Home // diari // 16 de desembre de 1944

16 de desembre de 1944

Dissabte:

L’Operació Greif:

A dos quarts de sis del matí va començar la coneguda Batalla de les Ardenes o l’Operació Boira d’Octubre o Operació Greif amb un atac per sorpresa alemany amb 17 divisions, cinc d’elles Panzer i 12 d’infanteria mecanitzada sota les ordres del mariscal Gerd von Rundstedt en un front de 80 quilòmetres, entre Monschau i Echternach. En total, 250.000 soldats alemanys, amb nous equipaments, varen atacar als 80.000 soldats nord-americans en la zona boscosa de les Ardenes, però hi havia tanta neu que els hi arribava als genolls i això va provocar lentitud de moviments per les dues bandes. L’Adolf Hitler, l’ideòleg d’aquella ofensiva, va dur a terme una nova estratègia militar; va agafar 32 soldats alemanys que parlaven anglès sota les ordres de l’Otto Skorzeny i varen ser camuflats amb uniformes nord-americans perquè es poguessin moure dins del territori controlat per l’exèrcit nord-americà a les Ardenes, en dos punts del riu Our, a prop de la frontera oriental de Luxemburg, sense aixecar sospites. Aquests soldats tenien l’objectiu de fer augmentar la confusió darrere de les línies i varen canviar els cartells indicadors de camins i de carreteres. L’objectiu dels alemanys era arribar al riu Mosa i dividir l’exèrcit nord-americà del britànic. Per fer més contundent l’operació, els alemanys varen llançar míssils V-2  sobre les ciutats de Londres, Lieja i Anvers, on a la ciutat portuària varen morir prop de 300 soldats britànics i canadencs i 200 varen quedar ferits, així com a nombrosos civils, després de que la bomba caigués damunt d’un cinema, a Bèlgica.

Al principi de l’ofensiva alemanya a les Ardenes va començar sent tot un èxit pels alemanys, tot i que el mal temps va impossibilitar un reconeixement aeri. La infanteria del 6º Exèrcit va disparar amb tota la seva artilleria projectils de 88 mil·límetres contra les divisions 2º i 99º del 5º Cos de les tropes nord-americanes del Grup d’Exèrcits de l’Omar Bradley, que varen quedar molt sorpreses per aquell atac i varen tenir que retrocedir. Al mateix temps, la 5º Divisió panzer va expulsar de la zona al 8º Cos de l’exèrcit nord-americà. A continuació, 1.250 paracaigudistes alemanys del coronel Von der Heydte varen ser llançats al voltant de Baraque-Michel, al nord de Maldemy. En mig de la batalla els nord-americans es varen trobar amb la sorpresa dels soldats infiltrats, que varen provocar el caos dins l’Exèrcit. Tant la Divisió 106º com la 28º nord-americana varen quedar destrossades. Llavors, els alemanys varen dividir l’ofensiva en tres sectors:

En el nord de Maldemy, el 6º Exèrcit Panzer del general Josef Dietrich va travessar la gola Losheim, avançant ràpidament cap a Troi Pont. Per l’altre costat, els blindats alemanys varen rodejar les muntanyes de Schnee Eifel. Els homes de la recent arribada 106º Divisió d’Infanteria varen ser destrossats per l’ofensiva alemanya.

En el flanc dret del general Joachim Peiper, la 12º Divisió Panzer de les SS Hitlerjung avançava a poc a poc cap a les poblacions bessones de Rocherath i Krinkelt sense deixar de combatre en cap moment. La Divisió va patir molts problemes mecànics amb els seus blindats Panther Mark V. A la nit, després d’alguns endarreriments, el general Peiper va obligar als seus homes a avançar cap a Honsefeld.

Més al sud, al centre de l’ofensiva, el 5º Exèrcit panzer del general Hasso-Eccard von Manteuffel va llançar els seus blindats cap a Manhay i uns altres cap a La Roche, on es dirigiria la principal ofensiva alemanya per arribar al riu Mosa. El 5º Exèrcit va rodejar la 106º Divisió nord-americana a St Vith.

Pel sud, amb el suport dels paracaigudistes, el 7º Exèrcit del general Brandenberger va deixar Bastogne per avançar cap a Neufchateau, on mai hi arribaran, per protegir el flanc del general Von Manteuffel mentre el seu 5º Exèrcit Panzer avançava cap a l’oest en direcció el Mosa. Una mica més al sud, la 9º Divisió Blindada nord-americana defensava un estret sector d’uns tres quilòmetres, però va ser obligada a retrocedir per la 212º Divisió Volksgrenadier.

A la nit, vuit dels nou grups de jeep del Obersturmbannführer Skorzeny havien aconseguit colar-se entre les línies nord-americanes. Tots sabien anglès i alguns portaven ampolles d’àcid sulfúric per tirar-les a la cara dels guàrdies que els obliguessin a aturar-se. Es varen dedicar a tallar cables i a dur a terme petits actes de sabotatge, com canviar les indicacions de les carreteres.

Però no tots els llançaments varen tenir èxit. Durant la nit varen ser llançats 200 homes en els voltants de Bonn. Pocs dels caps d’assalt havien dut una missió semblant en el passat, i només 10 avions varen aconseguir llançar els seus grups de paracaigudistes a la zona d’aterratge prevista al sud d’Eupen, que havia sigut marcada amb dues torxes de magnesi. El vent era tant fort que alguns paracaigudistes varen picar contra les hèlixs dels seus avions. Els supervivents que varen poder tocar terra es varen agrupar a través de xiulets. Dels 500 Panzerfäusts llançats només se’n varen recuperar vuit i únicament es va trobar un morter de 81 mil·límetres.


Durant aquella operació els alemanys varen cometre la pitjor atrocitat de tota la guerra contra tropes nord-americanes quan varen afusellar a 86 presoners desarmats en un prat a prop de Malmedy. Després de posar en marxa l’operació, l’Adolf Hitler es va dirigir al poble alemany afirmant que la victòria era una realitat. El dictador va demanar tenir confiança en l’ofensiva i va afirmar que superarien les adversitats en una lluita fanàtica. El mariscal Walter Model va afirmar en la seva ordre del dia a les tropes del Grup d’Exèrcits B que guanyarien perquè creien amb en Hitler i en el Gran Reich Alemany.

Tot i que semblava una victòria fàcil pels alemanys, els primers informes que varen arribar al quarter general d’Alderhorst eren molt positius pels alemanys, i Alfred Jodl li va comunicar a en Hitler que s’havia aconseguit la sorpresa total, el general i líder de l’ofensiva, el mariscal Von Rundstedt, no va creure mai en la victòria. Al final del dia, el 4º Cos dels Estats Units i la 4º Divisió en el sud varen aconseguir conservar les seves posicions. Els nord-americans s’haguessin pogut defensar millor s’hi haguessin tingut els seus avions, però per culpa de la neu es varen tenir que quedar a terra. Pels alemanys tampoc va ser fàcil l’ofensiva i el 6º Exèrcit SS Panzer no va aconseguir avançar suficient davant l’oposició de les divisions 2º i 99º del 5º Cos de Gerow en el nord, i no varen poder arribar al gegantesc dipòsit de combustible a prop de la ciutat de Spa. Tot i que l’exèrcit nord-americà va patir moltes baixes, només es varen retirar uns quants quilòmetres, on resistirien millor l’atac alemany i encara haguessin pogut defensa-se millor si l’Omar Bradley i el comandant suprem Dwight D. Eisenhower haguessin vist l’ofensiva abans. No va ser fins la tarda que se’n varen adonar. Quan va veure la magnitud de l’atac, l’Eisenhower va ordenar que les dues divisions blindades que estaven en reserva es dirigissin a les Ardenes per evitar que la situació continués empitjorant.


A primera hora del matí, en el quarter general del 12º Grup d’Exèrcits a la Ciutat de Luxemburg, a un quart de deu del matí, durant la reunió informativa, l’oficial de l’Estat Major del G-3 va comunicar que no hi havia cap canvi important en el sector de les Ardenes. En aquells moment, l’Omar Bradley es dirigia a Versalles per defensar la seva petició de més reforços d’infanteria, però el mal temps va fer que tingués que viatjar amb el seu Cadillac enlloc d’agafar l’avió. Cinc hores més tard es va aturar a dinar en el Ritz de París i allí va saber que s’havia produït un contraatac alemany, però tot de moment eren rumors. L’escriptor Ernst Hemingway, que es trobava el saló de l’Hotel i que es trobava enmig d’un procés febril, va exclamar que era un complet desastre i que els podia costar tot. Després, Bradley es va dirigir cap a Versalles, on es va trobar amb un Eisenhower molt feliç perquè els acabava d’arribar notícies de Washington que deien que el president Franklin Delano Roosevelt havia decidir proposar a l’Eisenhower per una cinquena estrella. Bradley el va felicitar.

Poc abans de les tres de la tarda, un coronel del SHAEF va entrar en el despatx del comandant suprem Eisenhower a l’Hotel Trianon Palace de Versalles, on en Bradley i altres quatre acabaven d’instal·lar-s’hi al voltant d’una taula de conferències i va entregar un missatge al general Stroog, el cap d’intel·ligència del SHAEF. L’oficial portava un comunicat del front que anunciava durs i amplis atacs a les Ardenes. Inspeccionant un mapa del sector corresponent al 8º Grup d’Exèrcits que mostrava els atacs contra el 5º i el 8º Cossos nord-americans, el general Stroog va preguntar si els alemanys tenien plans pel Mosa i després per Brussel·les. Bradley no es creia encara que els alemanys haguessin engegat una contra-ofensiva. En acabar la reunió, el general Strong el va advertir que subestimar als alemanys seria un greu error. Eisenhower, per la seva part, va tenir la sensació de que es tractava d’un afer seriós. Després de la reunió, el comandant suprem va ordenar-li al comandant Bradley que truqués al seu quarter general per traslladar a la 7º Divisió Blindada a Saint-Vith des del nord, i a la 10º Divisió Blindada del 3º Exèrcit des del sud cap a Bastogne amb el 1º Exèrict. Bradley el va advertir que el general George Patton no li faria gens de gràcies aquell ordre, però Ike va exclamar-li que li digués al general Patton que era ell qui duia l’ofensiva. Quan va trucar al general californià, com era previst Patton es va queixar i va protestar dient que l’atac alemany només era un intent per trastocar els seus plans. Tot i les queixes, Bradley li va donar l’ordre de l’Eisenhower. La 10º Divisió va quedar horroritzada en saber que passarien a la reserva del 1º Exèrcit. Llavors, Bradley va trucar al seu quarter general a Luxemburg i va demanar que contactessin amb el  9º Exèrcit del comandant William Simpson.

A la nit, Eisenhower i Bradley varen sopar a la vila del comandant suprem a Saint-Germain-en-Laye. Tot i les males notícies, els dos comandants estaven de celebració per la cinquena estrella del comandant suprem i es varen beure una botella de xampany, varen rebre ostres que tan li agradaven a l’Eisenhower però que no va poder degustar el comandant Bradley perquè n’era al·lèrgic, i després varen jugar cinc partides de bridge. Bradley no va tornar a Luxemburg fins l’endemà.

Tot i l’ofensiva alemanya, Courtney Hodges, que era dels pocs comandants que seguia la batalla de prop, des de Spa va negar durant tot aquell dia el cessament de l’atac del 1º Exèrcit contra les presses del Roer per anar a ajudar als seus companys. Estava convençut de que els alemanys estaven duent a terme una simple operació de diversió local per alleugerir la pressió del 5º Cos en el seu avanç cap a les presses. A les deu nit, conscient de que l’atac alemany no era una simple maniobra, va donar instruccions a la 2º Divisió perquè aturés el seu atac pel nord i tornés al flanc est dels turons d’Elsenborn per tal de bloquejar l’avanç de la 12º Divisió Panzer SS.

En el Reich:

Els alemanys varen dur a terme el primer vol d’una nova avioneta monoplaça, el Heinkel He-162.


A la nit, els Aliats varen bombardejar la ciutat de Magdeburg,

A Itàlia:

En el teatre Líric, el dictador Benito Mussolini va dir en un discurs que s’havia de defensar amb ungles i dents la Vall del Po, que estava sent atacada per les forces aliades occidentals.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: