Home // 1933 // maig

31 de maig de 1933

En el Reich:

L’Adolf Hitler va convocar als ministres i experts en economia a la Cancelleria del Reich i va saber en aquella reunió de que tots menys l’Alfred Hugenberg estaven a favor del programa del Secretari d’Estat del Ministeri de Finances, en Fritz Reinhardt.

30 de maig de 1933

Dimarts:

En el Reich:

Ernst Röhm va afirmar que l’obligació de culminar la revolució nacionalsocialista encara estava pendent. El líder de les SA demanava una segona revolució. Röhm va afegir que altres podien celebrar la victòria, però que els soldats polítics que havien lluitat per ella tenien que agafar el control i no deixar-lo. Aquestes declaracions no varen agradar gens a diferents líders nazis.

29 de maig de 1933

Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler va presentar en els industrials el seu pla de construcció d’autopistes i, enmig de la reunió, va suggerir que les noves carreteres es tenien que tapar amb cobertes de formigó armat per protegir-les dels atacs aeris dels enemics, i va dir que el paviment havia de ser suficientment valent perquè els tancs i els blindats alemanys anessin direcció al front.


El govern alemany va aprovar la Llei de Confiscació de les Propietats Comunistes i d’aquesta manera varen ratificar legalment l’apropiació dels seus béns del 28 de març de 1933.

26 de maig de 1933

En el Reich:

L’Adolf Hitler i en Wilhelm Frick varen aprovar una llei per confiscar tots els béns i actius del partit comunista.

Per altra banda, aquell dia els jerarques de l’església evangèlica va elegir a en Ludwig Müller com a bisbe del Reich. En Müller va tenir el suport del sector nazi dels Cristians Alemanys i d’en Hitler, però tots els demés grups el varen rebutjar.

25 de maig de 1933

En el Reich:

L’endemà s’havia d’elegir qui havia de ser el nou bisbe del Reich, i l’Adolf Hitler, que volia que en Ludwig Müller fos l’elegit entre els jerarques de l’església evangèlica, li va donar públicament el seu suport i va expressar per ràdio el seu suport als sectors de l’església que es mostressin a favor de les noves polítiques.

24 de maig de 1933

En una reunió de dirigents nazis per parlar de les competències del Ministeri de Propaganda, que des de feia dies havien augmentat molt per l’ambició de Joseph Goebbels, Adolf Hitler va defensar amb fermesa el criteri de Goebbels i li va donar el càrrec de la propaganda activa a l’estranger, deixant a Constantin von Neurath, amb qui rivalitzava el ministre de Propaganda per les competències, sense aconseguir el seu objectiu.

Mentrestant, el doctor Alfred Strauss, advocat de Munic, va ser assassinat per dos trets a la nuca després d’haver sigut torturat per les autoritats alemanyes. El metge que li va practicar l’autòpsia va observar que el cos presentava senyals de tortura de color negre i blava, així com sorprenents llagues.

22 de maig de 1933

Dilluns:

En el Reich:

La corporació d’empresaris RDI, on alguns dels dirigents havien criticar en el passat el nazisme, va ser substituïda pel govern alemany per una altra organització, aquest cop nazi. La nova corporació va tenir les mateixes sigles que l’antiga organització d’industrials.

19 de maig de 1933

Divendres:

En el Reich:

Sota la pressió dels empresaris, el govern alemany va aprovar una llei que posava fi als contractes col·lectius, i es nombraven dotze comissaris del Treball, sota les ordres del govern, per regular les condicions de la mà d’obra i els contractes laborals en els diversos districtes, i supervisar la fixació dels salaris. La nova llei no comptava amb la participació dels treballadors. Dels dotze comissaris, només dos d’ells pertanyien a l’Organització de Cèl·lules de Fàbrica; cinc eren advocats d’empresa i quatre eren funcionaris.


Els diaris estrangers varen sortir editats fent referència el discurs de l’Adolf Hitler del 17 de maig, el Discurs de la Pau, dient que ara s’havien de prendre seriosament al canceller alemany i fer-li les degudes concessions.

18 de maig de 1933

Dijous:

En el Reich:

Els diaris alemanys varen sortir editats amb el discurs de l’Adolf Hitler del dia anterior, el Discurs de la Pau, i cròniques entusiastes que explicaven que el Zentrum aprovava les paraules del canceller alemany.

17 de maig de 1933

Dimecres:

En el Reich:

En un discurs al Reichstag, l’Adolf Hitler va declarar que només hi havia una feina per fer; preservar la pau mundial. El líder alemany va explicar que els problemes actuals s’havien de resoldre a través de la raó i de forma pacífica, i va afirmar que qualsevol acció violenta a Europa no podria tenir un efecte favorable per l’economia i la política. Tot i això, es va queixar de que Alemanya continués sent menyspreada de forma injusta, i va advertir de que si ells s’havien desarmat complint les clàusules dels tractats, les altres nacions també ho havien de fer, sinó, va amenaçar de marxar de la Societat de Nacions. Aquell discurs es va conèixer com el Friedensrede o discurs de la pau. Membres del Zentrum eren presents a aquell acte i varen celebrar el discurs del canceller entre aplaudiments.


El govern alemany va suprimir el dret a la vaga.


A la matinada, el doctor Fritz Gerlitch, l’editor del setmanari catòlic Der Gerade Weg (El camí recte), que estava detingut des del 9 de març de 1933, va rebre la visita de dos membres de les SA que el volien interrogar. Primer el varen dur pel passadís de la presó fins a les oficines del centre, on li varen tapar els ulls, i li varen fer baixar i pujar unes quantes escales per impedir que sabés a quina habitació l’estaven portant. Un cop varen arribar a una habitació li varen destapar els ulls i li varen posar uns reflectors dirigits cap a ell perquè el molestessin. Darrere seu hi havia gent assentada a la que no podia veure, i un d’ells li va preguntar d’on sortia la informació de la Casa Parda?. El doctor Gerlich li va respondre amb veu baixa que només ell era el responsable dels seus articles. Llavors, després d’una pausa, varen agafar el doctor i el varen tirar sobre una taula i li varen clavar 25 cops de porra. Un cop varen acabar d’estomacar-lo el varen tornar a fer seure a la cadira i li varen tornar a fer preguntes, però el doctor va continuar callant. Després de veure que no contestava les preguntes li varen tornar a clavar uns altres 25 cops i li varen tornar a preguntar si volia confessar, però el doctor, immòbil a la seva cadira, no va respondre. A continuació varen treure un revòlver i li varen ordenar que es disparés, però el doctor els va contestar que no ho faria perquè era catòlic, i es va agenollar a terra i va començar a resar. Llavors, els membres de les SA varen parlar entre ells i no es varen atrevir a matar-lo. Finalment el varen tornar a la seva cel·la.


El SPD, debilitat ja per les moltes detencions, es va acabar d’enfonsar aquell dia. La majoria dels seus militants, dirigits per en Paul Löbe, varen decidir aprovar la política d’en Hitler. Però una minoria, dirigida per l’Otto Wels i pel redactor en cap del Vorwäts, Endavant, Friedrich Stamper, varen emigrar a Praga.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va fer un discurs aquella mateix tarda per fer una declaració amistosa cap a Alemanya.

css.php