Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
A Berlín es va celebrar el funeral d’Estat de Reinhard Heydrich. Adolf Hitler va estar tota l’estona del funeral abatut, recordant la figura del líder del SD, a qui considerava un amic i un fidel subordinat. L’orquestra filharmònica de la ciutat va interpretar una marxa fúnebre del Götterdämmerung de Richard Wagner, i Adolf Hitler va dipositar una corona de llorer al taüt. Heinrich Himmler va afirmar que tenien el sagrat deure de venjar la seva mort, de continuar el seu treball i d’aniquilar sense compassió als enemics del poble alemany sense cap mostra de debilitat. A la nit, un Hitler trist i nostàlgic, es va reunir en privat amb el ministre Joseph Goebbels per recordar els primers temps del NSDAP. El ministre va anotar en el seu Diari que aquells records feien molt feliç a Hitler perquè per ell era un paradís comparat amb la situació actual.
Aprofitant que hi havia tots els líders de les SS per fer acte de presència en el funeral de Heydrich, a la nit, Heinrich Himmler els va explicar que tindrien que completar la migració dels jueus en qüestió d’un any. Precisament, aquell dia en el gueto de Lódz ja havien sigut assassinats al voltant de 55.000 jueus. Himmler també va declarar que el cristianisme era la pitjor de les plagues i va explicar que la moralitat verdadera no consistia en exaltar l’esperit de l’individu sinó en dedicar-se de manera abnegada al servei de la raça.
El ministre de l’Aire, Hermann Göering, va ser designat per encapçalar el Consell d’Investigació del Reich per tal d’augmentar la investigació de l’energia nuclear. Fins llavors els alemanys no havien destinat suficients recursos a la investigació nuclear.
Hans Frank, que també es trobava a la capital pel funeral del cap del SD, va fer un discurs a la Universitat de Berlín. El governador va dir que mai havia sigut imaginable un Imperi sense Dret o contra el Dret i va va advertir als estudiants que mai podien tolerar que en un Estat es prengués l’honor, la llibertat, la vida o la propietat en qualsevol membre de la comunitat. Frank, que havia sigut acusat al març de corrupció, sobretot la seva dona, va dir que no es podia condemnar a ningú sense que l’acusat tingués dret a manifestar-se d’aquestes acusacions.
La massacre de Lídice:
A Bohèmia i Moràvia, al matí, com a represàlia per l’assassinat de Reinhard Heydrich, un destacament de la divisió SS Príncep Eugeni, sota el comandament del SS hauptsturmführer Max Rostock, va dur a terme la Massacre de Lídice, un poble situat a una trentena de quilòmetres de Praga. L‘endemà, els nazis varen assassinar a la població minera de Lídice i varen enviar les dones al camp de concentració de Ravensbrück i els nens als orfenats. 90 d’ells varen ser enviats al camp de concentració de Gneisenau, a Polònia. Per ordres de la Gestapo, la ciutat va ser rodejada per soldats alemanys que havien arribat en deu gran camions procedents de la població de Slany. Qui volia podia entrar al poble, però els alemanys no deixaven sortir a ningú. A la nit varen tancar els homes majors de 16 anys en els subterranis i en els estables de la família Horak, nom de l’alcalde del poble, i les dones i els nens al col·legi. L’endemà començaria la massacre.
A la Gran Bretanya:
A Londres, Wladislaw Sikorski va pronunciar un discurs en el qual va parlar de l’assassinat massiu de jueus en territori polonès en els últims dotze mesos. El general polonès va afegir que per sufocar la resistència dels ferroviaris en els entroncaments de l’Alta Silèsia, s’havien instal·lat forques en divuit ciutats de Silèsia, on penjaven als membres de les classes altes, als ferroviaris i als obrers i després portaven a tots els escolars a presenciar aquell espectacle.
A Líbia:
A la zona de Bir Hakeim, les forces italianes, que estaven atacant a les tropes franceses del comandant Pierre Koenig i envoltaven la fortalesa, varen recórrer a una unitat de l’Afrikakorps per atacar Bir Hakeim. Amb el suport dels alemanys, a la matinada la infanteria italiana va llançar un nou atac. Al migdia, la 90º Divisió lleugera, que fins llavors havia donat suport a l’avanç dels grups de combat al nord i al sud de la fortalesa, es va unir a l’assalt. A les vuit del vespre, després d’una aferrissada defensa francesa, la unitat d’avantguarda va arribar a 200 metres del fort de Bir Hakeim. Al sud, el general britànic Neil Ritchi va llançar un dèbil atac de distracció contra els elements que protegien la 90º Divisió, però els italians i els alemanys varen rebutjar l’atac sense problemes.
En el front oriental:
En el sector sud:
A Crimea, els alemanys varen fracassar en la primera temptativa per ocupar la ciutat de Sebastopol.
A les Filipines:
A Leyte, després de la rendició nord-americana del 24 de maig de 1942, les poques unitats que combatien aïlladament també es varen rendir davant dels japonesos.
