EL TERCER REICH

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va reunir amb Albert Speer i amb Karl Saur per ordena’l-s’hi rapidesa en la construcció de caces a reacció.

A les 11:50 va sonar l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden. Tot i que hi havia avions al cel, aquests no varen atacar aquest cop i l’alarma va cessar de sonar al cap d’una hora.

A Polònia:

A Auschwitz, les SS varen destruir els crematoris de Birkenau i varen abandonar les torres de vigilància. L’empresa I.G. Farben va destruir els arxius de Buna-Monowitz davant l’arribada dels soviètics. Al mateix temps, els alemanys varen evacuar el camp de Grünberg. De les 2.000 presoneres que hi havia, els alemanys les varen dividir en dos grups: Un aniria a Helmbrechts, un camp satèl·lit de Flossenbürg, i un altre a Bergen Belsen. Les presoneres varen tardar més d’un mes en arribar als seus nous destins i moltes d’elles varen morir durant al trajecte per les dures condicions o pels afusellaments dels seus guardians.

En el front oriental:

A Alemanya:

Els soldats soviètics varen creuar la frontera del Reich per Prússia Oriental, a l’oest de Hohensalzam, i varen començar a avançar més enllà de Königsberg, la capital de Prússia Oriental, on les temperatures eren inferiors a 25 graus sota zero. Tot i això, la Stavka va ordenar en el comandant Konstantin Rokossovsky que alterés el seu avanç cap al nord de Prússia Oriental per la lentitud de les tropes d’Ivan Chernyajovsky. El general i comandant del 6º Exèrcit alemany va decidir abandonar la fortalesa de Lötzen veient l’avanç soviètic, contradient d’aquesta manera les ordres de Hitler de mantenir-la a qualsevol preu, fet que en el dictador el va fer entrar en còlera quan va saber la decisió que havia pres el seu general. Els alemanys també varen abandonar la regió de Warthegau, i les unitats blindades d’avantguarda soviètiques s’apropaven a Katowice. Per altra banda, les tropes d’Ivan Konev varen entrar a Silèsia i Poznan. A Silèsia, el gauleiter de la regió, després d’haver proclamat que els soviètics no creuarien la frontera silesiana, va autoritzar la sortida de 700.000 habitants de Breslau, la majoria dones i nens que varen marxar amb destí a Alemanya amb temperatures de 20 graus sota zero. Alguns varen arribar a Dresden i altres varen anar a Berlín.

Pel camí cap a Berlín, els soviètics es trobaven molts cops amb els civils que miraven de fugir d’ells. Moltes vegades, quan aquests es topaven amb els soldats soviètics, aquests els tractaven com un objectiu militar legítim i assassinaven sense contemplacions als homes, als nens i la gent gran, i violaven a les dones. Com a conseqüència d’aquelles atrocitats, a Prússia Oriental un tren de mercaderies va arribar a l’estació de Stolp carregat de refugiats atemorits per la imminent arribada dels soviètics. Moltes d’aquests civils varen viure una proesa per arribar a aquella estació; passant gana i fred, i alguns varen perdre els seus fills, que havien mort per les baixes temperatures. A Poznan, les autoritats nazis varen decidir evacuar els civils de la ciutat, cosa que fins llavors s’hi havien negat.

A Hongria:

La Unió Soviètica va firmar l’armistici amb Hongria.

En el front occidental:

A França:

El 1º Exèrcit francès va començar una ofensiva a les Vosges, a l’est de França, i les tropes aliades varen efectuar un nou atac a la bossa Colmar. En un llarg missatge als caps d’Estat Major Conjunt, el comandant suprem Dwight D. Eisenhower va reiterar que l’atac del mariscal Bernard Law Montgomery al nord del Ruhr era el principal objectiu, però creia que aquesta zona seria fortament defensada pels alemanys. Eisenhower, en una reunió informativa, va expressar el seu malestar perquè s’havien espantat massa per l’atac alemany del 16 de gener de 1945 a Bastogne.

En els Estats Units:

A Washington, el candidat demòcrata i president Franklin Delano Roosevelt va ser investit per quart cop president dels Estats Units. Mai a la història nord-americana un President havia sigut reelegit pel càrrec més de quatre cops.

Tweet

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A la tarda, de Munic varen arribar a Berlín amb un tren especial Eva Braun, la seva germana Gretl, que esperava un nen, i el secretari Martin Bormann, que havia estat els últims dies per ordre d’Adolf Hitler a Obersalzberg, juntament amb la seva esposa Gerda Bormann i un oficial de les SS.

A Polònia:

Davant l’avanç imparable dels soviètics, 58.000 presoners d’Auschwitz varen començar a desplaçar-se lentament cap a l’oest, la majoria a peu i alguns a peu. Els guàrdies de les SS disparaven contra aquell que no podia continuar i abandonaven els cossos al costat de la carretera. Unes 15.000 persones varen morir d’inanició, de fred o assassinades per les SS. 

En el front oriental:

A Polònia:

Els soviètics varen començar la segona part de la seva ofensiva que els duria a ocupar la totalitat de Prússia Oriental i a penetrar aquella dia l’antiga frontera de Silèsia. Els 3º i 4º Exèrcits Panzer alemanys es trobaven en aquells moments aïllats a Prússia Oriental. El 1º Front de Bielorússia, dirigit pel comandant Georgy Zhukov, va ocupar la ciutat de Lódz, i el 1º Front d’Ucraïna, dirigit pel comandant Ivan Koniev, va ocupar la ciutat de Cracòvia després d’una dura lluita. Mentrestant, el comandant Konstantin Rokossovski va aconseguir que els seus blindats arribessin al Vístula, a poca distància de la ciutat de Bydgoszcz. Durant l’avanç soviètic cap a Alemanya es produïen greus actes criminals com el d’aquell dia quan un destacament blindat soviètic va massacrar a una columna de refugiats alemanys que fugien cap a l’est.

En el front occidental:

Per culpa de perdre 700 vehicles blindats a les Ardenes, el Reichsbahn estava tan arrasat que a partir d’aquell dia tots els enviaments de carregament de via ferroviària varen quedar prohibits a excepció del carbó i del material bèl·lic de la Wehrmacht.

A Birmània:

Els Aliats varen iniciar una operació per tal de que les tropes del general William Joseph Slim aconseguissin ocupar les ciutat de Mandalay i Meiktila.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

Des de Munic, Eva Braun, acompanyada per la seva germana Gretl que estava esperant un nen, va viatjar amb tren cap a Berlín sota la protecció del secretari Martin Bormann, que havia passat uns dies en el Berghof, a Obersalzberg, amb la seva esposa Gerda Bormann i un oficial de les SS.

Al migdia, Heinz Guderian, que els últims dies havia criticat durament les ordres de l’Adolf Hitler, va rebre una reprimenda pública. A la nit, un grup d’alts càrrecs de l’Exèrcit, propers a Guderian i que havien donat l’ordre d’evacuar Varsòvia contra la voluntat d’en Hitler, es varen reunir per celebrar l’aniversari d’en Bonin. Quan tots es trobaven dempeus per fer un brindis, el general Meisel, el sub-cap del Departament de Personal, va entrar a l’habitació amb dos tinents armats amb metralladores i varen detenir a en Bonin i els dos tinents coronels, en Von Christen i en Von dem Knesebeck. Tots varen ser traslladats per ordres d’en Hitler a la presó de Prinz-Albrechtstrasse de Berlín per ser interrogats per la Gestapo. Quan Guderian va saber de l’incident va defensar als tres oficials i va insistir en que l’interroguessin també a ell, cosa que va aconseguir finalment i va ser interrogat durant unes hores per l’Ernst Kaltenbrunner i en Heinrich Müller. Després de dues setmanes es varen alliberar als dos oficials de menys graduació però Bonin va estar tancat en un camp de concentració fins al final de la guerra.

A Polònia, els nazis varen continuar evacuant el camp de concentració d’Auschwitz davant l’imminent arribada dels soviètics. Tot el camp de Birkenau va ser evacuat, deixant-hi només els malalts. Els que tenien suficients forces i eren capaços de caminar varen ser traslladats a Auschwitz. Després de tres dies sobre la neu, se’ls va carregar en vagons oberts i se’ls va traslladar a Mauthausen i a Buchenwald. Però no només a Auschwitz s’estaven evacuant presoners, a la carretera que conduïa a Königstein els nazis varen executar a uns quants presoners de guerra per ordres d’en Kaltenbrunner i del ministre Joachim von Ribbentrop.

Heinrich Himmler va escriure una nota per si mateix on es preguntava qui tenia la connexió amb Washington que ell tan desitjava.

En el front oriental:

Després d’haver acabat el dia anterior la primera fase de la seva ofensiva, els soviètics varen continuar amb l’ofensiva i es varen dirigir a la frontera txecoslovaca. El 1º Front Bielorús i el 1º Ucraïnès ja es dirigien cap al Òder. Per altra banda, el 8º Exèrcit de guàrdies del general Vasily Chuikov va entrar a la ciutat industrial de Lódz. L’oficial soviètic va decidir atacar la ciutat, que va ser ocupada l’endemà pels soviètics, sense consultar-ho prèviament en el seu quarter general del front. Al vespre, la ciutat estava pràcticament sota control soviètic, i molts soldats alemanys que estaven malferits a terra varen ser executats a mans dels patriotes polonesos.

A Hongria, el 4º Cos blindat de les SS va travessar les línies soviètiques al riu Danubi, al sud de Budapest, però no va poder evitar que les tropes soviètiques entressin a la capital hongaresa.

A Polònia:

El Comitè Polonès d’Alliberament Nacional, el PKWN, es va establir a Varsòvia.

En el front occidental:

Després de que el dia anterior el 1º Exèrcit tornés a està sota el control de l’Omar Bradley, el comandant Courtney Hodges va tornar a traslladar el quarter general de l’Exèrcit a l’Hotel Britannique de Spa.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill, sabent del malestar dels generals nord-americans per culpa de que el mariscal Bernard Law Montgomery volgués dur el pes principal de l’ofensiva amb les forces nord-americanes, va pronunciar un discurs a la Cambra dels Comuns per posar èmfasis a que les tropes nord-americanes havien suportat pràcticament tots els combats i havien patit moltes baixes. El primer ministre deixava clar que havien de ser considerats com una gran força i va dir que no havien de permetre que l’orgull el fes creure que l’exèrcit britànic havia fet una gran gesta perquè l’ofensiva de les Ardenes passaria a la història com una de les més cèlebres victòries nord-americanes.

En els Estats Units:

El cap del OSS a Berna va anunciar que Noruega i Itàlia podrien ser els primers escenaris en que s’iniciés la retirada de soldats alemanys.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler estava molt enfadat perquè sabia que els seus generals havien donat ordres d’evacuar Varsòvia sense el seu permís, deixant que els soldats soviètics del comandant Gregory Zhukov alliberessin la ciutat. Rabiós, Hitler va ordenar detenir a diversos oficials de l’Estat Major que havien enviat senyals relacionades amb la retirada de Varsòvia. Durant diverses hores, Ernst Kaltenbrunner i Heinrich Müller els varen interrogar. A més, el dictador va destituir al coronel general Josef Harpe, que era senyalat com el culpable de la desfeta en el front del Vístula, que va ser substituït pel coronel general Ferdinand Schörner.

El Tribunal Popular va condemnar a mort a l’opositor Hermann Kaiser, que va ser executat a la presó de Berlín–Plötzensee.

Després del potent atac del dia anterior a Magdeburg, a la nit 72 Mosquits varen tornar a la ciutat per llançar mines i explosius per tal d’obstaculitzar els treballs de les brigades antiincendis i les quadrilles de neteja. 

A Polònia:

A Auschwitz, per temor a l’arribada dels soviètics, 87.000 presoners varen ser obligats a marxar del camp. Els reclusos varen caminar o varen ser introduïts en vagons fins a un nou destí, i 15.000 d’ells varen morir perquè els feien caminar mig despullats i sense poder menjar amb unes temperatures de 20 graus sota zero. Entre els qui varen abandonar el camp aquella nit hi havia el doctor Josef Mengele, que va marxar cap a Alemanya amb una maleta plena de documents sobre els seus experiments. 

En el front oriental:

Per Polònia, els soviètics eliminaven totes les defenses alemanyes i varen rodejar la ciutat de Varsòvia, ocupant-la des de la rereguarda, i varen seguir el seu avanç cap al riu Òder. Per aire, els avions soviètics controlaven el cel i podien bombardejar quan ells volguessin sense trobar resistència. A la capital, els soviètics es varen trobar amb un ciutat en ruïnes que havia passat de tenir 1.310.000 habitants d’abans de la guerra a 172.000. Tot seguit es varen dirigir al famós gueto, del que només en quedava un mur de tres metres i mig d’altura amb filferro d’espines, i el Judenrat, l’edifici de l’administració jueva. Miraculosament, un polonès va dirigir aquells soldats cap a un amagatall, un esquelet d’un edifici, d’on varen sortir quatre jueus que havien sobreviscut tot el conflicte. Després, els soviètics van alliberar el camp d’extermini de Chelmo, Polònia. Després d’aconseguir alliberar més de cent quilòmetres del front de la ciutat de Varsòvia, els soviètics varen acabar amb la primera fase de la seva ofensiva començada el 12 de gener de 1945 i pràcticament ja tenien Polònia sota el seu control.

En l’ofensiva de les Ardenes:

Després de la unió el dia anterior del 1º i el 3º Exèrcit a Houffallize, el 1º Exèrcit, que havia estat momentàniament sota les ordres del mariscal Bernard Law Montgomery, va tornar a les ordres del comandant del 12º Grup d’Exèrcits Omar Bradley per ordres del comandant suprem Dwight D. Eisenhower. L’ordre es va donar a mitjanit.

A la Filipines:

En el nord, en el Corregidor, els nord-americans es varen dirigir cap a Manila.

Tweet

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Al matí, Adolf Hitler va arribar a la Cancelleria del Reich de Berlín després d’estar els últims dies en el quarter general de Bad Nauheim, el Niu de l’Àguila. Un cop va arribar a la capital es va reunir amb el ministre d’Armament Albert Speer, que li va explicar que després de perdre la conca del Ruhr no es podien permetre perdre l’Alta Silèsia perquè forçaria un col·lapse econòmic, i li va demanar que enviés un exèrcit per defensar la zona. Després es va afegir a la reunió el general Heinz Guderian, que va suplicar traslladar a l’est les forces del front occidental per llançar un atac contra els soldats soviètics i abandonar Curlàndia. Hitler, novament, es va negar a acceptar les suggerències del seu general, tot i que el va informar de que dos cossos blindats del 6º Exèrcit blindat de les SS abandonarien les Ardenes per dirigir-se a Hongria per continuar els atacs alemanys en el nord de Budapest. Guderian, que segons Speer anava begut, li va replicar que era el seu deure salvar aquells homes que encara podien ser evacuats. Llavors, Hitler, que no estava acostumat a que el responguessin de males maneres, li va respondre que es quedarien a lluitar i que no podien abandonar aquell territori. Enfadat, Guderian, fart de la situació i de que no l’escoltessin, li va cridar que seria inútil sacrificar aquells homes, i Hitler li va tornar a dir que una retirada seria pitjor.

A la nit, l’Estat Major del general Harpe del Grup d’Exèrcits A va advertir al OKH del quarter general de Zossen de que no serien capaços de mantenir la ciutat de Varsòvia. Després, el coronel Bogislaw von Bonin, el cap del departament d’operacions, va discutir la situació amb Guderian, que havia tornat de reunir-se amb Hitler, i varen decidir donar carta blanca al quarter general de Grups d’Exèrcits perquè es retiressin si així ho veien més convenient. Però un membre de l’Estat Major va informar a Hitler de la intenció d’abandonar Varsòvia, i el dictador els va enviar un missatge dient que havien d’aturar-ho tot i que havien de mantenir la capital polonesa com fos. Però les comunicacions de ràdio havien deixat de funcionar i l’ordre de Hitler no va arribar a temps i els soldats alemanys varen començar a fugir de Varsòvia.

A dos quarts de dotze del migdia va sonar l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden i a les dotze va tornar a sonar. La ràdio va anunciar que una esquadra avançava cap a la capital i que ja es trobava a 30 quilòmetres de distància. 133 avions de les forces aèries nord-americanes varen bombardejar la ciutat de Dresden, on varen morir 334 persones. Aquest bombardeig va ser un entrenament per l’atac que farien a Dresden la nit del 13 i 14 de febrer de 1945 i fins dos quarts de dues no va cessar l’alarma. Els nord-americans varen bombardejar l’estació de Friedrichstadt, del Hohe Brücke i del Nossoner Brücke. De tres quarts de nou de la nit fins les onze va tornar a sonar l’alarma a la ciutat, però aquest cop no hi va haver un atac.

Després els nord-americans varen atacar la ciutat de Magdeburg, on una tempesta de foc va matar a 4.000 persones i va destruir totalment una tercera part de la ciutat.

Arthur Nebe, que portava des del 24 de juliol amagat perquè estava sent buscat per estar involucrat en el complot del 20 de juliol, va ser detingut. El març seria executat.

A Polònia:

Josef Mengele, conscient de que seria el seu últim dia a Auschwitz, va ordenar en els guàrdies de les SS que destruïssin totes les proves sobre els experiments que havia dut a terme. Les SS varen desmuntar la pesada taula de dissecció de  marbre i es va tapar el forat del terra. També es varen cremar tots els gràfics de les proves i un esquadró de les Waffen-SS va dinamitar els forns crematoris i va executar a tots els presoners que no podien caminar.

En l’ofensiva de les Ardenes:

Els soldats alemanys estaven enmig d’una retirada per fer front a les tropes aliades que els atacaven amb molta violència. A la una de la matinada, una patrulla de la 2º Divisió Blindada va entrar en el poble de Houffalize, però no es varen trobar amb el 5º Exèrcit Panzer. De la mateixa manera es varen enviar patrulles a l’est del riu Ourthe, on els alemanys també havien abandonat les seves posicions. A les 11:40 del matí, la 84º Divisió nord-americana del 1º Exèrcit del comandant Courtney Hodges es va enllaçar amb la 11º Divisió blindada del 3º Exèrcit del general George Patton a Houffalize. Els alemanys s’havien replegat per ordres de Hitler el 8 de gener de 1945. Els alemanys, un mes just després de l’ofensiva de les Ardenes, tornaven en el mateix punt d’on havien començat l’ofensiva.

Però Hitler encara creia en la victòria i va llançar les últimes reserves, la 7º Divisió Fallschirmjäger  i la 10º Divisió Panzer de les SS Frundsberg a Bastogne. L’atac al llarg del Rin mentre intentaven arribar al cap de pont de Gambsheim va ser funest per la 12º Divisió Blindada a Herrlisheim. Els nord-americans es varen preocupar molt per aquell nou atac.

A França:

El comandant Omar Bradley va aterrar a l’aeròdrom de Villacoublay i es va traslladar amb automòbil a Versalles per veure al comandant suprem Dwight D. Eisenhower. El comandant de Missouri es va queixar de que el mariscal Bernard Law Montgomery volia dur el pes principal de l’ofensiva amb forces nord-americanes a les seves ordres.

A Birmània:

En el nord del país, el nou 1º Exèrcit xinès del general Daniel Sultan va ocupar Namhkan. Les últimes posicions japoneses que amenaçaven la carretera de Birmània varen ser eliminades.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

Al matí, en el Niu de l’Àguila, el quarter general de Bad Nauheim, l’Adolf Hitler va mantenir una reunió militar amb els comandants Gerd von Rundstedt i Walther Model després de l’ofensiva soviètica dels últims tres dies. Durant aquell dia en Hitler va donar l’ordre, tot i l’oposició del general Heinz Guderian, de traslladar la divisió Panzer Grossdeutschland de Prússia Oriental a Kliece, Polònia, on l‘exèrcit soviètic amenaçava en penetrar per aquella zona cap al Warthegau.

A la tarda, Hitler va abandonar el Niu de l’Àguila per dirigir-se amb el seu tren privat a Berlín, on passaria els últims dies de la seva vida. Abans de marxar, va demanar a en Martin Bormann que es quedés a Obersalzberg juntament amb la seva esposa, que feia companyia a l’Eva Braun i a la seva germana Gretl Fegelein. En el tren del dictador hi havia el seu entorn habitual d’ordenances, secretàries i ajudants. A la nit varen arribar a la capital alemanya amb les persianes baixades perquè ningú els veiés. A l’estació un cotxe esperava el dictador alemany, que el va dur a la Cancelleria del Reich passant pels carrers plens de runes. Molts pocs berlinesos sabien que el seu líder havia tornat.

Helmut Knochen va ser destinat a organitzar el treball dels nous grups del SD, que a partir de llavors assumien les funcions de l’antiga Abwehr.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, a la nit, Iosif Stalin va rebre a en Dwight D. Eisenhower i el comandant suprem de les forces aèries, l’Arthur W. Tedder, per estudiar futures operacions militars. Stalin els va dir que l’ofensiva de les Ardenes havia sigut una estupidesa pels alemanys, i estava content per haver rodejat una guarnició alemanya de gran prestigi a Curlàndia.

En el front oriental:

En el nord d’Hongria, les forces hongareses, amb el suport dels exèrcits blindats de les SS, varen atacar progressant, ràpidament, tot i el mal temps, cap al sud. Una de les forces alemanyes es va dirigir primer cap a l’est i després ràpidament cap a Budapest.

En l’ofensiva de les Ardenes:

La 30º Divisió d’Infanteria, en el seu atac a la localitat de Thirimont, es va trobar amb una forta resistència alemanya. Varen ser necessaris dos batallons del 120º Regiment d’Infanteria, un batalló blindat i un batalló caça-carro, així com més d’11.000 projectils de 105 mil·límetres i de 155 mil·límetres per aconseguir conquerir el poble. El regiment va patir més de 450 baixes a mans de la 3º Divisió Fallschirmjäger.

Al vespre, les dues agrupacions de combat de la 2º Divisió Blindada havia avançat fins arribar a uns dos quilòmetres de la localitat de Houffalize. Diverses patrulles es varen encarregar de saber on eren les posicions del 5º Exèrcit Panzer.

En el front occidental: 

A dos quarts d’onze del matí, Bernard Law Montgomery va celebrar una conferència amb el general Bill Simpson per parlar de les funcions del 9º Exèrcit. Montgomery va demanar preparar uns plans pel 9º Exèrcit, de 4 cossos i 16 divisions per avançar cap a Colònia i el riu Rin. Montgomery, amb aquesta ordre, desobeïa als generals nord-americans i anava pel seu aire.

Tweet

Diumenge:

En el Reich:

L’Alt Comandament de la Wehrmacht va reconèixer que la iniciativa a la zona de l’ofensiva de les Ardenes havia passat a l’altre bàndol. Tot i això, l’Adolf Hitler va rebutjar una petició dels mariscals Gerd von Rundstedt i Walter Model de retrocedir fins al Rin; la retirada s’havia d’aturar en el Mur de l’Oest, allí on havia començat l’ofensiva.

En el front oriental:

Les tropes soviètiques amb el 2º Front bielorús del comandant Konstantin Rokossovsky, que es trobaven al Vístula, varen arribar al sud de Varsòvia i varen envair Prússia Oriental atacant en direcció nord i nord-oest des dels caps de pont del Narew amb l’objectiu d’aïllar Prússia Oriental per dirigir-se després a la desembocadura del Vístula i a Danzig, arribant al Òder, on hi havia el flanc dret del comandant Gregory Zhukov. De seguida el front alemany de Narew es va enfonsar.

Precisament, aquell matí, el 1º Front bielorús del comandant Gregory Zhukov va entrar en acció sobre les dues posicions en què es trobaven sobre el Vístula: Magnuszew i Pulawy. Els batallons de fusellers disposaven del suport dels canons d’assalt autopropulsats, i varen ocupar les primeres línies de combat situades en el cap de pont del Magnuszew. Seguidament, el 8º Exèrcit de guàrdies i el 5º de xoc varen trencar la tercera línia alemanya amb l’ajuda de l’artilleria pesada i varen poder avançar amb força. A la tarda els soviètics es trobaven de camí a la ciutat de Radom, mentre el 1º Front bielorús i el 47º Exèrcit varen començar a rodejar Varsòvia des del nord, el 1º Exèrcit polonès lluitava a les afores de la ciutat.

En l’ofensiva de les Ardenes:

Amb una temperatura de 23 graus sota zero i una gran quantitat de neu, la Companyia Easy del 506º d’Infanteria Paracaigudista va avançar a camp obert cap a Noville, a prop de Houffalize, on hi havia el 5º Exèrcit Panzer.

A Birmània:

La 19º Divisió, part del 14º Exèrcit britànic del tinent general William Slim, va creuar el riu Irawaddy a Kyaukmyaung, però després va ser atacat per les tropes japoneses, que varen ocupar la línia de la via fluvial. Obligada a retrocedir, la Divisió va aconseguir ocupar el cap de pont davant la violent ofensiva.

En els Estats Units:

En la seva locució radiofònica als alemanys, Thomas Mann va dir que entre el 15 d’abril de 1942 i el 15 d’abril de 1944 havien sigut assassinats, només en els dos camps d’Auschwitz i Birkenau, 1.750.000 jueus.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

Els assistents a un curs per oficials, varen preguntar al ministre d’Armament Albert Speer si podien contar amb les noves armes que deia la premsa. Speer els va respondre que estava encontra d’aquells rumors i que no tenien que esperar aquelles armes miraculoses. A més, els va dir que no creia en una forma meravellosa d’acabar amb la guerra de cop. Reflexionant sobre aquell tema de les armes miraculoses, Speer va enviar una carta a l’Adolf Hitler on li va comunicar que considerava un error aquella propaganda de fer creure a la gent i els soldats que arribarien noves armes. A part, li va dir que creia que aquella propaganda feia baixar el nivell combatiu dels soldats alemanys. Tot seguit, Speer va ordenar als comandants de l’Exèrcit en el campament situat a Krampnitz, a les afores de Berlín, que estiguessin en contacte amb les indústries bèl·liques.

A Auschwitz, el número de presoners a Auschwitz III-Monowitz era de 9.806 persones: 9.054 eren jueus (3.391 polonesos, 3013 hongaresos, 1,039 francesos, 598 alemanys, 343 grecs, 278 holandesos, 189 belgues, 110 italians, 78 txecs, 10 eslovacs i 4 noruecs), 289 eren presoners polítics (160 alemanys, 68 polonesos, 12 holandesos, 11 iugoslaus, 7 russos, 6 francesos, 6 croats, 2 romanesos i 1 grec), 226 eren presoners de reeducació (EH), 25 eren presoners criminals alemanys (BV), 30 alemanys i 2 polonesos eren presoners asocials (Aso), 168 alemanys i 11 polonesos eren presoners sota arrest de prevenció (PSV), 1 era presoner per ser Testimoni de Jehovà i 1 altre per ser homosexual.

En el front oriental:

Les tropes soviètiques, després de l’atac de l’Ivan Koniev el dia anterior al pont de Sandomierz, varen començar un assalt a Prússia Oriental amb el 3º Front bielorús del general Ivan Chernyakovsky al capdavant. De seguida que va començar l’atac, les primeres defenses prussianes varen caure i el 4º Exèrcit alemany es va tenir que retirar al mar Bàltic. Però l’atac soviètic no va tenir un començament esperançador perquè el comandant del 3º Exèrcit de Panzer tenia un bon servei d’espionatge i va retirar les seves tropes de la primera línia de trinxeres a l’últim moment i va llançar una sèrie de contraatacs. A l’extrem nord, el 1º Front del Bàltic, sota les ordres de l’Ivan Bagramian, va atacar la ciutat de Memle. Per altra banda, l’Alt Comandament soviètic va anunciar que començaria una gran ofensiva contra Varsòvia.

En l’ofensiva de les Ardenes:

Els encreuaments de carreteres de Baugnez-Malmédy varen ser reconquerits pels nord-americans.

Tweet

Divendres:

En el front oriental:

A les cinc de la matinada, l’exèrcit soviètic, amb el 1º Front Bielorús del comandant Gregory Zhukov i el 1º Front Ucraïnès de l’Ivan Koniev, va començar una gran ofensiva en el Vístula-Òder, a la frontera entre Alemanya i Polònia, amb 12.000 i 22.000 canons respectivament. L’ofensiva va ser planificada per en Iosif Stalin i la Stavka, i en particular pel mariscal Gregory Zhukov, i tenia com a objectiu atacar el Grup d’Exèrcits del Centre, comandat pel mariscal Georg-Hans Reinhardt, i el Grup d’Exèrcits A, a les ordres del comandant Harper. Els soviètics tenien una superioritat brutal envers als alemanys. Els tancs i la infanteria de les tropes de l’Ivan Koniev, després de cinc hores d’atacar el pont de Baranov, en el Vístula meridional, es varen precipitar sobre tres divisions alemanyes i varen trencar el cap de pont de Sandomierz-Baranov, sobre el Vístula, i els alemanys ja no podien fer res més que retirar-se mentre les línies defensives alemanyes s’enfonsaven amb molta facilitat. Per travessar els camps de mines, els soviètics varen utilitzar els seus presoners. Més al nord, els varen seguir des dels caps de pont de Polvay i Magnusezev, les tropes del mariscal Zhukov. Una ofensiva secundària, dels fronts bielorús 2º i 3º, des dels caps de pont del riu Narev, al nord de Varsòvia, tenia com a objectiu aïllar les tropes alemanyes a Prússia Oriental. A les dues de la tarda, els T-34 i els carros pesats Stalin varen avançar ràpidament. Els soldats de la 16º Divisió de Panzer capturats al final del dia varen declarar que un cop va començar el bombardeig soviètic el seu comandant, el general de divisió Müller, va fugir a la ciutat de Kielce.

Aquella ofensiva ja la va predir el general de la Wehrmacht Heinz Guderian, però un cop més la cúpula alemanya i l’Adolf Hitler en particular no li varen voler fer cas, ja que centraven els seus esforços en el front occidental, en la Batalla de les Ardenes. D’aquesta manera, les tropes del mariscal Gregory Zhukov varen arribar a Varsòvia, les de l’Ivan Konev a Cracòvia i les del mariscal Konstantin Rokossovski a Prússia Oriental. Els principals objectius del 3º i el 4º Exèrcits blindats de guàrdies dels generals Rybalko i Lelyushenko, respectivament, eren les regions industrials de Silèsia juntament amb la ciutat de Breslau, on Stalin havia senyalat amb la paraula Or fent referència a les fàbriques i les mines d’aquella zona.

En el Reich:

En el quarter general del Alderhorst, Hermann Göering va ser convocat al quarter perquè es presentés davant d’en Hitler, que el volia felicitar pel seu 52º aniversari. Göering havia sigut perdonat després del desastre de l’Operació Bodenplatte.

A Wiesbadem, Heinrich Himmler es va reunir per segon cop amb l’ex president de la Conferència helvètica, M. Jean-Maire Musy. Himmler va accedir a enviar un cert número de jueus a Suïssa, considerada com a lloc de trànsit pels jueus, a canvi de que les organitzacions jueves internacionals, i en particular les nord-americanes, paguessin un gran rescat.

La Secció Inland II del Ministeri d’Afers Exteriors alemany va donar l’ordre de que si un general francès presoner de guerra intentava fugir tenia que morir per una mort violenta o bé per enverinament o per afusellament.

En l’ofensiva de les Ardenes:

El 12º Grup d’Exèrcits va rebre autorització per acumular bombes de gas per si en la seva desesperació o per ordres d’en Hitler els alemanys utilitzaven armes químiques.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

El Tribunal Popular va condemnar a mort a en Helumth James von Moltke per haver estat involucrat amb l’oposició nazi. La sentència es va complir el 23 de gener d’aquell any.

En l’ofensiva de les Ardenes:

Els alemanys s’estaven retirant de la zona Houffalize-Bastogne mentre l’artilleria nord-americana els atacava sense contemplacions, però la mala visibilitat va permetre als alemanys escapar-se.

A la Gran Bretanya:

Encara cuejaven les queixes del comandant Omar Bradley del 9 de gener de 1945 cap al mariscal Bernard Law Montgomery, i per intentar calmar els ànims la BBC va anunciar que el programa relatiu als comentaris del mariscal Montgomery havia sigut producte de la propaganda nazi. La notícia no va ajudar a calmar al comandant Bradley.

A les Filipines:

Kamikazes japonesos varen tornar a atacar a la 7º Flota nord-americana.

Tweet