Home // 1934 // juliol

31 de juliol de 1934

Dimarts:

En el Reich:

Els diaris alemanys varen aparèixer aquell dia amb enormes titulars parlant de l’execució dels assassins del canceller austríac Engelbert Dollfuss. Només en les pàgines interiors dels diaris es parlava del comunicat mèdic del president Paul von Hindenburg, que li quedaven hores de vida.

29 de juliol de 1934

El doctor Sauerbruch, que la nit anterior havia sigut obligat a interrompre el seu viatge cap a Bayeruth per tornar cap a Neudeck perquè el president Paul von Hindenburg estava apunt de morir, va arribar a Berlín i va ser conduït per un taxi a l’estació de la Friedrichstrasse on va agafar un tren en direcció a Prússia Oriental.

28 de juliol de 1934

El doctor Sauerbruch, que havia acabat de fer una visita mèdica al president Paul von Hindenburg, que es trobava moribund a la seva finca de Neudeck, es dirigia a Bayeruth en un tren agafat a Munich. A mitjanit, els cap de l’estació situada entre Saalfeld i Kronach varen rebre l’ordre d’aturar al tren i buscar el doctor. Quan el varen trobar li varen ordenar que tornés d’immediat a Neudeck perquè el president havia empitjorat de la seva malaltia. El cap de l’estació el va ajudar a baixar del tren amb el seu equipatge i el varen fer pujar en un tren que anava en direcció a Berlín.

27 de juliol de 1934

Divendres:

La crisi d’Àustria:

A les vuit del matí, a l’aeroport Tempelhof, Franz von Papen va pujar a bord d’un Ju-52 acompanyat pel seu fill i els seus dos secretaris, el baró Wilhelm von Ketteler i el comte Kageneck, per dirigir-se a Bayreuth tal i com l’Adolf Hitler l’hi havia demanat el dia anterior. A l’avió va ser informat que l’Adolf Hitler el volia nomenar representant del Reich a Àustria, càrrec que va acceptar, però volia posar-hi unes condicions que va començar a rumiar amb els seus dos secretaris. Un cop varen aterrar, a terra els esperaven uns automòbils per traslladar-los a Bayreuth. En trobar-se amb el canceller, aquest el va acompanyar en una reunió del gabinet del govern per revisar les condicions que posava l’ex vicecanceller per ser nomenat representant del Reich a Àustria. Hitler li va dir que acceptava totes les condicions excepte la primera, la de fer dimitir a en Theodor Habicht del seu càrrec de representant a Àustria, perquè si el feia fora l’opinió mundial pensaria que havia participat en el cop d’Estat del 25 de juliol de 1934. Al final, Hitler no va tenir cap més remei que desposseir de tots els càrrecs a en Habicht i d’aquesta manera Von Papen va acceptar el seu nou càrrec. A la tarda es va anunciar la dimissió de Von Papen com a vicecanceller, tot i que feia tres setmanes que no ho era, i es va noticiar el seu nomenament com a representant del Reich a Àustria.

En el Reich:

Adolf Hitler va decretar que totes les lleis i decrets pels ministres del Reich tenien que passar per l’oficina d’en Rudolf Hess. El que volia Hitler era que el NSDAP agafés cada cop més força i influència dins l’Estat. Tot havia de passar pel partit nazi.

26 de juliol de 1934

Dijous:

La crisi amb Àustria:

Europa vivia commocionada pel fallit cop d’Estat a Àustria del dia anterior. Adolf Hitler estava molt nerviós davant la possibilitat de que Itàlia ajudés al govern austríac militarment, i va ordenar fer trucar al encara vicecanceller Franz von Papen, però va ser impossible localitzar-lo per uè es trobava de retorn d’un viatge a Bad Warmbrunn, a Silèsia. A primera hora de la tarda, l’ex vicecanceller va arribar a Berlín i es va dirigir a la seva casa de Lannestrasse, a prop del Parc Zoològic. A les dues de la tarda, dos homes de les SS varen trucar al timbre de la porta de la casa de Von Papen. El fill de Von Papen va pensar que volien arrestar el seu pare i va obrir la porta amb una pistola a la mà mentre el seu pare s’estava vestint a la seva habitació. Els dos homes varen explicar en el fill que volien que el seu pare anés a parlar amb en Hitler per un assumpte molt important. Finalment varen fer pujar al vicecanceller Von Papen a un automòbil i es varen dirigir a la Cancelleria, que estava molt vigilada. Un cop varen entrar a l’edifici, un funcionari va acompanyar a en Von Papen fins a una sala en la que va sonar el telèfon. Von Papen va agafar el telèfon i va parlar amb en Hitler, que li va ordenar, amb veu nerviosa, que es dirigís d’immediat a Viena perquè la situació era molt greu. Von Papen no va entendre res perquè com que havia estat de viatge no sabia el què havia passat a Àustria el dia anterior. Desconcertat en veure que no sabia res, Hitler li va demanar que es dirigís abans a Bayreuth per explicar-li millor.


A Neudeck, el president Paul von Hindenburg va empitjorar l’estat de salut. Hans Heinrich Lammers havia rebut ordres d’en Hitler de tranquil·litzar el President sobre el cop d’Estat a Viena, i Lammers el va informar vagament dels fets del dia anterior.

25 de juliol de 1934

Dimecres:

A Àustria: 

A les vuit del matí es varen començar a reunir els colpistes que tenien pensat fer un alçament contra el govern austríac en la sessió parlamentària. En total eren 154 homes de les SS Standarte 89 austríaca, majoritàriament aturats i soldats expulsats de l’Exèrcit per nazis, dirigits pel SS Holzweber i vestien l’uniforme de la guàrdia cívica nacional. Ni la policia ni l’Exèrcit varen ser posats en alerta per un possible cop d’Estat, tot i que el dia anterior varen sortir moltes informacions a la premsa sobre un possible alçament contra el govern.

Mentrestant, el comissari de la policia del Districte XVI, Johann Dobler, un dels conjurats, va decidir no anar a la reunió dels colpistes a la Siebensterngasse número 11 i va trucar al Front patriòtic, el partit d’Engelbert Dollfuss. El comissari va explicar que tenia informació molt important i va demanar reunir-se amb alguna persona del partit al cafè Weghuber d’immediat. El secretari del Front va enviar-hi en Karl Mahrer a la cafeteria. Dobler li va ensenyar la seva documentació i els papers que demostraven que s’estava preparant un cop d’Estat. Mahrer va quedar horroritzat i va convidar a l’antic capità Ernst Mayer, que tenia molt bones relacions amb el govern, per estudiar la situació. Pocs minuts més tard, Mayer va trucar per telèfon al segon home del govern, el comissari general de l’Estat, el comandant Emil Fey, per dir-li que necessitava reunir-se amb ell urgentment, però no li va explicar per telèfon el que sabia.

La policia i l’exèrcit només varen començar a actuar quan el secretari d’Estat Karwinsky els va posar en estat d’alerta quan va tenir informació de que alguna cosa s’estava movent. Quan les unitats de la policia varen anar al lloc on s’havien reunit els colpistes aquests ja no i eren. En aquells moments el canceller Engelbert Dollfuss estava celebrant una reunió amb els seus ministres i el seu govern, i abans de que els colpistes apareguessin, el comandant Emil Fey el va advertir del possible cop d’Estat, però el canceller no en va fer cas perquè feia temps que vivia en estat d’alerta. El canceller austríac tenia pensat marxar aquell dia a Itàlia per reunir-se amb la seva família, que estaven d’invitats del dictador Benito Mussolini, amb qui mantenia bones relacions. Després, Dollfuss va tornar a la reunió i va informar als ministres de que tornessin als seus llocs en espera de noves instruccions. Uns minuts més tard, dos camions carregats amb els 154 membres de les SS austríaques de a Standarte 89 disfressats de policies i de militars varen arribar al patí de la Cancelleria, al Ballhausplatz, sense trobar resistència. Però en aquell moment es varen adonar que no tenien suficients armes perquè les metralladores i les municions es trobaven en els dos camions que havien quedat bloquejats per la policia. Davant de la Cancelleria només hi havia la guàrdia d’honor amb fusells descarregats i a les 12:53 els colpistes varen entrar a la Cancelleria de Viena. Els pocs policies que estaven de servei varen ser desarmats i en pocs minuts els colpistes varen ocupar totes les posicions claus perquè es movien amb un plànol exacte de l’antic palau de Metternich. Uns quinze funcionaris de la Cancelleria, policies i consellers varen ser disparats i concentrats en el patí.

Mentrestant, quan el gabinet ja havia deixat l’edifici, el grup central dels conspiradors, uns 80 homes, varen córrer pels passadissos per trobar el canceller. El director de seguretat Karwinsky va agafar al canceller Dollfuss pel braç i li va ordenar que pugessin al tercer pis per estar més segurs. Confús i atemorit, el canceller va sortir de l’habitació amb el secretari d’Estat, i als pocs pasos es va trobar amb el majordom Hedvicek, que li va cridar que el seguís per una porta secreta que els portaria a l’Arxiu de l’Estat i des d’allí al carrer sortint per una entrada lateral. Dollfuss va decidir seguir el seu majordom i es varen tancar a l’Arxiu d’Estat, però, al cap de poc, varen entrar els conspiradors. El primer, Otto Planetta, es va apropar al canceller amb una pistola i li va disparar a mig metre de distància a l’espatlla i després al coll. Dollfuss va caure malferit al terra i els seus atacants li varen posar en el seu costat una ploma i un paper perquè firmés la seva dimissió, i es varen asseure a la cadira fumant una cigarreta mentre li negaven l’assistència medica i religiosa. Però els colpistes en aquells moments varen quedar rodejats per la policia i l’exèrcit.

Al mateix temps, un altre grup de 15 membres de les SS, sota les ordres del truppführer Hans Domes, es varen dirigir a l’estació de Ràdio-Verkehrs-AG. Els homes de les SS varen trencar els vidres de la finestra de la planta baixa de l’edifici i varen matar l’inspector de policia Flick i varen entrar a l’estació. Probablement, els simpatitzants que tenien aquells membres de les SS dins de la policia els varen facilitar l’entrada. Els tècnic es varen veure obligats a interrompre el concert del migdia i el locutor, amenaçat a punta de pistola, va anunciar que Dollfuss havia dimitit i la designació d’Anton Rintelen com a canceller. Però els enginyers, fidels al govern, varen interrompre les emissions tant aviat com va ser transmesa la primera notícia, i les unitat il·legals de les SSes varen quedar sense rebre instruccions perquè havien pactat que les rebrien per la ràdio. Un tercer grup, sota el comandament de l’agent de les SS Max Grillmayer, es varen dirigir en un cotxe en direcció a Velden, al costat del llac Wörther, per detenir al president federal Wilhelm Miklas, que estava allí de vacances. L’ambaixador d’Alemanya a Viena, Rieth, va mantenir contactes telefònics amb els colpistes. Un cop va finalitzar el cop, Adolf Hitler va amonestar públicament a Rieth. En aquells moments, en el Ministeri de Guerra es varen reunir els membres del govern i varen parlar per telèfon amb el president Miklas, que va encarregar que Kurt von Schuschnigg rebés plens poders per respondre al cop. Tot i la segura derrota, en alguns lloc d’Àustria varen començar petits cops d’Estat, però tots varen acabar amb victòria de les forces del govern, ajudats en alguns punts per les Brigades de Defensa Interior. Es varen produir centenars de morts i de ferits.

L’edifici de la ràdio va ser reconquerit després d’una lluita que va durar dues hores. Un home de les SS anomenat Schredt va ser assassinat i tots els seus companys varen ser detinguts. També el grup Grillmayer va ser detingut en una cafeteria de Klagenfurt, de l’hotel Stadt Triest, quan tots es varen parar a prendre un refresc. El cop d’Estat havia fracassat i només a la Cancelleria els colpistes continuaven resistint. Al mateix temps, els homes de les SS atrinxerats a la Cancelleria només tenien com a arma els ostatges; Dollfuss, Fey i Karlwinsky, i el ministre social Odo Neustädter-Stürmer es va posar en contacte amb els colpistes. Dollfuss continuava estirat al terra malferit, i dos presoners, el sergent de policia Johann Greifeneder i Jellik, varen rebre permís per assistir al canceller i amb draps humits li varen fer recuperar el coneixement. Dollfuss va demanar que li portessin un metge d’immediat i un sacerdot, però els colpistes s’hi van negar rotundament i a tres quarts de quatre va morir. A ultima hora de la tarda es va presentar el ministre Neustädter-Stürmer davant la Cancelleria i el comandant Fey va sortir al balcó acompanyat per dos colpistes. El ministre els va amenaçar de que sinó es rendien entrarien per la força. Mentre parlaven a l’interior de l’edifici sobre què havien de fer, el cap superior del colpistes va anunciar amb el seu nom clau que el cop d’Estat havia fracassat. No tenien més homes i les SA austríaques, que els seus líders estaven en un hotel proper, varen fer que no tenien coneixement del putsch i varen rebutjar intervenir.

L’ambaixador alemany es va traslladar llavors al Ballhausplantz per intentar salvar les SS, però aquests, sabent que era el final, havien amenaçat de matar a tots els ostatges i varen demanar que els deixessin marxar fins la frontera alemanya. Quan l’ambaixador va arribar davant la Cancelleria va demanar negociar amb els colpistes, però Neustädter-Stümer s’hi va negar i va acceptar a dos quarts de vuit la rendició dels colpistes a canvi de deixar-los marxar a la frontera alemanya. Poc després de que la policia i l’exèrcit entrés al Parlament varen trobar el cadàver del canceller i els colpistes, però tot i la paraula d’honor que havia donat Neustädter-Stürmer de deixar-los marxar els va fer arrestar a tots.

Tretze d’ells varen ser penjats als calabossos del Tribunal Regional de Viena, entre ells Planetta, l’assassí confés del canceller Dollfuss, que va cridar abans de morir: Heil Hitler, i Holzweber, i la resta varen tenir llargues condemnes. El doctor Rintelen, que havia de formar el nou govern, va ser detingut a l’hotel Imperial pel redactor Friedrich Funder i aquella nit es va suïcidar disparant-se un tret al cap. Els líders del cop d’Estat varen aconseguir fugir i mai varen ser trobats. Gràcies a la mort del canceller Dollfuss, el ministre de Justícia Kurt von Schuschnigg va assolir el càrrec de canceller.


En el moment del Cop d’Estat, Adolf Hitler es trobava a Bayreuth per presenciar els festivals de Richard Wagner. Mentre estava assentat a la seva butaca de la llotja escoltant el final de la representació del El or del Rin, de Richard Wagner, els seus ajudants Julius Schaub i Wilhelm Brückner varen entrar de cop i li varen comunicar el Cop d’Estat a Àustria. Després de la representació, Hitler, excitat, es va dirigir al restaurant del teatre, com era costum, i va saludar a alguns il·lustres espectadors que li varen ser presentats per la Winifred Wagner. A continuació es varen asseure a la taula per posar-se a sopar. Hitler va dir en els seus col·laboradors que s’havia de quedar una hora en el restaurant per no aixecar sospites. Després va demanar en el cap de l’Oficina d’Afers Exteriors, Ernst Hanfstaengl, que es dirigís d’immediat a Bayreuth per parlar de com havia de demostrar a la premsa estrangera que l’assassinat del canceller austríac no era obra del govern alemany. Hanfstaengl, que es trobava a Berlín, va agafar un avió especial a l’aeroport de Tempelholf i es va dirigir a Bayreuth per reunir-se amb el canceller alemany. Les últimes notícies que va rebre Hitler del cop d’Estat deien que l’acció de les SS Standarte 89 havien fracassat i que Mussolini havia mogut les seves tropes al Brenner per ajudar a Àustria.


A Riccione, Benito Mussolini, que s’havia de reunir el 27 de juliol de 1934 amb el canceller Dollfuss, es trobava en aquells moments amb l’esposa del canceller austríac i la seva família, que eren els seus hostes, i va ordenar a quatre divisions del seu exèrcit que es mobilitzessin cap a la frontera austríaca per atacar als colpistes. L’esposa d’en Dollfuss volia anar a Viena, però es va tenir que quedar per la greu malaltia que patia la seva filla. Cap a les vuit del vespre varen tenir notícies de que el cop d’Estat havia fracassat i que Dollfuss havia mort. Seguidament, Mussolini va ordenar a les seves quatre divisions que no entressin a la frontera, i va comunicar a l’esposa del difunt Dollfuss la mort del seu marit.

24 de juliol de 1934

Al matí, Max Grillmayer, cap de l’acció President, que volia atemptar contra al govern d’Elgebert Dollfuss, i els seus col·laboradors varen ser perseguits per la policia quan intentaven fugir de Viena. Grillmayer va poder escapar a Alemanya, però els seus companys, entre ells el propietari del garatge Ot que havia ajudat a Grillmayer quan va arribar a Viena el 21 de juliol de 1934, varen ser detinguts. La policia va estar convençuda que havien desarticulat la banda que volia atemptar contra al govern, però molts membres nacionalsocialistes varen ser enviats a Viena, es coneixeran com l’estendard 89 i es varen reunir a les 4 de la tarda a la part posterior de la Universitat.

Mentrestant, a Munich i a Berlín varen començar a circular rumors sobre un possible putsch a Àustria.

23 de juliol de 1934

Adolf Hitler va ser a Bayreuth per assistir a la cerimònia d’obertura del Festival Wagner que tenia lloc a un turó que estava adornat amb símbols nazis tal i com havia dictat Joseph Goebbels. El ministre alemany volia fer veure a la gent que Richard Wagner va ser un nacionalsocialista. Quan Hitler va entrar a l’amfiteatre va ser l’estrella de l’acte ja que totes les mirades estaven concentrades cap a ell.

A Àustria, a Mattsee, a prop de Salzburg, el canceller austríac Elgebert Dollfuss va decidir posposar en un dia la sessió del seu govern i es va quedar un dia més a la seva finca residencial. Aquella decisió va fer posposar també un dia el pla dels nacionalsocialistes austríacs que volien atemptar contra al govern de Dollfuss.

En el llac Constanza, la policia suïssa va aturar un vaixell carregat d’explosius que es varen confiscar. Es tractava d’un enviament de bombes i armes alemanyes a Àustria.

22 de juliol de 1934

Adolf Hitler es va dirigir amb un reduït grup cap a Bayreuth per celebrar l’obertura anual del Festival Wagner. Al llarg camí que va des de la Cancelleria fins l’estació ferroviària, Hitler es va trobar unitats de les SS que el saludaven a crits de Heil!.

Mentrestant, el servei fotogràfic de la premsa alemanya va enviar un negatiu amb la fotografia de Rintelen, que els nazis volien que fos nombrat canceller d’Àustria. El text que acompanyava la fotografia deia que a Viena s’havien produït disturbis i que Rintelen estava preparat per formar un nou govern.

21 de juliol de 1934

Dissabte:

En el Reich:

Adolf Hitler va decidir posar un impost especial de mil marcs per tot aquell ciutadà alemany que es dirigís a Àustria. Cap a les cinc de la matinada, a l’estació de Viena va arribar un tren mig buit per culpa d’aquell impost procedent de Passau. Del tren en va baixar un home jove que la policia vienesa va pensar que era sospitós de dur un passaport fals. El noi va entrar en al garatge Ott i va dir que es deia Kürt Märtz i a continuació el varen saludar amb la salutació romana. El noi va explicar que es deia Max Grillmayer. A la tarda, Grillmayer va explicar que necessitava un cotxe per l’endemà dirigir-se a Klagenfurt per rebre ordres de les SS, i va deixar clar que si el president Wilhelm Miklas no elegia al doctor Rintel com a canceller el detindrien per ordres de Munic.


El ministre de Justícia Franz Gürtner va decretar que tot intent per part de persones no autoritzades d’influir en la marxa del procediment judicial hauria de ser rebutjada categòricament i denunciat a l’autoritat competent.

css.php