Home // 1939 // Setembre

30 de setembre de 1939

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va firmar la Directriu secreta Número 5 en la que va ordenar que les seves fronteres poloneses es reforcessin militarment, com una línia de seguretat militar a l’est, i que les guarnicions necessàries a tal efecte al final es desplacessin cap endavant, més enllà de la frontera política. Hitler també va decretar que la guerra en el mar es dugés a terme contra França de la mateixa manera que es feia contra la Gran Bretanya.

Amb aquell decret, l’Estat Major de la Kriegsmarine va apuntar aquell dia que els enfonsaments de les embarcacions mercantils s’havien de justificar en el diari de guerra com una possible confusió amb una embarcació de guerra o un creuer auxiliar.


Joachim von Ribbentrop va trucar a Roma per proposar una entrevista entre els dictadors Adolf Hitler i Benito Mussolini, i si no podia ser, un viatge del comte Galeazzo Ciano a Berlín o una reunió del govern alemany i italià a Brenner. Ciano va aconsellar al seu sogre que no es reunís amb Hitler perquè tenia por que el dictador alemany el convencés de que havia d’entrar a la guerra. Al final, varen decidir que seria Ciano qui es reuniria amb Hitler a Salzburg. A les quatre de la tarda, el gendre del dictador italià es va dirigir cap a Salzburg convençut de que havia de lluitar per la neutralitat italiana en el conflicte.

En la Batalla de Polònia:

A Varsòvia, després de que el dia 27 de setembre de 1939 els polonesos haguessin capitulat, els últims homes del poble de Modlin, al nord-oest de la capital polonesa, varen tirar les armes. Amb Modlin, on hi havia una ferotge resistència polonesa, fora de combat, les unitats alemanyes varen ocupar la capital polonesa.

A França: 

A París, el general polonès Waldislaw Sikorski va ser nomenat primer ministre del nou govern polonès a l’exili sota la iniciativa dels diplomàtics polonesos a Londres i París, i Wladislaw Rackziewvicz en va ser nomenat president.

A l’Atlàntic sud:

El Graff Spee va detectar una embarcació mercantil, el vapor britànic Clement, davant la costa brasilera. Quan va intentar escapar-se, el capità Hans Langdorff va enviar el seu hidroavió per frenar-lo. Mentre s’apropava al Graff Spee, la tripulació del Clement va abandonar l’embarcació, tot i que abans varen transmetre una trucada d’auxili. Després, Langdorff va enfonsar l’embarcació, però va trucar per ràdio a Pernambuc per informar a les autoritats de que la tripulació necessitava una operació de salvament. Aquest missatge, com el llançat pel Clement, va ser captat per les estacions d’escolta aliades.

29 de setembre de 1939

Divendres:

A la Unió Soviètica:

Joachim von Ribbentrop va firmar a les cinc de la matinada amb Moscou un nou tractat d’amistat entre Alemanya i la Unió Soviètica i amb la delimitació de fronteres a Polònia. Iosif Stalin va traçar en un mapa la nova línia limítrof i el va firmar. Com a compensació per incloure la ciutat de Lvov i les zones properes de pous petroliers de Drogóbich en el costat soviètic, el dictador soviètic va prometre proporcionar a Alemanya 300.000 tones de petroli a l’any. Stalin també va acceptar retirar-e de la línia del Vístula fins a la del riu Bug. Amb aquest Tractat 22 milions de polonesos varen quedar sota control alemany. 

Quan Von Ribbentrop va tornar cap a Alemanya, el govern soviètic va firmar un Tractat d’Ajuda Mútua amb Estònia, que atorgava als soviètics ocupar les bases navals estonianes de Narva, Paldisk, Haapsalu i Pärnu. La Unió Soviètica es va concentrar en estendre el seu control sobre la regió del mar Bàltic per protegir-se contra qualsevol amenaça alemanya, tot i que en aquells moments eren els seus aliats.

En el Reich:

Joachim von Ribbentrop va tornar de la segona Conferència i Adolf Hitler va convidar-lo juntament amb els seus col·laboradors a menjar amb ell per tal de que li expliqués com havia anat la conferència. Von Ribbentrop li va comentar que s’havia sentit molt a gust amb els col·laboradors del dictador Iosif Stalin, definint-ho com si estigués amb els del règim nazi. Aquelles sensacions del ministre no li varen fer gaire gràcia a en Hitler, ja que igualava els col·laboradors comunistes amb els nacionalsocialistes. Però Von Ribbentrop no tenia cap queixa cap als soviètics i, fins i tot, Stalin li va regalar un territori de caça que havia de formar part de la Unió Soviètica. Hermann Göering, un amant de la caça, quan va saber el què li havien regalat es va enrabiar molt amb el ministre, ja que creia que havia de ser per Alemanya aquell territori enlloc de per ell. Per aquest motiu els dos ministres varen tenir una disputa. A continuació, Hitler li va indicar a l’Alfred Rosenberg que es deportaria als jueus dels territoris del Reich i de Polònia cap a una reserva a l’est del Vístula. Els punts de vista sobre aquest tema coincidien exactament amb les directrius que havia dictat en Reinhard Heydrich aquell dia.


Heinrich Himmler va rebre l’esborrany d’un edicte secret d’en Hitler pel que se li confiava l’enfortiment de la raça alemanya. En el document es demanava recuperar tots els alemanys residents i nascuts a l’estranger, eliminar les pernicioses influències exercides per races foranes entremesclades amb la població, de les que es deien que resultaven ser un perill pel Reich i la comunitat alemanya, i el desenvolupament d’un nou territori colonitzable alemany a través de la immigració. 


El U-30, el submarí alemany que havia enfonsat el 3 de setembre de 1939 el vaixell de passatgers SS Athenia, va acabar la seva patrulla i va tornar a Wilhelmshaven. Per aquell enfonsament il·legal i no autoritzat, Karl Döenitz es va encarregar personalment d’aplicar-li en el capità del submarí Fritz Julius Lemp mesures disciplinàries. Es va parlar d’aplicar-li un consell de guerra, però finalment es va decidir arrancar la pàgina del diari de bord que feia referència a l’incident. Per evitar més problemes, a l’Atlàntic sud, Hans Langdorff, el capità del Graff Spee, va ser advertit un cop més de que no havia d’exposar la seva embarcació als riscos d’una batalla naval.

En la Batalla de Polònia:

Els alemanys varen aconseguir ocupar el poble de Modlin, al nord de Varsòvia, després de ferotges combats.

 

 

 

28 de setembre de 1939

Dijous:

A Polònia:

Després de que Varsòvia es rendís el dia anterior, la guarnició de la fortalesa de la ciutat, uns 120.000 homes, es varen rendir. També les restes de l’exèrcit polonès varen capitular després de que caigués la ciutat de Thorn, l’últim reducte de la resistència polonesa. Immediatament després, Adolf Hitler va anunciar que Polònia ja no existia com a nació.

A la Unió Soviètica:

Mentre Polònia es va rendia sense condicions, a Moscou els representant d’Alemanya i la Unió Soviètica es varen reunir per per ultimar el traçat de la línia de demarcació entre els dos països a Polònia. El ministre d’Afers Exteriors soviètic, Viatxeslav Mólotov, i el ministre d’Afers Exteriors alemany, Joachim von Ribbentrop, que va volar aquell mateix dia a la capital soviètica, varen delimitar de formar definitiva les fronteres en territori polonès i varen firmar a les cinc de la matinada del ja dia 29 un tractat d’amistat i de cooperació, un protocol adicional del 23 d’agost de 1939. Amb aquest decret, Von Ribbentrop va donar llibertat d’acció als soviètics a Lituània, mentre que la província de Lublin i certes províncies de Varsòvia varen quedar sota la influència alemanya. Després, els governs de Moscou i de Berlín varen emetre una declaració conjunta en la que afirmaven que si els esforços pel restabliment de la pau a Europa fracassaven, quedava establert que Gran Bretanya i França eren responsables de la continuació de la guerra i, com a conseqüència, els governs d’Alemanya i de la Unió Soviètica consultarien les mesures a adoptar.

A la Gran Bretanya:

Un gal·lès anomenat Arthur Owens, al que el Servei Secret alemany considerava un agent seu, va dirigir-se a Holanda per posar-se en contacte amb els seus superiors alemanys, tot i que en realitat treballava per la Gran Bretanya. Els seus caps del Servei Secret britànic varen posar a l’Owens el nom clau de Neu. Aquest va aconseguir convèncer als alemanys de que havia establert a Gal·les una xarxa considerable d’agents alemanys i sol·licitava instruccions i diners. Li varen donar les seves reclamacions i Owens va tornar aquella nit a la Gran Bretanya. Aquella operació tenia el sobrenom de Traïció i va aconseguir enganar per complert als alemanys.

27 de setembre de 1939

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

En el moment en que Varsòvia es rendia, Adolf Hitler estava a Berlín, on hi havia tornat discretament sense cap cerimònia ni sense cap desfilada. El dictador tenia en ment una ofensiva més important que la polonesa. Els alts oficials de l’Adolf Hitler varen ser informats dels plans del dictador de començar una ofensiva a occident tant aviat com fos possible. Aquest anunci va ser vist amb hostilitat pels militars, que no els hi agradava que Hitler assumís el control directe de la planificació estratègica i, que, a més, no es consideraven preparats per començar una operació de tal calibre.


Heinrich Himmler va aprovar un decret en què s’ordenava transformar tot l’aparell de seguretat en un Ministeri, l’Oficina Principal de Seguretat del Reich ( Reichssischerheitshauotamt, RSHA ). En un altre decret, es nomenaven els caps de servei del nou organisme i es va nomenar a Reinhard Heydrich com a cap del RSHA. En el nou organisme se li va prohibir utilitzar la capçalera Direcció General de Seguretat del Reich en la seva correspondència amb altres autoritats, ja que oficialment pràcticament no era coneguda per ningú. 


Joseph Goebbels li va dir a Alfred Rosenberg que els polonesos es componien d’una fina capa germànica, que les ciutats poloneses eren brutes i que si Polònia hagués continuat governant sobre els antics territoris alemanys durant unes poques dècades més, tot hagués quedat ple de polls i de podridura. Goebbels li va assegurar que ara el que necessitaven era una mà dura per governar. 


El U-30 va tornar de l’Atlàntic al port de Wilhelmshaven. Karl Döenitz va interrogar al seu comandant, que li va dir que havia enfonsat per error l’Athenia el 3 de setembre de 1939. De seguida Döenitz es va posar en contacte amb Erich Raeder i, després de consultar-ho amb Hitler, va ordenar màxima discreció en l’assumpte perquè no volien fer empipar als nord-americans.

A Polònia:

El govern militar alemany a Polònia va decretar una confiscació general de les propietats poloneses. El decret va ser confirmat el 5 d’octubre

En la Batalla per Polònia:

Després d’haver siguts rebutjats el dia anterior, els alemanys varen llançar un nou assalt sobre la ciutat de Varsòvia, que estava resistint fins llavors sense queviures i sense material sanitari i convivint amb els constants bombardejos com el del dia 25 de setembre de 1939. Finalment, els generals polonesos Tadeuz Kutrzeba i el general i comandant del 8º Exèrcit Johann Blaskowitz varen acordar l’alto el foc per les dotze del migdia. Poc després es varen començar a veure banderes blanques i, a les dues, varen acabar els combats després de que els asseguressin en els soldats polonesos que podrien tornar a casa després d’un captiveri breu i formal com a presoners de guerra. 140.000 polonesos varen ser fets presoners, dels quals 36.000 estaven ferits. Centenars de militars i civils polonesos ferits varen morir, tot i que s’haguessin pogut salvar si els haguessin donat una atenció mèdica. Però aquest no era el pla dels alemanys. Reinhard Heydrich va informar que de les classes altes poloneses en els territoris ocupats, només quedava present el 3% com a màxim.  

Però no només Varsòvia es va rendir en aquella jornada, també es varen rendir les grans bosses poloneses envoltades pels alemanys, on encara resistien més de 90.000 homes.


Els alemanys continuaven amb la seva política d’eliminació i els agents de les SS varen buscar a malalts mentals en el sanatori de Kocborowo. Els malalts, a més dels eslaus, que eren considerats pels nazis una raça inferior, no varen tenir possibilitat d’escapar. 

A la Unió Soviètica:

Joachim von Ribbentrop va viatjar a Moscou per segellar un altre pacte amb la Unió Soviètica pel repartiment de Polònia. El ministre alemany es va reunir amb el ministre Viatxeslav Mólotov en un banquet celebrat en el Saló Andréyevski del Kremlin. Al final de la trobada, Mólotov va aixecar la seva copa i va cridar:

Un hurra per Alemanya, el seu Führer i el seu ministre d’Exteriors!.

 

26 de setembre de 1939

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Mentre es tornava a parlar de restablir conversacions de pau, Birger Dahlerus, l’industrial suec que havia lluitat pel manteniment de la pau, va tornar a Berlín per reunir-se amb Adolf Hitler i el seu amic Hermann Göering. Els tres varen discutir sobre quina seria la millor manera per tal de que els britànics firmessin les condicions de pau sense que semblés una humiliació per ells. La idea de Göering era que representants dels dos països es reunissin en secret a Holanda per acordar la pau. Després de la reunió, Dahlerus va volar cap a la Gran Bretanya per informar al govern britànic de la proposta alemanya.


Un Blackburn Skua va destruir un hidrocanoa Dornier Do 18, sent el primer avió alemany destruït en la Segona Guerra Mundial.


A Berlín es va celebrar una conferència en el màxim secret entre científics alemanys per parlar de la manera d’aprofitar l’energia procedent de la fissió nuclear. El Ministeri de Guerra, en veure que es podria construir una arma poderosa, va acceptar més tard finançar els experiments necessaris. 

A Polònia:

A Varsòvia, el 8º Exèrcit alemany va llançar una forta ofensiva sota les ordres del comandant Walther von Brauchitsch, però les unitats de Walerian Czuma varen resistir i, després de diversos combats, les unitats alemanyes varen tornar a les seves posicions inicials. A la nit, per sorpresa, els polonesos varen contraatacar recapturant alguns punts propers dels districtes de Mokotow i Praga. Però els polonesos no podien continuar lluitant més, ja que a dins la ciutat ja no hi quedaven ni queviures ni material sanitari i, a més, estaven patint bombardejos per part de la Luftwaffe. Finalment, el general Tadeusz Kutrzeba, després de discutir-ho amb Juliusz Rommel, va iniciar conversacions amb el general Johann Blaskowitz per la rendició de la ciutat, però Von Brauchitsch la va rebutjar. Només acceptaria una rendició incondicional, de manera que es va seguir combatent. 


A la ciutat de Konitz, a la Prússia Occidental, la milícia protestant local, va començar a afusellar a 40 polonesos, la majoria jueus, prescindint d’un procés judicial. 

A l’Atlàntic:

A l’Atlàntic sud, davant de Pernambuc, Brasil, el capità del Graff Spee Hans Lansdorff va rebre permís del quarter general naval alemany per iniciar les operacions contra la marina mercantil a l’Atlàntic sud i l’oceà Índic.

A França:

El govern francès va prohibir el Partit Comunista i les seves organitzacions afiliades com a resposta al pacte entre Alemanya i la Unió Soviètica.

A la Gran Bretanya:

A Londres, Winston Churchill va pronunciar, amb el permís del primer ministre Neville Chamberlain, el seu primer discurs important en la Cambra dels Comuns i es va limitar a parlar durant 20 minuts de la guerra submarina definit-la com a dura, dispersa i amarga, una guerra d’emboscades, de ciència i marineria. El seu discurs va ser tan aplaudit que va eclipsar el discurs d’obertura de Chamberlain, que va quedar en molt mal lloc.

25 de setembre de 1939

Dilluns:

En el Reich:

Des de Zoopot, Polònia, Adolf Hitler va ser entrevistat pel periodista mexicà José Pagés Llergo. El dictador li va dir en l’entrevista que les doctrines socials eren com les plantes: neixen i es desenvolupen en climes propicis, i li va explicar que el nacionalsocialisme, que segons va afirmar era la resposta als mals que patia Alemanya, possiblement no trobés en Amèrica l’abono convenient perquè germinés.

A Polònia:

400 Bombarders convencionals i en picat alemanys, amb el suport de 30 trimotors de transport, van bombardejar brutalment la ciutat de Varsòvia, que s’havia declarat plaça forta, en l’anomenava Opearció Costa, causant una destrucció generalitzada. Després, es varen repartir en totes les divisions alemanyes les últimes ordres per iniciar l’endemà un assalt general a la ciutat. Des de Zoppot, on s’allotjava en el Casino-Hotel, Hitler va volar als voltants de la ciutat per veure la devastació causada pels seus bombarders i la seva artilleria. Després d’observar la zona va tornar a Zoppot.

En els Estats Units:

En ser informats sobre el què passa a Polònia, la revista nord-americana Time va encunyar per primer cop a occident el terme Blitzkrieg.

24 de setembre de 1939

Erich Raeder va passar moltes hores intentant convèncer a Adolf Hitler perquè acceptés un gran programa de construcció immediata de submarins. Hitler li va dir que estava d’acord amb les seves opinions, però després va asignar a la Kriegsmarine una quantitat de mà d’obra i d’acer menor a la que es necessitava pel projecte.

23 de setembre de 1939

En el Reich:

El govern alemany va prohibir en els jueus tenir un receptor de ràdio.

A Polònia:

Les tropes alemanyes i les tropes soviètiques es varen unir a Brest-Litovsk.

A la Gran Bretanya:

A Londres, aquell dia va morir el metge austríac i pare del psicoanàlisis, en Sigmund Freud.

22 de setembre de 1939

Divendres:

A Polònia:

A Varsòvia, els alemanys varen efectuar una ofensiva i varen aconseguir trencar la línia de defensiva polonesa, tallar les comunicacions entre Varsòvia i Moldin i varen envoltar la ciutat quan la varen abandonar els últims estrangers i els diplomàtics. A dins de la ciutat hi varen quedar 120.000 defensors que no varen acceptar la capitulació. En aquella ofensiva va morir en Werner von Fritsch. És probables que es suïcidés. Adolf Hitler va volar des de Zoppot, on s’allotjava en el Casino-Hotel, fins als voltants de la capital polonesa per veure la devastació causada a la ciutat pels bombardejos i el foc d’artilleria. Després d’inspeccionar la zona va tornar a Zoppot.


Els soviètics i els alemanys varen desfilar conjuntament a Brets després de que els alemanys per error sobrepassessin la línia Curzon, que s’havia establert com el màxim punt de l’expansió alemanya, el 14 de setembre. El general Heinz Guderian, que va ser qui va tenir la idea de la desfilada per mostrar que el problema estava solucionat, i el general Krivoshein varen ser presents a la desfilada.


La Divisió Brandenburg de les SS va arribar a Wloclawek, on durant quatre dies saquejarien les botigues jueves, destruirien les sinagogues de la ciutat i detindrien i afusellarien a dotzenes de jueus. Theodor Eicke va ordenar al comandant de la Divisió que enviés a dos dels seus batallons a Bydgosszcz, per emprendre una altra acció contra els intel·lectuals i els líders municipals de la ciutat. 

En el Reich:

El vicealmirall Karl Döenitz va manifestar que tenia la intenció d’autoritzar l’enfonsament sense avisar de qualsevol vaixell que navegués sense llum i va afirmar que només deixaria constància dels atacs en un quadern. Döenitz va afegir que l’enfonsament d’un vaixell de passatgers s’havia de justificar al·legant que s’havia atacat a un creuer auxiliar britànic.

 

21 de setembre de 1939

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Des de Berlín, Reinhard Heydrich va convocar a tots els comandants de totes les unitats de les SS que estaven a Polònia per una conferència urgent. Per aquells que no poguessin venir els va enviar una circular administrativa. Heydrich els va explicar la política que havien de seguir les SS en el tracte amb els jueus i com se’ls havia de concentrar en el nou territori conquerit. Després de diferenciar entre un objectiu final secret i les etapes prèvies d’aquest objectiu, va ordenar la creació de guetos en els territoris ocupats, obligant a tots els jueus de Polònia a que s’assentessin en aquests guetos. Els Einsatzgruppen, que serien els encarregats de protegir la rereguarda de la Wehrmacht, havien de crear aquests guetos en les ciutats grans. A més, havien de ser els encarregats d’elaborar les llistes de dirigents importants i de diversos grups de professionals de classe mitjana que havien de ser deportats al Govern General. Però no només els jueus polonesos havien de tenir aquell destí, es tenia pensat enviar-hi tots els jueus del Reich i 30.000 gitanos cap a una reserva del sud-est de Cracòvia, una zona que el propi Heydrich va eximir específicament de mesures i que anomenava el Gau de llengua estrangera. Els jueus alemanys que vivien en zones rurals se’ls havia de traslladar als pobles per llavors traslladar-los sistemàticament en trens de mercaderies des de les zones alemanyes cap a Polònia. Per justificar aquelles mesures, Heydrich va prosseguir que la deportació dels jueus al Gau de llengua estrangera, l’expulsió a l’altra banda de la línia de demarcació, l’havia aprovat el propi Adolf Hitler i va afirmar que aquest procés es prolongaria durant tot un any. També, el líder del SD tenia en ment que les antigues províncies alemanyes de Polònia es convertissin en Gaus alemanys per tal de que les províncies alemanyes estiguessin rodejades per una muralla oriental, i el Gau de llengua estrangera formaria una espècie de terra de ningú. Per administrar aquests territoris es tenia pensat nomenar a un Reichsführer-SS comissari de l’assentament a l’est. A més de treure els jueus, Heydrich va deixar clar que com a màxim només el 3% dels antics dirigents polonesos dels territoris ocupats havien d’ocupar algun càrrec sense importància i que la resta se’ls havia de tancar en camps de concentració. A part, en els polonesos obrers se’ls havia d’utilitzar com a treballadors emigrants i se’ls havia d’anar deportant gradualment al Gau de llengua estrangera. Heydrich va exigir que tot aquell procés es posés a la pràctica amb rapidesa.

Eduard Wagner, intendent general, seguint les noves ordres, va ordenar als seus grups d’acció que comencessin l’èxode jueu forçós cap al centre de Polònia. Heydrich va aprovar aquelles mesures aquell dia després de reunir-se amb Walther von Brauchitsch, que com el dia anterior amb Hitler es va queixar dels crims comesos per les SS a Polònia i demanava posar ordre a la situació. 

A Polònia:

En la batalla, el 19º Exèrcit del general Heinz Guderian va establir contacte amb la 29º Brigada de tancs comandada pel veterà de la Guerra Civil espanyola Semyon Krivoschein, que pertanyia al 4º Exèrcit soviètic del tinent general Vasili Chuikov. Per altra banda, l’artilleria alemanya va bombardejar punts claus de la ciutat de Varsòvia.

En el front occidental:

A l’oest d’Alemanya, els soldats francesos que havien penetrat el país el 7 de setembre de 1939 es varen aturar i varen tornar a les seves posicions de sortida deixant petites guarnicions en els pobles ocupats.

A Romania:

La Guàrdia de Ferro va assassinar al primer ministre romanès Armand Calinescu.

css.php