Home // Archive by category "General"

Benvinguts!

Benvinguts al meu bloc,

Aquest bloc intentarà resumir el dia a dia de la història del Tercer Reich alemany, des de la pujada al poder dels nazis, el 30 de gener de 1933, fins a la mort de l’Adolf Hitler el 30 d’abril de 1945. Evidentment el Tercer Reich acaba el 7 de maig de 1945, però he preferit acabar-ho amb la mort d’en Hitler perquè ell va ser l’artífex del Tercer Reich. El bloc per diverses qüestions comença pel final, o sigui pel 30 d’abril de 1945, i si el lector estar interessat en llegir-lo de cap a peus seguint una línia històrica hauria de començar pel final del bloc, o sigui pel 30 de gener de 1933 i anar avançant dia a dia. Evidentment quan el lector entra a la Segona Guerra Mundial veurà que el bloc va agafant més cos amb més informacions i més dades i es fa més extens per l’extensa informació que existeix en aquest tema i que he decidit aportar. Els continus enllaços del bloc dirigiran el lector a un altre bloc meu, el de biografiesdeltercerreich.blog.cat, que serveix per aportar informació suplementària sobre el tema seleccionat que no es pot donar en aquella entrada per espai i per no fer la lectura pesada i confosa. Ressalto la biografia de l’Adolf Hitler per la seva llargada i el seu contingut. La biografia estar dividia en quatre capítols diferents. A més d’aquests dos blocs, he escrit també una novel·la històric fictícia relacionada amb aquesta època històrica i que es titula Fritz Klein 1915 – ….

Tot aquest treball és un petit homenatge a en Josep Romeu Bisbe, el meu pare, la persona que més m’ha ajudat i que sempre recordaré amb amor i orgull. T’estimo pare, ara i sempre.

Aquest bloc, amb tota la modèstia, també està dedicat a la Paquita Raurell Fajula. Sense ella res hagués sigut possible i només tinc paraules d’agraïment cap a la seva persona. Moltes gràcies, ara i sempre més.

Moltes gràcies.

 



9 de desembre de 1944

Dissabte:

En el Reich:

El projecte final per l’Ofensiva de les Ardenes va ser aprovat finalment per l’Adolf Hitler. Pràcticament no havia canviat de la idea que havia proposat a començaments de la tardor, tot i les crítiques dels seus mariscals de camps els últims dies. Per aquestes crítiques es va enviar una nota al mariscal Gerd von Rundstedt que portava aquesta anotació d’en Hitler: No alterar.

En el front occidental:

No sabent res de l’ofensiva d’en Hitler, l’oficial d’intel·ligència del 3º Exèrcit nord-americà, el general de brigada Oscar W. Koch, va posar èmfasis a la vulnerabilitat del 8º Cos de l’Exèrcit a les Ardenes.



15 de novembre de 1944

Dimecres:

En el front occidental:

Després de que el dia anterior s’hagués construït un pont Bailey al nord de la ciutat de Metz, a primera hora del matí la 10º Divisió Blindada del 3º Exèrcit nord-americà avançava sobre el Mosel·la mentre queia una forta tempesta d’aigua-neu. Al mateix temps, la 90º Divisió es movia 32 quilòmetres per sobre de la 10º Divisió i la 6º i la 80º Divisió d’Infanteria blindada avançaven pel sud per tal d’envoltar als alemanys en un moviment en pinça. Mentre es movien les tropes nord-americanes, la 95º Divisió atacava les forces de guarnició alemanyes a l’oest del riu, la majoria molt dèbils. Al vespre, el comandant suprem Dwight D. Eisenhower va arribar a la zona per inspeccionar la situació i va sopar amb el general George Patton a la Rue Auxerre. Els dos generals varen estar parlant fins les dues de la matinada en un ambient alegre pels progressos en el camp de batalla.



12 de juliol de 1944

Adolf Hitler va ordenar coordinar les actuacions de l’Armada i les del Exèrcit, i va definir els poders que havien de tenir el comandant en cap del Exèrcit, el comissari del Reich per la Navegació i les del cap del OKW.

Però Hitler començava a veure que podria perdre la guerra i estava molt desanimat. El veure’l enfonsat, el ministre d’Armament, Albert Speer,  el va voler animar explicant-li que no tot estava perdut i li va posar l’exemple de que tot i els bombardejos que havien patit havien demostrat que era possible continua vivint entre les ruïnes, sense hotels, sense restaurants, sense vivendes i sense les necessitats diaries. Speer, també li va voler demostrar que el comerç i les operacions bancàries continuaven encara que havien disminuït i que les agències fiscals continuaven tinguent ingressos encara que els expedients del Ministeri d’Hisenda estaven destuïts.

6 de maig de 1944

Dissabte:

En el Reich:

En el nord de França, les forces aliades varen tornar a bombardejar tan de dia com de nit les defenses costeres alemanyes, el Mur Atlàntic. De dia la USAAF va atacar les bases de les armes V i, de nit, la RAF va atacar les bateries costeres.

En el front oriental:

Les tropes soviètiques varen continuar pressionant les tropes alemanyes envoltades a Sebastopol i per eliminar als alemanys varen utilitzar els llançacoets Katiuska.

A l’Atlàntic:

Els alemanys varen perdre tres submarins més; el U-66 en les proximitats del Cap Verd, el U-473 i el U-765 a l’Atlàntic Nord.

A l’Índia:

Les autoritats britàniques varen alliberar a en Mahatma Gandhi, ja que la seva salut s’havia deteriorat molt després de successives vagues de fam en protesta pel domini britànic a l’Índia.

26 d’abril de 1944

Dimecres:

En el Reich:

L’Adolf Hitler va acceptar una proposta del comissari encarregat de la mà d’obra dels països ocupats, Fritz Sauckel. La proposta consistia en que en cas d’invasió per part dels Aliats, els comandants en cap dels fronts occidentals i els comandants militars de França, Bèlgica i Holanda, tenien que assegurar amb tots els mitjans disponibles que la mà d’obra quedés fora dels atacs dels Aliats. En Hitler volia assegurar que la indústria del armament no quedés afectada en cas d’una invasió aliada.

Per altra banda, els nord-americans varen bombardejar de dia les ciutat de Brunzwick i Pandeborn, mentre que a la nit la RAF va atacar Essen i Schweinfurt.

A Creta, uns aventurers britànics que treballaven pel SOE liderats per en William Stanley Moss i en Paddy Leigh Formor es varen disfressar de soldats alemanys per segrestar al general alemany Heinrich Kreipe.

A l’Índia:

Els britànics continuaven tenint victòries a Kohima i varen consolidar la derrota dels japonesos en la seva rereguarda profunda en arribar els xindits al riu Indaw, fet que dificultarà encara més els moviments dels subministraments i els reforços japonesos al front indi.

6 d’abril de 1944

Els alemanys varen afusellar a 49 oficials de la Reial Força Aèria Britànica que havien intentat fugir del camp de presoners de la Luftwaffe de Stalag Luft III,a  la ciutat de Zagan, a Polònia.

A Birmània, els japonesos varen atacar amb força White City, però varen ser rebutjats.

31 de març de 1944

Adolf Hitler va destituir el mariscal de camp Erich von Manstein com a comandant de la Wehrmacht per mariscal de camp Walter Model. Tot i que Von Manstein era el comandant amb més talent de tots, començava a discrepar de les ordres militars, sobretot en l’estratègia militar en el front oriental, i Hitler només volia a generals que demostressin obediència total a les seves ordres.

Aquell dia, Mineichi Koga, el comandant en cap de la Flota Combinada Japonesa, va morir en un accident aeri a Manila.

18 de març de 1944

Dissabte:

En el Reich:

L’Adolf Hitler es va reunir amb el regent Miklos Horthy, que anava acompanyat del seu ministre d’Afers Exteriors, el seu ministre de Guerra i el seu cap de l’Estat Major, en el castell de Klessheim, a prop de la ciutat austríaca de Salzburg. El líder alemany es va quedar molt callat al principi de la trobada, i només li va parlar de la traïció italiana perquè no volia que Hongria també canviés de postura com els italians. Seguidament, un cop refiat, en Hitler li va llançar una sèrie d’amenaces. El líder alemany el va acusar de que havia permès que casi un milió de jueus visquessin sense problemes i li va dir que el govern alemany tenia por de que Hongria pogués patir un aixecament com a Itàlia. Manifestant-li aquesta preocupació, li va dir que estava decidit a ocupar militarment Hongria i li va exigir que firmés una declaració conjunta mostrant el seu vist-i-plau. De seguida en Horthy s’hi va negar, però en Hitler el va amenaçar dient-li que sinó firmava l’ocupació es faria simplement sense la seva aprovació. Després de l’entrevista en Horthy va intentar marxar de Klessheim, però en Hitler el va retenir amb l’excusa de que l’acompanyés en el dinar. Durant l’àpat es va informar a en Horthy de que les tropes alemanyes ocuparien el seu país i, llavors, el regent hongarès va pensar en abdicar, però en Hitler el va amenaçar dient-li que en aquest cas no li podria garantir la seguretat de la seva família. Lluitant per mantenir el poder, en Horthy va exigir certes concessions, com ara el control de l’Exèrcit, i en Hitler li va prometre que es retiraria d’Hongria un cop s’hagués format un nou govern que li mereixés tota la seva confiança. Enfadat en veure que era menyspreat i que estava tot decidit, el regent hongarès va abandonar de cop la sala mentre exclamava que se n’anava. Mentre exigia que el portessin cap al seu tren especial i en Joachim von Ribbentrop parlava amb en Döme Sztojay, l’ambaixador hongarès a Berlín, va sonar l’alarma aèria anunciant un atac Aliat. En realitat no hi havia cap bombardeig, era tot un engany dels alemanys per convèncer als hongaresos perquè acceptessin les condicions imposades. A les vuit del vespre, en Horthy va marxar de l’estació de trens de Klessheim, on el va acompanyar en Hitler, per tornar a Budapest, però ho va fer acompanyat per l‘Ernst Kaltenbrunner i el representant d’en Von Ribbentrop a Hongria, l’Edmund Veesenmeyer, dotat de poders plenipotenciaris per assegurar-se de que es complien els desitjos d’en Hitler. Al cap de poc, tal i com en Hitler havia ordenat, Hongria va ser ocupada per onze divisions alemanyes, però el dictador alemany no va complir la seva promesa i no es va voler retirar del país.

Durant el dia, la 8º Força Aèria de la USAAF va realitzar un potent bombardeig contra les indústries aeronàutiques alemanys enviant 738 bombarders i 919 caces contra les ciutats de Munic, Friedrichshafen, Oberpfaffenhofen, Lechfeld i Langberg. La Luftwaffe va presentar batalla i va danyar 242 bombarders a més de destruir-ne 44 i 16 dels caces escorta. A la nit, la RAF va atacar amb 800 bombarders la ciutat de Frankfut del Main. Les defenses alemanyes només varen destruir 11 bombarders.

A Itàlia:

La 15º Força de la USAAF, amb base a Itàlia, amb 950 bombarders, dels quals se’n perdran 9, varen atacar les bases alemanyes en el nord d’Itàlia i varen aconseguir destruir 120 avions.

A Montecassino, les tropes neozelandeses varen atacar de nou i varen llançar els seus Sherman contra les posicions alemanyes entre les ruïnes; però el terreny va impedir en els tancs avançar com calia i 18 d’ells varen ser destruïts per les armes antitancs amagades a Cassino.

En el front oriental:

A Ucraïna, el 2º Front Ucraïnès d’en Rodion Malinovsky va arribar al riu Dnièper i es varen apoderar d’un gran cap de pont a Mogilev Podolsky. Amb aquest avanç, el Grup d’Exèrcits del Sud alemany va quedar dividit en dos i els soviètics estaven col·locats en una posició ideal per avançar cap a la frontera romanesa. Però les defenses alemanyes també resistien a Kovel.

A Birmània:

Els japonesos varen continuar el seu avanç cap a Imphal i Kohima, on hi havien les tropes britàniques, tot i que els xindits varen arribar a les vies de tren a Kenu, a la rereguarda japonesa, fet que afectarà al subministrament de les forces japoneses a primer línia.

28 de gner de 1944

El ministre d’Armament, Albert Speer, no es mostrava gens satisfet de com avançaven els seus plans de la producció d’armament i veia com als països aliats els i guanyaven el terreny. Speer va parlar del problema que tenia amb Fritz Sauckel, que s’ocupava del reclutament de mà d’obra dels països ocupats per  l’Organització Todt que administrava Speer. El ministre  mai va confiar en les pràctiques de Sauckel ja que el considerava un inútil perquè no reclutava a suficient gent pels seus projectes. Però aquell dia Speer li va explicar una notícia que havia sortit a la prema anglesa on parlaven del treball de la dona en la producció d’armament, on era molt més avançat que a Alemanya. Speer li va comparar els 2 països i veia com al Regne Unit el 65% de les dones que es trobaven en edat de treballar estaven treballant en la indústria del seu país, encanvi a Alemanya només representava el 45% de les dones. Per Speer aquella diferència era d’unes 4.900.000 dones de diferència i per tant ells es trobaven amb inferioritat.

Per l’ideal nazi la dona es la que cuidava la família i no pas la que anava a treballar a la indústria. I la dona en els països ocupats era deportada en camps de concentració per ser eliminada.

css.php