Home // diari // 24 de setembre de 1944

24 de setembre de 1944

Diumenge:

En el Reich:

El ministre de l’Interior Heinrich Himmler va portar uns informes secrets, descoberts el 22 de setembre de 1944, a l’Adolf Hitler. Segons aquells documents un grup de figures importants del Tercer Reich com l’almirall Wilhelm Canaris i el general Ludwig Beck havien conspirat contra la vida d’en Hitler entre el 1938 i el 1939, i es demostrava que havien tingut la intenció d’efectuar un cop d’Estat. A més, en els informes també hi havia proves de que el 1940 havien filtrat informació de les operacions militars alemanyes en els Aliats. Aquelles informacions varen deteriorar encara més l’estat de salut d’en Hitler i, a partir de llavors, es va queixar amb més freqüència en el doctor Theodor Morell de forts dolors estomacals, i va patir molèsties coronàries, recargolaments i dolors de gola. Durant uns dies Hitler va haver de reposar al llit i no es va posar a treballar fins a principis d’octubre. Des del matí Hitler ja no va voler sortir de la seva habitació. Els seus ajudants estaven desesperats, ja que el dictador no volia rebre a ningú i ni tant sols li interessava la situació militar en el front oriental. Per esbrinar què li passava, se li va practicar una electrocardiograma que va indicar que patia una arteriosclerosis progressiva, tot i que no hi havia perill de que patís una angina de pit.


La premsa nord-americana va publicar els detalls del Pla Morgenthau aprovat pel primer ministre Winston Churchill i el president Franklin Delano Roosevelt el 15 de setembre de 1944 a Quebec, que preveia el desmembrament d’Alemanya i el desmantellament de la seva indústria. Com a resposta al pla nord-americà, el ministre Joseph Goebbels va escriure en el Das Reich que els bolxevics volien aniquilar el Reich d’una forma i els anglosaxons d’una altra, però el que era important, segons el ministre, era que els dos perseguien el mateix objectiu, eliminar de trenta a quaranta milions d’alemanys.

En l’Operació Market Garden: 

A Arnhem:

La 1º Divisió Aerotransportada i els polonesos que havien creuat el baix Rin estaven atrapats i no podien continuar la lluita. Dels 10.000 soldats llançats a Arnhem només en varen escapar 2.163. Els alemanys varen iniciar l’evacuació forçosa de la ciutat i dels voltants com a represàlia pel suport dels neerlandesos als Aliats. De pas, els alemanys varen espoliar les cases.

Però durant aquell dia hi va haver un alto el foc acordat de quatre hores. Un cop acabat, el comandant Bittrich va informar al quarter general del Grup d’Exèrcits B. Walter Model es va posar fet una fera en saber d’aquell acord, però per no fer enfadar a l’Adolf Hitler no el va informar d’aquella treva. Davant la insistència del comandant Gerd von Rundstedt d’acabar amb els anglosaxons, Model es va limitar a contestar-li que l’eliminació del perímetre d’Oosterbeek es produiria l’endemà


El comandant Horrocks va presidir una reunió amb altres comandants per definir l’estratègia a seguir. Va declarar que l’Alt Comandament no havia renunciat a l’objectiu: consolidar un cap de pont en el nord del Rin, i va assegurar que aquella mateix ni creuarien el riu dos cops. A continuació va agafar la paraula el general Thomas, que va dir que el 4º Batalló del Regiment Dorsetshire, que constituïa l’avantguarda de la 43º Divisió, i el 1º Batalló de la Brigada Polonesa creuarien el riu a l’altura del transbordador de Heveadorp. El comandant polonès Stanislaw Sosabowksi no va estar d’acord amb el pla i creia que era millor creuar el Nederrijn més a l’oest i amb tota la 43º Divisió per envoltar després a les forces alemanyes que envoltaven a la 1º Aerotransportada. Però el general Thomas no li va fer ni cas, es va posar dret i va anunciar que a les 10 de la nit es duria a terme el pla. En aquells moments, la 129º Brigada de la 43º Divisió del general Thomas continuava atacant al Kampfgruppe Knaust als voltants d’Elst. 

A la nit, el 4º Regiment de Dorsetshire i els polonesos es varen disposar a creuar el Rin, però les racions promeses no arribaven i encara no sabien res de les llanxes. Sense els equips esperats es varen posar a l’aigua. Anaven tan curts de tot que fins i tot els polonesos varen tenir que remar amb les mans. Però, una hora després de començar la travessia, els alemanys els varen disparar amb les seves metralladores i els varen llançar granades, posant fi a la incursió amb un balanç de 300 dels 400 homes del Regiment morts o capturats. A un quart de tres, el comandant Walton va interrompre l’operació davant la intensitat del foc alemany. 

En el front oriental:

L‘exèrcit soviètic ja havia ocupat gran part d’Hongria, la totalitat de Romania i Bulgària, i es va donar per acabades les operacions en els Balcans.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: