bombardejar les illes japoneses a prop de Manokwari.

22 de juny de 1944

L’Operació Bagration:

En el tercer aniversari de l’Operació Barbarroja, les tropes soviètiques, amb el 1º Front Bàltic, i 1º, 2º i 3º Front Bielorús, sota el comandament d’en Georgy Zhukov, varen començar una ofensiva en massa sobre Bielorússia, l’Operació Bagration, en un front de 560 quilòmetres contra el Grup d’Exèrcits Centre, comandat pel capità general Ernst Busch. En aquest atac, el més gran començat per la Unió Soviètica, i varen participar més de 2,3 milions de soldats soviètics amb el suport de 5.200 tancs, 5.300 avions i 400 canons situats a cada 1.600 metres al llarg d’un front que connectava Smolensk, Minsk i Varsòvia. Per la seva part, els alemanys només varen poder reunir 38 divisions amb 1,2 milions d’homes, 900 tancs i 1.350 avions que defensaven una secció que s’estenia al llarg d’uns 1.300 quilòmetres. L’objectiu de l’operació, a part de destruir per complet el Grup d’Exèrcits Centre, era obrir camí cap a Berlín. Els fronts russos 3º i 2º i el 1º bielorús varen destacar per la seva superioritat aèria.

De seguida que va començar l’ofensiva, les tropes d’en Konstantin Rokossovsky varen aconseguir agafar els alemanys per sorpresa quan els tancs i els canons del 1º Front Bielorús van aparèixer de cop en el nord de les maresmes del Pripeti i, amb poc temps, els soviètics varen causar moltes baixes a les tropes alemanyes, que ja en aquells moments no els era possible defensar-se ni a l’estació d’estiu i ara només cedien terreny. A més, els alemanys l’havien errat en les seves informacions perquè el cap dels serveis secrets militars del front oriental, en Reinhard Gehlen, li va dir a en Kurt Zeitzler que creien que l’atac es faria en la part meridional del front, i allí varen destinar-i totes les seves reserves i el gruix de les divisions Panzer. L‘Operació Bagration va causar 381.000 morts alemanys, 158.000 varen ser capturats i es va destruir el Grup d’Exèrcit Centre. En Iosif Stalin li va posar el nom de Bagration en memòria del mariscal georgià Piotr Bagration, que va participar en la campanya de 1812 contra en Napoleó. Curiosament, en Hitler va començar l‘Operació Barbarroja el 22 de juny en record a la campanya d’en Napoleó a Rússia.

En el Reich:

A la tarda, l’Adolf Hitler va fer un discurs davant dels seus oficials superiors a Platterhorf, a Obersalzberg, un hotel molt a prop de la seva casa del Berghof, també a Obersalzberg. En admetre que ja els era impossible tornar els Aliats a fora d’Europa, però els va explicar que tenia l’esperança de que guanyarien la guerra. Tot i que no va negar en cap moment de que estaven vivint una situació complicada, els va fer creure que no es rendirien i que guanyarien la guerra. La majoria del públic que el va escoltar es va creure les seves paraules i tots varen marxar convençuts de que amb en Hitler al capdavant podien guanyar.

En el front occidental:

França, tres divisions nord-americanes amb suport aeri es varen llançar a la conquesta de la ciutat de Cherburg.

Finlàndia:

A Helsinki va arribar-hi en Joachim von Ribbentrop amb la intenció de retenir els finlandesos al costat d’Alemanya. Després de l’atac soviètic a Finlàndia del 9 de juny de 1944, el govern alemany va començar a témer la possibilitat de que els finlandesos canviessin de bàndol, que de fet des d’aquell dia ja estava negociant la rendició amb la Unió Soviètica.

A l’Àsia:

A Birmània, la 2º Divisió britànica va començar a arribar a Imphal i va trencar les defenses japoneses, que varen continuar lluitant feroçment. Per altra banda, els Xindits de la 77º Brigada varen començar a atacar Mogaung, i les forces de la Commonwealth, que avançaven des del nord del país, es varen concentrar amb l’altre cos que contraatacava des del sud del país.

21 de juny de 1944

En el Reich:

Els bombardejos Aliats a la ciutat de Berlín varen convèncer a en Joseph Goebbels per demanar a l’Adolf Hitler de que declarés la Guerra Total. Després de dinar, els dos es varen asseure un davant de l’altre en la gran sala del Berghof, davant la gran finestra que mostrava els Alps, per parlar durant tres hores d’aquest deliberació. El ministre alemany li va presentar totes les objeccions contra un optimisme sense fonaments que professaven alguns, sobretot va criticar a en Hermann Göering dient que vivia en un món de fantasia, i va lamentar que no s’hagués posat en pràctica el concepte de la Guerra Total que ell defensava. Llavors, va atacar a la cúpula militar i va dir que es necessitava un Scharnorst i un Gneisenau (els herois de l’exèrcit prussià que havien creat l’Exèrcit que va rebutjar les tropes napoleòniques) i no un Wilhelm Keitel o un Friedrich Fromm. El ministre li va prometre que podria allistar a un milió de soldats a través d’una dràstica reorganització de la Wehrmacht i a través de mesures en l’àmbit civil. Després de que en Goebbels li expressés totes les seves idees, en Hitler li va llançar un dels seus habituals sermons dient-li que no estava d’acord amb les seves propostes ja que estava convençut de que la Gran Bretanya seria destruïda i que no caldria arribar acords amb la Unió Soviètica com l’hi demanava. Després de les tres hores de conversa, en Goebbels va tenir que admetre que havia fracassat en el seu plantejament.

En el front oriental:

A Finlàndia, els soviètics ja s’havien fet amb el control de Viipuri.

Per altra banda, un grup de bombarders de la Luftwaffe varen realitzar un atac diürn sobre la base de Poltava, a la Unió Soviètica. Durant l’atac varen ser destruïts 450.000 galons de combustible, 43 bombarders i 17 caces B-17 i Mustangs nord-americans estacionats a la base. Uns altres 19 bombarders varen rebre greus danys.

En el front occidental:

Soldats nord-americans de la 4º Divisió d’infanteria varen començar l’assalt a Cherbourg amb el suport d’un M4 Sherman del 740º Batalló de tancs.

css.php