Home // edificis // Obersalzberg

Obersalzberg

Obersalzberg és una zona muntanyosa dels Alps dins el poble de Berchtesgaden, a cent milles de Munic, a Baviera, Alemanya. El segle XIX era un lloc on les families alemanyes hi anaven sovint de vacances. Segons la llegenda, que segur que l’Adolf Hitler coneixia, sota un dels pics més alts de la cadena muntanyosa de Berchtesgaden, el Untersberg, i dormia l’emperador Frederic I Barbarroja disposat a tornar a la vida quan se’l cridés per salvar Alemanya. Els altres pics més alts d’Obersalzberg són el Kneifelspitze i, el més alt de tots, el Waltzmann.

En Hitler i Obersalzberg:

L’Adolf Hitler, fent-se anomenar Herr Wolf per no ser reconegut, va visitar a en Dietrich Eckart a l’hivern de 1923 a Obersalzberg. El líder nazi es va allotjar en la pensió Mortiz dels Büchner, que eren seguidors del moviment des del principi. En Hitler en va quedar tan encantat de la zona pel seu aïllament que durant els següents dos anys hi va anar sempre que va poder fins que a l’estiu de 1925 va decidir llogar la petita casa de Haus Wachenfeld, ubicada a 900-1.000 metres d’alçada. La casa el principi era modesta i de fusta; era una casa de caçadors amb bastant espai que va ser construïda el 1916 per l’Otto Winter, un comerciant d’Hamburg, i va ser la seva viuda, que estava afiliada al NSDAP, qui li va llogar per 100 marcs mensuals. Des de la casa es podia veure Salzburg i els camps del voltant. Després de llogar la casa va decidir comprar-la el 1928, moment en que la senyora Wachenfeld tenia problemes econòmics, a nom de la seva germanastre Àngela amb els diners que va guanyar amb el seu llibre, el Mein Kampf. Abans d’arribar al poder i abans de que es fes tant famós, en Hitler gaudia de llargues caminades a l’àrea d’Obersalzberg. Una de les seves passejades favorites era al llarg de Carl-von-Linde-Weg, des de la zona situada abaix de l’Hotel Platterhof fins al Hochlenzer Gasthaus.

El 26 de juny de 1933 la casa va queda sota el seu nom. Aquesta casa es va convertir en el segon centre de poder del Reich alemany. Amb la idea de convertir-la en un palau, el 1932 ja hi havia construït una veranda i una terrassa. Entre el 1934 i el 1936 va decidir remodelar-la, modernitzar-la i ampliar-la amb més de 30 habitacions gràcies al diner públic. L’ampliació de l’interior i la decoració varen quedar en mans del taller d’en Paul Ludwig Troost, però va ser el propi Hitler qui va dissenyar els plànols de la casa, mentre el seu arquitecte, en Roderich Fick, es va encarregar de fer realitat totes i cadascuna de les seves idees. En general el plànol d’aquella casa hauria sigut rebutjat en qualsevol curs de l’Escola Tècnica Superior pels molts errors que va cometre en Hitler com el de col·locar una finestra sobre el garatge, fet que feia omplir la sala d’olor a gasolina. La decoració de la casa va ser encarregada a l’arquitecte Paul Ludwing Troost.

El 8 de juliol de 1936 es va inaugurar la casa que a partir de llavors es va anomenar el Berghof. En la nova edificació s’hi havien construït una nova ala principal, que integrava l’antiga casa de camp, i diversos edificis adjacents, convertint-se en un mena de palau. L’Eva Braun va ocupar una petita vivenda a la primera planta de l’edifici principal, al costat del dormitori d’en Hitler, i allí es va sentir com la mestressa de la casa. Per evitar intrusos i per respectar la intimitat que demanava en Hitler, en Martin Bormann va adquirir els 10 quilòmetres quadrats que rodejaven la finca per 7,2 milions de Reichsmarks procedents dels fons d’en Hitler. A més, s’hi van construir instal·lacions militars en una àrea de seguretat de 14 quilòmetres de seguretat, dos salons de tè, un sota al Berghof i l’altre en el Kehlstein, un cim de 1.885 metres d’altitud en els Alps de Berchtesgaden, búnquers, refugis antiaeris, un quarter de les SS i l’hotel Platterhof. Aquesta remodelació va fer a la vegada necessària la construcció de noves carreteres, túnels i tanques. La sala del tè construïda en el Kehlstein es va anomenar la Kehlsteinhaus o Niu de l’Àguila i disposava d’una sala amb llar de foc amb finestres panoràmiques en totes les parets, una cuina, un despatx i una terrassa dissenyada perquè l’Eva prengués el Sol. La construcció de tot el complex va costar 30 milions de Reichsmarks, però un any després d’haver-lo construït a en Hitler li va deixar d’interessar. La majoria dels diners per les obres provenien del fons de les donacions d’en Hitler. En Bormann, que s’ocupava de les finances de la casa i portava l’agenda d’en Hitler el 1937, de fet es va considerar el senyor d’Obersalzberg, li va dir que tot i el diner públic i el diner del llibre no era suficient per mantenir la casa. Davant d’aquest problema se’ls va acudir cobrar uns drets d’imatge pels segells que portaven la cara d’en Hitler i varen crear la Contribució Adolf Hitler de la Indústria alemanya, on demanaven una contribució dels empresaris que s’havien vist afavorits amb el règim nazi.

Altres líders nazis, com en Hermann Göering, en Martin Bormann o l’Albert Speer, varen comprar-se cases a Obersalzberg per acompanyar el dictador alemany durant les seves llargues estades a la zona. Per exemple, Speer va comprar una casa que pertanyia a la família Bechstein, amb qui els unia una forta amistat. El propi Hitler va dissenyar plans per la colònia de vacances de Berchtesgaden, on s’instal·larien els membres del partit nazi, idea que no es va realitzar. A principis de 1936, en Hitler, en estar molt de temps al Berghof, va ordenar la construcció d’una Petita Cancelleria del Reich a Berchtesgaden. El 1937 es va construir una dependència de la Cancelleria del Reich a Stanggass-Bischofswiesen, al nord-oest de Berchtesgaden, a uns sis quilòmetres d’Obersalzberg. A partir d’aquell any, la residència de Hitler estava perfectament comunicada amb el món exterior, tant des del punt de vista logístic com també gràcies a la instal·lació de tecnologia de comunicacions més modernes.

El poble rural de la zona de seguida es va convertir en una zona de peregrinació i el turisme allí va experimentar un auge. Seguidors o simplement curiosos peregrinaven per la zona per adorar a en Hitler. En quan el veien es quedaven davant de la tanca per observar-lo, tot i que ell normalment no els hi feia massa cas perquè el que li agradava d’aquella zona era la tranquil·litat. Tot i això, la propaganda nazi va utilitzar la histèria de la població per mantenir la llegenda de la proximitat entre en Hitler, el poble i la naturalesa, però a partir de 1935 es va acordonar tot Obersalzberg, i la zona va ser tancada al públic i es va anomenar Führersperrgebiet. Per accedir a la zona s’havien de passar dos controls de seguretat. Per ordres d’en Hitler, en Bormann va obligar a 400 residents de la zona a vendre’s les seves propietats al NSDAP per després destruir aquelles propietats per construir-hi 3.000 metres de búnquers de formigó. Alguns dels que es varen resistir a vendre la seva llar varen ser enviats als camps de concentració. A partir de llavors, l’accés a en Hitler estava subjecte a unes normes estrictes i a un horari estricte. Només obtenien accés a la zona els titulars d’una targeta especial, expedit per l’Administració de l’Obersalzberg, que controlava en Bormann. Amb aquelles restriccions l’afluència espontània de turistes es va aturar. La majoria dels convidats eren antics amics seus de Munic o de Berlín, tot i que també la varen visitar personatges estrangers com el canceller d’Àustria Kurt von Schuschnigg, el primer ministre britànic Neville Chamberlain o el rei Eduard VIII després d’haver abdicat.

La relació d’en Hitler amb Obersalzberg:

La casa del Berghof es va convertir en la seva segona residència i el lloc preferit de descans d’en Hitler. Es a on prenia amb més tranquil·litat les decisions i a on viva en un ambient més familiar al costat de la seva parella. Allí va redactar la majoria de discursos, com els dels discursos dels congressos de Nuremberg. Li agradava tant el lloc que sempre trobava una excusa per anar-hi, de vegades deia que necessitava la tranquil·litat de la casa per treballar-hi i marxava unes setmanes, tot i que després, un cop allà, no treballava gaire i sempre acabava deixant la feina pel final complint-la de mala gana quan el temps s’acabava. Allí sempre estaven presents algunes esposes dels seus coneguts com la senyora Hoffmann o la senyora Speer. L’estil de vida d’en Hitler a Obersalzberg deixava consternat en els seus convidats que no el coneixien gaire bé, i va ser un tema de conversacions habitual en les reunions socials a Berlín. La majoria dels col·laboradors i ministres que treballaven per en Hitler miraven d’evitar Obersalzberg, ja que era un lloc avorrit on no es podia treballar. Tot i que en Hitler sempre els pregava que el visitessin sovint i que es quedessin a descansar, pocs acceptaven aquelles invitacions. Molts camarades del Partit o representants del govern nazi varen tenir que acceptar que en Hitler no estigués localitzable a la muntanya quan no volia estar-ho. Destacats titulars de l’Estat i del Partit tenien prohibit l’accés a l’esfera privada d’en Hitler. Amb  tot, en l’entorn immediat del líder nazi en el Berghof es pot observar tres grups amb funcions separades entre si; en primer lloc el personal, que incloïa metges, els assistents personals, les secretàries, els criats, els xofers i els guardaespatlles; en segon lloc, els assistents militars i els representants del govern, de l’Exèrcit i del Partit, grup que formaven part Speer, Bormann, Karl Brandt, Sepp Dietrich, Hermann Esser i Franz Xaver Schwarz; i en tercer lloc, el cercle social, amb les amants, les seves famílies, així com en Heinrich Hoffmann i la seva família.

Quan el 1925 va tenir prohibit parlar amb públic es va retirar a la casa per redactar el seu llibre, el Mein Kampf. El 1927 i va anar a viure-hi la seva germanastra Àngela Raubal i la seva neboda, la Geli Raubal, amb la intenció de que la cuidessin i l’administressin. Quan la Geli es va suïcidar el setembre de 1931, en Hitler va començar a portar-hi a l’Eva Braun. L’Àngela es va enfadar amb el seu germanastre per aquella decisió i el final va deixar la casa.

Per si per una persona va ser especial aquella casa d’Obersalzberg va ser per l’Eva Braun. La primera planta estava destinada a en Hitler i a la seva parella, on hi havia una àmplia sala per mirar-hi pel·lícules que tant l’hi agradaven a l’Eva. La majoria dels quadres que hi havia penjats a la paret eren robats. La casa es va convertir en residència permanent de l’Eva Braun i de la seva germana Gretl Braun i en el Berghof era l’únic lloc on l’Eva es podia considerar com la primera dama del Reich. Se li permetia està present durant la vista dels invitats, tot i que quan qui visitava la casa era un ministre, com en Göering o algun alt dignatari, ella s’havia de quedar en una habitació per tal de que no la veiessin, encara que l’invitat portés la seva parella ella no estava convidada a ser-hi present i s’havia d’amagar. En Hitler no va ser gaire considerat amb ella en aquest apartat perquè no la veia com una dona intel·ligent, tot i que es va preocupar molt perquè sigues feliç a la casa.

El Berghof durant la Segona Guerra Mundial:

Amb el començament de la guerra, el Berghof es va convertir en el quarter general d’en Hitler. Quan arribava el dictador alemany amb ell arribava el comandant suprem de la Wehrmacht. En Wilhelm Keitel i l’Alfred Jodl s’allotjaven a la petita Cancelleria del Reich de Berchtesgaden. Però la zona no estava pensada per albergar a tants funcionaris militars i l’Estat Major d’Operacions de la Wehrmacht va tenir que treballar inclús fins a finals de 1942 en un tren especial a prop de Salzburg. Totes les reunions importants es varen celebrar al Berghof al migdia i per la nit. Quan es produïa una reunió militar tots els convidats en el Berghof s’havien de tancar a les seves habitacions fins que acabés la reunió.
Però durant la guerra en Hitler ja no anava tant sovint a Obersalzberg. Fins al final de la guerra va seguir estades llargues, però cada cop eren més esporàdiques i ja no de forma espontània. Els viatges improvisats amb un grup de persones de confiança ja era cosa del passat, i l’estil de vida d’en Hitler va anar canviant, especialment en la segona meitat de la guerra,quan es va passar mesos en el front. En Hitler va abandonar la residència el 16 d’octubre de 1944. Tot i no tornar-hi mai més, a finals de març de 1945 va demanar al seu personal de confiança que anessin a la casa per destruir tota la seva documentació privada. El 25 d’abril de 1945 la casa va patir els bombardejos de la RAF britànica i, a principis de maig de 1945, va patir un incendi provocat per les SS quan es retiraven de la zona. El 4 de maig de 1945, el Berghof va ser saquejat per les tropes aliades. El 1953 es va ensorrar la casa definitivament. Per la demolició de tota la zona es varen necessitar 1.181 tones d’explosius per tal de que no fos un lloc de culte neo-nazi. Al lloc on hi havien els edificis dels nazis ara hi ha un hotel de 5 estrelles, l’InterContinental Resort Berchtesgaden.
Un dia normal de l’Adolf Hitler a Obersalzberg:

En Hitler solia aparèixer bastant tard a la planta baixa, al voltant de les onze del matí. El primer que feia era llegir les notícies de la premsa. Normalment en Bormann li portava alguns informes i en Hitler prenia alguna decisió depenent de la circumstància. Llavors, anava a dinar amb els invitats que es reunien esperant-lo a l’avantsala. En Hitler elegia en aquell moment la dona que l’acompanyaria a la taula. L’Eva Braun solia seure al costat esquerre d’en Hitler.

El menjador on dinaven era rústic amb tocs urbans. Les parets i el sostre eren revestits de fusta clara, amb una discreta decoració floral. Normalment es menjava sopa, un plat de carn i postres, tot preparat de forma casolana, i es bevia vi, menys en Hitler que era abstemi i vegetarià. Els criats del Berghof portaven una jaqueta blanca i uns pantalons negres, i eren del cos d’escortes de les SS. La taula tenia una capacitat per unes 20 persones, i en Hitler es situava al mig, davant de la finestra, perquè pogués observar el paisatge. Sempre parlava amb la persona que tenia davant seu, que ell canviava cada dia. Després de dinar es formava una comitiva que es dirigia a la casa del tè. El camí cap a la casa del tè era estret i només s’hi podia anar de dos en dos, i es tardava mitja hora a peu. Al capdavant d’aquesta comitiva, i a una certa distància, hi anaven dos funcionaris del Servei de Seguretat; tot seguit i anava en Hitler amb el seu interlocutor, i darrere la resta de la gent. En Hitler anava sempre amb els seus dos gossos que no feien massa cas a les seves ordres.

A la casa del tè, que en Hitler va construir per ser un mirador de la vall de Berchtesgaden, tenia una habitació circular d’uns vuit metres de diàmetre amb una llar de foc i diverses finestres. La gent seia en unes còmodes butaques al voltant d’una taula rodona. L’Eva Braun i una altra dona, que cada dia era diferent, seien al costat d’en Hitler. Allí els servien tè, cafè, xocolata, pastissos, pastes i alguna copa. A en Hitler li encantava xerrar tota l’estona fent uns monòlegs que pels presents eren insofribles. Normalment es parlava de moda, de la criança de gossos, de teatre, de cinema i de la vida privada dels famosos. En Hitler moltes vegades s’adormia fins l’hora de sopar. A les sis de la tarda es donava per finalitzada l’hora del tè. Un cop havien tornat al Berghof, en Hitler se solia dirigir a les habitacions dels pisos superiors mentre els invitats passejaven per la zona. En Bormann aprofitava sovint aquell moment per endur-se alguna secretària jove a la seva habitació.

El sopar tenia lloc a les vuit de la tarda i es feia el mateix ritual que a l’hora de dinar. Després de sopar es dirigien a la sala d’estar amb tots els invitats. La sala havia estat decorada per l’arquitecte Troost, amb quadres de gran valor a la paret i uns mobles de grans dimensions, com un armari de més de tres metres d’altura i més de cinc d’amplada. A l’armari hi havia documentació d’en Hitler i discs de música. En una gran vitrina de cristall d’estil clàssic hi havia un enorme rellotge de pèndol. També hi tenia un bust de bronze del seu músic favorit, en Richard Wagner. A la sala hi havia una taula de més de sis metres de llarg, on en Hitler solia mirar-se els plànols o firmava els documents. També hi havia una pantalla cinematogràfica per mirar pel·lícules, algunes eren prohibides pel règim. En Hitler explicava sovint que els quadres que estaven a la sala els havia pagat ell de la seva pròpia butxaca, ja que era un amant de l’art, però la majoria eren robats. Els invitats seien en el sofà o en les butaques al voltant de la llar de foc mentre en Hitler estava al costat de l’Eva i d’algunes senyores en les còmodes butaques. Llavors es passava l’estona parlant amb les dones agafant de la mà a l’Eva. Un cop acabades les converses de després de sopar es posaven a mirar pel·lícules, on en Hitler solia jutjar les interpretacions femenines mentre que l’Eva Braun ho feia de les masculines.

Un cop va començar la guerra es van suprimir aquelles sessions cinematogràfiques per respecte als soldats que estaven lluitant, però en canvi es posaven discs de música. Aquelles sessions nocturnes duraven fins a les dues de la matinada, i molt sovint els presents estaven mig adormits d’avorriment. La vetllada acabava molt sovint quan l’Eva li parlava a l’orella d’en Hitler i es retirava al pis superior. Aleshores, en Hitler esperava una estona i marxava també al pis superior. Alguns dels convidats aprofitaven l’absència d’en Hitler per fer una copa de més.

En Hermann Göering i Obersalzberg:

La residència alpina d’en Göering estava situada a poca distància de la d’en Hitler, damunt de la ciutat turística de Berchtesgaden, a l’Alta Baviera. Quan el maig de 1945 les tropes nord-americanes van entrar a la casa d’en Göering van trobar 25.000 botelles de xampany guardades a les bodegues.



Posted in edificis

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php