Home // 1941 // Abril

30 d’abril de 1941

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler va determinar la data del començament de l’Operació Barba-roja pel 22 de juny de 1941. Al mateix temps es va determinar en l’Ordre organitzativa número 37 els camps de presoners soviètics, els Russenlager, que consistirien, principalment, en recintes rodejats de filferro espinós, torres de vigilància i allotjament pels guàrdies, sense hospitals i sense cantines.

A Grècia:

Aquell dia va concloure la campanya alemanya després d’ocupar tot el país i després de que les tropes britàniques haguessin sigut evacuades. El resultat de l’ocupació va ser l’arrest de 223.000 grecs i 21.900 britànics, i va suposar la mort de 2.559 alemanys, 5.820 varen quedar ferits i 3.169 varen ser declarats desapareguts.


A Creta, el general en cap del cos expedicionari neozelandès, Bernard C. Freyberg, va ser nombrat comandant de les tropes britàniques i de les milícies gregues de l’illa.

A Croàcia:

Aquell dia es varen instaurar lleis antisemites, una de les quals desposseïa de nacionalitat als jueus croates, i es va crear el camp de concentració de Danica per als jueus de Zagreb.

A Iraq:

Les tropes britàniques estaven desembarcant a Basora, i aquell dia varen arribar-hi dues brigades índies, la 21º i la 25º, juntament amb el seu cap, el general William Slim. D’immediat varen marxar en dues operacions separades denominades Regata i Regulta. La 21º Brigada s’havia de dirigir de Tigris en amunt, la 20º a Kut-el Amara. L’objectiu inicial del general Slim era reforçar les bases de la RAF a Shaibah i Habbaniya, a 88 quilòmetres de Bagdad. De seguida, 6.000 soldats iraquians, amb el suport de 30 peces d’artilleria, i incitats per l’ambaixador alemany, el doctor Grobba, varen ocupar posicions al sud d’Habbaniya, però el seu oficial al comandament va exigir la paralització de les activitats aèries per terra i aire. Els britànics es varen veure perjudicats no per la defensa iraquiana sinó pels col·laboracionistes francesos.

A la Gran Bretanya:

A la nit, els alemanys varen atacar Plymouth, fent augmentar a 6.065 la xifra de morts civils a l’abril com a conseqüència dels Blitz


El Departament de Falsificacions de l’Executiu d’Operacions Especials britànic va falsificar un passaport a nom d’Adolf Hitler. El passaport alemany, tal hi com deia la falsificació, s’havia expedit a Viena i contenia la fotografia del dictador i portava la seva firma. A més a més, el passaport hi figurava la lletra J amb la que se senyalaven als jueus i un visat del govern palestí que autoritzava a Hitler a residir en el futur Estat d’Israel en qualitat d’immigrant. En la casella destinada a la professió figurava la de pintor i la descripció física i incloïa el seu petit i característic bigoti, a més de senyalar que era d’estatura mitjana, que tenia els ulls marrons i el pèl negre.

A l’Atlàntic:

Els alemanys varen atacar el Nerissa, una embarcació de transport de tropes que es dirigia de Canadà a la Gran Bretanya. 73 soldats canadencs es varen ofegar. 

29 d’abril de 1941

Dimarts:

En el Reich:

A Berlín, Adolf Hitler va pronunciar un discurs davant de 9.000 cadets on va declarar que quan li preguntaven quant duraria la guerra ell responia fins on fes falta. El dictador va afegir que la paraula capitulació era una paraula que mai havia conegut.


Un representant diplomàtic alemany a Washington, Hans Thomsen, va telegrafiar per dir que una font digne de confiança l’hi havia revelat que els nord-americans havien desxifrat el mètode de comunicacions més secret dels japonesos.

A Líbia:

Al voltant de Tobruk, alemanys i italians varen llançar un poderós atac contra les defenses australianes. L’assalt es va produir enmig d’una tempesta de pols en que en prou feines es podien distingir entre ells. El combat va ser molt intens, però l’habilitat dels defensors va estar per sobre de l’escassetat de preparació de l’Afrikakorps, que cada cop li arribaven amb més dificultat els subministraments.

A Grècia:

43.000 soldats britànics varen acabar de ser evacuats del Peloponès.

A Iraq:

Les forces britàniques desembarcaven a Basora, i aquell dia varen arribar-hi totes les unitats de suport i auxiliars.

28 d’abril de 1941

Dilluns:

En el Reich:

‘Adolf Hitler va tornar a Berlín després d’haver ocupat Grècia i Iugoslàvia. Aquesta seria l’última vegada que el dictador tornaria a la capital de forma triomfal. Tot hi les noves conquestes, la població estava menys entusiasmada que en les conquestes d’Occident. Després d’instal·lar-se de nou, Eduard Wagner, el representant de l’Estat Major de l’Exèrcit, i Reinhard Heydrich, el cap de la Policia de Seguretat i del Servei de Seguretat, el SD, varen presentar-li un comunicat en què es preveia que davant de la invasió que es faria a la Unió Soviètica es crearien unitats especials de la Policia de Seguretat (SD) que estarien dirigides per les SS, els Einsatzsgruppen, que entrarien en acció a les zones on actuessin l’Exèrcit per dur a terme missions especials vinculades a la política de seguretat. Aquestes missions consistien en executar a tothom que es considerés enemic, tant podien ser militars com població civil, que de fet és la que va patir les conseqüències d’aquell acord. Quan l’Exèrcit conquerís una ciutat en el front oriental, les unitats especials es quedarien en aquella ciutat i cometrien tota classe de crims contra la població i tindrien la missió d’exterminar als jueus. En aquell acord es va precisar de forma exacte com havia de ser la cooperació entre la Wehrmacht i els òrgans de les SS per tal de que no es molestessin entre ells i quedés clar el rol de cadascú.

A continuació, Hitler es va reunir amb l’ambaixador espanyol a Alemanya, Eugenio Espinosa de leo Monteros, per explicar-li que creia possible que la Gran Bretanya intentés ocupar Espanya o el Marroc espanyol i que substituís el govern de Francisco Franco per un govern d’esquerres. Hitler li va tornar a insistir en que els espanyols havien de conquerir Gibraltar, però llavors l’ambaixador li va dir que no creia que els britànics volguessin fer cap d’aquestes accions que havia mencionat.

A Iugoslàvia:

Després d’haver patit unes quantes baixes per culpa de les emboscades, Maximilian von Weichs, el comandant del 2º Exèrcit, va dir que l’augment dels atacs per sorpresa dificultaven el compliment de les mesures de represàlia. Per Von Weichs s’havia de conservar la calma i la seguretat per reduir les formacions de bandes.

A Creta:

A l’illa va arribar-hi el general en cap del cos expedicionari neozelandès, Bernard Freyberg, que pensava que només hi estaria uns quants dies.

A Egipte: 

L’Afrikakorps va ocupar Salum.

A Iraq:

Els iraquians varen tancar la base aèria i els acantonaments britànics de Habbanija, deixant atrapats a 2.200 combatents i 9.000 civils.

27 d’abril de 1941

Diumenge:

A Grècia:

Les tropes alemanyes varen ocupar la capital grega, Atenes. La batalla va ser fàcil per la Wehrmacht, ja que l’exèrcit grec que havia capitulat el 24 d’abril de 1941 a Macedònia i a Epir, era molt dèbil i la Commonwelth britànica, que controlava i defensava el país, havia retirat els seus 50.000 soldats deixant el país indefens. Sense resistència, alguns soldats varen entrar a la capital grega amb motocicleta. Al principi, els ciutadans grecs tenien por del que podien arribar a fer els alemanys i molts varen decidir tancar-se a casa i no sortir-ne. Un cop controlada la ciutat, un grup de soldats alemanys es varen dirigir a l’Acròpoli i varen hissar la bandera amb l’esvàstica. Immediatament després d’ocupar la ciutat, els alemanys varen continuar el seu avanç, intentant envoltar les forces britàniques en el Peneloponès. 

En el moment de l’ocupació alemanya, a Grècia i vivien més de set milions de persones i el país estava en una desastrosa situació econòmica que arrossegaven des de feia anys. Després de l’ocupació, Alemanya va repartir el país en tres zones: la zona més gran la va controlar Itàlia, algunes comarques del nord la van controlar les tropes búlgares i els alemanys es varen quedar amb el control de les zones més petites però a la vegada més important, com la regió septentrional, al voltant de Salònica (on varen robar grans quantitats d’or als jueus), Àtica i Creta (conquerida a finals de maig de 1941). A la zona controlada pels alemanys era on hi residien la gran majoria dels jueus grecs, uns 55.000, mentre que la zona italiana hi residien 13.000 jueus. Pels alemanys Grècia era important estratègicament controlar-la perquè des d’aquella posició es podia atacar millor a la Royal Navy.

En el Reich:

El diari Nationalzeitung va sortir editat amb un article que deia que Rudolf Hess tenia un camp de treball tant ampli i múltiple que era impossible definir-lo amb poques paraules. El diari explicava que eren poques persones les que sabien les mesures que prenien el govern, sobretot en el terreny econòmic, militar i del Partit, i que Hess era una d’aquestes persones com a lloctinent de l’Adolf Hitler.

A Egipte:

Les forces de l’Erwin Rommel varen entrar el país i varen capturar As Sallum. 

A l’Atlàntic:

Els alemanys varen enfonsar més embarcacions mercantils britàniques i un creuer. 

26 d’abril de 1941

Dissabte:

En el Reich:

Adolf Hitler va marxar de Mönichkirchen per recórrer les regions recentment annexionades del nord de Iugoslàvia i la seva ciutat principal, Maribor, rebatejada amb el nom de Marburg. A la nit va tornar a la ciutat austríaca de Graz. Walther Hewel va escriure que Hitler estava molt feliç en aquell moment.  

A Grècia:

Per ocupar el Peloponès, a les cinc de la matinada, 270 Ju-52 i 80 planadors DFS 230 es varen enlairar des de Larissa amb 52 sapadors paracaigudistes dirigits pel leutnant Häffner i els batallons 1º i 2º. Vuit companyies en total, entre 2.000 i 5.000 homes, a les ordres respectivament del major Hans Kroth i el hauptmann Erich Pietzonka. La seva missió era establir un cap de pont que pogués rebutjar qualsevol contraatac britànic, mentre els sapadors retirarien les càrregues de demolició que haguessin instal·lat els britànics en el pont de l’istme.

Sobre les set del matí, els stukas varen bombardejar i metrallar repetidament la zona del canal per destruir els emplaçaments antiaeris de la 122º Bateria lleugera britànica. Quan ho varen aconseguir, varen donar llum verda als Ju-52, que varen aparèixer al voltant de dos quarts de vuit del matí. Volaven baix, en grups de tres, i varen llançar paracaigudistes multicolors amb contenidors d’armes i provisions. Simultàniament, varen aterrar al voltant del pont de l’istme els planadors que portaven els homes de Häfnner. Però quan tallaven els fusibles, les càrregues varen explotar enfonsant el pont. Mai s’ha aclarit per què varen explotar, tot i que es creu que va ser un error dels alemanys. Tot i això els alemanys es varen establir a la zona.


Davant de les costes gregues, 700 supervivents britànics d’una embarcació pel transport de tropes que havia sigut bombardejada pels bombarders en picat alemanys, varen ser atacats quan anaven a bord dels dos destructors que els havien rescatat. 650 d’ells varen morir. 

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va ordenar en el general Gregory Zhukov que organitzés cinc brigades mòbils d’artilleria anticarro i un cos aerotransportat abans de l’1 de juny. 

A la Gran Bretanya:

El Servei d’Informació britànica va saber de que els alemanys estaven preparant pel 17 de maig de 1941 una ofensiva sobre Creta desembarcant a l’illa amb paracaigudistes.

25 d’abril de 1941

Divendres:

La Directiva número 28:

Adolf Hitler va emetre la Directiu número 28 que consistia en la conquesta de Creta. El dictador va argumentar la invasió a l’illa de Creta perquè la volia utilitzar com a base operativa per la guerra aèria contra la Gran Bretanya en el Mediterrani oriental.

En el Reich:

A Àustria:

Adolf Hitler va rebre un informe que havien interceptat de Londres a l’agregat militar britànic a Moscou, que deia que s’havia presenciat moviments de trens militars a la línia ferroviària entre Lvóv i Kiev amb carros de combat, equips mecanitzats i tropes.

A Alemanya:

El coronel general Georg von Küchler, el comandant del 18º Exèrcit, els hi va dir en els seus comandants de divisió que Europa només podia aconseguir una pau durant un cert temps si Alemanya era responsable d’un territori que assegurés subministrament d’aliments al seu país.

A França:

Una embarcació mercantil armada britànica, el Fidelity, va desembarcar a la costa mediterrània francesa, a Étang de Canet, a un polonès, Czeslaw Bitner, i a un enginyer civil maltès, Edward Rizzo, Aromàtic de nom clau, que treballarien dins de la França ocupada per Alemanya. També varen desembarcar aquella nit un metge belga, Albert-Marie Guérisse, que, amb el nom i la graduació de capità de corbeta Patrick O’Leary, va posar en marxa una via d’escapament pels presoners de guerra Aliats que s’anomenaria la Línia de Pat.

A Grècia:

Les tropes del 12º Exèrcit del comandant Wilhelm List varen ocupar l’illa de Lemnos. Al mateix temps, tropes britàniques, australianes i neozelandeses que havien estat defensant les Termòpiles perquè l’evacuació fos possible, varen tenir que retrocedir fins als ports de Megara, a l’oest d’Atenes, i de Rafina i Porto Rafti, a l’est de la capital, on també varen embarcar.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va trucar al novel·lista rus d’origen jueu Ilya Ehrenburg per dir-li que la seva novel·la sobre la caiguda de París del juny de 1940, una caiguda que l’autor va presenciar en primera persona, ja es podia publicar. Stalin anteriorment l’havia censurat.

24 d’abril de 1941

Dijous:

En el Reich:

A Àustria:

Adolf Hitler va regalar al cap de la Marina, Erich Raeder, que feia 65 anys, 250.000 Reichsmarks lliures d’impostos.

A bord del seu tren Amerika, a Mönichkirchen, Hitler va rebre a l’almirall Miklos Horthy, que el va advertir que la invasió a la Gran Bretanya estava plena de perills i li va aconsellar que ataqués a la Unió Soviètica per les seves riqueses inesgotables.

A Polònia:

Aquell va ser el primer dia que la Luftwaffe es va desplaçar del Canal de la Mànega cap a Polònia per atacar a la Unió Soviètica. Aquells moviments els varen conèixer els britànics gràcies a haver desxifrat la clau Enigma de la Força Aèria alemanya.

A la Gran Bretanya:

Els caps del Estat Major britànic varen demanar començar els preparatius de lOperació Puma, que consistia en ocupar una de les Illes Canàries amb una unitat expedicionària composta per 24.000 soldats.

A Grècia:

Les tropes britàniques es començaven a retirar dins l’Operació Dimoni, que es va prolongar durant sis dies. En total varen ser evacuats 50.732 homes de vuit ports  petits. La majoria varen ser transportats a Creta. Per la seva part, els grecs, que ja havien s’havien rendit el dia anterior, varen capitular a Macedònia i a Epir. Però els alemanys continuaven el seu avanç i les tropes paracaigudistes varen ocupar les illes de Lemnos, Tasos i Samotracia, mentre que els búlgars, ansiosos per annexionar-se la costa de Tràcia, varen enviar Grècia des del nord.

En els Estats Units:

Aquell dia es va instaurat un sistema anomenat patrulles de seguretat en el mar. El sistema consistia en escortar amb els bucs de guerra i avions nord-americans als combois britànics fins el 25º de longitud oest, és a dir, fins la meitat de l’Atlàntic, i informar als britànics de la presència eventual de submarins alemanys en aquella zona, però no podien atacar-los.

23 d’abril de 1941

Dimecres:

En el Reich:

El doctor Felix Kersten va tornar a tractar a Heinrich Himmler, que aquest li va parlar del paper d’Alemanya com a nou dominador d’Europa. Quan Himmler va deixar de parlar, el doctor li va demanar si podia alliberar a uns seus amics holandesos. El líder de les SS li va dir que li entregués la llista amb els seus noms i li va prometre que ho intentaria. Llavors, Himmler li va ordenar que abandonés la seva residència a Holanda perquè la secció local del NSB considerava altament indesitjable la seva presència allí. Kersten li va dir que oficialment vivia a La Haia, i Himmler li va insistir de que tindria que deixar de viure-hi i que hauria de viure a partir d’aquell moment a Berlín. Uns dies més tard, Rudolf Brandt va trucar al doctor per dir-li que els nou holandesos que havia demanat la seva llibertat havien abandonat la presó i ara estaven lliures.

En l’Operació Marita:

A Grècia, l’exèrcit grec va capitular després de ser superats per les forces alemanyes, però ho varen fer enmig de les protestes del poble grec que no es volia veure’s sotmès als nous invasors. Però la batalla era impossible de guanyar pels grecs. La xifra de presoners ascendia a 218.000 grecs i 12.000 britànics, davant 100 morts i 3.500 ferits o desapareguts en el bàndol alemany.

A la Gran Bretanya:

A LondresWinston Churchill va ordenar la preparació d’una força expedicionària destinada a ocupar les Illes Açores i Cap Verd si les forces de l’Eix ocupaven la Península Ibèrica.

22 d’abril de 1941

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Heinrich Himmler va especificar el que volia que s’entengués per Arma SS. Fins llavors, l’Arma SS havia rebut ordres de l’Alt Comandament de la Wehrmacht, i ara Himmler es volia fer amb el control de quatre divisions per la futura operació a orient. A través d’una directiva de la Prefectura general, va enumerar 179 unitats i serveis dels Escalons de Protecció designant-los oficialment com a parts integrants de l’Arma SS.

A Polònia:

Otto Wächter, en resposta al seu pare sobre les polítiques antisemites, li va assegurar que les mesures sobre els jueus interessaven a la nació.

A la Unió Soviètica:

A Lituània es va anunciar la formació d’un govern provisional clandestí al voltant del líder Kazys Skirpa.

A Palestina:

El rei Pere II de Iugoslàvia i el govern iugoslau varen arribar a Jerusalem després de fugir del seu país ocupat.

21 d’abril de 1941

Dilluns:

A la Gran Bretanya: 

Al matí, 700 bombarders de la Luftwaffe varen llançar a la ciutat de Londres milers de bombes incendiàries.


Després de saber per Enigma que Erwin Rommel rebria reforços d’una divisió blindada a Líbia, Winston Churchill i els seus caps dels Estats Majors varen acceptar enviar reforços de carros de combat a Egipte. Era l’Operació Tigre.

En l’Operació Marita:

A Grècia, la majoria de les forces gregues varen capitular davant les tropes alemanyes.

A la Unió Soviètica:

Winston Churchill va transmetre un missatge personal al dictador Iosif Stalin, inspirat pel missatge de l’ambaixador Stafford Cripps del 24 de març i alguns indicis d’Ultra, per avisar-lo d’un atac alemany contra el seu país. Stalin i els seus homes no varen fer cas al missatge del primer ministre.

css.php