Home // 1933 // setembre

29 de setembre de 1933

El govern alemany va retocar la llei del 15 de maig de 1933 sobre la transmissió hereditària de les granges. Amb aquesta llei es protegia les granges alemanyes davant el sobreendeutament i la fragmentació en el moment de l’herència. Les explotacions de 5 a 125 hectàrees varen ser a partir de llavors indivisibles i només es podien transmetre a un sol hereu, que de fet solia ser el més jove. Privats de terra, els altres germans anaven a la ciutat per vendre’s com a mà d’obra, en general a les fàbriques d’armament. Aquesta disposició va afectar un de cada tres granges i va originar un gran èxode rural.

A Ginebra, en les reunions de la Societat de Nacions, Joseph Goebbels es va reunir amb Jean Louis Barthou, l’antic president de la comissió de reparacions i futur ministre d’Afers Exterior francès, i amb Paul-Boncour, per intentar fer-los perdre la seva por del govern alemany, cosa que no va aconseguir el ministre alemany després d’innombrables arguments.



28 de setembre de 1933

A Ginebra, després de les reunions de la Societat de Nacions, a la tarda Joseph Goebbels va fer una intervenció davant els representants de la premsa internacional davant d’una sala dels miralls de l’hotel Carlton. En la conferència, anomenada l’Alemanya nacionalsocialista i la seva missió de pau, rebutjava la tesis de que la nova Alemanya estigués preparant una futura política expansionista i va sostenir que era injust de que s’acusés a Alemanya quan tot el sistema sobre el què es basava el govern alemany estava impregnat d’un esperit pacifista. Goebbels es va referir sobre el nou règim com una noble forma de democràcia en la que es governa autoritàriament segons el mandat del poble. Les paraules del ministre alemany varen ser rebudes amb incredulitat i algun somriure irònic.



27 de setembre de 1933

A Suïssa:

Després de les reunions amb la Societat de Nacions, en Joseph Goebbels va anar a sopar amb el professor ginebrí d’Història Moderna i futur comissari de la Societat de Nacions a Danzig, en Carl Jacob Burckhardt. En el sopar, el ministre alemany li va dir que havia aconseguir canviar al seu favor l’ambient fred inicial entre els suïssos i que creia haver apagat les preocupacions del conseller federal suïs Giuseppe Motta pels desitjos d’expansió dels nacionalsocialistes.

En el Reich: 

Finalment, en Ludwig Müller va ser nombrat bisbe de l’Església del Reich per intentar reunir els protestant en la nova Església creada per l’Adolf Hitler. Però per llavors els Cristians Alemanys, que havien donat suport a en Müller en la seva elecció el 26 de maig de 1933, varen perdre el suport dels nazis.



25 de setembre de 1933

Joseph Goebbels, en el seu segon viatge a l’estranger des de que era ministre, va assistir a l’assemblea de la Societat de Nacions i se’n va endur de la trobada una mala impressió dient que era depriment i una reunió de morts.

23 de setembre de 1933

A Alemanya:

A prop de Francfort del Meno, a Heidelberg, es va celebrar una cerimònia d’inauguració per la construcció de la nova xarxa d’autopistes alemanyes, les Reichsautobahnen, on l’Adolf Hitler va fer la primera palada com a gest de que ell també treballava en aquelles obres. Ben a prop d’en Hitler s’hi trobava en Fritz Todt, l’artífex d’aquella obra.

Després, l’Adolf Hitler va reconèixer en un discurs que estava amb deute amb l’Exèrcit perquè li havien donat el seu suport perquè fos nombrat canceller i va afirmar que aquell gest mai l’oblidaria. Seguidament, va dir que l’Exèrcit era la personificació de la tradició de l’antic Exèrcit i que tothom li havia de donar el seu suport.

Per altra banda, va acabar la batuda començada per la policia i les SA començada el 18 de setembre de 1933 per detenir el màxim de vagabunds que rondaven per Alemanya. En totals varen detenir-ne uns 100.000, però com que no esperaven que fossin tants a la majoria els varen tenir que posar en llibertat.

 

22 de setembre de 1933

El govern nazi va publicar la Llei de Cambres Culturals del Reich que havia de canalitzar tota la vida intel·lectual i cultural del país a través de sis subcambres; la Cambra de Ràdio del Reich, la Cambra del Teatre del Reich, la Cambra de Premsa del Reich, etc. D’aquesta manera, tot treball periodístic, musical o teatral va quedar sota al control de Joseph Goebbels que va ser designat president de les Cambres Culturals. Els jueus varen tenir prohibit treballar en aquestes professions.

21 de setembre de 1933

A Leipzig, davant la Secció IV del Tribunal del Reich va començar el judici contra Marinus Van der Lubbe, l’home que varen enxampar al Reichstag, Ernst Togler, antic cap del grup comunista i un dels oradors més coneguts del KPD, Gueorgui Dimitrov, el cap de l’organització clandestina del Komintern per l’Europa occidental, Blagoi Popov i Wassil Tanov, tots ells acusats d’haver incendiat al Reichstag el 27 de febrer de 1933. Davant dels jutges amb les seves togues vermelles es varen presentar els cinc acusats. Van der Lubbe presentava un aspecte deplorable i es notava que havia sigut maltractat durant tot aquell temps que havia sigut empresonat. El president del judici va ser el vell magistrat Bünger.

A l’estranger, aquest procés va apassionar a l’opinió i els refugiats alemanys tenien ganes de descobrir la veritat. 120 periodistes de totes les nacionalitats, a excepció dels soviètics que no varen ser admesos a la sala.

19 de setembre de 1933

En el Reich:

Els dirigents nazis es varen reunir i varen arribar a un consens per aprovar el Projecte per una llei de Cambra de Premsa i Cultura.

A Fulhsbüttel, en Fritz Solmitz va morir després d’haver patit tortures i maltractaments en un camp de concentració.

18 de setembre de 1933

La policia i les SA varen començar una batuda, que va durar fins el 23 de setembre de 1933, per detenir el màxim dels vagabunds que rondaven per Alemanya.

17 de setembre de 1933

El rabí Leo Baec va fundar l’organització Reichsvertretung de Deutschen Juden, l’Organització dels Jueus Alemanys del Reich, per defensar els interessos dels jueus davant els nazis.

css.php