Home // 1939 // setembre

30 de setembre de 1939

Joachim von Ribbentrop va trucar a Roma per proposar una entrevista entre Adolf Hitler i Benito Mussolini, i si no podia ser, un viatge del comte Galeazzo Ciano a Berlín o una reunió del govern alemany i italià a Brenner. Ciano va aconsellar a Mussolini que no es reunís amb Hitler perquè tenia por que el dictador alemany el convencés de que havia d’entrar a la guerra. Al final, varen decidir que seria Ciano qui es reuniria amb Hitler a Salzburg. A les quatre de la tarda, el gendre de Mussolini es va dirigir cap a Salzburg convençut de que havia de lluitar per la neutralitat italiana en el conflicte.

A Varsòvia, després de que el dia 27 de setembre de 1939 els polonesos haguessin capitulat, els últims homes de Modlin varen tirar les armes i les unitats alemanyes varen ocupar la capital polonesa.

A França, París, el general polonès Waldislaw Sikorski va ser nombrat primer ministre del nou govern polonès a l’exili i Wladislaw Rackziewvicz en va ser nombrat president.

A l’Atlàntic sud, el Graff Spee va detectar una embarcació mercantil, el vapor britànic Clement, davant a la costa brasilera. Quan va intentar escapar-se, el capità Hans Langdorff va enviar el seu hidroavió per frenar-lo. Mentre s’apropava el Graff Spee, la tripulació del Clement va abandonar l’embarcació, tot i que abans varen transmetre una trucada d’auxili. Després, Langdorff va enfonsar l’embarcació, però va trucar per ràdio a Pernambuc per informar a les autoritats de que la tripulació necessitava una operació de salvament. Aquest missatge, com el llançat pel Clement, va ser captat per les estacions d’escolta aliades.



29 de setembre de 1939

Joachim von Ribbentrop va tornar de la segona Conferència de Moscou amb un nou tractat d’amistat entre Alemanya i la Unió Soviètica i amb la delimitació de fronteres a Polònia. Adolf Hitler va convidar-lo juntament amb els seus col·laboradors a menjar per tal de que li expliqués com havia anat la conferència. Von Ribbentrop li va comentar que s’havia sentit molt a gust amb els col·laboradors de Iosif Stalin, definint-ho com si estigués amb els del règim nazi. Aquelles sensacions de Von Ribbentrop no li varen fer gaire gràcia a Hitler perquè el seu ministre igualava els col·laboradors comunistes amb els nacionalsocialistes. Però Von Ribbentrop no tenia cap queixa cap als soviètics i, fins i tot, Stalin li va regalar un territori de caça que havia de formar part de la Unió Soviètica. Hermann Göering, un amant de la caça, quan va saber el què li havien regalat es va enrabiar molt amb el ministre alemany ja que creia que havia de ser per Alemanya aquell territori enlloc de per Von Ribbentrop. Per aquest motiu els dos ministres alemanys varen tenir una disputa. A continuació, Hitler li va indicar a Alfred Rosenberg que es deportaria als jueus dels territoris del Reich i de Polònia cap a una reserva a l’est del Vistula. Els punts de vista sobre aquest tema coincidien exactament amb les directrius que havia dictat Reinhard Heydrich aquell dia.

Tot i el nou tractat acabat de firmar amb els alemanys, després de l’ocupació de Polònia, la Unió Soviètica es va concentrar en estendre el seu control sobre la regió del mar Bàltic per protegir-se contra qualsevol amenaça alemanya, tot i que en aquells moments eren els seus aliats.

Mentrestant, el U30, que havia enfonsat el 3 de setembre de 1939 el vaixell de passatgers SS Athenia, va acabar la seva patrulla i va tornar a Wilhelmshaven. Per aquell enfonsament il·legal i no autoritzat, Karl Döenitz es va encarregar personalment d’aplicar el capità del submarí alemany, Fritz Julius Lemp, mesures disciplinàries. Es va parlar d’aplicar-li un consell de guerra, però finalment es va decidir arrancar la pàgina del diari de bord que feia referència a l’incident. Per evitar més problemes, a l’Atlàntic sud, Hans Langdorff, el capità del Graff Spee, va ser advertit un cop més de que no havia d’exposar la seva embarcació als riscos d’una batalla naval.



28 de setembre de 1939

A Polònia:

Després de que Varsòvia es rendís el dia anterior, la guarnició de la fortalesa de la ciutat, uns 120.000 homes, es varen rendir. També, les restes de l’exèrcit polonès varen capitular després de que caigués la ciutat de Thorn, l’últim reducte de la resistència polonesa. Immediatament després, l’Adolf Hitler va anunciar que Polònia ja no existia com a nació.

A la Unió Soviètica:

Mentre Polònia es va rendia sense condicions, a Moscou els representant d’Alemanya i la Unió Soviètica es varen reunir per per ultimar el traçat de la línia de demarcació entre els dos països a Polònia. El ministre d’Afers Exteriors soviètic, en Viatxeslav Mólotov, i el ministre d’Afers Exteriors alemany, en Joachim von Ribbentrop, que va volar aquell mateix dia a la capital soviètica, varen delimitar de formar definitiva les fronteres en territori polonès i varen firmar un tractat d’amistat i de cooperació, un protocol adicional del 23 d’agost de 1939. Amb aquest decret, en Von Ribbentrop va donar llibertat d’acció als soviètics a Lituània, mentre que la província de Lublin i certes províncies de Varsòvia varen quedar sota la influència alemanya. Després, els governs de Moscou i de Berlín varen emetre una declaració conjunta en la que afirmaven que si els esforços pel restabliment de la pau a Europa fracassaven, quedava establert que Gran Bretanya i França eren responsables de la continuació de la guerra i, com a conseqüència, els governs d’Alemanya i de la Unió Soviètica consultarien les mesures a adoptar.



27 de setembre de 1939

En el Reich:

En el moment en que Varsòvia es rendia, l’Adolf Hitler estava a Berlín, on va tornar discretament sense cap cerimònia ni sense cap desfilada. El dictador alemany tenia en ment una ofensiva més important que la polonesa. Els alts oficials de l’Adolf Hitler varen ser informats dels plans del dictador de començar una ofensiva a occident tant aviat com fos possible. Aquest anunci va ser vist amb hostilitat pels militars, que no els hi agradava que en Hitler assumís el control directe de la planificació estratègica i, que, a més, no es consideraven preparats per començar una operació de tal calibre.

Aquell dia, en Heinrich Himmler va aprovar un decret en què s’ordenava transformar tot l’aparell de seguretat en un Ministeri, l’Oficina Principal de Seguretat del Reich ( Reichssischerheitshauotamt, RSHA ). En un altre decret, es nombrava els caps de servei del nou organisme i es va nombrar a en Reinhard Heydrich com a cap del RSHA.

A Alemanya, el U-30 va tornar de l’Atlàntic al port de Wilhelmshaven. En Karl Döenitz va interrogar al seu comandant, que li va dir que havia enfonsat per error el Athenia el 3 de setembre de 1939. De seguida en Döenitz es va posar en contacte amb l’Erich Raeder i, després de consultar-ho amb en Hitler, va ordenar màxima discreció en l’assumpte perquè no volien fer empipar als nord-americans.

A Polònia:

Després d’haver siguts rebutjats el dia anterior, els alemanys varen llançar un nou assalt sobre la ciutat de Varsòvia, que estava resistint fins llavors sense queviures i sense material sanitari i convivint amb els constants bombardejos com el del dia 25 de setembre de 1939. Finalment, els generals polonesos Tadeuz Kutrzeba i el general i comandant del 8ª Exèrcit, en Johann Blaskowitz, varen acordar l’alto el foc per les dotze del migdia. Poc després es varen començar a veure banderes blanques. Però només Varsòvia es va rendir en aquella jornada, també es varen rendir les grans bosses poloneses envoltades pels alemanys on encara resistien més de 90.000 homes.

Mentrestant, els alemanys continuaven amb la seva política d’eliminació i els agents de les SS varen buscar a malalts mentals en el sanatori de Kocborowo. Els malalts, a més dels eslaus que eren considerats pels nazis una raça inferior, no varen tenir possibilitat d’escapar.

 

26 de setembre de 1939

Mentre es tornava a parlar de restablir conversacions de pau, Birger Dahlerus, l’industrial suec que lluitava pel manteniment de la pau, va tornar a Berlín per reunir-se amb Adolf Hitler i Hermann Göering. Els tres varen discutir sobre quina seria la millor manera per què els britànics firmessin les condicions de la pau sense que semblés una humiliació per ells. La idea de Göering era que representants dels dos països es reunissin en secret a Holanda per acordar la pau. Després de la reunió, Dahlerus va volar cap a la Gran Bretanya per informar al govern britànic de la proposta alemanya.

A Varsòvia, els alemanys varen llançar una forta ofensiva però les unitats de Walerian Czuma varen resistir i, després de diversos combats, les unitats alemanyes varen tornar a les seves posicions inicials. A la nit, per sorpresa, els polonesos varen contraatacar recapturant alguns punts propers dels districtes de Mokotow i Praga. Però els polonesos no podien continuar lluitant més ja que a dins la ciutat ja no hi quedaven ni queviures ni material sanitari i, a més, estava patint bombardejos per part de la Luftwaffe. Finalment, el general Tadeusz Kutrzeba, després de discutir-hi amb Juliusz Rommel, va iniciar conversacions amb el general Johann Blaskowitz la rendició de la ciutat.

A l’Atlàntic sud, davant de Pernambuc, Brasil, el capità del Graff Spee, Hans Lansdorff va rebre permís del quarter general naval alemany per iniciar les operacions contra la marina mercantil a l’Atlàntic sud i l’oceà Índic.

A França, el govern francès va prohibir el Partit Comunista i les seves organitzacions afiliades com a resposta pel pacte entre Alemanya i la Unió Soviètica.

A Londres, Winston Churchill va pronunciar, amb el permís de Neville Chamberlain, el seu primer discurs important en la Cambra dels Comuns i es va limitar a parlar durant 20 minuts de la guerra submarina definit-la com a dura, dispersa i amarga, una guerra d’emboscades, de ciència i marineria. El seu discurs va ser tant aplaudit que va eclipsar el discurs d’obertura de Chamberlain que va quedar en molt mal lloc.

25 de setembre de 1939

En el Reich:

Des de Zoopot, Polònia, l’Adolf Hitler va ser entrevistat pel periodista mexicà José Pagés Llergo i li va dir en l’entrevista que les doctrines socials eren com les plantes: neixen i es desenvolupen en climes propicis, i li va explicar que el nacionalsocialisme, que segons va afirmar era la resposta als mals que patia Alemanya, possiblement no trobés en Amèrica l’abono convenient per què germinés.

A Polònia:

Bombarders convencionals i en picat alemanys van bombardejar brutalment la ciutat de Varsòvia, que s’havia declarat plaça forta, causant una destrucció generalitzada. Després, es varen repartir en totes les divisions alemanyes les últimes ordres per iniciar l’endemà un assalt general a la ciutat. Des de Zoppot, on s’allotjava en el Casino-Hotel, l’Adolf Hitler va volar als voltants de la ciutat per veure la devastació causada pels seus bombarders i la seva artilleria. Després d’observar la zona va tornar a Zoppot.

En els Estats Units:

Per altra banda, en ser informats sobre el què passa a Polònia, la revista nord-americana Time va encunyar per primer cop a occident el terme Blitzkrieg.

24 de setembre de 1939

Erich Raeder va passar moltes hores intentant convèncer a Adolf Hitler perquè acceptés un gran programa de construcció immediata de submarins. Hitler li va dir que estava d’acord amb les seves opinions, però després va asignar a la Kriegsmarine una quantitat de mà d’obra i d’acer menor a la que es necessitava pel projecte.

23 de setembre de 1939

En el Reich:

El govern alemany va prohibir en els jueus tenir un receptor de ràdio.

A Polònia:

Les tropes alemanyes i les tropes soviètiques es varen unir a Brest-Litovsk.

A la Gran Bretanya:

A Londres, aquell dia va morir el metge austríac i pare del psicoanàlisis, en Sigmund Freud.

22 de setembre de 1939

A Polònia:

A Varsòvia, els alemanys varen efectuar una ofensiva i varen trencar la línia de defensiva, varen tallar les comunicacions entre Varsòvia i Moldin i varen envoltar la ciutat en quan la varen abandonar els estrangers i els diplomàtics. A dins de la ciutat hi varen quedar 120.000 defensors que no varen acceptar la capitulació. En aquella ofensiva va morir en Werner von Fritsch. És probables que es suïcidés. L’Adolf Hitler va volar des de Zoppot, on s’allotjava en el Casino-Hotel, al voltant de la ciutat per veure la devastació causada en la ciutat pels bombardejos i el foc d’artilleria. Després d’inspeccionar la zona va tornar a Zoppot.

En el Reich:

El vicealmirall Karl Döentiz va manifestar que tenia la intenció d’autoritzar l’enfonsament sense avisar de qualsevol vaixell que navegués sense llum i només deixaria constància dels atacs en un quadern. En Döenitz va afegir que l’enfonsament d’un vaixell de passatgers s’havia de justificar al·legant que s’havia atacat un creuer auxiliar britànic.

 

21 de setembre de 1939

En el Reich:

En Reinhard Heydrich va comunicar a través d’una circular administrativa dirigida als recents creats Einsatzgruppen, la política que havia de seguir les SS en el tracte amb els jueus i com se’ls havia de concentrar en el nou territori conquerit. Després de diferenciar entre un objectiu final secret i les etapes prèvies d’aquest objectiu, va ordenar la creació de guetos en els territoris ocupats, obligant a tots els jueus de Polònia a que s’assentessin en aquests guetos. Els Einsatzgruppen, que serien els encarregats de protegir la rereguarda de la Wehrmacht, havien de crear aquests guetos en les ciutats grans. A més, havien de ser els encarregat d’elaborar les llistes de dirigents importants i de diversos grups de professionals de classe mitjana que havien de ser deportats del Govern General.Però no només els jueus polonesos havien de tenir aquell destí, es tenia pensat enviar-hi tots els jueus del Reich i 30.000 gitanos cap a una reserva del sud-est de Cracòvia, una zona que el propi Heydrich va eximir específicament les mesures i que anomenava el Gau de llengua estrangera. Els jueus alemanys que vivien en zones rurals se’ls havia de traslladar a pobles per llavors traslladar-los sistemàticament en trens de mercaderies des de les zones alemanyes cap a Polònia. Per justificar aquelles mesures, en Heydrich va prosseguir que la deportació dels jueus al Gau de llengua estrangera, l’expulsió a l’altra banda de la línia de demarcació, l’havia aprovat el propi Adolf Hitler i va afirmar que aquest procés es prolongaria durant un any. També, el líder del SD tenia en ment que les antigues províncies alemanyes de Polònia es convertissin en Gau alemanys per tal de que les províncies alemanyes estiguessin rodejades per una muralla oriental, i el Gau de llengua estrangera formaria una espècie de terra de ningú. Per administrar aquests territoris es tenia pensat nombrar a un Reichsführer-SS comissari de l’assentament a l’est. A més de treure els jueus, en Heydrich va deixar clar que com a màxim només el 3% dels antics dirigents polonesos dels territoris ocupats havia que tornar-los inofensius i que la resta se’ls havia de tancar en camps de concentració. A part, en els polonesos obrers se’ls havia d’utilitzar com a treballadors emigrants i se’ls havia d’anar deportant gradualment al Gau de llengua estrangera.

A Polònia:

En la batalla, el 19º Exèrcit d’en Heinz Guderian va establir contacte amb la 29º Brigada de tancs comandada pel veterà de la Guerra Civil espanyola Semyon Krivoschein, que pertanyia al 4º Exèrcit soviètic del tinent general Vasili Chuikov. Per altra banda, l’artilleria alemanya va bombardejar punts claus de la ciutat de Varsòvia.

En el front occidental:

A l’oest d’Alemanya, els soldats francesos que havien penetrat el país el 7 de setembre de 1939 es varen aturar i varen tornar a les seves posicions de sortida deixant petites guarnicions en els pobles ocupats.

A Romania:

La Guàrdia de Ferro va assassinar al primer ministre romanès Armand Calinescu.

css.php