Benvinguts!
Benvinguts al meu bloc,
Aquest bloc ja no està en servei. Les noves adreces són:
Moltes gràcies.
Archive for General
9 de desembre de 1944
Dissabte:
En el Reich:
El projecte final per l’Ofensiva de les Ardenes va ser aprovat finalment per l’Adolf Hitler. Pràcticament no havia canviat de la idea que havia proposat a començaments de la tardor, tot i les crítiques dels seus mariscals de camps els últims dies. Per aquestes crítiques es va enviar una nota al mariscal Gerd von Rundstedt que portava aquesta anotació d’en Hitler:
No alterar.
De la una a les dos del migdia i de les 2:25 a les 2:40 va sonar l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden. La ciutat no va ser bombardejada.
En el front occidental:
No sabent res de l’ofensiva d’en Hitler, l’oficial d’intel·ligència del 3º Exèrcit nord-americà, el general de brigada Oscar W. Koch, va posar èmfasis a la vulnerabilitat del 8º Cos de l’Exèrcit a les Ardenes.
15 de novembre de 1944
Dimecres:
En el front occidental:
Després de que el dia anterior s’hagués construït un pont Bailey al nord de la ciutat de Metz, a primera hora del matí la 10º Divisió Blindada del 3º Exèrcit nord-americà avançava sobre el Mosel·la mentre queia una forta tempesta d’aigua-neu. Al mateix temps, la 90º Divisió es movia 32 quilòmetres per sobre de la 10º Divisió i la 6º i la 80º Divisió d’Infanteria blindada avançaven pel sud per tal d’envoltar als alemanys en un moviment en pinça. Mentre es movien les tropes nord-americanes, la 95º Divisió atacava les forces de guarnició alemanyes a l’oest del riu, la majoria molt dèbils. Al vespre, el comandant suprem Dwight D. Eisenhower va arribar a la zona per inspeccionar la situació i va sopar amb el general George Patton a la Rue Auxerre. Els dos generals varen estar parlant fins les dues de la matinada en un ambient alegre pels progressos en el camp de batalla.
20 d’octubre de 1944
Divendres:
En el Reich:
A Alemanya:
Stuttgart es va omplir de cartells vermells anunciant la creació de la Volkssturm. Aquells cartells varen portar molta indignació entre el poble.
El Tribunal del Poble va jutjar i executar a Adolf Reichwein, arrestat el 5 de juliol de 1944. Reichwein era un professor d’Història i havia de ser ministre de Cultura en el govern posthitlerià.
En el front oriental:
A Iugoslàvia:
Els soldats soviètics del 3º Front Ucraïnès juntament amb la 1º Divisió Proletària de l’Exèrcit d’Alliberació de Josip Broz, Tito varen entrar a Belgrad. D’aquesta manera Tito va pujar al poder a Iugoslàvia.
En el front occidental:
A França:
A Alsàcia, les tropes aliades occidentals varen entrar a Saverne. Però els Aliats tenien problemes en els ports perquè no tenien suficient espai i temps per desembarcar les embarcacions mercantils que portaven subministraments. Aquell dia 246 embarcacions mercantils solcaven pel mar esperant que algun port els pogués deixar ancorar l’àncora.
En la Guerra Civil grega:
Moscou va prometre que no donaria suport a les forces comunistes que estaven lluitant contra les tropes monàrquiques.
En el Pacífic:
Per ordres de Douglas MacArthur, a les deu del matí les tropes del 6º Exèrcit del general Walter Krueger varen desembarcar a la petita illa de Leyte, Filipines, amb el suport de bombarders aeris i navals. El pla dels Estats Units consistia en tallar les comunicacions entre Japó i les Índies holandesos, d’on els japonesos obtenien el petroli. D’aquesta manera, el comandant MacArthur va tornar a l’arxipèlag que havia tingut que abandonar l’any 1942. En seguida que varen desembarcar, el 6º Exèrcit es va dividir en dues columnes. La primera columna estava formada pel 10º Cos, que va ocupar l’aeròdrom de Tacoban i després va avançar per la vall de Leyte per a continuació ocupar la localitat de Caigara. La segona columna, composta pel 24º Cos nord-americà, va ocupar, només desembarcar, l’aeroport de Dulag, al sud de l’illa. Al vespre, 10.000 soldats nord-americans ja estaven atrinxerats al voltant de la capital de Leyte, Tacloban, i de Dulag. Mentre MacArthur desembarcava a l’illa de Leyte, les embarcacions pesades de Takeo Kurita varen arribar a Brunei.
6 de maig de 1944
Dissabte:
En el Reich:
En el nord de França, les forces aliades varen tornar a bombardejar tan de dia com de nit les defenses costeres alemanyes, el Mur Atlàntic. De dia la USAAF va atacar les bases de les armes V i, de nit, la RAF va atacar les bateries costeres.
En el front oriental:
Les tropes soviètiques varen continuar pressionant les tropes alemanyes envoltades a Sebastopol i per eliminar als alemanys varen utilitzar els llançacoets Katiuska.
A l’Atlàntic:
Els alemanys varen perdre tres submarins més; el U-66 en les proximitats del Cap Verd, el U-473 i el U-765 a l’Atlàntic Nord.
A l’Índia:
Les autoritats britàniques varen alliberar a en Mahatma Gandhi, ja que la seva salut s’havia deteriorat molt després de successives vagues de fam en protesta pel domini britànic a l’Índia.
6 d’abril de 1944
Dijous:
En el Reich:
A Polònia:
Els alemanys varen afusellar a 49 oficials de la Reial Força Aèria Britànica que havien intentat fugir del camp de presoners de la Luftwaffe de Stalag Luft III,a la ciutat de Zagan.
A Alemanya:
El Reichsbank de Berlín va oferir vendre al Banc de Lisboa i de les Açores els 500.000 francs suïssos que els hi havia donat el banc Crèdit Suisse.
En el comunicat del Reich d’aquell dia deia que en aquelles hores intranquil·les, esperant la invasió i la represàlia així com un canvi en la situació en el front oriental, molts s’inquietaven pel que pogués passar si ara no podien resistir. En el comunicat es deia que per tot arreu es preguntava la gent si estaven justificats els greus i innumerables sacrificis i patiments que exigeix la guerra i exigiria encara més. El comunicat acabava dient que la gent enyorava la pau.
A França:
Aquell matí, la Gestapo liderada per Klaus Barbie varen detenir a tots els nens jueus, 44, de la Colonie Enfant a Izieu, a Ain, i a tot el personal jueu. Tots ells varen ser enviats en camions en el fort de Montluc, on se’ls va interrogar. L’endemà varen ser enviats emmanillats en un tren regular de passatgers al camp de trànsit de Dranzy i, posteriorment, varen ser deportats al camp de concentració d’Auschwitz. Dos dels nens varen ser enviats a Tallin, on varen ser afusellats.
A Birmània:
Els japonesos varen atacar amb força White City, però varen ser rebutjats.
31 de març de 1944
Divendres:
En el Reich:
Adolf Hitler va destituir al mariscal de camp Erich von Manstein com a comandant de la Wehrmacht pel mariscal de camp Walter Model. Tot i que Von Manstein era el comandant amb més talent de tots, començava a discrepar de les ordres militars, sobretot en l’estratègia militar en el front oriental, i Hitler només volia a generals que demostressin obediència total a les seves ordres.
A la una de la matinada va sonar una petita alarma antiaèria a la ciutat de Dresden que va anar seguida d’una gran. No hi va haver cap atac. Al matí va tornar a sonar l’alarma. Al migdia ja no sonava cap alarma a la capital saxona.
EL Reichsbank, des de Berlín, va escriure un memoràndum per explicar com funcionava el mètode Melmer en la pràctica. O sigui, sobre com s’havia de transformar el botí robat en el front oriental en reichsmarks. El memoràndum deia:
… El Reichsbank s’ha proposat transformar el diner nacional i les divises, les monedes d’or i de plata, els metalls precisos, les fiances, les joies, els rellotges, les pedres precioses i altres objectes de valor acumulats en aquestes oficines. Aquests articles seran tractats sota la contrasenya Melmer.
Les joies i els articles similars que encara no han sigut fosos seran retornats a les cases d’empenyorament, Departament III de l’Oficina Central, Berlín N4, Elshasserstra, 74, per la seva venta al millor preu possible.
A les Filipines:
Mineichi Koga, el comandant en cap de la Flota Combinada Japonesa, va morir en un accident aeri a Manila.
18 de març de 1944
Dissabte:
En el Reich:
Adolf Hitler es va reunir amb el regent Miklos Horthy, que anava acompanyat del seu ministre d’Afers Exteriors, el seu ministre de Guerra i el seu cap de l’Estat Major, en el castell de Klessheim, a prop de la ciutat austríaca de Salzburg. El líder alemany es va quedar molt callat al principi de la trobada, i només li va parlar de la traïció italiana perquè no volia que Hongria també canviés de postura com els italians. Seguidament, un cop refiat, Hitler li va llançar una sèrie d’amenaces. El va acusar d’haver permès que casi un milió de jueus hongaresos visquessin sense problemes i li va dir que el seu govern tenia por que Hongria pogués patir un aixecament com a Itàlia. Manifestant-li aquesta preocupació, li va dir que estava decidit a ocupar militarment Hongria i li va exigir que firmés una declaració conjunta mostrant el seu vist-i-plau. De seguida Horthy s’hi va negar, però Hitler el va amenaçar dient-li que si no firmava l’ocupació es faria simplement sense la seva aprovació.
Després de l’entrevista Horthy va intentar marxar de Klessheim, però Hitler el va retenir amb l’excusa de que l’acompanyés a dinar. Durant l’àpat es va informar a Horthy de que les tropes alemanyes ocuparien el seu país i, llavors, el regent hongarès va pensar en abdicar, però Hitler el va amenaçar novament dient-li que en aquest cas no li podria garantir la seguretat de la seva família. Lluitant per mantenir el poder, Horthy va exigir certes concessions, com ara el control de l’Exèrcit. Hitler li va prometre que es retiraria d’Hongria un cop s’hagués format un nou govern que li mereixés tota la seva confiança. Enfadat en veure que era menyspreat i que estava tot decidit, el regent hongarès va abandonar de cop la sala mentre exclamava que se n’anava. Mentre exigia que el portessin cap al seu tren especial i Joachim von Ribbentrop parlava amb Döme Sztojay, l’ambaixador hongarès a Berlín, va sonar l’alarma aèria anunciant un atac Aliat. En realitat no hi havia cap bombardeig, era tot un engany dels alemanys per convèncer als hongaresos perquè acceptessin les condicions imposades. A les vuit del vespre, Horthy va marxar de l’estació de trens de Klessheim, on el va acompanyar Hitler, per tornar a Budapest, però ho va fer acompanyat per l‘Ernst Kaltenbrunner i el representant de Von Ribbentrop a Hongria, Edmund Veesenmeyer, dotat de poders plenipotenciaris per assegurar-se de que es complien els desitjos de Hitler. Al cap de poc, tal i com Hitler havia ordenat, Hongria va ser ocupada per onze divisions alemanyes, però el dictador alemany no va complir la seva promesa i no es va voler retirar del país.
Durant el dia, la 8º Força Aèria de la USAAF va realitzar un potent bombardeig contra les indústries aeronàutiques alemanys enviant 738 bombarders i 919 caces contra les ciutats de Munic, on varen destruir la Residència, Friedrichshafen, Oberpfaffenhofen, Lechfeld i Langberg. La Luftwaffe va presentar batalla i va danyar 242 bombarders a més de destruir-ne 44 i 16 dels caces escorta. A la nit, la RAF va atacar amb 800 bombarders la ciutat de Frankfurt del Main. Allí les defenses alemanyes només varen destruir 11 bombarders.
A Itàlia:
La 15º Força de la USAAF, amb base a Itàlia, amb 950 bombarders, dels quals se’n perdran 9, varen atacar les bases alemanyes en el nord d’Itàlia i varen aconseguir destruir 120 avions.
A Montecassino, les tropes neozelandeses varen atacar de nou i varen llançar els seus Sherman contra les posicions alemanyes entre les ruïnes; però el terreny va impedir en els tancs avançar com calia i 18 d’ells varen ser destruïts per les armes antitancs amagades a Cassino.
En el front oriental:
A Ucraïna, el 2º Front Ucraïnès de Rodion Malinovsky va arribar al riu Dnièper i es va apoderar d’un gran cap de pont a Mogilev Podolsky. Amb aquest avanç, el Grup d’Exèrcits del Sud alemany va quedar dividit en dos i els soviètics estaven col·locats en una posició ideal per avançar cap a la frontera romanesa. Però les defenses alemanyes també resistien a Kovel.
A Birmània:
Els japonesos varen continuar el seu avanç cap a Imphal i Kohima, on hi havien les tropes britàniques, tot i que els xindits varen arribar a les vies de tren a Kenu, a la rereguarda japonesa, fet que afectarà al subministrament de les forces japoneses a primer línia.
28 de gner de 1944
El ministre d’Armament, Albert Speer, no es mostrava gens satisfet de com avançaven els seus plans de la producció d’armament i veia com als països aliats els i guanyaven el terreny. Speer va parlar del problema que tenia amb Fritz Sauckel, que s’ocupava del reclutament de mà d’obra dels països ocupats per l’Organització Todt que administrava Speer. El ministre mai va confiar en les pràctiques de Sauckel ja que el considerava un inútil perquè no reclutava a suficient gent pels seus projectes. Però aquell dia Speer li va explicar una notícia que havia sortit a la prema anglesa on parlaven del treball de la dona en la producció d’armament, on era molt més avançat que a Alemanya. Speer li va comparar els 2 països i veia com al Regne Unit el 65% de les dones que es trobaven en edat de treballar estaven treballant en la indústria del seu país, encanvi a Alemanya només representava el 45% de les dones. Per Speer aquella diferència era d’unes 4.900.000 dones de diferència i per tant ells es trobaven amb inferioritat.
Per l’ideal nazi la dona es la que cuidava la família i no pas la que anava a treballar a la indústria. I la dona en els països ocupats era deportada en camps de concentració per ser eliminada.
13 de novembre de 1943
Dissabte:
En el Reich:
El ministre d’Armament, Albert Speer, es va dirigir el quarter general de l’Adolf Hitler a Rastenburg per parlar de la guerra. Speer esperava que Hitler estigués content després del telegrama que l’hi havia enviat l’11 de novembre de 1943, on li explicava que encara que perdessin les dues ciutats ucraïneses més importants per obtenir minerals de les mines per la producció d’armament la producció no es veuria afectada perquè s’havien trobat solucions. Però quan es varen veure, Hitler estava molt enfadat amb Speer i el va tractar de males maneres. Speer no entenia res, estava desconcertat. El motiu era que Speer havia enviat també aquell telegrama al cap de l’Estat Major, Kurt Zeitzler, i Hitler no permetia que altres persones sabessin informació confidencial sense que ell donés el seu permís. El problema de tot plegat era que Hitler havia ordenat a l’Estat Major que totes les tropes disponibles de la zona lluitessin a la ciutat de Níkopol per no perdre les mines de magnesi. Hitler el que volia era obligar a l’Exèrcit a combatre per un motiu concret, i pensava que els havia fet creure que si perdien aquella ciutat no podrien obtenir el magnesi de les mines de la ciutat i es veuria afectada la producció d’armament. Però com que Speer havia enviat aquell telegrama al general Zeitzler, on explicava que no passava res si es perdia la ciutat, el motiu per lluitar aferrissadament desapareixia i, a sobre, Hitler quedava com un mentider i un manipulador davant de l’Estat Major. El dictador alemany estava tan enfadat amb Speer que li va dir que si perdien aquella ciutat seria culpa seva i li va ordenar que a partir de llavors tota la informació que tingués l’havia de donar només a ell.
A Berlín, Joseph Goebbels va rebre nous informes sobre la Conferència de Moscou i va deduir que el dictador Iosif Stalin havia exigit als britànics l’obertura d’un segon front, però que les forces occidentals li havien respost que els hi faltaven mitjans. Goebbels estava convençut de que havien acordat de que la Unió Soviètica no podia negociar la pau separada amb Alemanya a canvi de que els països anglosaxons s’abstinguessin de lluitar en els Balcans.
B-17F varen bombardejar la ciutat de Bremen.
Durant aquell dia, el pilot alemany Erich Rudorffer va aconseguir el rècord de victòries en una missió després de destruir a 13 avions.
A Grècia:
A l’illa de Leros, els alemanys varen tornar a llançar més paracaigudistes a l’illa per reforçar l’atac alemany i la infanteria va ocupar el mont Appetici. La Kriegsmarine intentava ocupar la riba occidental de l’Adritàtic, que estava defensada pels britànics.
