EL TERCER REICH

Dimarts:

En el Reich:

Per ordres de l’Adolf Hitler, el ministre Heinrich Himmler va ser nombrat comandant en cap d’un nou Grup d’Exèrcits que va rebre el nom de Grup d’Exèrcits del Vístula. Himmler va ocupar aquell nou càrrec el 25 de gener. Aquest nomenament no va ser del gust del general Heinz Guderian, que va criticar la decisió d’en Hitler. Precisament, el general alemany, cansat de la situació, li va explicar en el doctor Paul Barandon, el nou enllaç del Ministeri d’Afers Exteriors amb l’Exèrcit, el seu pla per impedir la destrucció total d’Alemanya per tal que li digués en el seu cap, el ministre Joachim von Ribbentrop. Guderian li va assegurar que l’única esperança que tenien era dedicar totes les forces en el front oriental per rebutjar l’atac soviètic i, al mateix temps, entaular negociacions per firmar un armistici amb les potències occidentals. La seva proposta per començar les negociacions era convèncer a aquestes potències de que convenia impedir que els russos controlessin Alemanya després de la guerra i els volia demanar que els ajudessin a defensar les fronteres orientals del Reich.

A Berlín, el Tribunal del Poble de Berlín va jutjar i executar a un advocat que treballava en el quarter general de l’Adolf Hitler acusat d’organitzar el Cercle de Kreisau, un grup d’opositors del règim nazi. A més, els nazis varen executar a la presó de Plötzensee a alguns membres de la resistència alemanya acusats d’estar involucrats en l’atemptat del 20 de juliol de 1944 i de pertànyer en el Cercle de Kreisau. Entre les víctimes hi havia el comte Helmuth James von Moltke, l’Eugen Bolz, en Walter Gropius i l’Erwin Planck, el fill del Premi Nobel de física Max Planck.

En el front oriental:

Les tropes soviètiques havien arribat a l’Òder, entre Oppeln i Ohlau. A la ciutat de Lötzen, a Prússia Oriental, el cap del 4º Exèrcit alemany, Friedrich Hossbach, que havia decidit abandonar la ciutat sense lluitar, va deixar entrar les forces soviètiques sense problemes per poder escapar amb els seus homes. Per altra banda, el 5º Exèrcit blindat de guàrdies d’en Volski va entrar amb els seus primers tancs a la ciutat d’Elbing. Els Panzer alemanys es varen fer forts al centre de la ciutat, on hi va haver un violent combat. Al final del dia, el gruix de l’exèrcit soviètic va rodejar la ciutat. A més, el 2º Front Bielorús soviètic va tallar totes les carreteres i les vies ferroviàries del voltant del riu Vístula, aïllant les unitats alemanyes a la riba oriental.

A Polònia, el 2º Exèrcit de Tancs de la Guàrdia, que era una part del 1º Exèrcit Bielorús soviètic, va assaltar la ciutat fortificada de Bromberg, una important zona fortificada de la Línia Poznan alemanya.

A Hongria, un grup de soldats alemanys varen iniciar un contraatac que va obligar una retirada parcial de l’exèrcit soviètic. Tot i això, el 2º Front Ucraïnès del comandant Rodion Malinovski, amb soldats soviètics i romanesos dins de les seves files, varen iniciar un nou avanç cap a Miskolc.

En el front occidental:

L’Agrupació de Combat B de la 7º Divisió Blindada va tornar a entrar a la destruïda ciutat de Saint-Vith. L’únic edifici que quedava dempeus era la Torre Büchel.

A Birmània:

Les tropes britàniques varen creuar el riu Irawadi.

A Indoxina: 

Els caces nocturns P-61 Black Widow de la 14º Força Aèria nord-americana va destruir, segons sembla, dos Liberator de la RAF que transportaven agents francesos amb destí a Indoxina. Tots varen morir. Els nord-americans esperaven que l’incident es convertís en una advertència que dissuadís a la Gran Bretanya de donar més ajudar a França en el seu restabliment de les colònies.

Tweet