Home // Archive by category "General"

Benvinguts!

Benvinguts al meu bloc,

Aquest bloc intentarà resumir el dia a dia de la història del Tercer Reich, des de la pujada al poder dels nazis, el 30 de gener de 1933, fins a la mort de l’Adolf Hitler el 30 d’abril de 1945. Evidentment, el Tercer Reich acaba el 7 de maig de 1945, però he preferit acabar-ho amb la mort del dictador Hitler perquè ell va ser l’artífex del Tercer Reich, tal i com explicava els seus últims dies de vida. El bloc, per diverses qüestions, comença pel final, o sigui pel 30 d’abril de 1945, i si el lector estar interessat en llegir-lo de cap a peus seguint una línia històrica hauria de començar pel final del bloc, o sigui pel 30 de gener de 1933 i anar avançant dia a dia. Quan el lector entra a la Segona Guerra Mundial veurà que el bloc va agafant més cos amb més informacions i més dades per l’extensa informació que existeix en aquest tema i que he decidit aportar. Els continus enllaços del bloc dirigiran el lector a un altre bloc meu, el de biografiesdeltercerreich.blog.cat, que serveix per aportar informació suplementària sobre el tema seleccionat que no es pot donar en aquella entrada per espai i per no fer la lectura pesada i confosa. Ressalto la biografia de l’Adolf Hitler per la seva llargada i el seu contingut. La biografia està dividia en quatre capítols diferents. A més d’aquests dos blocs, he escrit també una novel·la històric fictícia relacionada amb aquesta època històrica i que es titula Fritz Klein 1915 – ….

Tot aquest treball és un petit homenatge a en Josep Romeu Bisbe, el meu pare, la persona que més m’ha ajudat i que sempre recordaré amb amor i orgull. T’estimo pare, ara i sempre.

Aquest bloc, amb tota la modèstia, també està dedicat a la Paquita Raurell Fajula. Sense ella res hagués sigut possible i només tinc paraules d’agraïment cap a la seva persona. Moltes gràcies, ara i sempre més.

Moltes gràcies.

 

9 de gener de 1945

Dimarts:

En el Reich:

El general Heinz Guderian va arribar al Niu de l’Àguila, el quarter general a Bad Nauheim, després de viatjar pels tres fronts orientals de més rellevància; els d’Hongria, el del Vístula i el de Prússia Oriental, acompanyat pel comandant Freytag von Loringhoven, per demanar-li a l’Adolf Hitler la retirada dels grups d’exèrcits estacionats davant del Vístula i del Narev fins a una posició més defensable des d’on podrien fer un contraatac als soviètics. A més, li volia proposar desplaçar l’Exèrcit Panzer de l’oest a l’est per atacar als soviètics. Quan va dir les seves suggerències a en Hitler a través de mapes i de diagrames fets pel general Reinhard Gehler, el cap del departament d’Exèrcits Estrangers a l’Est, el ministre Hermann Göering li va dir a en Hitler que no fes cas a les dades que li havia donat el seu general, i en Wilhelm Keitel va exclamar a crits que en Göering tenia tota la raó. Llavors, en Hitler, novament, va negar les peticions d’en Guderian i, de mal humor, li va dir que en el front oriental mai hi havia tingut tantes reserves com aquell dia (era una mentida) i va acusar a qui havia fet aquells informes d’estar tancat a un manicomi. En Guderian va defensar l’informe d’en Gehler i li va replicar dient que si no tenia raó el declaressin boig. En Hitler va insistir en que els 200 soldats alemanys que havien quedat atrapats a la península letona de Curlàndia havien de defensar la posició i es va negar a evacuar els seus soldats del Vístula i del Narev. Davant de la negativa d’en Hitler de fer retrocedir les tropes, en Guderian va decidir abandonar la reunió però, quan marxava, en Hitler li va tornar a dir que en el front oriental mai hi havia hagut tantes reserves com en aquell moment i que tot era obra d’ell, referint-se a en Guderian, i li va agrair de tot cor. En Guderian li va respondre que el front oriental era com un castell de cartes. Cabrejat, el general alemany va tornar al seu quarter general de Zossen.

En el front occidental:

A Bastogne, les forces nord-americanes del sector nord, amb el suport dels elements del 30º Cos britànic, varen agafar la iniciativa en direcció a Houffalize, i d’aquesta manera el 3º Exèrcit nord-americà del general George Patton va controlar Bastogne impedint als alemanys ocupar la ciutat per la qual feia dies que estaven lluitant.


L’Omar Bradley va trucar en dues ocasions a Versalles per queixar-se de la rellevància que la premsa britànica li estaven donant al mariscal Bernard Law Montgomery, amb qui mantenia una molt mala relació. Bradley, sense informar al comandant suprem Dwight D. Eisenhower, va convocar una conferència de premsa per justificar la debilitat de les forces nord-americanes durant l’ofensiva de les Ardenes i per defensar-se de les acusacions que l’acusaven d’haver-lo agafat desprevingut. Bradley també volia ressaltar que el comandament del mariscal Montgomery sobre les forces nord-americanes era transitori. Aquest comentari va fer que el Daily Mail lloés al mariscal britànic, tot el contrari del que buscava el comandant de Missouri.

A les Filipines:

A Luzon, al nord de Filipines, abans de l’alba, precedides d’un fort bombardeig, les primeres unitats del 6º Exèrcit nord-americà del general Walter Krueger varen desembarcar a Lingayen i varen establir caps de pont en el golf de Lingayen sense trobar oposició abans d’acabar el dia.

En el mar, com el dia anterior, llanxes motores suïcides japoneses varen atacar a l’agrupació amfíbia nord-americana. Entre els dos dies varen enfonsar o danyar a nou embarcacions de desembarcament.

9 de desembre de 1944

Dissabte:

En el Reich:

El projecte final per l’Ofensiva de les Ardenes va ser aprovat finalment per l’Adolf Hitler. Pràcticament no havia canviat de la idea que havia proposat a començaments de la tardor, tot i les crítiques dels seus mariscals de camps els últims dies. Per aquestes crítiques es va enviar una nota al mariscal Gerd von Rundstedt que portava aquesta anotació d’en Hitler:

No alterar.


De la una a les dos del migdia i de les 2:25 a les 2:40 va sonar l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden. La ciutat no va ser bombardejada.

En el front occidental:

No sabent res de l’ofensiva d’en Hitler, l’oficial d’intel·ligència del 3º Exèrcit nord-americà, el general de brigada Oscar W. Koch, va posar èmfasis a la vulnerabilitat del 8º Cos de l’Exèrcit a les Ardenes.

15 de novembre de 1944

Dimecres:

En el front occidental:

Després de que el dia anterior s’hagués construït un pont Bailey al nord de la ciutat de Metz, a primera hora del matí la 10º Divisió Blindada del 3º Exèrcit nord-americà avançava sobre el Mosel·la mentre queia una forta tempesta d’aigua-neu. Al mateix temps, la 90º Divisió es movia 32 quilòmetres per sobre de la 10º Divisió i la 6º i la 80º Divisió d’Infanteria blindada avançaven pel sud per tal d’envoltar als alemanys en un moviment en pinça. Mentre es movien les tropes nord-americanes, la 95º Divisió atacava les forces de guarnició alemanyes a l’oest del riu, la majoria molt dèbils. Al vespre, el comandant suprem Dwight D. Eisenhower va arribar a la zona per inspeccionar la situació i va sopar amb el general George Patton a la Rue Auxerre. Els dos generals varen estar parlant fins les dues de la matinada en un ambient alegre pels progressos en el camp de batalla.

20 d’octubre de 1944

Divendres:

En el Reich:

El Tribunal del Poble va jutjar i executar a l’Adolf Reichwein, arrestat el 5 de juliol de 1944. En Reichwein era un professor d’Història i havia de ser ministre de Cultura en el govern posthitlerià.

En el front oriental:

Els soldats soviètics del 3º Front Ucraïnès juntament amb la 1º Divisió Proletària de l’Exèrcit d’Alliberació d’en Josip Broz, Tito varen entrar a Belgrad. D’aquesta manera en Tito va pujar al poder a Iugoslàvia.

En el front occidental:

Alsàcia, les tropes aliades occidentals varen entrar a Saverne. Però els Aliats tenien problemes en els ports perquè no tenien suficient espai i temps per desembarcar les embarcacions mercantilsque portaven subministraments. Aquell dia 246 embarcacions mercantils solcaven pel mar esperant que algun port els pogués deixar ancorar l’àncora.

En la Guerra Civil grega:

Moscou va prometre que no donaria suport a les forces comunistes que estaven lluitant contra les tropes monàrquiques.

En el Pacífic:

Per ordres d’en Douglas MacArthur, a les deu del matí les tropes del 6º Exèrcit del general Walter Krueger varen desembarcar a la petita illa de Leyte, Filipines, amb el suport de bombarders aeris i navals. El pla dels Estats Units consistia en tallar les comunicacions entre Japó i les Índies holandesos, d’on els japonesos obtenien el petroli. D’aquesta manera, el comandant MacArthur va tornar a l’arxipèlag que havia tingut que abandonar l’any 1942. En seguida que varen desembarcar, el 6º Exèrcit es va dividir en dues columnes. La primera columna estava formada pel 10º Cos, que va ocupar l’aeròdrom de Tacoban i després va avançar per la vall de Leyte per a continuació ocupar la localitat de Caigara. La segona columna, composta pel 24º Cos nord-americà, va ocupar, només desembarcar, l’aeroport de Dulag, al sud de l’illa. Al vespre, 10.000 soldats nord-americans ja estaven atrinxerats al voltant de la capital de Leyte, Tacloban, i de Dulag. Mentre en MacArthur desembarcava a l’illa de Leyte, les embarcacions pesades d’en Takeo Kurita varen arribar a Brunei.

6 de maig de 1944

Dissabte:

En el Reich:

En el nord de França, les forces aliades varen tornar a bombardejar tan de dia com de nit les defenses costeres alemanyes, el Mur Atlàntic. De dia la USAAF va atacar les bases de les armes V i, de nit, la RAF va atacar les bateries costeres.

En el front oriental:

Les tropes soviètiques varen continuar pressionant les tropes alemanyes envoltades a Sebastopol i per eliminar als alemanys varen utilitzar els llançacoets Katiuska.

A l’Atlàntic:

Els alemanys varen perdre tres submarins més; el U-66 en les proximitats del Cap Verd, el U-473 i el U-765 a l’Atlàntic Nord.

A l’Índia:

Les autoritats britàniques varen alliberar a en Mahatma Gandhi, ja que la seva salut s’havia deteriorat molt després de successives vagues de fam en protesta pel domini britànic a l’Índia.

6 d’abril de 1944

Dijous:

En el Reich:

Els alemanys varen afusellar a 49 oficials de la Reial Força Aèria Britànica que havien intentat fugir del camp de presoners de la Luftwaffe de Stalag Luft III,a  la ciutat de Zagan, Polònia.


El Reichsbank de Berlín va oferir vendre al Banc de Lisboa i de les Açores els 500.000 francs suïssos que els hi havia donat el banc Crèdit Suisse.


En el comunicat del Reich d’aquell dia deia que en aquelles hores intranquil·les, esperant la invasió i la represàlia així com un canvi en la situació en el front oriental, molts s’inquietaven pel que pogués passar si ara no podien resistir. En el comunicat es deia que per tot arreu es preguntava  la gent si estaven justificats els greus i innumerables sacrificis i patiments que exigeix la guerra i exigiria encara més. El comunicat acabava dient que la gent enyorava la pau.

A Birmània:

Els japonesos varen atacar amb força White City, però varen ser rebutjats.

31 de març de 1944

Divendres:

En el Reich:

Adolf Hitler va destituir al mariscal de camp Erich von Manstein com a comandant de la Wehrmacht pel mariscal de camp Walter Model. Tot i que Von Manstein era el comandant amb més talent de tots, començava a discrepar de les ordres militars, sobretot en l’estratègia militar en el front oriental, i Hitler només volia a generals que demostressin obediència total a les seves ordres.


A la una de la matinada va sonar una petita alarma antiaèria a la ciutat de Dresden que va anar seguida d’una gran. No hi va haver cap atac. Al matí va tornar a sonar l’alarma. Al migdia ja no sonava cap alarma a la capital saxona.


EL Reichsbank, des de Berlín, va escriure un memoràndum per explicar com funcionava el mètode Melmer en la pràctica. O sigui, sobre com s’havia de transformar el botí robat en el front oriental en reichsmarks. El memoràndum deia:

… El Reichsbank s’ha proposat transformar el diner nacional i les divises, les monedes d’or i de plata, els metalls precisos, les fiances, les joies, els rellotges, les pedres precioses i altres objectes de valor acumulats en aquestes oficines. Aquests articles seran tractats sota la contrasenya Melmer.

Les joies i els articles similars que encara no han sigut fosos seran retornats a les cases d’empenyorament, Departament III de l’Oficina Central, Berlín N4, Elshasserstra, 74, per la seva venta al millor preu possible.

A les Filipines:

Mineichi Koga, el comandant en cap de la Flota Combinada Japonesa, va morir en un accident aeri a Manila.

18 de març de 1944

Dissabte:

En el Reich:

Adolf Hitler es va reunir amb el regent Miklos Horthy, que anava acompanyat del seu ministre d’Afers Exteriors, el seu ministre de Guerra i el seu cap de l’Estat Major, en el castell de Klessheim, a prop de la ciutat austríaca de Salzburg. El líder alemany es va quedar molt callat al principi de la trobada, i només li va parlar de la traïció italiana perquè no volia que Hongria també canviés de postura com els italians. Seguidament, un cop refiat, Hitler li va llançar una sèrie d’amenaces. El va acusar d’haver permès que casi un milió de jueus hongaresos visquessin sense problemes i li va dir que el seu govern tenia por que Hongria pogués patir un aixecament com a Itàlia. Manifestant-li aquesta preocupació, li va dir que estava decidit a ocupar militarment Hongria i li va exigir que firmés una declaració conjunta mostrant el seu vist-i-plau. De seguida Horthy s’hi va negar, però Hitler el va amenaçar dient-li que si no firmava l’ocupació es faria simplement sense la seva aprovació.

Després de l’entrevista Horthy va intentar marxar de Klessheim, però Hitler el va retenir amb l’excusa de que l’acompanyés a dinar. Durant l’àpat es va informar a Horthy de que les tropes alemanyes ocuparien el seu país i, llavors, el regent hongarès va pensar en abdicar, però Hitler el va amenaçar novament dient-li que en aquest cas no li podria garantir la seguretat de la seva família. Lluitant per mantenir el poder, Horthy va exigir certes concessions, com ara el control de l’Exèrcit. Hitler li va prometre que es retiraria d’Hongria un cop s’hagués format un nou govern que li mereixés tota la seva confiança. Enfadat en veure que era menyspreat i que estava tot decidit, el regent hongarès va abandonar de cop la sala mentre exclamava que se n’anava. Mentre exigia que el portessin cap al seu tren especial i Joachim von Ribbentrop parlava amb Döme Sztojay, l’ambaixador hongarès a Berlín, va sonar l’alarma aèria anunciant un atac Aliat. En realitat no hi havia cap bombardeig, era tot un engany dels alemanys per convèncer als hongaresos perquè acceptessin les condicions imposades. A les vuit del vespre, Horthy va marxar de l’estació de trens de Klessheim, on el va acompanyar Hitler, per tornar a Budapest, però ho va fer acompanyat per l‘Ernst Kaltenbrunner i el representant de Von Ribbentrop a Hongria, Edmund Veesenmeyer, dotat de poders plenipotenciaris per assegurar-se de que es complien els desitjos de Hitler. Al cap de poc, tal i com Hitler havia ordenat, Hongria va ser ocupada per onze divisions alemanyes, però el dictador alemany no va complir la seva promesa i no es va voler retirar del país.


Durant el dia, la 8º Força Aèria de la USAAF va realitzar un potent bombardeig contra les indústries aeronàutiques alemanys enviant 738 bombarders i 919 caces contra les ciutats de Munic, on varen destruir la Residència, Friedrichshafen, Oberpfaffenhofen, Lechfeld i Langberg. La Luftwaffe va presentar batalla i va danyar 242 bombarders a més de destruir-ne 44 i 16 dels caces escorta. A la nit, la RAF va atacar amb 800 bombarders la ciutat de Frankfurt del Main. Allí les defenses alemanyes només varen destruir 11 bombarders.

A Itàlia:

La 15º Força de la USAAF, amb base a Itàlia, amb 950 bombarders, dels quals se’n perdran 9, varen atacar les bases alemanyes en el nord d’Itàlia i varen aconseguir destruir 120 avions.


A Montecassino, les tropes neozelandeses varen atacar de nou i varen llançar els seus Sherman contra les posicions alemanyes entre les ruïnes; però el terreny va impedir en els tancs avançar com calia i 18 d’ells varen ser destruïts per les armes antitancs amagades a Cassino.

En el front oriental:

A Ucraïna, el 2º Front Ucraïnès de Rodion Malinovsky va arribar al riu Dnièper i es va apoderar d’un gran cap de pont a Mogilev Podolsky. Amb aquest avanç, el Grup d’Exèrcits del Sud alemany va quedar dividit en dos i els soviètics estaven col·locats en una posició ideal per avançar cap a la frontera romanesa. Però les defenses alemanyes també resistien a Kovel.

A Birmània:

Els japonesos varen continuar el seu avanç cap a Imphal i Kohima, on hi havien les tropes britàniques, tot i que els xindits varen arribar a les vies de tren a Kenu, a la rereguarda japonesa, fet que afectarà al subministrament de les forces japoneses a primer línia.

28 de gner de 1944

El ministre d’Armament, Albert Speer, no es mostrava gens satisfet de com avançaven els seus plans de la producció d’armament i veia com als països aliats els i guanyaven el terreny. Speer va parlar del problema que tenia amb Fritz Sauckel, que s’ocupava del reclutament de mà d’obra dels països ocupats per  l’Organització Todt que administrava Speer. El ministre  mai va confiar en les pràctiques de Sauckel ja que el considerava un inútil perquè no reclutava a suficient gent pels seus projectes. Però aquell dia Speer li va explicar una notícia que havia sortit a la prema anglesa on parlaven del treball de la dona en la producció d’armament, on era molt més avançat que a Alemanya. Speer li va comparar els 2 països i veia com al Regne Unit el 65% de les dones que es trobaven en edat de treballar estaven treballant en la indústria del seu país, encanvi a Alemanya només representava el 45% de les dones. Per Speer aquella diferència era d’unes 4.900.000 dones de diferència i per tant ells es trobaven amb inferioritat.

Per l’ideal nazi la dona es la que cuidava la família i no pas la que anava a treballar a la indústria. I la dona en els països ocupats era deportada en camps de concentració per ser eliminada.

css.php