EL TERCER REICH

Dimecres:

En el Reich:

En el Circ Krone de la ciutat de Munic es va celebrar per últim cop el recordatori del putsch de Munic de l’Adolf Hitler del 8 de novembre de 1923. Com que la majoria de les cerveseries de la ciutat havien quedat destruïdes pels bombardejos es va decidir celebrar l’acte en aquell Circ, on l’any 1925 en Hitler feia els seus discursos polítics. Però aquesta vegada en Hitler no va ser present a la celebració i el seu lloc va ser ocupar pel ministre Heinrich Himmler, que va llegir un discurs, i ho va fer el 12 de novembre enlloc d’aquest dia tal i com sempre s’havia fet anualment. El Circ Krone va ser construït l’any 1919 com a circ permanent i acollia a més d’espectacles familiars actes socials i polítics. El 12 de desembre de 1944 va ser destruït per un bombardeig i va ser reconstruït l’any 1950.

A Bramsche, Alemanya, l’as de la Luftwaffe Walter Nowotny va desobeir les ordres del ministre Hermann Göering i de l’Adolf Galland de no volar per tal de que no patís un incident per preservar la seva imatge d’heroi. En el seu vol l’avió es va incendiar i es va estavellar provocant la mort del pilot.

En el front occidental:

A França, la població de Saint-Dié va rebre l’ordre d’evacuar el poble. A l’illot de Walcheren, la 70º Divisió alemanya amb la 4º Brigada i els comandos números 41, 47 i 48 varen cessar finalment tota resistència després dels atacs del 1º Cos britànic.

A un quart de sis del matí, just el dia que feia dos anys que havien començat l’Operació Entorxa, el 3º Exèrcit nord-americà va reprendre l’atac contra la ciutat de Metz amb 400 canons que varen disparar desenes de milers de bombes. A les deu del matí, des del lloc d’observació del 12º Cos amb vistes al Mosel·la al sud de Metz, el general George Patton va contemplar com els seus bombarders els ajudaven a atacar als alemanys. A continuació, tres divisions d’infanteria del 12º Cos es varen llançar a l’atac, seguides per una quarta a primera hora de la tarda.

En la Batalla del bosc de Hürtgen, a les tres de la tarda va arribar a les files nord-americanes, que estaven col·lapsades i destrossades pels atacs alemanys, l’ordre de retirada. L’únic Sherman que quedava va ser utilitzat per col·locar trampes. Per aquella derrota, els comandants Dwight D. Eisenhower i Omar Bradley varen viatjar a Rott desconcertats davant dels informes que els arribaven i volien saber de primera mà què estava passant. Els comandants Courtney Hodges i Gerow varen arribar a la localitat pocs minuts després per celebrar una conferència amb el general Cota. Hodges es va queixar de que durant el combat l’Estat Major de la 28º Divisió semblava que no tenia el coneixement exacte de la posició de les seves unitats i va culpar a Gerow, al comandament del seu Grup d’Exèrcits, tot i que el pla del bosc de Hürtgen havia sortit del seu 1º Exèrcit. Hodges va obligar al general Cota a enviar al 112º Regiment d’Infanteria l’ordre de tornar a ocupar Kommescheid, perduda el dia anterior,. Després de la reunió, el comandant Hodges va tornar a Spa.

A la nit, l’artilleria nord-americana va atacar la localitat de Kommerscheidt amb bombes detonants per dissimular el so de la retirada perquè els supervivents dels dos batallons que lluitaven  ala ciutat poguessin marxar a través del barranc del Kall. Dels més de 2.000 soldats nord-americans que havien combatut a l’est del Kall, només en varen tornar 300.

A Bèlgica, el 1º Exèrcit canadenc va completar la conquesta de l’estuari de l’Escalda, a prop del port d’Anvers, capturant a 41.000 alemanys, tot i que varen perdre a 12.873 homes entre morts, ferits i desapareguts.

En el bàndol Aliat:

La War Refugee Board va sol·licitar oficialment el bombardeig d’Auschwitz.

Tweet

Dimarts:

En el front occidental:

A França, Karl Oberg va ordenar que el poble de Saint Dié fos evacuat i, d’immediat, es va penjar un cartell a l’Ajuntament del poble explicant que era desig de la Wehrmacht allunyar la població de la zona de combat per evitar víctimes i patiments. Un cop la població va ser evacuada els alemanys varen robar tot el que varen trobar a la desèrtica població.

En la Batalla del bosc de Hürtgen, el 2º Batalló del 112º Regiment d’Infanteria va ser considerat aniquilat com unitat de combat i els que varen sobreviure varen marxar de la localitat de Vossenack. Per ordres del general Cota, durant aquell matí els enginyers nord-americans del 146º Regiment d’Enginyers varen ajudar a aturar un atac dels Panzergrenadiere, fet que va permetre mantenir la localitat de Vossenack. Al migdia, els nord-americans s’havien retirat de les seves trinxeres al llarg de l’extrem oriental del Kall, i també varen perdre la localitat de Kommerscheidt.

El comandant del 1º Exèrcit Courtney Hodges va ordenar en el 5º Cos que comencés a fer plans per capturar les preses del Ruhr.

En el front oriental:

A Hongria, el 2º Front Ucraïnès va arribar a Budapest pel sud-est.

A Japó:

Els japonesos varen penjar a l’espia Richard Sorge a la presó de Sugamo, Tòquio, juntament amb el també espia Hotsumi Ozaki. Sorge havia estat treballant durant vuit anys com a corresponsal a Tòquio d’un diari alemany, i durant tot aquest temps va enviar a la Unió Soviètica informació detallada sobre els plans alemanys i japonesos, incloent l‘Operació Barbarroja. El grup que ell va dirigir era la millor xarxa d’espionatge de la Història. L’alcaid, Kikuyasa Ichijima, va assistir a l’execució vestit amb l’uniforme de gala. Primer es va executar a l’Ozaki, que va optar per vestir quimono cerimonial negre juntament amb els tabi d’idèntic color abans de cobrir-se el cap i deixar-se lligar. Quatre botxins varen prémer la trapa al mateix temps. Després va ser el torn d’en Sorge, que vestia pantalons foscors, una camisa de coll obert i una jaqueta. L’alcaid li va preguntar si era en Richard Sorge i el condemnat al mateix temps que movia el cap per dir-li que sí li va preguntar si era el dia. Sorge va indicar que desitjava nombrar hereva dels seus béns a l’Anna Clausen, l’esposa de l’operador de ràdio Max Clausen. En total eren 4.000 dòlars nord-americans. A continuació se li va oferir en el condemnat el te i les pastes de rigor, que va rebutjar i va preferir canviar-ho per una cigarreta. Però el director del centre penitenciari li va comunicar que aquell canvi no era viable perquè anava en contra de les normes. L’agent del Tokko allí present va demanar que es fes un excepció, però Ichijima es va mantenir amb la seva posició. Sorge va mantenir la calma mentre el lligaven i només va dir amb japonès: Sakigun! (l’exèrcit soviètic); Kokusai Kyosanto! (el Partit Comunista internacional) i Kyosanto Sovietico (el Partit Comunista soviètic. A les 10:20 es va prémer la trapa i 19 minuts més tard Sorge va ser declarat mort. Ni l’ambaixada alemanya ni la soviètica es volien fer càrrec del cadàver i, en conseqüència, va ser destinat al cementiri de la presó.

En els Estats Units:

En les eleccions presidencials, el candidat demòcrata Franklin Delano Roosevelt es va imposar a les eleccions amb el 53,5% dels vots i amb el suport de 37 Estats al candidat del Partit Republicà Thomas Dewey.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler es va reunir amb el general Christian de la Luftwaffe en una conferència. Aquest li a dir que el ministre Hermann Göering havia ordenat que tots els nous grups de la Luftwaffe ataquessin de cop en el front occidental. Hitler tenia els seus dubtes, temia que quan arribés el dia de l’atac els diferents grups no es coordinessin i que no trobessin als Aliats, i va acusar al mariscal de no estar al corrent del què passava a la Luftwaffe i va definir-lo com un incompetent.

A Alemanya:

El Servei de Seguretat de les SS va informar des de Stuttgart de que la propaganda de Joseph Goebbels que il·lustrava saquejos, matances i violacions de l’exèrcit soviètic a Nemmersdorf, a Prússia Oriental, no aconseguia l’objectiu establert. El Servei il·lustrava que moltes persones asseguraven que ells (els alemanys) no tenien dret a queixar-se perquè havien maltractat als jueus prèviament. 

En el front occidental:

A Alemanya:

En la Batalla del bosc de Hürtgen, a primera hora els alemanys varen atacar des de la localitat de Schmidt amb els seus canons panzer contra els Sherman nord-americans. Els soldats nord-americans estaven atrapats en els seus llocs i els alemanys col·locats en el Turó 400 varen disparar 20.000 projectils d’artilleria contra ells. Molts d’ells varen morir en l’atac. A mig matí, el 2º Batalló del 112º Regiment d’Infanteria, que tenia dos batallons que estaven atrapats a Kommerscheidt, varen aconseguir sortir.

En els Estats Units:

El candidat demòcrata Franklin Delano Roosevelt va ser reelegit per quart cop president dels Estats Units d’Amèrica. Mai a la història dels Estats Units cap President ha governat més de dos mandats excepte Roosevelt.

A Grècia:

Les forces aliades varen alliberar el país dels alemanys.

A França:

A París, a la nit, el coronel Charles de Gaulle es va reunir amb el coronel Groussard, antic director de l’Acadèmia de Saint-Cry, per dir-li que desarmaria les milícies patriòtiques, l’organització militar del partit comunista.

Tweet

Diumenge:

En el front occidental:

El general Collins, el comandant en cap del 9º Exèrcit, li va enviar al comandant Courtney Hodges un memoràndum secret en què li deia que segons un estudi del Cos d’Enginyers titulat Resum de l’ús militar del sistema d’embassaments del riu Ruhr, s’arribava a la conclusió de que els alemanys podrien mantenir el riu Ruhr en estat de creixement durant com a mínim deu dies o bé que podrien produir inundacions de dos dies de proporcions catastròfiques.

En la Batalla del bosc de Hürtgen, a dos quarts de tres de la matinada els alemanys varen empènyer els Sherman cap a un barranc. En aquells moments les forces alemanyes atacaven a la 28º Divisió per tres punts diferents. A la nit, tropes de reconeixement de la 116º Divisió Panzer varen baixar pel turó Kall i els sapadors alemanys varen col·locar mines i varen dissenyar emboscades per tal de deixar aïllats més de 1.000 soldats nord-americans a l’est del barranc.

A Suïssa:

A l’hotel Savoy Hotel Baur-en-Ville de Zuric es varen reunir Roswell McClelland, el representant del president Franklin Delano Roosevelt en el Comitè de Refugiats de Guerra, l’oficial de les SS Kurt Becher i el banquer suïs Saly Mayer. Els nord-americans intentaven aturar l’Holocaust a través de negociacions, tot i que la trobada violava la política oficial nord-americana. Tot i la importància d’aquella reunió, la negociació va aconseguir ben poca cosa.

A les Filipines:

El vicealmirall John McCain sota el comandament de la Task Force 38 de portaavions de la 3º Flota va atacar Luzon.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

El Natrionalsozialistischer Kurier va publicar imatges de les atrocitats que havien comès els soldats soviètics en el seu avanç cap a Alemanya. Aquestes imatges, en general, no varen afectar a la gent com es desitjava.

En el front occidental:

A Alemanya:

En el bosc de Hürtgen, just abans del trenc d’alba, els alemanys varen disparar amb la seva artilleria des de tres direccions diferents contra les posicions nord-americanes. A dos quarts de nou del matí, un batalló ja no va poder resistir més i va tenir que fugir corrents, trencant la línia defensiva. Els oficials intentaven a crits que els seus homes no fugissin, però la majoria va preferir desobeir ja que la carretera de Kommerscheidt estava plena de morts i ferits. Per més mala sort pels nord-americans, per tercer dia no varen poder disposar dels seus avions per culpa dels núvols. A Rott, on hi havia el comandament nord-americà, varen tardar molt a reaccionar i durant hores va regnar la confusió i el caos.

En els Estats Units:

A Washington va morir el comandant britànic John Dill. El primer ministre Winston Churchill el va substituir de seguida per Maitland Wilson, el comandant en cap en el Mediterrani.

A les Filipines:

Avions suïcides japonesos varen tocar dos transports i varen matar a més de 100 soldats i mariners nord-americans.

Tweet

Divendres:

En el Reich:

L’Alfred Jodl va exposar els seus plans detallats de l’ofensiva de les Ardenes en els comandants de l’oest. 16 divisions, 8 d’elles cuirassades, constituirien l’eix central de l’atac. En Josef Dietrich estaria sota al comandament del 6º Exèrcit Panzer i el general Hasso von Manteuffel del 5º Exèrcit Panzer. Quan va acabar la seva exposició, els comandants militars allí reunits varen pensar que l’operació seria un autèntic fracàs, ja que Anvers estava situat a 200 quilòmetres de distància d’on començaria l’operació. Tots varen assegurar que les forces que disposaven eren inadequades, sobretot a l’hivern, i varen afirmar que l’únic que podien esperar era guanyar alguns petits territoris com la ciutat d’Aquisgrà. En Jodl no va fer cas a les queixes i els va deixar clar que no esperava èxits limitats.

A Auschwitz, va arribar l’últim transport de jueus. Al mateix temps, l’Adolf Eichmann va deportar jueus hongaresos a Ravensbrück i a Buchenwald.

En el front occidental:

El 1º Cos britànic va començar una operació per travessar el Canal Slooe i el dic de Belevand i, aquell dia, varen penetrar l’últim baluard alemany, l’illot de Wacheren, que va ser defensat per la 70º Divisió alemanya. Durant aquella batalla varen ser capturats els últims presoners alemanys a Escalada, que varen sumar en total 40.000 homes, però canadencs i britànics varen patir 13.000 baixes en l’Operació de l’Escalada.

A prop del bosc de Hürthgen, com el dia anterior, a primera hora els nord-americans varen tornar a passar a l’atac. Dos batallons nord-americans del 112º Regiment d’Infanteria varen baixar un turó, varen travessar el gèlid riu Kall i es varen llançar contra la població de Kommerscheidt. El 3º Batalló va avançar a la carretera cap al sud-est uns 800 metres i a dos quarts de tres del migdia es va topar amb la guarnició del comandant Hans Schmidt, la qual va ser aniquilada.

Aquella mateixa tarda, en el castell de Schlenderhan, situat a l’oest de Colònia, el comandant Walter Model va rebre les males noticies provinents de Schmidt. Alguns informes que tenia a la taula l’indicaven que els nord-americans atacarien les preses del Ruhr, que generava gran part de l’electricitat a l’oest del Rin. Ràpidament, Model va ordenar en el comandant en cap del 74º Cos alemany, el general Straube,  que defensava les preses del Rhur, que tornés al seu quarter general. Després, en companyia del general Brandenberger, del 7º Exèrcit, i del general Hasso von Manteuffel, del 5º Exèrcit Panzer, Model va ordenar a la 116º Divisió Panzer d’atacar el flanc nord de l’avanç nord-americà juntament amb la 89º Divisió d’Infanteria.

A la nit, els homes del 3º Batalló del 112º Regiment d’Infanteria estaven tant esgotats que enlloc de cavar trinxeres varen decidir dormir a les cases del poble. Els oficials creien que els alemanys també estaven esgotats i que per tant no atacarien, però varen quedar sorpresos en veure que apareixien els carros i la infanteria alemanya. Degut a la poca munició i al desconcert de l’atac inesperat en tres direccions, gran part del batalló es va espantar i, enmig de la confusió, uns 200 homes varen sortir corrent directament cap al sud-oest, per on venia el gruix de les forces alemanyes. Només 67 homes varen sobreviure i els oficials varen perdre el control. La resta del batalló, abandonant als ferits, va tornar ràpidament a Kommerscheidt per unir-se al 1º Batalló

Tweet

Dijous:

En el Reich:

El ministre d’Armament Albert Speer va escriure una carta al ministre de Propaganda Joseph Goebbels per queixar-se de que el seu Ministeri donava a l’opinió pública unes falses esperances amb unes noves armes que no existien i li demanava que rectifiqués la seva propaganda a la premsa diària i a les revistes tècniques. A partir de llavors, el ministre Goebbels, a contracor, va deixar de donar informacions sobre les noves armes, però els rumors continuaven encara amb més força dins les files alemanyes.

El ministre Hermann Göering es va reunir amb el general Kreipe, que havia sigut obligat a dimitir com a cap de l’Estat Major de la Luftwaffe, en el seu tren especial abans d’abandonar el quarter general de Rastenburg. Els dos homes varen parlar de la guerra i el seu resultat. Göering li va afirmar que les batalles vitals tindrien lloc en el Vístula, en el Òder i en el Weser, i esperava la falta d’unitat per part dels Aliats per poder vèncer. Kreipe li va demanar que intentés convèncer a l’Adolf Hitler perquè dialogués. El ministre va estar callar durant una bona estona i després de reflexionar-hi li va dir que no hi podia fer res, ja que del contrari perdria la confiança cap al dictador. Göering va deixar Rastenburg per va visitar la planta Messerschmitt per tal de discutir la possible conversió del nou caça a reacció en caça-bombarder.

A un quart d’una va sonar l’alarma antiaèria petita a la ciutat de Dresden i, poc minuts més tard, la gran. Tot i que es varen sentir dispars que provenien de fora la ciutat, Dresden no va ser atacada.

En el front oriental:

A Hongria, les forces soviètiques varen entrar en els suburbis de Budapest. Per la seva part, els alemanys varen instal·lar una línia defensiva en el Danubi, des de la frontera hongaresa fins a Vukovar.

A Iugoslàvia, la 2º Divisió Panzer va consolidar la seva posició al llarg del riu Drina, a l’oest de Belgrad.

En el front occidental:

Una divisió nord-americana va arribar al bosc de Hürtgen, al sud d’Aquisgrà, a prop de la frontera belga, per reforçar a les altres tropes que feia dies que combatien allí i per tal d’engegar una potent ofensiva aquell matí. Onze dies més tard aquesta divisió serà aniquilada. A les nou del matí, els soldats nord-americans de la 28º Divisió d’Infanteria varen sortir de les seves trinxeres per atacar als alemanys en direcció a l’est enmig d’una intensa boira. 11.000 projectils d’artilleria varen ser disparats en direcció al bosc, però aquella acció va ser contra-prudent pels homes del 110º Regiment d’Infanteria perquè no varen poder avançar per aquell bosc mig destruït i varen patir intensament el foc de les metralladores col·locades en els reductes de la Línia Sígfrid. Per l’esquerra, el 109º Regiment tampoc va tenir gaire sort perquè va anar a parar directament en un camp de mines i cobert per un intens foc d’artilleria pesada. En prou feines varen poder avançar uns quants metres. Amb aquests contratemps, pel centre el 112º Regiment d’Infanteria va atacar en direcció a la localitat de Vossenack, corrent cap a una estreta cresta sobre el barranc de 200 metres d’altura del riu Kall. El regiment es va veure obligat a obrir camí sota l’intens foc alemany provinent de prop de Richelskau. Els Sherman aquí varen ser claus per debilitar als alemanys, tot i que els Panzerfaust varen eliminar cinc Sherman. Varen disparar contra el campanar de l’església del poble, que havia sigut incendiat prèviament pels alemanys amb bombes de fòsfor blanc. Un cop ocupada la localitat plena de fum, l’oficial al comandament de la companyia va ordenar en els seus homes que cavessin trinxeres i tinguessin a punt els fusells.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

Heinrich Himmler va ordenar destruir les cambres de gas i els crematoris d’Auschwitz. Precisament, aquell dia va arribar a Berlín amb avió en Jean-Marie Musy, que es va reunir primer amb en Walter Schellenberg i després amb el ministre. Musly li va oferir a en Himmler comprar la llibertat dels presoners suïssos dels camps de concentració a canvi de 20 milions de francs suïssos.

Preparant l’ofensiva de les Ardenes, que portava moltes crítiques per part dels generals, Heinz Guderian li va explicar en el general Alfred Jodl que en la situació actual no s’ho podien jugar tot a una sola carta.

En el front occidental:

Les tropes especials alemanyes pertanyents a la 4º Brigada, juntament amb els comandos números 41, 47 i 48, varen començar a desembarcar a la punta occidental de l’illot Walcheren, a la petita localitat de Westkapelle. L’illot estava defensat per la 70º Divisió alemanya però es veia amenaçat pel 1º Cos britànic.

Courtney Hodges, acompanyat pel general Gerow, el comandant del 5º Cos, va visitar el quarter general de la 28º Divisió a Rott. Hodges li va dir en el comandant Dutch Cota que el matí següent havien d’atacar en el bosc de Hürtgen com a primera fase d’una operació, abans de que el 7º Cos comencés a avançar per l’esquerre. El pla, va afirmar el comandant nord-americà, era excel·lent.

En el Pacífic:

El general James Harold Doolittle va fer bombardejar la ciutat de Tòquio amb els bombarders B-29. L’atac va ser de poca importància i només va tenir afectes psicològics pels japonesos, que varen començar a témer per la seva pròpia seguretat a dins del país. Per aquell atac es va crear la Unitat d’Atac Especial Shinten.

Tweet

Dimarts:

En el Reich:

La RAF va bombardejar el quarter general de la Gestapo a la Universitat d’Aarhus, a Dinamarca.

En el front oriental:

En el Bàltic, el 1º Front Bàltic soviètic va aïllar a les restes del Grup d’Exèrcits del Nord a la península de Curlàndia.

En el front occidental:

El SHAEF va tenir coneixement de l’ordre de Hermann Göering de que el re-equipament de tots els caces per convertir-los en caça-bombarders en menys de 24 hores. Ningú va fer cas a aquella informació i no varen pensar que els alemanys s’estaven preparant per una ofensiva, la futura ofensiva de les Ardenes.

A la Unió Soviètica:

El diari St. Petersburg Times va donar ressò de les declaracions de feia més d’un any davant un petit auditori a l’Acadèmia Naval alemanya a Dinamarca del comandant Werner Bender, mort el 4 d’octubre de 1943, respecte a la possibilitat de que Adolf Hitler pogués escapar en un submarí. Bender havia assegurat que la Kriegsmarine organitzaria la fuga de Hitler en submarí quan arribés la derrota final.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

El Tribunal Popular va condemnar a mort a en Julius Leber per estar involucrat en el cop d’Estat del 20 de juliol de 1944, tot i que havia sigut arrestat el 5 de juliol de 1944. La sentència es va complir el 5 de gener de 1945.

A Auschwitz, va arribar l’últim tren ple de jueus. El transport provenia de Theresienstadt.

A Grècia:

Els alemanys varen evacuar Salònica.

A les Filipines:

Els kamikazes varen atacar a tres portaavions de l’agrupació 38 i varen causar tants danys que va ser necessari suspendre les operacions de vol i retirar-los a Ulithi perquè es reparessin.

Tweet