Home // instruments nazis // Les Waffen-SS

Les Waffen-SS

Les Waffen-SS varen començar sent una unitat de protecció i de xoc de la direcció del partit nazi dins de les SA fins que es varen convertir en una força de combat independent amb un total de 950.000 soldats de vint-i-cinc nacionalitats diferents, en un total de 38 divisions de combat. Durant l’hivern de 1939-1940, les SS-Sonderkommandos es varen transformar progressivament en les Waffen-SS. Durant la guerra varen morir 352.000 membres i 50.000 varen desaparèixer.

Els orígens de les Waffen-SS provenien de diversos llocs, des de les Freikorps, de la Reichswehr i d’altres grups paramilitars d’extrema dreta que varen sorgir després d’acabar la Primera Guerra Mundial. El principi eren un grup dins de les SA que protegien a l’Adolf Hitler durant els anys 20, i eren uns criminals sense escrúpols. Quan gran part de les SA varen ser eliminades el 30 de juny de 1934 en la Nit dels Ganivets Llargs, i les SS varen agafar més poders i varen créixer en número de membres, llavors varen demanar crear un altre cos militar de protecció, i en Heinrich Himmler  va decidir crear les Waffen-SS, un cos independent de les SA i de les SS. Tot i ser un  cos independent, eren inferiors a les SS i rebien les armes de segona mà i els equips eren inferiors als de les SS. El principal objectiu de les Waffen-SS era eliminar el comunisme d’Europa, i per això varen créixer en el seu poder i influència durant l’Operació Barbarroja. Estava destinada a ser l’Exèrcit interior de la policia, deixant a la Wehrmacht sense poder a la llarga.

Quan va començar la Segona Guerra Mundial, les Waffen-SS només varen tenir un paper petit en els combats, però a mesura que la guerra va anar avançant i es necessitaven més soldats el seu paper militar va créixer.  A principis de 1940, molts voluntaris es varen allistar a les Waffen-SS, que contava amb uns 100.000 homes (64.000 voluntaris i 36.000 reclutes). A Polònia, aquestes primeres unitats varen donar mostres de la seva violència, fet que va provocar que en Himmler les ampliés amb noves divisions. Com més creixien els seu número de personal més creixien el número de crims que cometien, sobretot en els països de l’est. El lema dels voluntaris Waffen-SS en el front oriental va ser; Jove, treu profit de la guerra, la pau serà terrible. En Himmler va quedar cada cop més satisfet pel valor que demostraven en combat i va voler ampliar-la el 1941 reclutant més personal des de l’estranger, encara que no fossin de raça ària. A partir de llavors, les divisions tenien una minoria d’alemanys i la majoria d’estrangers, i d’aquesta manera es va considerar les Waffen-SS una legió estrangera. Amb la necessitat de disposar de més homes, en Himmler va rebaixar les seves pretensions racials: El 1943 hi havia dins de les Waffen-SS soldats musulmans, els Handschar. Alguns d’aquests soldats musulmans es varen entrenar a Croàcia i Bòsnia, i uns pocs a Àustria i Alemanya, però el grup més nombrós va ser entrenat en el camp de Neuhammer, Baixa Silèsia. La presentació oficial d’aquests soldats es va donar a Zagreb amb una gran cerimònia. El 1944 es va crear una divisió albanesa, la Skanderberg, una divisió francesa, la Charlemagne, i una divisió hongaresa, la Hunyadi. El 1945 hi havia una divisió croata, la Kama, una valona, la Wallonie, una holandesa, la Nederland, i una italiana, la Halia. A part, entre les unitats menys importants hi havia també algunes formades amb el que en Himmler anomenava pobles salvatges. Els regiments de Turkestan, del Caucas, la Legió Índia, el batalló d’esquiadors noruecs, els batallons romanesos i búlgars, i divisions cosaques. Totes aquestes tropes portaven al mateix uniforme.

Al final de la guerra, la Waffen-SS contava amb 40 divisions i 594.000 homes. Tenia una quarta part de les divisions blindades i una tercera part de les divisions mecanitzades del conjunt de l’exèrcit alemany. Quan la guerra va anar avançant en contra dels interessos alemanys, en Hitler va culpar a les Waffen-SS d’aquelles derrotes i va amenaçar-les en dissoldre-les. Una conseqüència de la seva duresa es va mostrar quan els soviètics avançaven cap a Alemanya, i es varen revenjar de forma cruel contra als soldats de les Waffen-SS per totes les matances que havien provocat. Juntament amb alguns regiments d’elit, varen tenir un paper important en la contraofensiva de l’Erich von Manstein el febrer-març de 1943 i en la recuperació de Khàrkiv.

A l’abril de 1945 les Waffen-SS varen ser l’últim cos de combat que va defensar el Reichstag fins que el maig de 1945 es varen rendir als nord-americans. Després de la rendició d’Alemanya, els membres de les Waffen-SS varen ser capturats i extraviats els seus països d’origen, on molts varen ser executats. D’altres membres varen aconseguir fugir a altres països com l’Espanya d’en Francisco Franco, on varen poder viure amb total llibertat. En els Judicis de Nuremberg varen ser condemnades com a part d’una organització criminal degut a la seva participació en les atrocitats i els crims de guerra. Els soldats rasos no se’ls va condemnar en els Judicis de Nuremberg.

Entre les divisions més cèlebres cal destacar: Leibstandarte-SS Adolf Hitler, Das Reich, Hitlerjunged, Totenkopf, Götz von Berichingen, Hohenstaufen, Norland entre altres.



Posted in instruments nazis

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: