Home // diari // 13 de febrer de 1945

13 de febrer de 1945

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A la Cancelleria del Reich es va celebrar una reunió entre Adolf Hitler, Heinz Guderian, Heinrich Himmler, Josef Dietrich i el general Walther Wenck. Heinz Guderian va proposar a Adolf Hitler atacar pel nord de Warthe els següents dos dies per intentar conservar Pomerània i les comunicacions amb Polònia Occidental, on Heinrich Himmler havia aconseguit frenar les forces soviètiques, i va demanar que fos Wenck qui dirigís les operacions. Però Himmler es va oposar de seguida a la idea del general Guderian perquè va dir que encara no havia arribat el combustible i les municions que necessitaven per lluitar. Hitler, tot i acceptar la proposta del seu general, va coincidir amb Himmler, fet que va provocar que el general s’enfadés molt i discutissin durant dues hores i mitja. Guderian va arribar a dir que el Reichsführer no tenia experiència militar i que trobava indispensable la presència del general Wenck. El dictador, en contestar-li a crits perquè estava fart de que s’oposés als seus plans, i d’això ja feia dies, va advertir-lo que no podia dir que Himmler no estava a l’altura de la seva missió. El general, cansat dels crits, es va posar a mirar un quadre del canceller Otto von Bismarck i va preguntar amb sarcasme què pensaria el Canceller de Ferro sobre la situació en la qual vivia el país. Hitler, sorprès d’aquella reacció, es va dirigir cap a Himmler i li va dir que el general Wenck s’uniria aquella nit al personal del seu quarter general per dirigir l’ofensiva, tal i com volia Guderian. A continuació, Hitler es va asseure a la cadira, va somriure al general Guderian, i li va dir que seguissin amb la reunió i va afirmar que l’Estat Major general havia guanyat avui una batalla. Quan la reunió es va acabar, Hitler va rebre una còpia del comunicat de la Conferència de Ialta on s’explicava que els Aliats dividiren Alemanya en zones d’ocupació un cop acabés la guerra. A l’avantsala, Guderian va parlar amb Wilhelm Keitel, que li va dir que havia estat a punt de provocar-li a Hitler un atac de ràbia important.


Durant el transcurs d’aquell dia, Hitler va apuntar que havia lluitat obertament contra els jueus i que els havia donat una última advertència en esclatar la guerra. El dictador va continuar dient que mai els va deixar amb la incertesa de que si pretenien enfonsar el món en una guerra, aquest cop no serien perdonats, i va afegir que les feristeles d’Europa acabarien sent eradicades.


A la nit, a les 21:51, la ciutat de Dresden va sentir sonar l’alarma anti-aèria. Era la 175º vegada que a Dresden sonava l’alarma en la Segona Guerra Mundial. La població es va dirigir d’immediat a les seves cases i en els pocs búnquers que hi havia. A les 22:14, els avions de la RAF varen llançar la primera bomba i, al cap de pocs minuts, 774 bombarders (259 la primera onada d’atacs i 529 la segona onada) varen destruir i incendiar part de la ciutat. L’objectiu no eren ni els edificis, ni els militars ni les indústries, l’objectiu era la població. Els 259 bombarders Lancaster de la primera onada varen sortir de Swinderby i d’altres camps d’aviació propers que varen volar durant tota l’estona entre els núvols i, dirigits pel comandant general Maurice A. Smith, varen llançar 800 tones de bombes en el centre històric de la ciutat.  L’edifici Belveere va cremar juntament amb l’Acadèmia de Belles Arts. Tots els habitants de la Judenhaus situada a la Sporergasse varen morir.

Quan Adolf Hitler i Joseph Goebbels varen tenir constància de l’atac britànic varen pensar que s’havien de venjar executant a desenes d’Aliats presoners i desfer-se de la Convenció de Ginebra que estipulava el tracte que havien de tenir els presoners de guerra.


Les autoritats alemanyes varen decidir deportar també a les parelles mixtes, un matrimoni entre un jueu o una jueva amb un ari o una ària. Gràcies al bombardeig de Dresden, el filòleg Victor Klemperer, que era jueu i estava casat amb una dona ària, va poder fugir de ser deportat.

En el front oriental:

A Hongria:

A Budapest, els soldats alemanys es varen rendir sense cap condició al 2º Front Ucraïnès del general Rodion Malinosvsky, en unió amb les tropes del comandant Fiodor Tolbujin, després de les lluites cos a cos pels carrers de la ciutat durant els últims 51 dies. Tot i l’alliberament de la ciutat, la població civil hongaresa va patir la violència, els saquejos i les violacions de l’exèrcit soviètic. Després, les tropes dels dos mariscals soviètics es varen dirigir cap a Viena.

A la Gran Bretanya:

El govern polonès a l’exili va rebutjar els plans elaborats a Ialta sobre el futur de Polònia perquè no havien ni participat a la Conferència i no havien sigut consultats sobre aquells plans.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: