EL TERCER REICH

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va rebre juntament amb el mariscal Wilhelm Keitel al mariscal i dirigent finlandès Carl Gustav Emil Mannerheim. A la nit, durant al sopar, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que les reunions que mantenien el primer ministre Winston Churchill i el president Franklin Delano Roosevelt eren molt llargues i, per aquesta raó, creia que els dos caps d’Estat tenien dificultats per entendre’s. Va comparar aquelles reunions amb les que mantenia amb el dictador Benito Mussolini, que no duraven més de dues hores, i per aquest fet creia que ells dos sí que hi havia entesa. Seguidament, va explicar el seu desig de construir 750.000 quilòmetres de carretera a la Unió Soviètica i va explicar que volia utilitzar la mà d’obra soviètica no indispensable per l’agricultura o les fàbriques de guerra per la construcció d’aquelles carreteres. Finalment, Hitler es va felicitar per la conquesta de Tobruk, a Líbia.

L’administrador alemany del districte de Przemysl, el doctor Henisch, va donar a conèixer una instrucció pública que deia que si un ucraïnès o un polonès intentava impedir la campanya de deportació dels jueus seria afusellat. A més, si es trobava un ucraïnès o un polonès en un barri jueu, saquejant les cases dels jueus, seria afusellat, de la mateixa manera si intentava amagar o ajudar a amagar a un jueu. 

A Alemanya:

A Munic, Hans Scholl i Alexander Schmorell varen començar a distribuir quatre pamflets entre els universitaris on demanaven a la intel·licència alemanya que assumís la seva responsabilitat política. Els dos amics varen distribuir aquells pamflets durant un parell de setmanes.

En el front oriental:

En el sector sud:

A la zona de Sebastopol, poc després de mitjanit, els alemanys varen travessar en silenci el golf que els havia de portar a la ciutat ucraïnesa en bots pneumàtics i balses. Els soviètics els varen descobrir quan era massa tard, quan les primeres tropes d’assalt alemanyes havien ocupat la central elèctrica. De dia, els stukas varen destruir tots els obstacles soviètics que s’oposaven a l’avanç de la infanteria que, al cap de poc, va travessar l’última defensa anti tanc. De seguida el pànic es va estendre dins les defenses soviètiques fins que va regnar el caos. El 3 de juliol de 1942 la ciutat de Sebastopol va ser conquerida pels alemanys. Per altra banda, després d’un combat que va durar dos dies, els soviètics varen evacuar la ciutat de Rostov, i les avantguardes alemanyes varen tenir llibertat per avançar fins al Caucas a través de Kuban. Davant d’aquelles dificultats en què es trobaven als soviètics, aquest dia es va firmar un acord de préstec i arrendament entre la Gran Bretanya i la Unió Soviètica per alleugerir la càrrega soviètica en la guerra.

A l’Atlàntic:

A Islàndia va sortir en direcció a Arcàngel el comboi PQ-17 integrat per 35 vaixells mercantils (22 nord-americans, 8 britànics, dos russos, dos panamenys i un holandès) que transportaven 156.500 tones de càrrega i estaven protegits per 6 destructors i 15 bucs armats.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va condecorar al comandant de la Divisió Totenkopf, el general Theodor Eicke, amb les Fulles de Roure per la seva Creu de Cavaller, pel seu valor en resistir a Demiansk durant tot l’hivern anterior. A 11 dels oficials i soldats d’Eicke els varen concedir la Creu de Cavaller pel seu valor. Parlant amb el dictador, Eicke li va explicar que els seus homes estaven molt debilitats com a conseqüència dels combats, que els faltaven moltes armes i vehicles i que preferiria ser traslladat a França. Hitler li va donar permís.

A Alemanya:

Odilo Globocznik li va recordar a Heinrich Himmler que havia mencionat en una ocasió que en el tema de la deportació de jueus s’havia de fer el més ràpid.

A Eslovàquia:

Des de principis d’any, Eslovàquia col·laborava amb els alemanys en la qüestió jueva i estava deportant als jueus eslovacs en els camps alemanys. Per tal d’evitar que hi haguessin més deportacions, un grup de líders de la comunitat jueva varen subornar als funcionaris eslovacs per assignar certificats de protecció. Per aquest fet, l’ambaixador alemany a Bratislàvia va presentar una queixa pel fet de que s’havien donat 35.000 d’aquests certificats i, com a resultat, ja no quedaven més jueus per deportar. Fins llavors n’havien deportat 52.000.

En el front oriental:

En el sector sud:

La Wehrmacht va ocupar la ciutat de Khàrkiv i varen llançar un atac en direcció a Rostov del Don. Al mateix temps, a la zona de Sebastopol, a la nit, aprofitant la foscor, l’Alt Comandament soviètic va introduir a la ciutat de Sebastopol, per tots els mitjans marítims que disposava, a la 142º brigada de tiradors, que va arribar a temps per assistir a l’ocupació alemanya de la ciutat ucraïnesa.

A la Gran Bretanya:

La British Broadcasting Corporation emetre per ràdio des de Londres un relat sobre el destí dels jueus a Polònia i va declarar que 700.000 havien sigut assassinats. Aquesta informació havia sortit de Polònia i la va rebre l’historiador polonès Emanuel Ringelblum i els seus amics.

Tweet

Dijous:

A Espanya:

Wilhelm Canaris, en nom de l’Adolf Hitler, es va entrevistar amb Francisco Franco al Prado per mirar de convèncer als franquistes perquè mantinguessin a Augustín Múñoz Grandes al capdavant de la Divisió Blava. Tot i que el règim franquista volia treure’s de sobre a Múñoz Grandes per les seves crítiques al règim per no intervenir en la guerra, va haver d’acceptar mantenir-lo al càrrec per no fer enfadar al règim nazi.

En el Reich:

A Alemanya:

1.006 bombarders de la RAF varen atacar al port de Bremen, però no varen causar gaires danys per culpa de la nuvolositat i, a més, varen perdre 49 aparells.

A Lituània:

A la nit, guerrillers lituans varen matar a 1.500 jueus, varen cremar i destruir diverses sinagogues i varen cremar un barri jueu amb les seves seixanta cases.

A França:

La Gestapo va ordenar l’arrest de 22.000 jueus de la regió de París per la seva deportació cap a l’Est.

En el front oriental:

En el sector sud:

En el front de Khàrkiv, els soviètics varen començar a retrocedir després de l’ofensiva alemanya.

A Itàlia:

A Sicília, Benito Mussolini va inspeccionar les tropes alemanyes.

En els Estats Units:

A Washington es va anunciar la creació del European Theater of War, Teatre de Guerra Europea, sota el comandament de Dwight D. Eisenhower. A la nit, Winston Churchill va marxar de Washington després de passar set dies reunit amb el govern nord-americà per dirigir-se a la Gran Bretanya per ser present a una sessió important del Parlament. Harry Hopkins va acompanyar al primer ministre en el seu hidroavió a Baltimore i, segons Ismay, les paraules d’acomiadament de Churchill varen ser:

Ara a Anglaterra, a casa, i a una bella discussió.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler va explicar en els seus convidats la feina que va tenir en els anys vint nombrant els membres del Partit Nazi. Hitler va dir que va ser un gran encert el nomenament d’en Joseph Goebbels com a gauleiter de Berlín perquè posseïa dues qualitats indispensables per triomfar a Berlín: la seva eloqüència i el seu talent.

Heinrich Himmler va necessitar tractament del seu metge Felix Kersten.

A Egipte:

L’Afrikakorps va arribar a Sidi Barrani.

En el bàndol Aliat:

El general Charles de Gaulle va arribar a un acord amb els moviments clandestins francesos de resistència.

Tweet

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

El ministre d’Armament, Albert Speer, va informar a Adolf Hitler dels resultat de la conferència celebrada el 4 de juny de 1942 sobre l’energia nuclear i les mesures que s’havien pres per ajudar en el desenvolupament de la investigació en aquell camp. Speer no el va voler informar gaire perquè no creia que la bomba atòmica es pogués fabricar aviat, i estava convençut de que no tindria cap transcendència en aquella guerra. Però Hitler ja estava informat per uns altres informes sobre els projectes de l’energia nuclear, i aquests informes eren més detallats i més optimistes que els de Speer. Els va realitzar el seu fotògraf i amic Heinrich Hoffmann, que tenia una amistat amb el ministre de comunicacions, Wilhelm Ohnesorge, que estava interessat pels projectes de l’energia nuclear. Segurament aquests informes els va redactar Ohnesorge. Quan Speer va veure els informés del fotògraf Hoffmann es va enfadar molt, ja que no li va agradar que Hitler no es dirigís als responsables directes per informar-se i ,en canvi, s’informava per informes pocs fiables, sent la majoria de les informacions suposicions de gent que no era entesa en la matèria. Hitler mai va entendre com funcionava la fabricació de la bomba atòmica i no li agradava parlar-ne per la desconeixença que tenia d’aquell tema. Però, en canvi, sí que es va interessar més del següent tema del que varen parlar amb Speer. Es tractava del nou tanc de 1.000 tones, el Landkreuzer P 1.000 Rate. Des del primer moment li va agradar aquell nou tanc i va demanar que es construís de seguida. Aquell dia, l’empresa Porsche també va dissenyar per al Reich un nou tanc armat, el Tiger, amb un canó més gran. L’empresa va prometre que els primers prototips estarien disponibles pel maig de 1943. Un altre tema del qual varen parlar amb Speer va ser el del llançament d’un nou coet que s’havia llançat el 13 de juny de 1942. Hitler no confiava massa en aquella nova arma i va posar en dubte la punteria del projectil.

Tot i que l’entrevista amb Speer no va ser del seu gust, Hitler encara continuava eufòric per la victòria de l’Erwin Rommel del 21 de juny de 1942 i li va explicar en el seu ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, que estava a Berlín, que els britànics estaven en una crisi molt important i que la prova d’aquest fet era que el primer ministre Winston Churchill havia anat a Washington. Després, a la capital alemanya, en una conferència ministerial, Goebbels va indicar en els seus col·laboradors que la propaganda no havia de causar a l’opinió pública la impressió de que la Gran Bretanya estava completament acabada. El ministre va posar èmfasis sobre el fet que la política informativa oficial britànica treballava amb el principi d’exagerar, primer a propòsit, la gravetat de les derrotes per després presentar-les com a favorables.

Aquell dia es varen començar a enviar els primers presoners en el programa d’eutanàsia dels nazis a Auschwitz i es varen produir els primers gasejaments massius. Les primeres víctimes varen ser malalts mentals polonesos i jueus polonesos que estaven ingressats en hospitals psiquiàtrics.

A Alemanya:

Herbert Backe va ordenar retallar encara més les racions de la població local de l’Est.

A França:

El departament IV B 4 va transmetre a través del cap del servei IV una ordre de Heinrich Himmler segons la qual tots els jueus establerts a França tenien que ser desplaçats el més ràpid possible.

En el front oriental:

En el sector sud:

Les tropes de la Wehrmacht no paraven d’avançar en el front de l’Est i l’exèrcit soviètic es va tenir que retirar del front de Khàrkiv, fet que va provocar que els alemanys ataquessin la ciutat de Rostov del Don. Però, tot i l’avanç dels alemanys, 16.000 homes del 2º Exèrcit de Xoc i del 59º Exèrcit soviètic en el Voljov varen poder escapar de les mans dels alemanys, tot i que 14.000 homes no varen tenir la mateixa sort i varen ser atrapats i empresonats pels alemanys. Per altra banda, el general de divisió Bruno Sculetus, de la divisió de Seguretat 281, racionalitzava en un informe al seu superior l’afusellament de 128 gitanos per la Policia Secreta de Campanya.

En el mar del Carib:

Els alemanys varen destruir l’embarcació colombiana Resolute.

A Tailàndia:

A la base de Bampong varen arribar-hi 300 presoners britànics per construir-hi un campament i un altre per als guàrdies japonesos.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, al migdia, Adolf Hitler continuava eufòric per la victòria d’Erwin Rommel del dia anterior a Líbia, i va dir davant dels seus convidats, la majoria generals de l’Exèrcit, que no es podia discutir el talent i la valentia de Rommel, i el va nomenar de manera oficial mariscal de camp.

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Eichmann va informar als seus subordinats sobre el pla de l‘Operació Reinhard. Eichmann va explicar que en primer lloc es deportarien 40.000 jueus de França, 40.000 d’Holanda i 10.000 de Bèlgica cap a Auschwitz, a un ritme de 1.000 al dia en tren. Eichmann va destacar que per part del Ministeri d’Afers Exteriors no s’havia posat cap objecció a aquestes mesures.

A Líbia:

A Tobruk, Rommel va reunir als seus homes i els va dir que ara tenien que aniquilar totalment els seus enemics i que en els següents dies tornaria a exigir-los una total entrega per poder aconseguir els seus objectius. A continuació, amb el seu imparable avanç, l’Afrikakorps va entrar a Egipte per Salum. Els britànics, per la seva part, varen tenir que retrocedir fins a Marsa Matruh, a més de 300 quilòmetres d’Alexandria.

A França:

A Vichy, Pierre Laval va acceptar un acord amb Fritz Sauckel per enviar mà d’obra francesa a Alemanya i va comunicar en un discurs que desitjava la victòria d’Alemanya perquè, sense ella, el bolxevisme assetjaria a tot arreu. Laval també va explicar a continuació que França no podia continuar passiva i indiferent davant la immensitat dels sacrificis que Alemanya estava disposada a fer amb l’objectiu de construir una Europa en la que els francesos tenien que ocupar el seu lloc. Després del discurs, la majoria de la població francesa va entendre que el govern havia perdut tota la seva independència.

En el front oriental:

En el sector sud:

A Ucraïna, els alemanys varen començar una ofensiva per tal de conquerir Sebastopol.

En els Estats Units:

A Washington va acabar la conferència entre Franklin Delano Roosevelt i Winston Churchill començada el 18 de juny de 1942.

Tweet

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, a Obersalzberg, després de que el dia anterior Adolf Hitler marxés al front, Eva Braun va marxar a Itàlia de vacances durant quatre setmanes. Aquell va ser l’últim viatge a l’estranger de la parella de Hitler. 

A Líbia:

Després de la retirada aliada a Egipte, les tropes de l’Erwin Rommel, després d’ocupar la ciutat de Tobruk el dia anterior, varen acabar de destrossar, tant per terra com per aire, al 8º Exèrcit britànic i les tropes australianes de la ciutat, capturant a 30.000 soldats britànics i Aliats, molts d’ells sud-africans, i 2.000 vehicles en funcionament. A les 9:40 del matí, el general Hendrik Klopper, que comandava la 2º Divisió d’infanteria sud-africana i tenia el comandament de la fortalesa de Tobruk, va trobar-se amb els generals de l’Eix per entregar-los la capitulació. Els britànics varen deixar a la ciutat grans piles de caixes plenes d’aliments, unes 5.000 tones, conserves i begudes i, per si no fos poc, les cisternes d’aigua i tots els magatzems de combustible, unes 2.000 tones, es varen capturar intactes. En seguit, Rommel i el tinent general Fritz Bayerlein varen recórrer els carrers de la ciutat damunt del vehicle Horch Kfz 15. A la nit, les últimes unitats britàniques que encara combatien varen entregar les seves armes. Quan en el quarter general de Rastenburg varen arribar les notícies dels èxits de Rommel, Adolf Hitler, que acabava d’arribar al quarter d’Obersalzberg, es va posar tant content que va decidir l’endemà ascendir a Rommel a mariscal de camp. Tot i rebre el bastó de mariscal, Rommel li va escriure a la seva esposa que hagués preferit rebre una divisió més. El dictador va creure que aviat tindria tot el control del nord de l’Àfrica i es podria centrar en el front oriental. A Alemanya, després de que les autoritats varen tenir coneixement d’aquella victòria, varen anunciar per la Gran Ràdio Alemanya aquella victòria i varen treure descaradament pit de la situació. Els alemanys estaven molt convençuts en aquells moments de les seves possibilitats i, aquella mateixa nit, Albert Kesselring va deixar clar que ocupar Malta havia de ser el següent pas.

En els Estats Units:

A Washington, Franklin Delano Roosevelt es va reunir amb Winston Churchill i el general George Marshall. Enmig de la reunió el President va rebre una nota de la caiguda de Tobruk i li va donar en el primer ministre britànic perquè la llegís. El President, en veure Churchill molt preocupat (més tard va comentar que una cosa era la derrota i una altra la desgràcia), li va preguntar en què el podia ajudar. 

En el Pacífic:

Des del Japó, a les illes Kuriles, els japonesos varen desembarcar a l’illa Kiska, al nord-est de Japó.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va marxar del Berghof, a Obersalzberg, per dirigir-se durant diversos mesos al front per dirigir l’ofensiva d’aquell estiu a la Unió Soviètica.

A Líbia:

A les 5:20 del matí, diversos centenars de bombarders alemanys varen atacar el perímetre sud-oriental de la ciutat de Tobruk. Immediatament després, la infanteria de l’Afrikakorps, la infanteria d’acompanyament de la 15º Panzer i la del 20º Cos italià varen passar a l’atac i varen començar a avançar en direcció a la ciutat libanesa. Dues hores després, les tropes d’assalt alemanyes varen aconseguir penetrar les posicions britàniques. Cap a les onze del matí, les divisions Ariete i Trieste varen rebre l’ordre de penetrar la bretxa oberta per l’Afrikakorps. Sabent que no podien perdre aquella vital ciutat portuària, unitats britàniques van arribar al pas de Halfaya, a la frontera entre Egipte i Líbia, per defensar la ciutat de Tobruk. Al migdia, l’Afrikakorps va arribar a Sidi Mahmud després d’haver destruït 50 tancs britànics i les tropes varen arribar al camí que conduïa a Tobruk. A les set de la tarda varen entrar els primers carros de combat i l’Afrikakorps havia ocupat la ciutat i el seu port. Al vespre, dues terceres parts del perímetre de la fortalesa britànica estava a mans de les forces de l’Eix.

En el front oriental:

En el sector sud:

A la zona de Sebastopol, els alemanys varen ocupar el Fort Lenin.

Tweet

Divendres:

En el front oriental:

El tinent coronel Rudolf Schmidt, el comandant del 2º Exèrcit alemany, va assegurar que esperava que les tropes entenguessin la diferència entre els partisans i aquells que vivien en zones de partisans pressionats per terror. Per Schmidt només depenia de si estaven del seu bàndol o no atacar-los.

Els soviètics varen trobar uns documents en un avió alemany destruït que confirmaven que els alemanys atacarien Stalingrad i el Caucas, però Hozyain va desestimar aquells documents per considerar-los una filtració de l’enemic.

En el nord de l’Àfrica:

A Líbia, les forces de l’Erwin Rommel varen passar ràpidament pel costat de la ciutat de Tobruk, defensada per la 2º Divisió sud-africana, la brigada de la guàrdia reial i la 32º Brigada de tancs composta per 70 carros de combat, sense aturat-se i varen apoderar-se dels aeròdroms situats a l’est del port. Quan semblava que no atacarien la ciutat libanesa, a la nit, unitats d’assalt de les forces de l’Eix varen arribar al punt on havien d’iniciar el seu atac l’atac sobre Tobruk.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Alfred Rosenberg va respondre la carta de Hermann Göering del 30 de maig de 1942 en què el ministre de l’Aire li explicava que eren falsos els rumors que deien que la seva unitat per l’adquisició de tresors culturals a Paris es dedicava al tràfic d’art. Rosenberg li va expressar la seva estima pel treball de la seva unitat i li va dir que estaven a la seva disposició pel que fes falta. Però també li va explicar que per aclarir les sospites que s’havien difós havia ordenat una investigació exhaustiva sobre el què s’havia fet per adquirir els tresors artístics i li va demanar més fons per continuar amb el seu treball i amb la investigació. Rosenberg, a més, li va dir que esperava que estigués d’acord en que els tresors artístics confiscats en els seus anterior propietaris jueus siguessin considerats adquisicions en nom del Partit. Per acabar, li va senyalar que creia que la decisió final sobre aquesta assumpte l’havia de prendre Adolf Hitler.

A Baviera, el líder del Cos Motoritzat Nacionalsocialista, NSKK, Adolf Hühnlein, va morir a la ciutat de Munic.

En el front oriental:

En el sector sud:

A la zona de Sebastopol, les forces alemanyes varen conquerir el Mont de l’Àguila i varen conquerir un dels forts més grans, el Fort Màxim Gorki. Per eliminar als soviètics del Fort, els alemanys varen utilitzar llança-flames.

En els Estats Units:

A Washington varen començar les reunions entre Franklin Delano Roosevelt i Winston Churchill que varen durar fins el 22 de juny de 1942 per acordar una estratègia a Europa per 1942-1943. Churchill proposava obrir un front al nord de l’Àfrica, tal i com s’acabarà fent.

Tweet