Home // diari // 17 d’agost de 1944

17 d’agost de 1944

Dijous:

En el Reich:

A França:

El mariscal Günther von Kluge va rebre de bon matí a La Roche-Guyon, el seu quarter general, un oficial amb un missatge de l’Adolf Hitler on se’l destituïa del seu càrrec de comandant suprem de l’oest i del Grup d’Exèrcits B, i se li demanava que anés a Berlín per descansar. Von Kluge sabia que el volien executar perquè creia que se l’acusava de ser un traïdor i va decidir marxar l’endemà cap a Alemanya. A la nit va escriure una carta per en Hitler on li va demanar que possés fi a la guerra en el front occidental per la desigualtat que hi havia. Però Hitler, lluny de pensar amb la rendició, va trucar al mariscal Walther Model perquè es dirigís a França per assumir el comandament de les tropes en substitució d’en Von Kluge.


A París va arribar des de Berlín un missatge precís i concret a l’Hotel Meurice, on es trobava el comandant Dietrich von Cholitz. Hitler ordenava destruir els ponts de la ciutat i demanava que París es convertís en un Trümmerfeld, un camp de ruïnes, defensat fins l’últim home per morir en aquestes ruïnes. Von Cholitz va respondre l’ordre assegurant que compliria les ordres i va assegurar que ja es guardaven una sèrie d’explosius per destruir els ponts i, a més, es guardaven 3.000 quilograms per Notre Dame, 2.000 pel Louvre i 1.000 quilograms per Els Invàlids. El comandant també es va comprometre a destruir la Torre Eiffel perquè les seves restes obstruïssin el riu Sena. Però Von Cholitz va decidir que defensaria la ciutat amb la condició de que sigués acceptat i firmat pels serveis de la Militärbefehlshaber un conveni que el permetés només a ell negociar i liderar la defensa de la ciutat. La firma s’havia de fer a l’Hotel Majestic, però en aquell moment l’Hotel estava desèrtic; els serveis de l’administració militar havien acabat aquell matí de carregar els seus arxius per posar-los rumb a l’est. Al final, Von Cholitz es va trobar amb el major Fritz Huhm, que va estampar la seva firmar en el seu conveni i d’aquesta manera se li va donar plens poders. En seguit es va voler redactar un protocol per donar-li encara més poders, i uns negociadors varen córrer a casa de l’Alexandre de Saint Phalle, on varen redactar ràpidament un protocol que va ser firmat per en Roul Nordling, un col·laborador d’en Von Cholitz, i en Huhm. Els tres paràgrafs del protocol especificaven que a partir de la firma del conveni, Nordling assumia la direcció, el control i la responsabilitat de tots els presoners polítics internats en les cinc presons de la capital francesa, els tres hospitals i els tres camps dedicats a la detenció, i tots els trens d’evacuats sense excepció. Les autoritats alemanyes havien de transmetre tots els seus poders a en Nordling. Un cop aprovat el conveni es varen obrir les portes de les presons de París. A la capital francesa només li quedaven uns dies per ser alliberada i tothom ho sabia. Durant aquell dia es va fer l’últim enviament d’or de París. Aquesta vegada l’or va ser enviat a Reims, on hi havia el quarter general del DSK, membres de les SS encarregats de localitzar i adquirir or.


En el camp de Drancy es varen deportar els últims jueus cap als camps de concentració. L’Alois Brunner i altres membres de les SS varen escapar duent-se amb ells a 51 ostatges, entre ells en Marcel Bloch. A Buchenwald varen arribar-hi aquell dia 43 membres dels serveis secrets Aliats de nacionalitat francesa i anglesa entregats per la Gestapo i varen ser allotjats en el bloc d’ingrés número 17.


A Chólons-sur-Marne, al matí varen continuar arribant com la nit anterior els serveis de la policia alemanya de l’Estat Major. Però la majoria dels soldats alemanys ja pensaven en la retirada de França, i Karl Oberg va fer els seus últims preparatius per la marxa.

En el front occidental:

A les 9:40 del matí es va enviar per ràdio una ordre de l’Adolf Hitler per l’Alt Comandament alemany, que va ser desxifrada pels criptògrafs britànics en menys de cinc hores, en què s’ordenava en el Grup d’Exèrcits G retirar-se del sud i el sud-oest de França, excepte les forces encarregades de defensar els ports.

A França:

A Saint-Malo, els alemanys, després d’haver destruït la ciutat, amb el coronel Andreas von Aulock al capdavant, es varen rendir als Aliats. Per altra part, el 12º Cos nord-americà va penetrar a Orleans.


Els canadencs varen alliberar la ciutat francesa de Falaise, que estava tan destruïda que els canadencs no podien ni distingir les carreteres de la vorera,  i varen continuar atacant als soldats alemanys, que es tancaven en el cercle de Falaise. Veient que els alemanys es volien escapar, el general George Patton li va demanar a l‘Omar Bradley que li permetés que el 3º Exèrcit girés cap al nord-est i baixés per les dues ribes del Sena, però Bradley, un cop més, li va negar la petició. Un altre cop els Aliats es varen agafar amb massa eufòria la conquesta de Falaise i, a les onze de la nit, el comandant Bernard Law Montgomery li va dir a l’Alan Brooke que la bossa ja estava tancada, quan encara no era un fet.

Els anglosaxons, creient que ho tenien tot guanyat, varen començar a planificar un nou llançament aeri de paracaigudistes, aquest cop a el pas de Calais, a l’est de Boulogne. Però el tinent general de les forces aèries nord-americanes Lewis R. Brereton, comandant del recent creat 1º Exèrcit Aerotransportat, i el general de divisió Francis de Guingand varen coincidir en que seria preferible concentrar els esforços en la principal ruta de retirada dels alemanys. 

A Finlàndia:

Wilhelm Keitel va visitar al nou Cap d’Estat finlandès Emil Gustav Mannerheim amb l’objectiu d’evitar que Finlàndia deixés la seva aliança amb Alemanya.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: