Home // 1943 // abril

30 d’abril de 1943

En el Reich:

En el Berghof, a Obersalzberg, l’Adolf Hitler es va entrevistar amb en Pierre Laval per obligar-lo a enviar més obrers francesos a Alemanya. En Laval estava molt cansat de les pressions alemanyes perquè només feia 20 dies que els hi havien obligat a enviar a Alemanya 250.000 obrers. El juliol en varen enviar 170.000, però a l’agost en Laval es va negar a enviar-ne més davant d’en Fritz Sauckel. A la nit, en Hitler va dictar a la secretària Traude Junge l’escrit que havia de pronunciar el dia següent en el Dia del Treball.

A Berlín, en Joseph Goebbels va saber que el comandant militar en els Països Baixos, el general Friedrich Christiansen, havia publicat un decret en què ordenava a tornar a tots els antics soldats holandesos en els camps de concentració com a presoners, tot i que en Hitler els havia alliberat prèviament. En Goebbels també va saber aquell dia que la Unió Club de Berlín va llançar rumors difamatoris contra ell i va ordenar a la Gestapo que realitzés una investigació.

Per altra banda, la comissió que investigava els assassinat de Katin, dirigida pel cap dels metges alemanys, Leonardo Conti, amb l’ajuda de dotze metges de Bèlgica, Bulgària, Dinamarca, Finlàndia, Itàlia, Cracòvia, Holanda, el Protectorat de Bohèmia i Moldàvia, Romania, Suïssa, Eslovàquia i Hongria, varen dictaminar després d’estudiar les tombes que els afusellaments varen tenir lloc els mesos de març i abril de 1940, és a dir, quan els soviètics varen fer desaparèixer els camps on hi havien els oficials polonesos presoners.

Mentrestant, aquell dia els nazis varen obrir el camp de concentració de Bergen-Belsen.

Curiositat d’aquell dia:

Els britànics van llançar al mar, a una milla de la costa de Huelva, un cadàver d’un indigent gal·lès anomenat Glyndwr Michael, que va ser vestit amb un uniforme d’oficial d’infanteria de marina amb documentació i efectes personals, incloent-hi una carta i una fotografia d’una inexistent promesa, a nom del comandant William Martin. A la mà se li va lligar un maletí que contenia diversos documents, entre els quals una carta personal del segon cap de l’Estat Major Imperial, el tinent general Sir Archibald Nye, per ser entregada en mà al general Harold Alexander, comandant britànic al nord de l’Àfrica. A més, es va adjuntar un segon escrit d’en Lord Luis Mountbatten, el cap d’operacions combinades, dirigit a l’almirall Andrew Browei Cunningham, el comandant en cap de les operacions navals a la Mediterrània. Les dues cartes contenien indicacions precises per interpretar que el projectat atac sobre Sicília solament era una maniobra de distracció per ocultar un desembarcament a Grècia i una operació paral·lela a l’illa de Sardenya. El fals comandant va ser trobat per un pescador, en José Antonio Rey, a dos quarts de deu del matí a la llacuna del Pòrtil. Després de portar-lo a un terra, un jutge va aixecar acta del cadàver i la Comandància de Huelva en va informar al Ministeri de Marina i l’Alt Estat Major. De seguida, el govern espanyol va enviar un grup d’oficials, entre ells el comandant de cavalleria José Caruana Gómez de Barreda. Veient que havien picat a l’ham, per ressaltar la importància de la falsa documentació, l’agregat naval britànic, Alan Hillgarth, va reclamar amb insistència l’entrega del cadàver i el maletí. La falsa insistència dels britànics va convèncer al comandant Caruana de que es trobaven davant de valuosos documents i varen alertar a l’Abwehr de l’existència del cadàver i dels documents. Hores després, els documents ja estaven a disposició del responsable de l’Abwehr a Espanya, en Wilhelm Leissner, que va considerar que tenien un gran valor i va radiar un missatge a Berlín anunciant el contingut dels documents.



29 d’abril de 1943

Joseph Goebbels va rebre un informe d’Andrei Vlasov, un rús que lluitava el costat dels alemanys, en què aquest s’indignava per la forma de com se’l tractava per el fet de ser rús. Goebbels també va quedar indignat perquè creia que no sabia de maltractar algú que volia lluitar el costat alemany.



28 d’abril de 1943

Des del Quarter General alemany es varen eliminar del noticiari setmanal les imatges de les fosses comunes de Katyn per no enfonsar la moral dels familiars dels soldats desapareguts en el front. Per Joseph Goebbels aquella censura era un error perquè volia que es mostressin els bolxevics com uns assassins salvatges. Per altra banda, a Smolensk, a prop de Katyn, va arribar la Comissió encarregada d’aclarir qui havia assassinat els oficials polonesos. La comissió estava encapçalada pel cap dels metges alemany Leonardo Conti.

Segons un informe d’un oficial alemany que va tornar en companyia d’Erwin Rommel, la situació alimentària al nord de l’Àfrica era molt greu. Durant els últims dies les tropes alemanyes van rebre tres llesques de pa per soldat.

Aquell dia, el comboi ONS-5, liderat per Peter Gretton compost per 42 vaixells i escortat per dos destructors, una fragata i quatre corbetes, varen ser atacats per un submarí alemany a la costa islandesa. Aquests atacs duraran durant set dies i perdran 13 embarcacions.



27 d’abril de 1943

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, l’Adolf Hitler es va reunir amb l’Ante Pavelic.

A Berlín, va arribar un informe sobre la ruptura de les relacions diplomàtiques entre la Unió Soviètica i el govern polonès a l’exili del 25 d’abril de 1943.

En el gueto de Varsòvia, els alemanys varen destinar un grup per registrar els subterrani per trobar-hi els jueus que s’amagaven. Desesperats i sense veure una sortida, els jueus es llançaven de les seves vivendes, inclús des de la quarta planta.

En el bàndol Aliat:

La Creu Roja Internacional va anunciar en el govern polonès a l’exili que es negaven a fer les investigacions a les vuit fosses comunes a Katyn tal i com havien demanat els polonesos, a menys que rebessin la corresponent invitació del govern soviètic.

En els Estats Units:

La premsa nord-americana va publicar que el govern dels Estats Units establiria els seus propis gauleiters a les províncies alemanyes després de la derrota d’Alemanya.

26 d’abril de 1943

La RAF va bombardejar violentament la ciutat de Duisburg.

En el gueto de Varsòvia, els jueus que havien sigut detinguts pels alemanys explicaven que molts dels seus companys s’havien tornat bojos pel foc, el fum i la calor. Per la seva part, els alemanys varen cremar diversos blocs de cases i varen recollir un important botí d’armes i diners.

Aquell dia, el govern soviètic va comunicar que trencava les relacions diplomàtiques amb el govern polonès a l’exili al·legant que havien posat en circulació notícies feixistes denigrants pel govern soviètic i perquè s’havien reunit amb el govern alemany. De fet, el govern soviètic trencava les relacions perquè el govern polonès demanava explicacions per la descoberta dels nazis de les fosses de Katyn, on hi havia milers de cadàvers de militars i polítics polonesos assassinats pels soviètics.

A Suècia, el govern suec no va acceptar les disculpes del govern alemany per haver enfonsat un dels seus submarins i, a més, es van queixar de que havien trobat mines alemanyes en les seves aigües.

25 d’abril de 1943

La Unió Soviètica va trencar unilateralment les seves relacions diplomàtiques amb el govern polonès de Londres per la iniciativa dels polonesos de convèncer a la Creu Roja perquè investigués la fossa de Katyn, Polònia. Viacheslav Molotov va entregar una nota a l’ambaixador polonès Tazdeusz Romer on es notificava la ruptura de relacions dels dos països. L’endemà es va fer oficial la ruptura de les relacions.

Berlín, va arribar informació sobre la ciutat de Varsòvia i el seu gueto. Els informes deien que els jueus intentaven sortir del gueto per uns passadissos subterranis i que per impedir-ho havien inundat aquests túnels. A més, es va informar que en els barris ocupats pels polonesos la situació era caòtica. Jürgen Stroop va informar que el gueto era un immens mar de foc.

Mentrestant, Joseph Goebbels va ser informat que la situació en les fàbriques d’avions Messerschmitt no era la desitjada. Les oficines de projectes tenien molt de treball, però en canvi els tallers de producció molt poc. L’informe també explicava que l’últim any i mig no es va poder enviar gaires avions al front perquè gran part del treball que feien el destinaven a projectes que després fracassaven. Un cop va acabar de llegir l’informe, va rebre una trucada d’Adolf Hitler que volia discutir les mesures relacionades amb la qüestió jueva.

Aquell dia, el SD va treure la capella Clemens de Berlín. Aquest atac a la religió catòlica no va ser gens vist pels catòlics.

A Berlín, va morir assassinat l’ex cap de l’Exèrcit, el baró Kurt von Hammerstenin-Equord, després d’haver planejat detenir a Hitler.

Per altra banda, Franklin Delano Roosevelt va escriure una carta a Iosif Stalin per dir-li que confiava que Winston Churchill podria convèncer al general polonès Wladyslaw Sikkorski per què en el futur tingués més sentit comú i no remenés més el cas de la fossa de Katyn.

24 d’abril de 1943

A la tarda, Joseph Goebbels es va reunir amb Albert Speer fins la nit per parlar de la situació en general. Speer li va explicar que Hermann Göering estava del seu costat en fer-se amb el control del govern, però que el veia cansat. Seguidament, el va informar de que Fritz Sauckel havia escrit un manifest vulgar, i els dos ministres van estudiar una estratègia per intentar apartar-lo del govern. Quan l’ambient va ser més relaxat, Speer li va comentar que Adolf Hitler li havia dit que confiava plenament amb ell ( Goebbels ) perquè no veia mai cap error en la seva estratègia de propaganda, però que estava preocupat pel seu estat de salut ( Goebbels patia dolors per un còlic nefrític ).

A Berlín, va arribar un telegrama de la Creu Roja on anunciaven que enviarien alguns tècnics a la fossa de Katyn si tots els interessats, inclòs els soviètics, ho demanaven, per investigar qui i com van cometre els assassinats contra els oficials polonesos el 1939. Quan Joseph Goebbels va llegir el telegrama no li va fer gens de gràcia la condició que posava la Creu Roja, però no tenia cap més remei que acceptar els tècnics perquè Alemanya depenia de la Creu Roja Internacional pels seus presoners de Guerra.

A Cracòvia, Jürgen Stroop els va dir en els seus superiors que en el gueto de Varsòvia els jueus i els polonesos preferien morir abans que caure en les seves mans.

23 d’abril de 1943

En el gueto de Varsòvia, Jürgen Stroop va dividir el gueto en 24 seccions per facilitar-ne el desmantellament. Gràcies aquesta divisió varen detenir a 600 jueus, dels quals 200 varen ser afusellats.

Mentrestant, segons uns informes del Departament d’Investigació alemany els romanesos no estaven contents amb l’aliança amb els alemanys, i el mateix Ion Antonescu volia plantejar algunes exigències.

Aquell dia, Franklin Delano Roosevelt va protestar contra als japonesos perquè havien executat els pilots nord-americans que l’any anterior havien bombardejat la ciutat de Tòquio.

A Irlanda del Nord, el comboi ONS-5 liderat per Peter Gretton compost per 40 vaixells i una escorta de dos destructors, una fragata i quatre corbetes van sortir del port de Londonderry.

22 d’abril de 1943

En el Reich:

En el palau barroc restaurat de Klessheim, a prop de Salzburg, l’Adolf Hitler va rebre el president eslovac Josef Tiso.

Segons uns informes locals del règim nazi, a les cerimònies oficials per l’aniversari de l’Adolf Hitler del 20 d’abril de 1943 havien tingut una baixa assistència per la indiferència de la població. Aquesta indiferència també s’observava en la falta de ressonància de l’habitual discurs d’en Joseph Goebbels.

En el gueto de Varsòvia, els nazis continuaven amb el seu pla de desmantellar el gueto i famílies senceres saltaven per les finestres quan els hi cremaven les seves vivendes. En Jürgen Stroop va ordenar que tots els jueus siguessin assassinats a l’acte. A la tarda, els alemanys varen disparar contra el gueto amb artilleria pesada, i varen detenir i executar a trenta-i-cinc polonesos comunistes.

En un combat aeri, 14 Me 323 juntament amb 7 caces Bf 109 varen ser destruïts per un esquadró de P-40 Warhawk.

En el nord de l’Àfrica:

A Tunísia, l’Afrikakorps va abandonar Maknssy. Llavors, el 1º Exèrcit britànic i el 2º Cos nord-americà es varen preparar per aniquilar les zones fortificades que es trobaven a través de les terres altres sobre les vies d’accés a Tunísia. El 1º Exèrcit va atacar entre Medjez-el-Bab i Bou Arada, mentre que el 2º Cos va atacar més al nord, cap a Mateur i Bizerta.

En el bàndol Aliat:

Per tot el món van sortir rumors que afirmaven que els japonesos estaven disposats a declarar la guerra a la Unió Soviètica.

 

21 d’abril de 1943

Un vaixell de guerra alemany va disparar per error contra un submari suec. Quan la notícia va arribar al govern suec, aquests van protestar enèrgicament.

Al nord de l’Àfrica, els britànics van començar un nou atac a Tunísia.

Per altra banda, l’almirall Minichi Koga va substituir a l’almirall Isoroku Yamamoto, mort el 18 d’abril de 1943, com a comandant en cap de la Flota Combinada japonesa.

css.php