Home // diari // 16 de gener de 1945

16 de gener de 1945

Dimarts:

En el Reich:

Al matí, l’Adolf Hitler va arribar a la Cancelleria del Reich de Berlín després d’estar els últims dies en el quarter general de Bad Nauheim, el Niu de l’Àguila. Un cop va arribar a la capital es va reunir amb el ministre d’Armament Albert Speer, que li va explicar que després de perdre la conca del Ruhr no es podien permetre perdre l’Alta Silèsia perquè forçaria un col·lapse econòmic, i li va demanar que enviés un exèrcit per defensar la zona. Després es va afegir a la reunió el general Heinz Guderian, que va suplicar traslladar a l’est les forces del front occidental per llançar un atac contra els soldats soviètics i abandonar Curlàndia. Hitler, novament, es va negar a acceptar les suggerències del seu general, tot i que el va informar de que dos cossos blindats del 6º Exèrcit blindat de les SS abandonarien les Ardenes per dirigir-se a Hongria per continuar els atacs alemanys en el nord de Budapest. Guderian, que segons Speer anava begut, li va replicar que era el seu deure salvar aquells homes que encara podien ser evacuats. Llavors, Hitler, que no estava acostumat a que el responguessin de males maneres, li va respondre que es quedarien a lluitar i que no podien abandonar aquell territori. Enfadat, Guderian, fart de la situació i de que no l’escoltessin, li va cridar que seria inútil sacrificar aquells homes, i Hitler li va tornar a dir que una retirada seria pitjor.

A la nit, l’Estat Major del general Harpe del Grup d’Exèrcits A va advertir al OKH del quarter general de Zossen de que no serien capaços de mantenir la ciutat de Varsòvia. Després, el coronel Bogislaw von Bonin, el cap del departament d’operacions, va discutir la situació amb en Guderian, que havia tornat de reunir-se amb en Hitler, i varen decidir donar carta blanca al quarter general de Grups d’Exèrcits perquè es retiressin si així ho veien més convenient. Però un membre de l’Estat Major va informar a en Hitler de la intenció d’abandonar Varsòvia, i el dictador els va enviar un missatge dient que havien d’aturar-ho tot i que havien de mantenir la capital polonesa com fos. Però les comunicacions de ràdio havien deixat de funcionar i l’ordre d’en Hitler no va arribar a temps i els soldats alemanys varen començar a fugir de Varsòvia.


A dos quarts de dotze del migdia va sonar l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden i a les dotze va tornar a sonar. La ràdio va anunciar que una esquadra avançava cap a la capital i que ja es trobava a 30 quilòmetres de distància. 133 avions de les forces aèries nord-americanes varen bombardejar la ciutat de Dresden, on varen morir 334 persones, i després varen atacar la ciutat de Magdeburg. Aquell bombardeig va ser un entrenament per l’atac que farien a Dresden la nit del 13 i 14 de febrer de 1945 i fins dos quarts de dues no va cessar l’alarma. Els nord-americans varen bombardejar l’estació de Friedrichstadt, del Hohe Brücke i del Nossoner Brücke. De tres quarts de nou de la nit fins les onze va tornar a sonar l’alarma a la ciutat, però aquest cop no hi va haver un atac.


Arthur Nebe, que portava des del 24 de juliol amagat perquè estava sent buscat per estar involucrat en el complot del 20 de juliol, va ser detingut. El març va ser executat.

En l’ofensiva de les Ardenes:

Els soldats alemanys estaven enmig d’una retirada per fer front a les tropes aliades que els atacaven amb molta violència. A la una de la matinada, una patrulla de la 2º Divisió Blindada va entrar al poble de Houffalize, però no es va trobar amb el 5º Exèrcit Panzer. De la mateixa manera es varen enviar patrulles a l’est del riu Ourthe, on els alemanys també havien abandonat les seves posicions. A les 11:40 del matí, la 84º Divisió nord-americana del 1º Exèrcit del comandant Courtney Hodges es va enllaçar amb la 11º Divisió blindada del 3º Exèrcit del general George Patton a Houffalize. Els alemanys s’havien replegat per ordres d’en Hitler el 8 de gener de 1945. Els alemanys, un mes just després de l’ofensiva de les Ardenes, tornaven al mateix punt d’on havien començat l’ofensiva.

Però Hitler encara creia en la victòria i va llançar les últimes reserves, la 7º Divisió Fallschirmjäger  i la 10º Divisió Panzer de les SS Frundsberg a Bastogne. L’atac al llarg del Rin mentre intentaven arribar al cap de pont de Gambsheim va ser funest per la 12º Divisió Blindada a Herrlisheim. Els nord-americans es varen preocupar molt per aquell nou atac.

A França:

El comandant Omar Bradley va aterrar a l’aeròdrom de Villacoublay i es va traslladar amb automòbil a Versalles per veure al comandant suprem Dwight D. Eisenhower. El comandant de Missouri es va queixar de que el mariscal Bernard Law Montgomery volia dur el pes principal de l’ofensiva amb forces nord-americanes a les seves ordres.

A Birmània:

En el nord del país, el nou 1º Exèrcit xinès del general Daniel Sultan va ocupar Namhkan. Les últimes posicions japoneses que amenaçaven la carretera de Birmània varen ser eliminades.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: