Home // 1944 // novembre

30 de novembre de 1944

Dijous:

En el Reich:

El ministre Hermann Göering va pronunciar la que seria la seva última al·locució radiada. En ella recordava en el poble alemany com el grup d’espartans havia defensat el pas de les Termopiles contra les hordes perses i, aquest, va dir, era l’esperit amb el qual els alemanys havien de defensar la seva pàtria. Llavors, va exclamar que encara que totes les ciutats fossin arrasades fins als ciments, el poble alemany sobreviure ja que, segons ell, abans de que hi haguessin ciutats el poble alemany ja existia. Continuant amb aquesta línia, va dir que la desaparició de Berlín seria terrible però no fatal perquè el poble alemany ja havia existit en el passat sense Berlín. Tot i això, va senyalar que si els soviètics arribaven a Berlín, el poble alemany hauria deixat d’existir.

A la presó de Berlín-Plötzensee, els nazis varen decapitar a l’Elisabeth Charlotte Glöden, la Lilo, acusada d’haver amagat a opositor del règim a casa seva.

En el front occidental:

Des del seu quarter general del 21º Grup d’Exèrcits a la localitat belga de Zonhoven, a l’est d’Anvers, el mariscal Bernard Law Montgomery va reconsiderar les seves crítiques cap a l’Omar Bradley i va enviar un telegrama al comandant Dwight D. Eisenhower, que els últims dos dies s’havia reunit amb ell al quarter, per confirmar-li els principals punts acordats durant les conversacions que havien tingut lloc,

A la Gran Bretanya:

El primer ministre Winston Churchill va interrompre l’informe d’en Charles Portal per criticar que l’últim bombardeig a Holanda ja que havia causat 20.000 baixes holandeses i només 800 o 900 d’alemanyes, i va dir que era terrible fer una cosa com aquesta. Portal no estava d’acord amb l’estratègia que duia a terme l’Arthur Harris.

A Japó:

Els nord-americans varen tornar a bombardejar Tòquio.

En els Estats Units:

Aquell dia va cessar la producció del Curtiss P-40 Warhawk.



29 de novembre de 1944

Dimecres:

En el front occidental:

A prop de la ciutat de Metz, els alemanys que resistien en el Fort Saint-Privat es varen rendir als homes del 3º Exèrcit nord-americà entregant més de 5.000 presoners, molts d’ells amb cremades de fòsfor.

En el quarter general del 21º Grup d’Exèrcits a la ciutat belga de Zonhoven, a l’est d’Anvers, els comandants Dwight D. Eisenhower i Bernard Law Montgomery es varen tornar a reunir després de la tensa reunió del dia anterior. Després el comandant suprem va anar a inspeccionar les tropes britàniques, canadenques i belgues. A la seva esquena, en Montgomery va tornar a enviar un missatge a l’Alan Brooke i li va dir a la postdata que l‘Omar Bradley l’havia fallat com arquitecte d’operacions terrestres i li va afirmar que era millor posar-lo sota el seu comandament operatiu.

A Japó:

Els nord-americans varen tornar a bombardejar Tòquio.



28 de novembre de 1944

Dimarts:

En el Reich:

A Auschwitz va ser l’últim dia en què es va gasejar als presoners.

En el front occidental:

A Holanda, tot i que la ciutat d’Anvers havia sigut alliberada el 4 de setembre de 1944, els vaixells Aliats no varen poder arribar a la ciutat belga fins aquell dia per transportar subministraments pel 21º Grup d’Exèrcits. Fins llavors les mercaderies arribaven per via Normandia, una ruta massa llarga. Un total de 19 carregadors varen remuntar el riu Escalada sota una pluja torrencial.

A la tarda, el comandant suprem Dwight D. Eisenhower va arribar al quarter general del 21º Grup d’Exèrcits a la ciutat belga de Zonhoven, a l’est d’Anvers, per reunir-se amb el mariscal Bernard Law Montgomery. Davant dels mapes murals de la seva oficina, el mariscal va criticar la falta d’avanços en el front occidental i va instar a que un únic comandament supervisés l’esforç de guerra Aliat contra el Ruhr. Després de retirar-se, Montgomery va escriure una nota per l’Alan Brooke on li explicava que trobava convenient que fos ell que tingués el comandament operatiu complet al nord de les Ardenes amb l’Omar Bradley sota les seves ordres. Quan el mariscal britànic va donar la nota al seu assistent, el tinent coronel Christopher C. Dawnay, aquest li va exclamar que l’Eisenhower no hi estava d’acord, però en Montgomery li va cridar que enviés aquell missatge.



27 de novembre de 1944

Dilluns:

En el front occidental:

Les tropes aliades varen aconseguir assegurar l’estuari de l’Escalada i varen treure les mines dels accessos al port d’Anvers. Sabent de la importància d’aquell port, els alemanys varen llançar un V-2, que va esclatar a Teniersplaats i que va provocar la mort de 157 persones i va rebentar les canonades d’aigua.

A Japó:

Els nord-americans varen bombardejar Tòquio.

26 de novembre de 1944

Diumenge:

En el Reich:

Després de que al dia anterior es produïssin els últims assassinats, a Auschwitz es varen destruir les cambres de gas i es varen aturar els gasejaments per ordres del ministre Heinrich Himmler.

A la Gran Bretanya:

A Londres, el primer ministre Winston Churchill va dir davant del Gabinet de Guerra que ara tindrien el problema de com alimentar a les zones alliberades.

En el front occidental:

A Estrasburg, després de ser alliberada pels soldats de la 2º Divisió blindada francesa, el general Philippe Leclerc va ordenar celebrar una desfilada militar a la plaça Kleber. Alsàcia estava a punt de ser alliberada, però l’Adolf Hitler va decretar que cedir Alsàcia no era negociable.

Per altra banda, el 1º Exèrcit nord-americà estava a l’oest de Colònia.

A Holanda, Spitfires varen atacar a dues zones on es feien llançaments de coets V-2.

En el front oriental:

A Hongria, l’exèrcit soviètic va envoltar Budapest.

25 de novembre de 1944

Dissabte:

En el Reich:

A Auschwitz, davant de l’arribada dels soviètics a la zona, varen haver-hi les últimes execucions en el camp de concentració. En total varen morir 1.100.000 persones en el camp, el que representa 1.100 assassinats per dia.

En el front occidental:

Les forces aliades varen ocupar la ciutat de Belfort. Tot i el potent atac, el memoràndum X-376 de l’Estat Major del 7º Exèrcit notificava als comandants que el pla havia canviat degut a la reunió del dia anterior on el comandant suprem Dwight D. Eisenhower va ordenar continuar amb el seu pla de no avançar encara cap a l’Alemanya central. De moment no es contemplava travessar el Rin i la direcció de l’avanç havia de canviar cap al nord pels Vosges i seguir el paral·lel del riu.

A la Gran Bretanya:

Poc després de les dotze del migdia, un míssil V-2 va caure en els magatzems Woolworth’s de New Cross, en el districte obrer de Deptforfd, al sud-est de Londres, matant a 168 persones i ferint-ne a 200, en un dels pitjors atacs dels alemanys amb aquestes míssils. Unes rebaixes de cassoles havien atret una llarga cua a la botiga.

A Bèlgica:

A Brussel·les es va produir un gran míting de protesta perquè els membres armats de la resistència havien d’entregar les armes. La policia de seguida va actuar obrint foc i va ferir a 45 manifestants.

En el Pacífic:

Un kamikaze japonès va impactar en el portaavions USS Hancock. De seguida el personal de bord va tenir que apagar l’incendi que es va produir per culpa de l’explosió del kamikaze. A Manila, on es produïen combats navals, també un kamikaze va impactar contra la coberta del portaavions Intrepit i, en Golf de Leyte, un altre kamikaze va impactar contra el portaavions USS Essex.

24 de novembre de 1944

Divendres:

En el front occidental:

La 2º Divisió blindada del general Philippe Leclerc va acabar de conquerir la ciutat d’Estrasburg i va capturar a més de 9.000 alemanys. A més, varen destruir una gegantesca quantitat de material i varen desorganitzar el dispositiu alemany.

Per altra banda, els M4 Sherman del 709º Batalló de tancs estava lluitant contra les tropes alemanyes a la localitat de Zweifall, Alemanya.

A primera hora del matí els comandants Dwight D. Eisenhower i Omar Bradley es varen desplaçar cap als Vosges després d’una breu conferència amb en George Patton a Nancy, on aquest els va comentar que el 1º Exèrcit estava cometent un greu error en deixar el 8º Cos estacionari, ja que creia que era molt probable que els alemanys s’estiguessin concentrant a l’est d’on eren ells. El general també havia sol·licitat la devolució del 15º Cos ara en el 7º Exèrcit. Bradley li va assegurar la transferència de dues divisions per reforçar el front de 112 quilòmetres del 3º Exèrcit.

A dos quarts de dotze es varen trobar amb els comandants Jacob Devers i Alexander Patch a Lunéville per dirigir-se per l’autopista N-4 sota una intensa pluja cap al lloc de comandament del 15º Cos a Sarrebourg. Després de dinar amb el general de divisió del 15º Exèrcit Wade Haislip, a les dues de la tarda varen continuar cap al sud passant per Baccarat fins arribar al lloc de comandament del 6º Cos a Saint-Dié. A les sis de la tarda varen arribar al quarter general del 6º Grup d’Exèrcits a Vittel i varen sopar a l’Hotel Heritage. Després de sopar varen analitzar la situació i allí el comandant suprem va quedar desconcertat pels atacs alemanys. Devers no estava d’acord amb el pla de l’Eisenhower de netejar tot el marge occidental del Rin abans d’avançar per l’Alemanya central, però el comandant suprem es mostrava inflexible. Cansat de discutir aquell punt, va donar ordres explícites a en Devers perquè el 7º Exèrcit donés d’immediat la volta cap al nord, a l’oest del Rin, mentre els francesos acabaven d’expulsar als alemanys a Alsàcia per sota d’Estrasburg. A canvi, Eisenhower es va comprometre a deixar el 15º Cos sota el 6º Grup d’Exèrcits i inclús el reforçaria amb una altra divisió. Poc després els tres generals se’n varen anar a dormir enfadats amb els comentaris que s’havien dit.

En el front oriental:

A Hongria, l‘exèrcit soviètic va establir un cap de pont sobre el riu Danubi per avançar cap a Budapest.

A Estònia, la petita guarnició alemanya que encara resistia a l’illa de Saare es va haver de retirar davant la superioritat soviètica.

En el bàndol Aliat:

Davant la pressió soviètica va haver de dimitir el primer ministre polonès a l’exili, Stanislaw Mikolajczyk, després de quedar-se amb minoria per no haver aconseguit pactar amb els soviètics el futur de Polònia després de la guerra.

En el Pacífic:

El general O’Donnell va conduir des de les bases nord-americanes de les illes Marianes, a 2.400 quilòmetres de Tòquio, els bombarders B-29 que varen efectuar el primer raid sobre Tòquio. Un dels objectius era atacar les fàbriques de motor de Musashina, però només 24 avions varen ser capaços de trobar-la i de llançar-hi les seves bombes des d’una altura de 10.000 metres. L’operació no va tenir l’èxit esperat.

 

23 de novembre de 1944

Dijous:

En el front occidental:

A Alsàcia, la 2ª Divisió blindada del comandant Philippe Leclerc va alliberar Estrasburg. A un quart de vuit del matí el comandant francès va ordenar atacar amb cinc columnes de Sherman i carros blindats cap a la ciutat alsaciana sota una intensa pluja. A dos quarts d’onze els tancs francesos varen penetrar la ciutat, metrallant als sorpresos oficials de la Wehrmacht. El comandant Leclerc es va dirigir cap a la ciutat amb un jeep descapotable amb una escorta de tancs lleugers, camions semi-erugues i 70 homes. Quan va arribar a Estrasburg la bandera tricolor ja onejava a la famosa catedral. Però els combats encara continuaven i un enginyer alemany fet presoner va ser forçat a trucar al seu quarter general al migdia amb un ultimàtum de rendició per part dels francesos. L’enginyer va aconseguir posar-se en contacte amb el general Hermann Balck, el comandant del Grup d’Exèrcits G, que va demanar-li que resistís. 48 quilòmetres al sud-oest, les forces del comandant Leclerc varen entrar al camp de concentració de Natzweiler Struthof, que acabava de ser abandonat pels seus últims guardians.

Al mateix temps, les forces de la 1º Divisió Blindada, que havien arribat al Rin i estaven combatent a Muhlhouse, al sud de Chalampé, varen ser atacats pels alemanys en un contraatac que els va fer retirar just a cinc quilòmetres del pont de Chalampé.

A Bèlgica, després de que el dia anterior esclatessin nou mines en el riu Escalada, que havia sigut declarat com a segur els últims dies, es va enviar de nou al treball als dragamines per netejar la zona.

22 de novembre de 1944

Dimecres:

En el Reich:

A Berlín, l’Adolf Hitler es va operar de les cordes vocals, com ja havia fet l’any 1935, i li varen extirpar un nòdul insignificant. Mentre l’operaven, la seva parella Eva Braun es va presentar a la Cancelleria del Reich, i el doctor Theodor Morell va marxar.

Els Aliats varen alliberar al camp de concentració de Schirmeck, que sense interrupció va funcionar des de la seva obertura el 2 d’agost de 1940.

En el front occidental:

A Alsàcia, al vespre, les tropes franceses del comandant Philippe Leclerc varen ocupar Saverne capturant a 800 presoners alemanys.

En la Batalla per la ciutat de Metz, els alemanys es varen rendir formalment a les 14:35 del migdia després de diversos dies de lluita i després de que els nord-americans del 3º Exèrcit haguessin fet 6.000 presoners i haguessin detingut el comandant Heinrich Kittel el dia anterior.

A Bèlgica, tot i que el riu Escalada havia sigut proclamat com a segur els últims dies, aquell dia es va tenir que desmentir després de que explotessin nou mines.

21 de novembre de 1944

Dimarts:

En el Reich:

A les 5:20 del matí, l’Adolf Hitler va arribar amb el seu tren especial a Berlín després d’abandonar el dia anterior el quarter general de Rastenburg, on mai més hi tornaria.

En el front occidental:

A França, la 1º Divisió blindada francesa va alliberar Mulhouse. Per altra part, el 3º Exèrcit del general George Patton estava a punt d’alliberar la ciutat de Metz després de moltes peripècies i de diverses lluites sagnants casa per casa. Els nord-americans varen fer 6.000 presoners, i aquell dia el general Heinrich Kittel va ser descobert en un hospital subterrani de camp, banyat en morfina després d’haver sigut greument ferit mentre lluitava a la línia. Per altra banda, durant tota la jornada, els tancs francesos i la infanteria motoritzada, seguida per dos grups d’artilleria sobre erugues, varen continuar penetrant per Alsàcia.

css.php