Archive for diari

7 de juliol de 1942

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, al migdia, Adolf Hitler va reconèixer que Alemanya no havia sigut el punt d’inici de la cultura europea, sinó que ho havien sigut els països del mediterrani, i va comentar que aquell fet podia estranyar algunes ments nazis. Durant al sopar amb el dictador, Alfred Jodl va explicar-li que els ferits de la Divisió Blava havien tingut problemes per tornar a Espanya per culpa d’una companyia d’infanteria que els havia expulsat del tren. Llavors, Wilhelm Keitel va fer esclatar un extens debat quan va dir que els homes de la Divisió Blava eren vists amb mals ulls per la majoria dels soldats degut al seu nom, ja que el nom de Blau recordava a l’antiga falange. Hitler va comentar que la situació espanyola estava evolucionant de forma lamentable i que Francisco Franco no tenia suficient personalitat per enfrontar-se als problemes polítics del seu país. Per Hitler no es podia posar al mateix nivell el règim del dictador Franco amb el nacionalsocialisme o el feixisme i, fins i tot, va defensar els republicans quan va reconèixer que no eren comunistes i que no havien buscat la guerra. Hitler va dir que tenia clar que sense la seva ajuda Franco mai hagués guanyat la Guerra Civil, i feia mofa de que el règim franquista digués que Franco havia guanyat per una intervenció dels cels. Es varen passar una llarga estona criticant més extensament Espanya, però volien que Agustín Múñoz Grandes continués com a comandant de la Divisió Blava.

A Alemanya:

A Berlín, Heinrich Himmler es va reunir amb el professor Gebhardt, el cap superior de grup de les SS Richard Glücks, el delegat de l’Oswald Pohl en les SS-WVHA i el doctor Carl Clauberg per parlar de l’esterilització de les dones injectant excitants químics a la matriu. Es va posar sota la disposició del doctor Clauberg els experiments als presoners del camp de concentració d’Auschwitz i es va projectar trucar a l’especialista alemany en raigs X, el professor Hohlfelder, director de l’anomenat batall de les SS de raigs X, per tal de que el projecte no quedés limitat a l’esterilització de les dones. Els experiments s’havien de dur a terme de tal manera que cap dona sabés el què li estaven fent. Himmler els va advertir de que era una qüestió secreta.


El govern va emetre un resum de l’acabada campanya de Crimea.

En el front oriental:

En el sector sud:

El Grup d’Exèrcits Sud dirigits pel mariscal de camp Fedor von Bock varen ocupar Voronezh. Tot i això, el 6º Exèrcit va ser frenat per un contraatac soviètic.


Wilhelm List va agafar el comandament del Grup d’Exèrcit A amb instruccions d’envair el Caucas.

A l’Atlàntic:

Els supervivents del comboi Aliat QP-13, que estava tornant cap a Islàndia, varen ser rescatats. El comboi s’havia endinsat en una zona britànica minada davant d’Islàndia per un error de navegació, i cinc vaixells mercantils s’havien enfonsat el dia anterior per culpa de les mines, entre ells el dragamines britànic Niger i l’embarcació russa Rodina, que portava a bord a les esposes i els familiars dels diplomàtics soviètics destinats a Londres. Per altra banda, els alemanys varen enfonsar quatre embarcacions mercantils més del comboi PQ-17, que estava navegant sense escorta per error cap a Arkangel.

Published in: diari on 7 juliol 1942 at12:43 Comments (0)

6 de juliol de 1942

Dilluns:

En el Reich:

A Rússia:

Els alemanys varen engegar l’Operació Flor dels pantans per tal d’eliminar els partisans soviètics de la regió de Dorogobuzh, que havien sigut reforçats a principis d’any amb artilleria i tropes aerotransportades soviètiques. 

En el front oriental:

En el sector sud:

Després de que el dia anterior els alemanys ataquessin la ciutat de Voronezh, el 5º Exèrcit blindat del general Aleksandr Liziukov va atacar a les avantguardes del 4º Exèrcit alemany, però la 9º Divisió blindada alemanya va destruir a dues brigades de tancs soviètics i es varen apoderar de la ciutat. L’ocupació d’aquella ciutat va fer enfurismar molt a l‘Adolf Hitler perquè les tropes del comandant Fedor von Bock havien perdut dos dies lluitant contra els soviètics frenant l’avanç cap al sud-est al llarg del Don. El dictador estava furiós de que Von Bock hagués ignorat les seves ordres de continuar avançant cap al Volga amb les divisions Panzer.

A l’Atlàntic:

La Luftwaffe i els submarins alemanys varen aconseguir enfonsar dues embarcacions mercantils més del comboi PQ-17, que viatjava sense escorta per error. Al mateix temps, el comboi QP 17, que anava de la Unió Soviètica a Islàndia, es va topar amb un camp de mines britànic i es varen enfonsar cinc embarcacions mercantils, el dragamines britànic Niger i l’embarcació soviètica Rodina, que portava a bord a les esposes i els familiars dels diplomàtics soviètics destinats a Londres. 

A la Gran Bretanya:

El gabinet de guerra va dictaminar que els Acords de Munic no eren vàlids i es va accedir en principi a la idea d’un desplaçament de les poblacions alemanys d’Europa central i sud-oriental.

Published in: diari on 6 juliol 1942 at11:10 Comments (0)

5 de juliol de 1942

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, al migdia es va parlar de la possibilitat de que Espanya tornés a ser una monarquia. Però Adolf Hitler va discrepar d’aquesta idea perquè estava convençut de que el dictador Francisco Franco era suficientment intel·ligent per saber que qualsevol rei acabaria amb la seva figura i, per tant, no permetria que tornés una monarquia. Seguidament, va explicar en els seus convidats que quan va pujar al poder va internar en camps de concentració a 10.000 o 15.000 vagabunds que no es volien incorporar a la indústria alemanya. Orgullós, va comentar que gràcies als camps de concentració s’havia produït un efecte saludable per al seu programa de rearmament, ja que si la gent no volia acabar al camp tenia que treballar en el seu programa.

A Holanda:

Otto Frank, pare d’Anne Frank, va traslladar la seva família i els seus amics, la família Van Pels, a l’àtic de les oficines del seu negoci a Prinsengracht, en el centre d’Àmsterdam, i va segellar la porta.

En el front oriental:

En el sector sud:

Els panzers de l’avantguarda del 4º Exèrcit alemany varen creuar el Don i varen atacar Voronezh. De seguida els alemanys es varen veure atrapats en durs combats per capturar la ciutat. Iosif Stalin i l’Alt Comandament soviètic creien que els alemanys volien conquerir la ciutat per dirigir-se després cap a Moscou, i varen reforçar les seves posicions amb el general Aleksandr Liziukov al comandament del 5º Exèrcit blindat.

A l’Atlàntic:

El comboi PQ-17, després de que el dia anterior hagués sigut obligat a continuar navegant sense la seva escorta, va rebre atacs tant dels submarins com de la Luftwaffe. Al final del dia, dotze embarcacions varen ser enfonsades. Però les baixes aliades podrien haver sigut més grans si Hitler no hagués ordenat que els cuirassats Tirpitz, Scheer, Lützow i Hipper tornessin a Altafjord. El Lützow ja hi era al port.

A la Gran Bretanya:

Els britànics varen dur a terme el primer vol del prototip Avro York, un transport de llarg recorregut.

En els Estats Units:

El cap de la Hypo, Joe Rochefort, va avisar del futur desembarcament japonès a Guadalcanal.

Published in: diari on 5 juliol 1942 at12:32 Comments (0)

4 de juliol de 1942

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

A Auschwitz es va fer la primera selecció a l’anada de l’estació amb jueus eslovacs. Els que varen ser aptes per treballar no varen ser assassinats, de moment, perquè els volien utilitzar com a esclaus. Els altres, que varen ser la majoria, varen ser assassinats. Obeint les ordres, aquests presoners es varen despullar i varen entrar nuus a les cambres de gas pel túnel. Allí varen ser tancats i al cap d’uns minuts varen morir asfixiats.

A Holanda:

Els alemanys varen enviar les primeres cartes que exigien als jueus holandesos fer acte de presència per la deportació massiva.


Per primer cop, es varen produir els primers atacs de l’aviació nord-americana a Europa. Sis avions nord-americans es varen sumar a una formació de bombarders britànics en un atac aeri als aeròdroms alemanys a Holanda.

A Ucraïna:

A la ciutat de Lutsk, a Volhynia, els alemanys varen treure a 4.000 jueus de les seves cases, els varen portar a fora la ciutat i els varen matar.

A França:

Pierre Laval es va reunir amb el SS Hauptsturmführer Theodor Dannecker per parlar de les deportacions dels jueus francesos. Laval li va dir que durant les evacuacions de les famílies jueves de la zona no ocupada també podien dur-se als nens menors de 16 anys, en quan al destí que correguessin els nens a la zona ocupada li era indiferent, va assegurar.

A l’Atlàntic:

El comboi Aliat PQ-17, integrat per 35 vaixells mercantils (22 nord-americans, 8 britànics, dos russos, dos panamenys i un holandès) i protegits per 6 destructors i 15 bucs de guerra armats, van ser atacats pels submarins i avions alemanys en l’Operació Jugada de cavall. Al matí, quatre d’aquests vaixells mercantils varen ser enfonsats pels bombarders Heinkel. Davant l’atac alemany i el perill de que vinguessin destructors i vaixells de guerra alemanys, des de Londres l’almirall britànic Dudley Pound es va espantar i encara ho va fer més quan va rebre informació de Bletchley Park que deia que havien desxifrat una senyal naval alemanya secreta que afirmava que el cuirassat Tirpitz havia sigut localitzat entrant en un port noruec el 3 de juliol de 1942. Per Pound aquell fet significava que el Tirpitz s’estava preparant per interceptar al comboi PQ-17 i tenia por que se i unissin el Scheer, el Lützow (que estava ancorat a Altafjord) i el Hipper. Però la realitat era una altra, ja que el cuirassat només estava canviant d’ancoratge. En seguit, Pound va convocar una reunió dels seu Estat Major. Tots els membres, excepte un, el mateix Pound, varen defensar que el comboi tenia que seguir unit. Però, a la nit, Pound continuava contrari a l’opinió dels membres del seu Estat Major i va ordenar que el comboi es disperses desautoritzant l’almirall i comandant en cap de la Flota John Tovey i el Centre Operatiu d’Intel·ligència, que també volien que continuessin avançant tots junts. El comodor del comboi i el comandant de l’escorta pròxima varen quedar horroritzats davant d’aquella ordre, però no varen poder fer res per oposar-s’hi. En conseqüència, els destructors es varen acomiadar i varen deixar les embarcacions del PQ-17 que s’enfrontessin soles contra els alemanys. Però, per sort dels britànics, Adolf Hitler va ordenar l’endemà que els seus quatre bucs de guerra que es dirigien cap al comboi tornessin al seu lloc. Al final només 13 embarcacions varen arribar al seu destí, Arcàngel, transportant 156.000 tones. 99.300 tones es varen enfonsar al mar amb 430 dels 594 tancs, 3.350 dels 4.246 vehicles i 210 dels 297 avions. A més, es varen ofegar 153 homes.

En el front oriental:

En el sector sud:

En l’Operació Blau, després d’un llarg assalt, les tropes de l’11º Exèrcit alemany a Crimea dirigit pel mariscal Erich von Manstein van capturar a la ciutat Sebastopol a 90.000 presoners.

A Egipte:

A El-Alamein, els neozelandesos varen començar una contra-ofensiva contra les tropes de l’Erwin Rommel, que estaven atrinxerades després d’haver-se de retirar l’1 de juliol de 1942. Però quan els neozelandesos varen arribar a les posicions del mariscal Rommel, els alemanys varen rebre divisions de refresc des d’Ariete i Trieste.

En el Pacífic:

Avions Douglas SBD3 varen atacar i enfonsar el portaavions japonès Akagi.

Published in: diari on 4 juliol 1942 at18:31 Comments (0)

3 de juliol de 1942

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va respondre la petició italiana del dia anterior i va estar d’acord amb el nomenament de l’Erwin Rommel com a comandant militar a Egipte, però es va reservar una resposta respecte al delegat italià que havia de ser nomenat Seguidament, el dictador va volar cap al quarter general del comandant Fedor von Bock a Poltava. El dictador va parlar allí amb menys contundència i claredat, assegurant que l’exèrcit soviètic havia esgotat les seves últimes reserves, però li va dir en el seu mariscal de camp que no estava disposat a permetre que els mariscals arruïnessin els seus plans com a la tardor de 1941 i va destituir a Von Bock per al coronel general Maximilian von Weichs.


Els alemanys varen assassinar a 93 gitanos en el poble de Szczurowa, a prop de Cracòvia. 

A Alemanya:

A Berlín, el govern va rebre un informe que deia que fins a l’abril havien mort en el front oriental 7.300.000 homes. L’informe també apuntava que els soviètics encara disposaven de 9.700.000 homes per lluitar.

A Iugoslàvia:

L’exèrcit alemany va començar un atac definitiu contra els partisans que resistien a la regió de Kozara. 

En el front oriental:

En el sector sud:

A Crimea, els soldats alemanys varen ocupar Sebastopol, la fortalesa més poderosa del món. Dos exèrcits soviètics varen ser destruïts; 90.000 soldats soviètics varen ser fets presoners. En el camp de batalla, desert, varen quedar-hi milers i milers de morts, abandonats entre 467 canons, 758 morters i 155 canons antitancs i antiaeris. Per aquella conquesta Erich von Manstein havia sigut ascendit a mariscal de camp.

A l’Atlàntic:

El comboi PQ17 va evitar, com el dia anterior, més atacs alemanys gràcies a la boira.

En el Pacífic:

Els japonesos varen desembarcar a Guadalcanal.

Published in: diari on 3 juliol 1942 at12:19 Comments (0)

2 de juliol de 1942

Dijous:

En el Reich:

A França es varen reunir funcionaris alemanys i francesos per parlar de quina era la posició de França en la deportació dels jueus. René Bousquet, el cap de la Policia Nacional francesa, va dir que a la zona ocupada només es podria deportar als jueus estrangers, però que a la zona no ocupada la policia francesa no participaria en cap procés de detenció col·lectiva de jueus.

En el front oriental:

En el front oriental, el 2º Exèrcit soviètic va caure derrotat en un combat al riu Voljov, a la Unió Soviètica. Els soviètics varen patir 33.000 baixes. En el sector sud, les tropes alemanys varen ocupar Sebastopol capturant a 90.000 soviètics.

A Itàlia:

Benito Mussolini va telegrafiar al comte Galeazzo Ciano perquè negociés amb els alemanys la futura ordenació política al nord de l’Àfrica. El dictador italià volia que Erwin Rommel fos el comandant militar i volia a un italià com a delegat civil.

Al nord de l’Àfrica:

A Egipte, en el Alamein, Claude Auchinleck va contraatacar contra les forces d’en Rommel.

A l’Atlàntic:

A l’Atlàntic, després d’amagar-se el dia anterior entre la boira per no continuar sent detectats pels alemanys, la boira es va dispersar i el comboi PQ-17 va tornar a ser visible en l’aparell de reconeixement alemany. A primera hora de la tarda, el comboi va ser atacat per avions torpedes, que varen ser rebutjats pel foc antiaeri, però tot i això els Aliats varen perdre a dues embarcacions.

En el Pacífic:

Els Caps d’Estat Major Conjunt varen donar a conèixer una directriu definitiva en el sentit de que els aïllaments de Rabaul començarien amb l’ocupació de Santa Cruz i Tulagi, i després s’expandiria de les Salomó a Nova Guinea. Finalment, una força expedicionària d’aire i terra dirigida pel comandant Douglas MacArthur aïllaria Rabaul.

Published in: diari on 2 juliol 1942 at5:05 Comments (0)

1 de juliol de 1942

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va explicar que no estava a favor del mestissatge dins de l’Exèrcit perquè creia que era un perill per la conservació de la raça ària i volia limitar-ho a un mínim estricte. Seguidament, va dir que la imminent ocupació de Sebastopol havia alegrat a Turquia i que gràcies a aquesta ocupació s’alimentaria l’odi dels turcs contra els soviètics. Per aquella conquesta, que seria anunciada al poble per la ràdio, Erich von Manstein va ser ascendit d’immediat a mariscal de camp.

A Alemanya:

Heinrich Himmler va tenir que necessitar un cop més tractament del doctor Felix Kersten.

A Àustria:

Hans Frank va pronunciar un discurs a la Universitat de Viena on va assegurar que contribuiria a afirmar sense descans que seria una cosa dolenta intentar fer passar els ideals de l’Estat policíac per purs ideals nacionalsocialistes. Frank va defensar l’humanitarisme i va voler deixar clar que els principis nacionalsocialistes no eren incompatibles amb l’humanitarisme. 

En el front oriental:

En el sector sud:

Desenes de milers de soldats soviètics varen ser capturats i els soldats alemanys varen destruir l’última defensa de Sebastopol. 

A Egipte:

A trenc d’alba, Erwin Rommel va començar la primera Batalla de El-Alamein atacant la Línia Alamein, entre el mar i la depressió de Cattara, i la bossa de Bab el Qattara amb l’objectiu de, un cop trencat el front, girar cap a l’oest. L’atac va ser ben contingut pels blindats britànics amb una sòlida barrera defensiva i Rommel i els seus homes varen estar a punt de quedar atrapats, fet pel qual varen tenir que retirar-se i atrinxerar-se a una posició més dèbil. Però a El Caire el pànic es va desfermar pensant en l’arribada dels alemanys i els notables varen marxar de la ciutat.

A l’Atlàntic:

El comboi Aliat PQ-17, integrat per 35 vaixells mercantils (22 nord-americans, 8 britànics, 2 russos, 2 panamenys i 1 holandès) i protegits per 6 destructors i 15 bucs armats, varen ser detectats per submarins i avions de reconeixement alemanys. Les embarcacions sabien que serien atacats des de l’aire i des dels submarins i, a més, sabien de l’amenaça del cuirassat Tirpitz. Però la boira els va ajudar a amagar-se.

A la Gran Bretanya:

Radio Londres va denunciar les massacres dels jueus polonesos i l’existència de cambres de gas.

A les Filipines:

Davant la costa de Luzon, un submarí nord-americà va enfonsar una embarcació japonesa que transportava presoners. 849 presoners de guerra australians, que sis mesos abans havien sigut capturats pels japonesos a Rabaul, varen morir ofegats. 

Published in: diari on 1 juliol 1942 at8:40 Comments (0)

30 de juny de 1942

Dimarts:

En el Reich:

A la nit, durant el sopar, Adolf Hitler i Joseph Goebbels varen parlar de l’educació dels nens. Els dos varen creure que el col·legi s’havia de centrar en capacitar els nens per ser decents el dia de demà, i volien que els nens tinguessin una bona condició física perquè en un futur poguessin afrontar de la millor manera els esforços físics.


Heinrich Himmler va tenir que tornar a necessitar els tractaments del doctor Felix Kersten.


La Gestapo va ocupar l’Escola Jueva masculina de la Grosse Hamburger Strasse de Berlín per transformar-la en un centre d’acollida i de trànsit previ a la deportació.

En el front oriental:

A Sebastopol, davant la imminent ocupació alemanya, l’almirall Okchaberskii i el general Petrov, que dirigien la defensa, varen escapar de la zona amb una llanxa ràpida.

En els Estats Units: 

Ernst Hanfstaengl, que col·laborava amb els serveis secrets nord-americans a Washington, va assenyalar que si els Aliats volien envair Europa havien de desembarcar primer a Casablanca, el Marroc, per tenir així controlat el nord de l’Àfrica i avançar per Itàlia.

A Egipte:

Erwin Rommel va arribar a El Alamein amb l’objectiu d’efectuar una maniobra en pinça, en aquest cas per caure sobre la rereguarda dels britànics a aquella zona, que en aquells moments estava defensada per en Claude Auchinleck. Però Rommel no comptava en aquell moment amb l’ajuda dels vols de reconeixement de la Luftwaffe, pel que es va tenir que guiar per la intuïció i, per culpa d’aquell error, no varen trencar les defenses aliades, que estaven previngudes.

Published in: diari on 30 juny 1942 at18:08 Comments (0)

29 de juny de 1942

Dilluns:

En el Reich:

Joseph Goebbels va rebre un informe sobre unes suposades conversacions entre en Ramón Serrano Súñer i en Benito Mussolini i va témer que no els critiquessin. Després de llegir-lo es va quedar més tranquil quan va saber que només havien parlat de la monarquia i de la Falange, però continuava molt disgustat amb el dictador Francisco Franco perquè el considerava un general vulgar que s’havia fet amb el poder gràcies a l’ajuda exterior.


El departament alemany quadriennal va emetre un decret dirigit a les autoritats tant civils com militars en els territoris ocupats declarant que s’havia d’utilitzar tots els mètodes possibles per obligar els treballadors a traslladar-se a Alemanya.


Heinrich Himmler va tornar a necessitar els tractaments del doctor Felix Kersten.

En el front oriental:

En el sector sud, per conquerir la ciutat de Sebastopol, l’Erich von Manstein va llançar el 54º Cos d’Exèrcit a l’altra riba de la badia de Severnaja en un assalt amfibi que va agafar desprevingudes a les unitats soviètiques. De seguida les defenses de la ciutat es varen enfonsar, però mariners soviètics varen continuar resistint en grups individuals guerrillers en les instal·lacions portuàries. El creuer lleuger Chervona Ukraina va ser destruït per l’artilleria alemanya, així com quatre destructors i un submarí.

En el nord de l’Àfrica:

A Líbia, l’Erwin Rommel va conquerir Marsa Matruh obligant al general Claude Auchinleck a replegar-se 200 quilòmetres més i varen preparar noves posicions de defensa a El Alamein, a només 120 quilòmetres d’Alexandria. Rommel arribaria l’endemà a El-Alamein. La nova línia defensiva, a 60 quilòmetres d’Alexandria, anava des del mar, 20 milles al sud, fins a la cresta de Ruweisat. Però Rommel va tenir un contratemps aquell dia quan va deixar de tenir accés a les comunicacions en clau d’un agregat militar nord-americà a Egipte després de que els britànics persuadissin a Washington perquè modifiqués les claus. Per Rommel aquelles comunicacions eren molt importants i fins i tot els va posar el nom de Little Fellers, un joc de paraules amb el cognom de l’agregat nord-americà a Egipte.

Published in: diari on 29 juny 1942 at8:12 Comments (0)

28 de juny de 1942

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va lamentar en una reunió la seva decisió de desplaçar l’economia alemanya en la producció d’armament, i va ordenar tornar a reprendre la fabricació de béns per l’establiment general de la població civil. Aquella decisió no va agradar gens ni mica al ministre d’Armament, Albert Speer, que volia que l’economia es centrés únicament en la producció bèl·lica, i es va queixar davant de Hitler d’aquell canvi de rumb en l’economia. Però les seves queixes no varen ser escoltades per Hitler, que veia com l’augment de la producció bèl·lica demanava més obrers i més matèries primes, i estava més preocupat en refer el transit ferroviari que havia quedat malmès després de la retirada dels soldats soviètics a Moscou a finals de 1941. Per Hitler era important refer les vies de comunicació perquè es portaven moltes matèries imprescindibles per l’armament. En la reunió, Hitler també va explicar que no estava d’acord amb la fabricació de metralladores mentre no es disposés de munició per als fusells. El dictador creia que el fusell era un arma més eficaç que les metralladores. Després de la reunió va ascendir al general Georg von Küchler a mariscal de camp.

A França:

De París varen ser deportats en tren 966 jueus direcció al camp de concentració d’Auschwitz. 

En el front oriental:

En el sector sud:

L’exèrcit alemany va començar l’ofensiva d’estiu en direcció al riu Volga i al Caucas, en un espai que anava entre el Kursk, al nord, i Taganrog, en el mar Azov, al sud, en l’anomenada Operació Blau. L’objectiu eren els jaciments petrolífers del Caucas, a Bakú, i la ciutat de Stalingrad, que es trobava al costat del riu Volga. La Wehrmacht en aquells moments ja havia travessat la ciutat de Sebastopol, Ucraïna, tot i que no la conqueririen fins al 3 de juliol. Després de la derrota de Moscou el desembre de 1941, Hitler va moure el seu Exèrcit cap al sud de la Unió Soviètica amb l’objectiu d’atacar el punt sentimental del dictador Iosif Stalin, la ciutat de Stalingrad, perquè a més de ser una ciutat amb una importància industrial era la ciutat que portava el nom del dictador soviètic. Les forces d’atac alemany estaven dividides en dos grups d’Exèrcits: l’A i el B. El Grup A, del mariscal Wilhelm List, format pel 17º Exèrcit d‘Infanteria i el 1º Exèrcit Blindat, es varen dirigir al Caucas. El Grup B, del mariscal Fedor von Bock, estava compost pel 2º i el 6º Exèrcits d’Infanteria, el 2º Exèrcit hongarès, el 3º romanès, el 8º italià i el 4º Blindat, va operar en els rius Donets i Volga. Un cop començada l’Operació, el 4º Exèrcit panzer es va dirigir a l’entroncament ferroviari de la ciutat de Voronezh, que va caure nou dies després, i el 1º va marxar del sud de Khàrkiv. A Berlín, a través de Ràdio Berlín es va difondre un anunci del OKW on s’anunciava la victòria alemanya en el Voljov.

Published in: diari on 28 juny 1942 at12:36 Comments (0)