Home // 1937 // gener

30 de gener de 1937

Dissabte:

En la celebració de l’aniversari de la pujada al poder:

L’Adolf Hitler va fer un discurs al Reichstag per celebrar l’aniversari de la pujada el poder dels nazis. Hitler va explicar que s’havia acabat el temps de les suposades sorpreses i va afirmar que el desig d’Alemanya a partir d’ara i era el d’una manera lleial treballar amb les altres nacions en la mateixa igualtat per superar els problemes que turmentaven a Europa. La majoria dels alemanys varen entendre aquell comentari com una senyal de que a partir de llavors les prioritats serien la consolidació i l’estabilitat. Per justificar les seves anteriors decisions, va dir que havia retirat la firma d’Alemanya de les clàusules del Tractat de Versalles perquè li havien negat la igualtat de drets, i va exigir a la comunitat internacional que li tornessin les colònies que havia perdut Alemanya al final de la Primera Guerra Mundial. Seguidament, va dir que el Partit, l’Estat, l’Exèrcit, l’estructura econòmica i l’administració de justícia eren idees d’importància secundària, només simples mitjans de conservació del poble, i va afirmar que quan aquestes estructures no estaven a l’altura de la seva missió havien de ser reformades, descartades o substituïdes per altres mitjans més adequats. Llavors, va explicar que la part principal del programa nacionalsocialista era el d’abolir el concepte liberal de l’individu i el concepte marxista de la humanitat per dos conceptes: el poble lligat i vincles de la comunitat de sang. Per acabar el discurs, es va referir als beneficis que tindria a la cultura alemanya l’eliminació de la influència jueva.

Continuant amb els actes de celebració, Hitler va admetre dins del Partit als membres del gabinet que no eren companys de partit i els va concedir la insígnia daurada. Quan li va tocar el torn al ministre de Transports i Comunicació, Peter Paul Eltz-Rübenach, aquest va rebutjar l’admissió argumentant que el NSDAP oprimia l’Església i va exigir una explicació. Tots els presents varen quedar petrificats davant d’aquella insubordinació pública. Enfadat, Hitler li va denegar qualsevol discussió i va abandonar la sala. Llavors, Joseph Goebbels va actuar d’immediat i va convocar una ronda ministerial i va exigir la dimissió d’en Rübenach. A la tarda, Goebbels es va esforçar per tranquil·litzar a en Hitler, que continuava estant profundament indignat.

Però l’emprenyada del dictador va durar poc perquè es va posar molt content en veure que l’arquitecte Albert Speer anava agafant força i confiança com a arquitecte principal del Reich, a més de que la seva amistat s’anava consolidant. Per aquest fet, va decidir donar-li oficialment un càrrec que li permetés ser l’arquitecte més gran del Reich, i va ser l’home destinat a complir el gran somni d’en Hitler de reconstruir Berlín, que era vista com una ciutat de segona comparada amb París. Però Hitler es va topar amb un petit problema, ja que li volia donar un càrrec que no existia oficialment i es va passa molt de temps juntament amb Speer per buscar un nom d’aquell nou càrrec. Després de rumiar-ho durant una bona estona, Walther Funk va trobar una solució amb la idea de posar el nom de Inspector General d’Edificació  de la Capital del Reich. A partir de que Speer va ser nombrat en aquest nou càrrec li va correspondre el mateix rang que un Secretari d’Estat del Govern del Reich i es podia moure dins l’esfera del Reich amb tots els seus privilegis, a més de que gaudia d’amplis poders que no podien ser contradits en la seva feina ni pel Ministeri de l’Interior, ni per l’alcalde de Berlín ni pel ministre de Propaganda i cap regional, Joseph Goebbels. Speer tampoc va tenir l’obligació d’informar dels seus projectes de la ciutat al partit nazi. A part de tenir més poder, se li va assignar un sou de 1.500 Reichsmarks mensuals, tot i que era un salari insignificant per ell ja que cobrava molt més com a arquitecte privat. Tot i aquell reconeixement, Speer no va voler que el seu càrrec agafés un caràcter oficial i li va voler deixar molt clar a en Hitler que el seu nou departament el volia considerar un gran institut d’investigació independent al govern, ja que no volia perdre la seva qualitat d’arquitecte independent i no volia ser vist com un funcionari, que es veien amb mals ulls per part de la població.

En el Reich:

El govern alemany va crear el Premi Nacional per Arts i Ciències, ja que es va prohibir als alemanys l’acceptació del Premi Nobel.


Ulrich von Hassell li va escriure una carta al ministre Hermann Göering per dir-li que era d’especial importància un marc d’amistat entre Itàlia i Alemanya, i li va aconsellar que qualsevol acció alemanya respecte el problema austríac es consultés prèviament amb els italians.


El pastor Martin Niemöller va pronunciar un sermó en el que va comparar l’empresonament de l’apòstol Pau amb els empresonaments que hi havien a Alemanya, i va resar pels no aris que havien sigut privats dels seus llocs de treball.

26 de gener de 1937

Tots els funcionaris alemanys varen ser obligats a jurar lleialtat a Adolf Hitler i al Reich.

23 de gener de 1937

Per segon cop aquell mes, Hermann Göering es va reunir, acompanyat per l’ambaixador Ulrich Hassell, amb Benito Mussolini a Roma després d’un breu viatge a Capri. Göering li va demanar que pressionés el govern austríac a través de Kurt von Schuschnigg perquè respectessin el Conveni entre Àustria i Alemanya del juliol, i a canvi li va assegurar que no hi haurien sorpreses a Àustria, a menys que hi hagués un intent de restaurar als Habsburg. A més, li va dir que qualsevol reacció del govern alemany seria consultada prèviament amb ells. Les paraules de Göering assegurant que no hi hauria l’Anscluss varen calmar els italians, però Mussolini el va advertir de que la seva influència a Àustria es limitava a assegurar a aquest país el respecte per la seva independència.

20 de gener de 1937

Dimecres:

En el Reich:

Joseph Goebbels es va entrevistar per primer cop amb un diplomàtic espanyol per parlar de la Guerra Civil espanyola. El ministre no es va endur una bona impressió del diplomàtic espanyol pel fet de que el considerava un descuidat i un burgès.

En els Estats Units:

En la inauguració del seu segon mandat presidencial, Franklin Delano Roosevelt va destacar el problema central de la nació:

La tercera part de la població d’aquest país viu en males condicions, i es vesteix i alimenta malament. 

19 de gener de 1937

En el Reich:

Dimarts:

A Berlín, des del seu despatx a la Prinz-Albrechtstrasse 8, Heinrich Himmler va escriure que quan en els següents anys s’escrigués de nou la història del nou despertar del poble alemany i quan la següent generació no arribés ja ha comprendre que el poble alemany havia sigut algun dia amic dels jueus, es diria que en Julius Streicher i el seu setmanari Der Stürmer havien contribuït en gran mesura a delatar als jueus, a qui va considerar els enemics de la humanitat.

18 de gener de 1937

En el Reich:

A Hamburg es varen condemnar a mort a 25 antinazis.

17 de gener de 1937

A Stanngass-Bischofswiesen, al nord-oest de Berchtesgaden, a uns sis quilòmetres d’Obersalzberg, es va celebrar la inauguració d’una dependència de la Cancelleria del Reich. Adolf Hitler va afirmar en una breu locució davant de Hans Heinrich Lammers, l’encarregat de la nova dependència, que només se sentia valent i guanyava confiança i fe en el futur estant en el Berghof, i per això el secretari d’Estat també havia d’estar allí amb la Cancelleria del Reich.

15 de gener de 1937

Divendres:

En el Reich:

Adolf Hitler va aprovar la creació d’una xarxa d’escoles secundàries nomenades escoles Adolf Hitler, en les que es formarien els nens pel futur. L’objectiu d’aquests centres era inculcar als alumnes els valors hitlerians i l’entrega a la raça imposant una estricta disciplina física. Baldur von Schirach i Robert Ley varen ser els encarregats d’anunciar les formacions d’aquestes Escoles que serien dirigides per les Joventuts Hitlerianes, entitat que dissenyaria el currículum, i supervisades per dirigents regionals del NSDAP.

A Itàlia:

A Roma, a la tarda, després de reunir-se amb el comte Galeazzo Ciano, Hermann Göering i l’intèrpret Paul Schmidt es varen dirigir a Palazzo Venezia per reunir-se amb el dictador Benito Mussolini i amb el comte Ciano. Quan varen entrar a l’estudi del dictador italià, ampli però escassament moblat, amb el terra de marbre, Mussolini es va aixecar de la cadira i els va rebre amb la salutació feixista. Un cop acomodats a les seves cadires, varen parlar d’Espanya, de la valentia dels espanyols i de les seves pobres tàctiques, i sobre l’ajuda que oferien al colpista Francisco Franco. Göering, menys reservat que Mussolini, es va mostrar entusiasmat de que els seus avions de transport portessin les tropes marroquines del general Franco a Espanya. Després, quan varen passar a parlar d’Europa, la conversació no va ser tan fluida ni tan agradable. Mussolini es va mostrar enfadat per les sancions alemanyes a Àustria, i Göering li va explicar que els seus objectius era ocupar el país austríac, tot i que Ulrich von Hasell, l’ambaixador alemany a Roma, li havia dit que es mostrés reticent en la matèria d’Àustria. Quan Göering li va dir a l’ambaixador que Itàlia havia de mantenir les mans allunyades d’Àustria i reconèixer-la com esfera d’interès alemany, Hasell li va contestar que Mussolini admetia que una unió d’alguna tipus seria inevitable, però que temia les ambicions d’en Hitler.

14 de gener de 1937

Hermann Göering i Benito Mussolini varen acordar donar més suport a Francisco Franco perquè guanyés la guerra aviat. Varen acordar que a finals de mes els colpistes espanyols rebrien un grup de soldats italians i material bèl·lic alemany i italià.

11 de gener de 1937

Hermann Göering, juntament amb l’intèrprete Paul Schmidt i l’ambaixador Ulrich Hassell, es va entrevistar amb Benito Mussolini a Roma. Durant la reunió, Göering li va explicar que era inevitable l’Anschluss, però el dictador italià, que era aliat d’Àustria, es va disgustar amb les paraules de Göering i només el va escoltar fredament sense dir-li la seva opinió.

css.php