Home // 1941 // abril

30 d’abril de 1941

Adolf Hitler va determinar la data del començament de l’Operació Barbarroja pel 22 de juny de 1941.

A Grècia, va concloure la campanya alemanya després d’ocupar tot el país i després de que les tropes britàniques haguessin sigut evacuades. El resultat de l’ocupació va ser l’arrest de 223.000 grecs i 21.900 britànics, va suposar la mort de 2.559 alemanys, 5.820 varen quedar ferits i 3.169 varen ser declarats desapareguts.

A Creta, el general en cap del cos expedicionari neozelandès, Bernard C. Freyberg, va ser nombrat comandant de les tropes britàniques i de les milícies gregues de l’illa.

A Croàcia, es varen instaurar lleis antijueves i es va crear el camp de concentració de Danica pel jueus de Zagreb.

A Iraq, les tropes aliades estaven desembarcant a Basora, i aquell dia varen arribar-hi dues brigades índies, la 21ª i la 25ª, juntament amb el seu cap, el general William Slim. D’immediat varen marxar en dues operacions separades denominades Regata i Regulta. La 21ª brigada s’havia de dirigir de Tigris en amunt, la 20ª a Kut-el Amara. L’objectiu inicial de Slim era reforçar les bases de la RAF a Shaibah i Habbaniya, a 88 quilòmetres de Bagdad. De seguida, 6.000 soldats iraquians, amb el suport de 30 peces d’artilleria, i incitats per l’ambaixador alemany, el doctor Grobba, varen ocupar posicions al sud d’Habbaniya, però el seu oficial al comandament va exigir la paralització de les activitats aèries per terra i aire. Els britànics es varen veure perjudicats no per la defensa iraquiana sinó pels col·laboracionistes francesos.



29 d’abril de 1941

A Líbia, al voltant de Tobruk, alemanys i italians varen llançar un poderós atac contra les defenses australianes. L’assalt es va produir en mig d’una tempesta de pols en que amb prou feines es podien distingir entre ells. El combat va ser molt intens, però l’habilitat dels defensors va estar per sobre de l’escassetat de preparació de l’Afrika Korps, que cada cop li arribaven amb més dificultat els subministraments.

A Grècia, 43.000 soldats britànics varen acabar de ser evacuats del Peloponès.

A Iraq, les forces aliades desembarcaven a Basora, i aquell dia varen arribar-hi totes les unitats de suport i auxiliars.



28 d’abril de 1941

En el Reich:

L’Adolf Hitler va tornar a Berlín després d’haver ocupat Grècia i tenir pràcticament al seu abast la victòria a Iugoslàvia. Aquesta seria l’última vegada que el dictador alemany tornaria a la capital de forma triomfal d’una victòria. Tot hi les noves conquestes, la població estava menys entusiasmada que en les conquestes d’occident. Després d’instal·lar-se de nou, l’Eduard Wagner, el representant de l’Estat Major de l’exèrcit, i en Reinhard Heydrich, el cap de la Policia de Seguretat i del Servei de Seguretat, el SD, varen presentar-li un comunicat en què es preveia que davant de la invasió que es faria a la Unió Soviètica es crearien unitats especials de la Policia de Seguretat (SD) que estarien dirigides per les SS, els Einsatzsgruppen, que entrarien en acció a les zones on actuessin l’exèrcit per dur a terme missions especials vinculades a la política de seguretat. Aquestes missions consistien en executar a tothom que es considerés enemic, tant podien ser militars com la població civil, que de fet és la que va patir les conseqüències d’aquell acord. Quan l’exèrcit conqueriria una ciutat en el front oriental les unitats especials es quedarien en aquella ciutat i cometrien tota classe de crims contra la població i tindrien la missió d’exterminar als jueus. En aquell acord es va precisar de forma exacte com havia de ser la cooperació entre la Wehrmacht i els òrgans de les SS per tal de que no es molestessin entre ells i quedés clar el rol de cadascú.

Aquell dia, en Hitler es va reunir amb l’ambaixador espanyol a Alemanya, l’Eugenio Espinosa de leo Monteros, per explicar-li que creia possible que la Gran Bretanya intentés ocupar Espanya o el Marroc espanyol i que substituís el govern d’en Francisco Franco per un govern d’esquerres. En Hitler li va tornar a insistir de que els espanyols havien de conquerir Gibraltar, però llavors l’ambaixador li va dir que no creia que els britànics volguessin fer cap d’aquestes accions que havia mencionat ell mateix.

A Iugoslàvia:

Després d’haver patit unes quantes baixes per culpa de les emboscades, en Maximilian von Weichs, el comandant del 2ª Exèrcit, va dir que l’augment dels atacs per sorpresa dificultava el compliment de les mesures de represàlia. Per en Von Weichs s’havia de conservar la calma i la seguretat per reduir les formacions de bandes.

A Creta:

A l’illa va arribar-hi el general en cap del cos expedicionari neozelandès, en Bernard Freyberg, que pensava que només hi estaria uns quants dies.

En el nord de l’Àfrica:

A Egipte, l’Afrikakorps va ocupar Salum.



27 d’abril de 1941

Les tropes alemanyes varen ocupar la capital grega, Atenes. La batalla va ser fàcil per la Wehrmacht ja que l’exèrcit grec, que havia capitulat el 24 d’abril de 1941 a Macedònia i a Epir, era molt dèbil i la Commonwelth britànica, que controlava i defensava el país, va retirar els seus 50.000 soldats deixant el país indefens. La superioritat dels alemanys era tant gran que fins i tot alguns soldats varen entrar a la capital grega amb motocicleta. Al principi, els ciutadans grecs tenien por del que podien arribar a fer els alemanys, i molts varen decidir tancar-se a casa i no sortir-ne. Un cop controlada la ciutat, un grup de soldats alemanys es varen dirigir a l’Acròpoli i varen hissar la bandera nazi, l’esvàstica. Immediatament després d’ocupar la ciutat, els alemanys varen continuar el seu avanç, intentant envoltar les forces britàniques en el Peneloponès. Quan Adolf Hitler va saber que s’havia ocupat Atenes va ordenar que ataquessin l’illa de Creta, que cauria a les seves mans al cap d’uns dies.

En el moment de l’ocupació alemanya, a Grècia i vivien més de set milions de persones i el país estava en una desastrosa situació econòmica que arrossegaven des de feia anys. Després de l’ocupació, Alemanya es va repartir al país en tres zones: la zona més gran la va controlar Itàlia, algunes comarques del nord la van controlar les tropes búlgares i els alemanys es varen quedar el control de les zones més petites però a la vegada més important, com la regió septentrional, al voltant de Salònica, ( on varen robar grans quantitats d’or als jueus ), Àtica i Creta (conquerida a finals de maig de 1941). A la zona controlada pels alemanys era on i residien la gran majoria dels jueus grecs, uns 55.000, mentre que la zona italiana i residien 13.000 jueus. Pels alemanys Grècia era important estratègicament controlar-la perquè des d’aquella posició es podia atacar millor a la Royal Navy britànica.

Aquell dia, el diari Nationalzeitung va sortir editat amb un article que deia que Rudolf Hess tenia un camp de treball tant ampli i múltiple que era impossible definir-lo amb poques paraules. El diari explicava que eren poques persones les que sabien les mesures que prenien el govern, sobretot en el terreny econòmica, militar i del Partit, i que Hess era una d’aquestes persones com a lloctinent d’Adolf Hitler.

26 d’abril de 1941

Per ocupar el Peloponès, a les cinc de la matinada, 270 Ju-52 i 80 planadors DFS 230 es varen enlairar des de Larissa amb 52 sapadors paracaigudistes dirigits pel leutnant Häffner i els batallons 1ª i 2ª. Vuit companyies en total, entre 2.000 i 5.000 homes, a les ordres respectivament del major Hans Kroth i el hauptmann Erich Pietzonka. La seva missió era establir un cap de pont que pogués rebutjar qualsevol contraatac, mentre els sapadors retiraven les càrregues de demolició que haguessin instal·lat els Aliats en el pont de l’istme.

Sobre les set del matí, els stukas varen bombardejar i metrallar repetidament la zona del canal per destruir els emplaçaments antiaeris de la 122ª bateria lleugera britànica. Quan ho varen aconseguir, varen donar llum verda als Ju-52, que varen aparèixer al voltant de dos quarts de vuit del matí. Volaven baix, en grups de tres, i varen llançar paracaigudistes multicolors amb contenidors d’armes i provisions. Simultàniament, varen aterrar al voltant del pont de l’istme els planadors que portaven els homes de Häfnner. Però quan tallaven els fusibles les càrregues varen explotar enfonsant el pont. Mai s’ha aclarit perquè varen explotar, tot i que es creu que va ser un error dels alemanys. Tot i això els alemanys es varen establir a la zona.

Per altra banda, el Servei d’Informació britànica va saber de que els alemanys estaven preparant pel 17 de maig de 1941 una ofensiva sobre Creta desembarcant a l’illa amb paracaigudistes.

25 d’abril de 1941

La Directiva número 28:

L’Adolf Hitler va emetre la Directiu número 28 que consistia en la conquesta de Creta. El dictador alemany va argumentar la invasió a l’illa de Creta perquè la volia utilitzar com a base operativa per la guerra aèria contra la Gran Bretanya en el Mediterrani oriental.

En el Reich:

El coronel general Georg von Küchler, el comandant del 18ª Exèrcit, els hi va dir en els seus comandants de divisió que a Europa només podia aconseguir una pau durant un cert temps si Alemanya fos responsable d’un territori que assegurés un subministrament d’aliments i el d’altres Estats.

A Grècia:

Les tropes del 12ª Exèrcit d’en Wilhelm List varen ocupar l’illa de Lemnos.

24 d’abril de 1941

Adolf Hitler va regalar al cap de la Marina, Erich Raeder, que feia 65 anys, 250.000 Reichsmark lliures d’impostos.

Aquell dia, els caps del Estat Major britànic varen demanar començar els preparatius de l‘Operació Puma, que consistia en ocupar una de les Illes Canàries amb una unitat expedicionària composta per 24.000 soldats.

A Grècia, les tropes britàniques es començaven a retirar, i els grecs varen capitular a Macedònia i a Epir.

En els Estats Units, va ser instaurat un sistema anomenat patrulles de seguretat en el mar. El sistema consistia en escortar amb els bucs de guerra i els avions nord-americans als combois britànics fins el 25º de longitud oest, es a dir, fins la meitat de l’Atlàntic, i en informar als britànics de la presència eventual de submarins alemanys en aquella zona, però no podien atacar-los.

23 d’abril de 1941

En l’Operació Marita:

A Grècia, l’exèrcit grec va capitular després de ser superats per les forces alemanyes, però ho varen fer enmig de les protestes del poble grec que no es volia veure sotmès als nous invasors. Però la batalla era impossible de guanyar pels grecs. La xifra de presoners ascendia a 218.000 grecs i 12.000 britànics, davant a 100 morts i 3.500 ferits o desapareguts en el bàndol alemany.

A la Gran Bretanya:

A Londres, en Winston Churchill va ordenar la preparació d’una força expedicionària destinada a ocupar les Illes Açores i Cap Verd si les forces de l’Eix ocupaven la Península Ibèrica.

22 d’abril de 1941

El rei Pere II de Iugoslàvia i el govern iugoslau varen arribar a Jerusalem després de fugir del seu país ocupat.

21 d’abril de 1941

A la Gran Bretanya: 

Al matí, 700 bombarders de la Luftwaffe varen llançar a la ciutat de Londres milers de bombes incendiàries.

En l’Operació Marita:

A Grècia, la majoria de les forces gregues varen capitular davant les tropes alemanyes.

css.php