EL TERCER REICH

Diumenge:

En el Reich:

Erwin Rommel va rebre un telegrama des de Berlín en què se l’hi ordenava que anés el dia 10 d’octubre a la capital per Una entrevista sobre el seu futur. El mariscal de camp sabia perfectament el seu destí, coneixia que l’estaven acusant d’haver participat del complot del 20 de juliol, i va decidir enviar les seves tropes a la capital per posar-les a disposició d’un altre general. Acomiadant-se dels seus homes, en Rommel els va regalar unes lloadores paraules i els va agrair tots els mesos compartits en el front occidental. Els seus homes, que no eren conscients del què l’hi passava, el varen veure capficat i preocupat.

A Auschwitz, després de l’alçament del dia anterior dels Sonderkommandos, els nazis van executar a 200 presoners.

En el front occidental:

Les tropes nord-americanes de la 18º Divisió d’Infanteria varen envoltar la ciutat d’Aquisgrà, a prop de la frontera belga, i a les quatre de la matinada varen llançar un atac al nord-est de la ciutat, saltant de reducte en reducte. Un reducte alemany en el Mont de la Creu va caure a mitja tarda. La ciutat va tardar encara 12 dies a rendir-se. Per tal de defensar Aquisgrà, Gerd von Rundstedt va replegar a la 116º Divisió Panzer, que en aquells moments estava avançant cap a Elst, Holanda.

Tot i l’avanç de les tropes aliades occidentals, entre els comandants no hi havia bona sintonia i discrepaven sobre l’estratègia. Durant una conferència privada a Eindhoven, el mariscal Bernard Law Montgomery es va queixar davant del general George Marshall que des de que el comandant suprem Dwight D. Eisenhower havia assumit el comandament de la campanya no havien anat bé les coses. Marshall el va escoltar però no li va dir gran cosa perquè no estava d’acord amb aquella afirmació. Marshall el va definir com un » insuportable egocèntric». Al mateix temps, a Versalles, els planificadors del SHAEF varen advertir que si no s’aconseguien objectius a Escalada quinze divisions quedarien inútils i que l’avanç cap a Alemanya quedaria endarrerit fins la primavera.

En el bosc de Hürtgen, la 275º Divisió d’Infanteria comandada pel Generalleutnant Hans Schmidt va rebre l’ajuda del Arbeitsbataillon 1412, format per homes d’avençada edat. Pràcticament tot el batalló va ser aniquilat en un sol dia.

A Romania:

El Partit Comunista Romanès va convocar una gran manifestació a Bucarest pel 2 de desembre per demanar la dimissió del primer ministre Constantin Sanatescu

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler s’anava trobant més bé des de que el 24 de setembre de 1944 havia sabut que les tropes soviètiques estaven a punt de penetrar Prússia Oriental. Segons la seva secretària Traude Junge, aquella notícia el va posar dret i li va tornar la salut de cop.

A Auschwitz, els Sonderkommandos del crematori 4º van atacar a les SS amb pedres, destrals i barres de ferro per intentar fugir del camp quan anaven a ser enviats a la cambra de gas. En sentir els sorolls que provenien del crematori 4º, els equips especials del crematori 2º també varen atacar als seus vigilants, i varen matar a dos d’ells (a un el varen llançar al forn en flames). Ràpidament les SS varen perseguir als revoltats i l’aixecament va fracassar i, a la nit, es va donar per acabat sense que cap presoner hagués pogut escapar, tot i que van matar a tres guàrdies de les SS i en van ferir a dotze. Tot i fracassar en el seu intent d’escapar, varen destruir el crematori 4º amb granades de mà que havien introduït unes presoneres jueves (Ester Wajcblum, Regina Safirsztajn, Ala Gertner i Róza Robota). Les SS varen trobar membres d’un Sonderkommando amagats en un graner i varen calar-hi foc. Al final del dia 250 presoners van ser executats. Però les represàlies alemanyes no varen acabar aquí, ja que poc després varen seleccionar a altres 200 membres d’un Sonderkommando i els varen assassinar disparant-los per l’esquena.

Al mateix moment, en el camp d’extermini d’Oswiecim els alemanys varen començar a assassinar en massa a les cambres de gas i a les cambres mòbils als presoners polonesos que havien vingut de Varsòvia.

A Alemanya:

A tres quarts de dotze del migdia va sonar l’alarma a la ciutat de Dresden i aquest cop sí la ciutat va ser bombardejada pels nord-americans. L’artilleria antiaèria va actuar, però no va evitar que els bombarders deixessin anar les seves bombes fins a dos quarts de dues, quan va cessar l’alarma. Els tramvies es varen aturar durant l’atac i les bombes varen destruir l’església de Santa Anna, les fàbriques Seidel i Naumann i es varen produir danys a les cases de l’Annenstrasse i a la Wettiner Strasse, on varen morir persones.

El comandant general Rudolf Schmundt va rebre a títol pòstum l’Ordre Alemany.

En el front occidental:

A Alemanya:

La 30º Divisió d’infanteria del 19º Cos es trobava a menys de quatre quilòmetres de la ciutat de Wurselen, on els esperava la 1º Divisió d’infanteria per envoltar la ciutat alemanya d’Aquisgrà, amb el suport dels tancs de la 2º Divisió Blindada.

A Bèlgica:

Els alemanys varen llançar el primer V-2 contra la ciutat d’Anvers.

A Grècia:

Les tropes alemanyes es varen retirar.

A Finlàndia:

Els soviètics varen començar una ofensiva contra les forces alemanyes.

A la Gran Bretanya:

A la nit, el primer ministre Winston Churchill va agafar un avió de passatgers York acompanyat per la seva esposa Clementine per viatjar a Moscou per reunir-se amb el govern soviètic.

En el Pacífic:

Després de conèixer el dia anterior que els nord-americans pensaven envair les Filipines, l’almirall Soemu Toyoda va volar cap a Manila per informar a l’Exèrcit i a l’armada del desembarcament nord-americà previst entre els dies 20 i 30, i per estar preparats per l’Operació Sho-Go.

Tweet

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

Els alemanys varen enviar més jueus a les cambres de gas d’Auschwitz. Entre les víctimes hi havia l’escriptora i compositora jueva Ilse Weber, que es diu que va entrar cantant amb els nens del camp, entre ells el seu fill Tommy, aquesta cançó que ella mateixa havia compost:

Wiegala, wiegala, willie, / wie ist die Welt so stille!/ Es stört kein Laut die süsse Rub, schlaf, mein Kindchen, schlaf aucht Du (Que silenciós està el món! Cap so pertorba la bonica pau: dorm, petit meu, dorm tu també.).

En el front occidental:

A Alemanya:

Els nord-americans del 1º Exèrcit varen intentar ocupar el bosc d’avets de Hürtgen, situat al sud d’Aquisgrà, a prop de la frontera belga. Però d’allí en varen sortir tropes alemanyes experimentades amb el suport de l’artilleria propera a la Línia Sígfrid. Els combats varen ser ferotges i varen durar uns quants dies.

A Bèlgica:

Els canadencs varen llançar un fort atac contra la ferotge resistència alemanya a la riba nord del canal Leopold.

En el front oriental:

A Hongria:

L‘exèrcit soviètic va entrar a Hongria. Aquest fet i el fet de que Miklos Horthy hagués canviat el seu govern el 30 d’agost i hagués enviat al mariscal Geza Lakatos a firmar l’armistici amb els soviètics, va fer que el Obergruppenführer Otto Winkelmann, cap superior de Policia SS a Hongria, prengués la decisió d’arrestar tot el govern del regent Horthy.

En el Pacífic:

No se sap molt bé com, però es tenen sospites de que va ser gràcies als soviètics, els japonesos varen conèixer els plans i les dates en què els nord-americans pensaven envair Filipines.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

A Berlín, Rudolf Höess es va reunir amb l’Albert Kaltenbrunner en el despatx d’aquest en el RSHA per parlar de l’enviament als camps de treball de Mauthausen a diversos centenars de presoners que havien sigut condemnats a mort. Kaltenbrunner li va demanar un resum oral de l’informe que tenia i li va demanar que aplacés qualsevol decisió fins que s’examinés l’informe en tots els seus detalls.

En el camp de Buchenwald, les SS varen convocar a 21 membres dels serveis secrets dels Aliats que havien arribat al camp el 17 d’agost i en varen executar a 20 d’ells.

En el front oriental:

Les tropes soviètiques varen entrar a Hongria.

A Varsòvia es va donar per acabat l’alçament de l’Exèrcit Clandestí Polonès. En total varen morir 15.200 insurgents i 7.000 varen resultar ferits. Per la seva part, els alemanys varen perdre a 17.000 homes. Per venjar-se, el ministre de l’Interior Heinrich Himmler va enviar a 153.810 homes, dones i nens polonesos als camps de concentració.

A França:

Dwight D. Eisenhower va organitzar una altra conferència a Versalles on hi varen ser presents els mariscal Bernard Law Montgomery i Alan Brooke i el comandant Bretram Ramsay. Aquest va tornar a parlar d’Anvers i va criticar al mariscal Montgomery davant de tots. Després de la conferència, Monty li va enviar un missatge per ràdio a Ike demanant-li que li preguntés a Ramsay  d’on treia unes afirmacions tan extemporànies de les seves operacions de les que creia que no sabia res de res. En el final del missatge, Montgomery li afirmava que faria tots els possibles perquè Anvers quedés obert al trànsit marítim el més aviat possible.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

Heinrich Himmler es va dirigir als líders més destacats de les SS a Posen i va assegurar que ells havien agafat dels jueus totes les riqueses que tenien per entregar-les al Reich, però que ells (les SS) no s’havien quedat res. El ministre va afirmar que els homes que havien actuat malament no havien estat a l’altura i que moririen sense compassió. Va expressar que estaven amb el dret moral i l’obligació amb el poble alemany de destruir el poble jueu, de qui va dir que volia destruir-los, però va insistir de que no tenien dret d’utilitzar en benefici propi qualsevol objecte o possessió jueva.

En el front occidental:

A Holanda:

Després de que les divisions panzer 9º i 116º no poguessin avançar cap al Betuwe, el comandant Bittrich va sol·licitar la cancel·lació de l’ofensiva.

A Grècia: 

Els britànics varen començar l’Operació Manne desembarcant a Patras, una ciutat al nord del Peleponès, per evitar que els comunistes grecs es fessin amb el control del país, ja que des de 1943 el país estava immers en una Guerra Civil entre comunistes i monàrquics. El comandament britànic desitjava avançar ràpidament cap a Evvoia, aconseguint atreure als 10.000 soldats alemanys que formaven la guarnició militar d’Atenes.

En el front oriental:

A Iugoslàvia:

L’exèrcit soviètic es trobava a menys de 15 quilòmetres de Belgrad, cosa que va provocar que es dissolgués el govern de Milan Nedic.

Tweet

En el Reich:

Després de demanar l’evacuació de les illes gregues el 14 de setembre de 1944, l’Adolf Hitler va demanar replegar totes les seves tropes de tot Grècia.

Per altra banda, a la tarda, en Joseph Goebbels va arribar a Colònia per un míting del districte Colònia-Aquisgrà, on va manifestar que com a fill de terra renana li era igual si eren els anglosaxons o els soviètics qui ocupessin el territori alemany. El ministre alemany va continuar insistint que tant uns com els altres instaurarien al mateix espantós règim de terror en territori alemany. Els demanava resistir prometent armes miraculoses i una ofensiva en breu.

Des d’Holanda, a noves zones de llançament, els alemanys varen tornar a llançar coets V-2 sobre la Gran Bretanya.

En el front occidental:

A Bèlgica, el 1ª Cos britànic va sortir d’Anvers per dirigir-se a l’Escaut occidental.

A França, les tropes aliades varen alliberar Calais.

En el Pacífic: 

Els Caps d’Estat Majors varen aprovar el pla d’en Chester Nimitz per ocupar Leyte.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

Després de patir els últimes dies forts dolors estomacals i de que se li quedés la pell groga com a conseqüència, aquell dia a l’Adolf Hitler li va desaparèixer la grogor i es va sentir el suficientment bé com per aixecar-se del llit i ser present a la primera sessió informativa que anava des de que havia caigut malalt. Tot i això, els assistents a la reunió varen copsar que estava apagat i com absent.

En el front oriental:

El comandant de l’exèrcit clandestí polonès, el general Tadeusz Bór-Komorowski, es va rendir als nazis a Varsòvia. A les vuit del vespre es va acabar oficialment l’alçament contra les autoritats nazis començat l’1 d’agost de 1944, i es calcula que varen perdre la vida entre 125.000 i 150.000 varsovians, i entre 12.000 i 15.000 varen ser enviats en els camps de concentració de Mauthausen i Ravensbrück. Els alemanys varen perdre 26.000 homes durant l’aixecament. Per ordre de l’Adolf Hitler, la part occidental de la ciutat va quedar destruïda. A la mateixa hora que els polonesos rebels es rendien, el primer ministre del govern polonès a l’exili, Stanislaw Mikolajczyk, va informar a Winston Churchill de la rendició de Bór-Komorowski.

En el front occidental:

A Alemanya:

El 19º Cos, liderat per la 30º Divisió d’infanteria juntament amb un regiment de la 29º i seguit per la 2º Divisió blindada, va llançar una ofensiva amb l’objectiu de rodejar la ciutat alemanya d’Aquisgrà des del nord. Les forces del 19º Cos planejaven trobar-se amb el 7º Cos, que avançava des del sud, a Wurselen.

A Bèlgica:

Els Aliats varen eliminar les últimes posicions alemanyes a la riba sud de l’Escalada i varen començar una campanya cap al nord i cap al nord-oest des d’Anvers sota una intensa pluja.

En els Estats Units:

El diari Ellensburg Daily Record va recuperar la història del St Petersburg Times del 16 de juliol que deia que Hitler podia escapar en un submarí. Sota el titular ¿Pot escapar Hiter?, el diari afirmava que el rumor del submarí provenia d’una font de Suècia i que es creia que es dirigiria a Argentina per arribar després a Japó. Segons el diari, el submarí s’hauria construït en les drassanes de Gdynia i que el comandant seria el tinent Wolfgang Lüth, un dels comandants més condecorats de la guerra.

Tweet

En el Reich:

El comandant general Rudolf Schmundt va morir a l’hospital de Karlshof, a prop de Rastenburg, per culpa de les ferides de la bomba del 20 de juliol de 1944. Després del atemptat, Schmundt va quedar cec i horriblement desfigurat. Adolf Hitler li va dir a l’esposa de Schmundt que no esperés que la consolés, ja que era ella qui l’havia de consolar per la pèrdua del seu marit.

Heinrich Himmler va ordenar fer passar sota la direcció de la Gestapo els agents de la policia duanera fronterera, Zollgrenzschutz, que depenien fins llavors del Ministeri de Finances.

Les Waffen-SS ja havien perdut a 320.000 homes.

A Grècia:

Les tropes britàniques varen desembarcar al golf de Poros, i les forces gregues, dins del 8º Exèrcit britànic, varen desembarcar a diferents punts de Grècia.

A Polònia:

A Varsòvia, el líder de l’Exèrcit Polonès del Interior, Tadeusz Bór-Komorowski, va negociar la rendició amb els alemanys després de que els repleguessin en el centre de la ciutat i de veure com l’exèrcit soviètic no els ajudava.

En el front occidental:

A Holanda:

A les sis del matí, les divisions panzer alemanyes 9º i 116º varen avançar direcció a Elst enmig de la boia per recuperar el Betuwe. Però, davant l’enèrgica resistència dels Aliats, no varen aconseguir grans avanços. 

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

Martin Bormann va anul·lar el dret a la Wehrmacht de jutjar als presoners de guerra. Per aquella anul·lació varen morir milers de persones.

Heinrich Himmler, que estava intentant negociar amb les associacions jueves un intercanvi de jueus per camions o diners, va ordenar comunicar al Waadah que havia ordenat suspendre definitivament les accions a Auschwitz. Els nord-americans ràpidament es varen interessar per l’assumpte i varen demanar als seus delegats a Suïssa que parlessin amb els alemanys.

En el front oriental:

El govern soviètic va afirmar que els esforços fets per forçar el pas del Vístula per arribar a Varsòvia per tal d’ajudar l’Exèrcit Clandestí polonès havien fracassat, i que la capital polonesa no podia ser ocupada si no se la rodejava totalment. El govern soviètic no tenia gaire o gens interès en ajudar als polonesos de Varsòvia perquè volien imposar a Polònia un govern titella afí als seus interessos un cop acabada la guerra.

A Varsòvia, mentrestant, els alemanys varen conquerir el barri de Zolibórz, i es va fer evident que si els soviètics volien ocupar la capital polonesa tindrien que rodejar-la. Després de la captura dels barris de Zolibórz i de Mokotów, els alemanys varen concentrar la seva pressió i el seu bombardeig sobre el barri central de la ciutat on hi havia més d’un quart de milió de la població civil.

En el front occidental:

A França, la 3º Divisió canadenca del 1º Exèrcit canadenc va ocupar el port de Calais.

Tweet

Divendres:

En el Reich:

A la presó de Berlín Plötzensee, els nazis varen executar a l’ex diputat del SPD Wilhelm Leuschner per haver participat en els preparatius del cop d’Estat del 20 de juliol de 1944.

A la Unió Soviètica:

La cúpula del govern soviètic tenia informació de que en el camp de concentració d’Auschwitz es produïen assassinats en massa i que milers de persones ja hi havien mort. Però el govern soviètic no va posar mai gaire interès en mirar d’alliberar els camps de concentració, ja que no volien desviar l’atenció dels seus soldats perquè l’objectiu principal era arribar com més aviat millor a Alemanya.

En el front oriental:

A Varsòvia, el líder de l‘Exèrcit Clandestí polonès Tadeusz Bór-Komorowski va enviar un missatge al primer ministre polonès a l’exili Stanislaw Mikolajczyk dient-li que no podrien resistir gaires més dies els atacs alemanys. Després, el comandant Bór-Komorowski va demanar-li al mariscal Konstantin Rokossovsky que efectués un atac d’immediat amb les seves tropes perquè la seva situació ja era límit.

En el front occidental:

A Holanda, durant la matinada dotze comandos alemanys vestits amb vestits de busseig es varen llançar al riu Waal a uns 8 quilòmetres de Nimega riu avall i entre tots varen conduir mitja dotzena de tubs de cinc metres de longitud cada un plens de casi una tona de l’explosiu anomenat hexanita i suspesos d’un parell de cilindres pneumàtics per mantenir-se a flotació. Varen nadar riu avall enmig de la foscor, varen fer un furat a la barrera defensiva i varen col·locar les càrregues explosives als pilars del pont i varen posar els temporitzadors del detonador per una hora més tard. Aquells homes varen sortir de l’aigua a uns 12 quilòmetres riu avall. A dos quarts de set del matí les càrregues explosives varen esclatar obrint un forat de 25 metres en el paviment del pont de la carretera i va enfonsar en el riu el llarg tram central del pont del ferrocarril.

El comandant suprem Dwight D. Eisenhower va emetre una ordre del dia en la que s’elogiava la feina duta a terme pels membres de la resistència belga, però també donava suport a la petició del govern belga de que entreguessin les armes i equips, i accedissin a integrar-se en batallons especials en qualitat de personal auxiliar.

Tweet