Home // 1940 // Agost

31 d’agost de 1940

Dissabte:

En el Reich:

En el Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler va acomiadar a dos criats seus, el Hauptsturmführer Wiebiczeck i el Oberscharführer Sander, per robar-li. Hitler els va enviar en el camp de concentració de Dachau durant un temps indefinit. L’assistent de Hitler a Obersalzberg, el SS-Hauptsturmführer Max Wünsche, va escriure-li una carta a Heinrich Himmler a Berlín per comentar-li els fets.

En la Batalla d’Anglaterra:

La Luftwaffe va intensificar els seus atacs contra les bases  d’operacions de caça britànics del dia anterior. Varen ser atacats tres aeròdroms i els britànics varen abatre 39 avions alemanys.

30 d’agost de 1940

Divendres:

En el Reich:

L’Alt Comandament alemany va emetre el pla revisat de la invasió a la Gran Bretanya, l’Operació Lleó Marí. El grup de l’atac del 9º Exèrcit, part del Grup d’Exèrcits A, salparia d’El Havre i desembarcaria a l’àrea de Brighton-Worthing, a Sussex. La primera onada havia d’assegurar el cap de la platja. En la segona, composta per dues divisions panzer, cada una amb blindats, artilleria, tropes mòbils i infanteria d’assalt, i una divisió motoritzada, seria la verdadera invasió. El paper dels panzer era sortir del cap de platja i dirigir-se cap a l’oest, direcció Portsmouth. El segon front, en mans del 16º Exèrcit, també part del Grup d’Exèrcits A, sortiria de la zona de Calais-Ostende-Anvers i desembarcaria a l’àrea de Folkstone-Dungeness, al voltant de Rye, i a Bexhill-Eastbourne. Després d’establir el cap de platja havien d’avançar cap al nord per destruir les principals reserves de l’exèrcit britànic i creuar el riu Medway. Els dos desembarcaments havien de tenir el suport de les tropes paracaigudistes, que es llançarien sobre els Downs, al nord de Brighton, per ajudar a formar el cap de platja d’assalt Brighton-Worthing, i al nord-oest de Folkstone, a Kent, per ocupar el Canal Reial Militar. L’objectiu inicial dels dos grups d’assalt era establir un ampli front des de l’estuari del Tàmesis a Portsmouth. Un cop establerts, començarien a arribar tropes i subministraments addicionals i els panzers del grup d’assalt Brighton-Worthing atacarien cap a Basingstoke, Newbury i Oxford per assegurar que podrien creuar el Tàmesis i rodejar i aïllar Londres i el sud-est en un gran moviment en pinça. La resta d’unitats, ubicades en tot el Medway i en l’estuari del Tàmesis, avançarien cap a Londres, l’objectiu dels alemanys.


A la nit, bombarders britànics varen tornar a bombardejar objectius militars a Berlín. Una de les fàbriques tocades va ser la de Siemens.

En la Batalla d’Anglaterra:

Lla Luftwaffe va llançar 1.345 atacs contra els nou centre d’operacions dels comandaments de caça que hi havia en el sud de la Gran Bretanya. Sobre Biggin Hill, un dels principals aeròdroms atacats, els britànics varen destruir 17 avions alemanys, mentre que només es va perdre un avió britànic. A la nit, els bombarders alemanys varen bombardejar amb bombes incendiàries la ciutat de Londres.

En el Mediterrani:

La Royal Navy va començar l’Operació Barrets, que consistia en enviar al cuirassat Valiant, el portaavions Ilustrious i diversos bucs de guerra més per tot el Mediterrani, des de Gibraltar fins Alexandria, amb avions, armes i municions.

A Romania:

El govern alemany i italià varen obligar a Romania a acceptar l’Arbitratge de Viena pel qual la regió de Transilvània septentrional passava a Hongria.

En els Estats Units:

A Washington, l’ambaixada alemanya va protestar contra el fet de que els nord-americans consideressin al corresponsal del Berliner Morgenpost, Colin Ross, un espia nazi i el volguessin expulsar dels Estats Units. Al cap d’unes hores, el propi Ross va fer una declaració on va negar ser un espia.

29 d’agost de 1940

Dijous:

En el Reich:

La RAF va continuar atacant Berlín.


Com el dia anterior, Heinrich Himmler va rebre el seu tractament de massatges del seu doctor Felix Kersten i varen tornar a parlar de l’aristocràcia, tant de l’alemanya com de la britànica. Himmler volia canviar el sistema de títols nobiliaris, ja que creia que l’aristocràcia estava sobrevalorada i volia, en els que no sabessin gestionar-se les seves propietats, treure’ls-hi les terres. El líder de les SS també li va explicar que volia crear una nova aristocràcia d’agricultors a l’Europa oriental, i va defensar el món rural dient que era on es trobava la font de la renovació, entre altres coses.

A França: 

El govern de Vichy va crear la Legió de Combatents. Per altra banda, Vichy va firmar l’autorització perquè contingents militars japonesos desembarquessin a Tonquín, a Vietnam del nord.

En el bàndol Aliat:

A l’Àfrica Equatorial francesa, el Camerun, Oceania i els territoris francesos de l’Índia es varen adherir a la causa de Charles de Gaulle.

 

28 d’agost de 1940

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler es va entrevistar amb el comte Galeazzo Ciano en el Berghof, a Obersalzberg, per parlar de la invasió a la Gran Bretanya. Hitler, que estava bastant tranquil i cansat alhora, li va explicar que per conquerir les illes britàniques necessitava grans unitats de desembarcament, cosa que creia que ja tenia, i destruir l’aviació britànica, que pensava destruir en dues setmanes.


A la Gran Bretanya, Winston Churchill va autoritzar bombardejar la ciutat de Berlín com a represàlia al bombardeig alemany del 24 d’agost de 1940 i en busca només d’objectiu militars. A la nit i fins les tres de la matinada, bombarders britànics varen travessar les defenses alemanyes i varen atacar un barri residencial de la capital del Reich causant molts pocs desperfectes, tot i que només van matar quatre homes i dues dones que, imprudentment, observaven l’atac aeri des d’una entrada. Algunes bombes varen caure en la carretera que conduïa a l’aeroport de Tempelhof. Els alemanys només varen destruir un bombarder britànic. Tot i que l’atac va ser sense importància, Adolf Hitler, que havia acabat d’arribar a Berlín d’Obersalzberg, s’ho va agafar molt malament i va demanar al ministre de l’Aire, Hermann Göering, que contraataqués. Hitler faria un discurs a l’estadi del Sportplast, on va prometre que castigaria els britànics per aquell atac i esborraria del mapa les ciutats britàniques. Aquella mateixa nit, pels volts de quarts de tres de la matinada del dia següent, va sonar l’alarma antiaèria a Dresden. Després d’un quart d’hora on no va passa res va cessar l’alarma.


Alemanya va reclamar al govern de Vichy l’entrega dels alemanys internats als camps de la zona lliure.


Heinrich Himmler va tornar a rebre tractament a base de massatges del seu doctor Felix Kersten i, com havien parlat en el passat, el líder de les SS li va tornar a dir que era bo anar rellevant les persones dels seus càrrecs i li va afegir que els ambaixadors eren el més gran obstacle per qualsevol canvi polític. Himmler va menystenir-li el paper dels ambaixadors, dient que vivien lluny de la realitat del país i que aportaven poca informació, i va criticar al ministre Joachim von Ribbentrop de no voler canviar els papers dels ambaixadors. L’endemà continuarien parlant del mateix tema.

En la Batalla per Anglaterra:

A les vuit del matí, bombarders alemanys varen ser detectats per sobre Calais. Eren 33 bombarders i 120 caces Bf-109 que varen llançar al voltant de 100 bombes a les instal·lacions de la RAF a Eastchurch, al sud-est d’Anglaterra. Tot i l’atac, no es va desactivar el camp d’aviació de la RAF. A les 12:35, 30 caces alemanys varen atacar la base de la RAF de Rochford, on hi varen llançar 30 bombes. A la tarda els alemanys produirien dos atacs més a les pistes aèries del sud d’Anglaterra. Durant aquell atac els alemanys varen perdre 14 Bf-109, 8 bombarders i un bombarder Gotha biplaça de la Primera Guerra Mundial. Preveient que hi hauria més atacs, Churchill va ordenar reforçar les pistes de la RAF. Overnight, Birmingham, Coventry, Derby, Sheffield, Manchester i South Yorkshire varen ser bombardejades més endavant.

27 d’agost de 1940

Dimarts:

En el Reich:

Franz Gürtner va rebre després de deu mesos de que es donés l’ordre una còpia de l’autorització perquè es practiqués la matança de malalts mentals en un programa d’eutanàsia.


El govern alemany, preparant l’Operació Lleó Marí, va dictar ordres per disposar dels ports de Rotterdam, Anvers i Le Havre per embarcar embarcacions cap a la Gran Bretanya.

A la Gran Bretanya:

Els britànics varen interceptar i desxifrar missatges de la Luftwaffe a través de l’Enigma que deien que de l’èxit d’aquesta operació, la Batalla d’Anglaterra, dependria la decisió respecte a la invasió.

A França:

El govern de Vichy va derogar un decret francès d’abans de la guerra que prohibia qualsevol incitació a l’odi racial.

26 d’agost de 1940

Dilluns:

En la Batalla d’Anglaterra:

Els alemanys varen llançar un altre atac contra aeròdroms britànics per tot el sud d’Anglaterra, però, per primer cop, totes les formacions alemanyes menys una varen ser interceptades per caces britànics i obligats a retrocedir.

En el bàndol Aliat:

El Txad es va adherir a la causa de Charles de Gaulle.

25 d’agost de 1940

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, 81 bombarders de la RAF van atacar per primer cop la ciutat de Berlín en revenja de l’atac alemany del dia anterior a Londres. Els britànics varen atacar la perifèria de la ciutat, sobretot les fàbriques d’armament situades al nord, i varen llançar milers d’octavetes sobre la capital que deien:

La guerra que Hitler ha començat seguirà endavant i durarà mentre duri Hitler.

Algun bombarder es va perdre confós pels baixos núvols i va llançar les seves bombes al centre. No va morir cap berlinès en aquell atac i cap bombarder va ser destruït.

A França:

A Bordeus, l’exèrcit alemany va requisar cautxú i sabó.

24 d’agost de 1940

Dissabte:

En la Batalla d’Anglaterra:

A la nit, la Luftwaffe va començar la tercera fase de la Batalla d’Anglaterra bombardejant les principals bases de la RAF que es trobaven terra endins. Els objectius eren els dipòsits de combustible en els Midlands britànics i les proximitats de Southampton, a la costa meridional. La ruta tenia que dur a cent bombarders a la proximitat de Londres. Durant aquesta incursió, un grup de dotze bombarders Heinkel He-111 en ruta pels Midlands va perdre el rumb per un mal càlcul de velocitat del vent o per una identificació defectuosa dels punts d’orientació de terra. Llavors, un d’aquests bombarders, creient que havia arribat en el seu objectiu o espantat, va llançar les seves bombes sobre el East End de la ciutat de Londres, matant a nou civils. Les tripulacions varen ser renyades amb severitat per aquell error. Segons sembla, més tard aquests que varen cometre l’error varen ser transferits immediatament a la infanteria com a càstig. En tots cas, aquell atac va ser dissenyat per Hermann Göering.


Els britànics varen posar en pràctica un pla per frenar qualsevol possible invasió alemanya abans de que posessin un peu a terra. Varen llançar petroli a través de 12 canonades, a raó de 12 tones per hora, i varen calar foc de tal manera que es va crear una barrera de foc sobre la platja i el mar, que cap invasor podia travessar. Per aixecar la moral britànica es va fer molta publicitat d’aquell experiment

En el Reich:

El Bismarck va ser enquadrat en la Kriegsmarine.

23 d’agost de 1940

Divendres:

En la Batalla d’Anglaterra:

La Luftwaffe va llançar el seu quart gran bombardeig des del Dia de l’Àguila, el 13 d’agost, que va afectar a les fàbriques d’avions i als dipòsits de petroli britànics. Una esquadrilla de bombarders, composta en total per uns 12 avions, va llançar les seves bombes sobre Londres provocant la mort de nou civils.

22 d’agost de 1940

Dijous:

En el Reich:

L’Estat Major de l’Exèrcit va donar instruccions perquè tota activitat de l’administració militar quedés guiada sota el principi de que només es podia dictar mesures relacionades amb l’ocupació militar de França. També es demanava l’administració militar que no es barregés amb els assumptes de la política interior francesa, però es deixava clar que totes les mesures administratives que havien de prendre’s havien de ser consultades per l’administració militar.

A la Gran Bretanya:

Arrel de la frase del primer ministre Winston Churchill de que els alemanys arribarien triomfals fins el Mar Negre, Paul Thümmels, un oficial del Servei Secret alemany que era l’agent britànic A-54, va informar que havia sabut per un oficial de l’Estat Major General alemany que la rama del Servei Secret alemany que s’encarregava de la zona de la Unió Soviètica s’havia estat expandint des del mes de juny, que les activitats de contraespionatge alemany contra la Unió Soviètica també s’havien incrementat i que l’organització de contraespionatge alemany a Romania s’havia reforçat amb especialistes en el sud d’Ucraïna, Crimea i el Caucas.

css.php