EL TERCER REICH

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va viatjar en avió del seu quarter general de Vinnitsia a Berlín per parlar de la situació de Stalingrad. Hitler creia que era qüestió d’hores que es pogués donar per finalitzada la batalla.

A Ucraïna:

El Obergruppenführer Prützmann, preocupat perquè Erich Koch l’intentava humiliar, va escriure que Koch havia dit que ell era un subaltern i que només s’havia de limitar a rebre instruccions d’ell. Prützmann deia que si fos per ell hagués marxat perquè estava rebent crítiques sobre qüestions oficials i perquè Koch l’havia atacat en el terreny privat amb la finalitat d’agreujar i prolongar la seva rivalitat. El Obergruppenführer es quedava a Ucraïna perquè creia que era indispensable.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Aquell dia es varen produir diversos combats en els carrers de la ciutat, però els soviètics no paraven de rebre reforços des de l’altra banda del Volga. Aquests reforços tenien que desembarcar sota un foc d’artilleria mortífer.

En els Estats Units:

Thomas Mann, en les seves locució mensual a la BBC per als radiooients alemanys, va pronunciar un discurs on va parlar de l’extermini sistemàtic dels jueus europeus.

A l’Atlàntic: 

El Queen Mary va salpar de Nova York amb destí a Gourock, en el Firth of Forth d’Escòcia, amb la seva habitual dotació de soldats nord-americans. Aquell viatge seria accidentat uns dies després.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Un oficial de les SS, el tinent general August Frank, va enviar a l’administració del camp d’Auschwitz, així com en el director administratiu de Treblinka, Sobibor i Belzec, una nota sobre el què s’havia de fer amb el que ells anomenaven els béns dels jueus evacuats. La moneda estrangera, les joies, les pedres precioses, les perles i l’or de les dentadures es que enviar a les SS perquè aquesta els remetés d’immediat al Reichsbank. Els objectes personals més petits com rellotges i carteres es tenien que netejar, avaluar i enviar a les tropes del front. La roba interior i el calçat es donaria sobretot als alemanys i els vestits femenins, inclús el calçat, així com la roba de nens, es vendria als alemanys. Entre altres objectes que s’havia de donar o vendre als alemanys hi figurava edredons, mantes de llana, tèrmics, orelleres, pintes, coberts, motxilles, llençols, tovalloles i estovalles. Les ulleres i les lents s’enviarien a l’oficial mèdic de l’Exèrcit. Les muntures d’or havien d’anar a parar a les SS, com també les pells valuoses.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Friedrich Paulus va organitzar una operació per ocupar el nord de la ciutat.

Tweet

Divendres:

En el front oriental:

A Stalingrad:

Al matí, els homes d’Anton Dragan encara resistien a la Plaça Roja assetjada pels alemanys. Veient des de la seva posició un batalló alemany davant de l’edifici, Dragan va disparar les seves últimes 250 bales. Esgotats i sense municions, els homes de Dragan es varen acomiadar sabent que era el seu final. Llavors, els carros alemanys varen donar la volta a una cantonada i varen disparar directament contra l’edifici, que es va enfonsar. Però, en el subterrani, varen quedar enterrats vius sis homes, entre ells Dragan, que havia quedat inconscient durant unes hores en rebre un fort cop al cap. Fins al vespre no varen poder sortir. Ja a l’aire lliure varen poder sentir a la seva esquerra el bombardeig sobre Mainaiev, però en el carrer Komsomlskaia varen veure-hi una relativa calma. Quan les patrulles alemanyes varen topar amb ells accidentalment, els homes de Dragan es varen refugiar a les ruïnes. Aprofitant la foscor de la nit, els homes de Dragan varen anar avançant a través dels rails dels tramvies fins arribar al Volga, on varen construir una balsa amb troncs i bastons i varen fugir cap a les illes Sarpinski.

Aquell mateix dia, els carros de combat alemanys procedents de Gorodische varen arribar a l’extrem occidental de la fàbrica Krasny Oktyabr i a la cantonada sud-occidental de la fàbrica Barrikady, just a la riba del Volga.

En el Reich:

A Polònia:

Un destacament de la 3º Companyia del Batalló policial 101 va patir una emboscada a Talcyn durant una operació per atrapar a dos guerrillers polonesos. Un alemany, un sergent, va morir i es va convertir en la primera baixa del Batalló. El comandant Trapp va presentar un informe de dues pàgines i mitja per explicar els fets i, en seguit, va començar una campanya de revenja. Quatre batallons, dirigits per propi Trapp, varen netejar la zona del voltant de Talcyn per buscar partisans, però no varen tenir èxit. Tenien ordres d’assassinar a 200 persones com a venjança. Al final varen reunir 300 habitants polonesos de la ciutat i d’aquestes en varen elegir 78 per ser afusellats al cementiri de la ciutat.

El Batalló policial 306 va assassinar a 2.500 jueus a Janów Podlaski.

A Noruega:

Durant un míting del NSDAP a Oslo, uns avions britànics varen travessar el Mar del Nord i varen atacar el quarter general de la Gestapo. El seu objectiu era destruir els arxius de la resistència noruega. L’edifici no va ser tocat i només varen morir quatre persones del voltant, però el míting es va dissoldre i molts alemanys varen abandonar la ciutat.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general de Vínnitsa, el Wehrwolf, Adolf Hitler va jubilar, que de fet el va acomiadar, després d’una reunió militar al general Franz Halder del Comandament del Estat Major Central del Heer per qüestionar les seves decisions en el front oriental. El general havia demanat en més d’una ocasió la retirada, i el va substituir el seu homòleg, Kurt Zeitzler, que havia acabat de ser ascendit a brigadier general i no s’esperava ara un nou ascens. Amb veu freda, el dictador li va dir en el general rellevat que havien arribat a un extrem en el qual un ja no podia seguir amb l’altre i el va jubilar amb la justificació de que tenia malmès el sistema nerviós. El mateix Halder va anotar en el seu Diari que tenia els nervis destrossats, però també va escriure que Hitler també els hi tenia. Retirant-se amb discreció a les seves habitacions per recollir les seves coses, abans de marxar Halder va escriure una breu nota per al seu amic Friedrich Paulus dient-li que havia dimitit del seu càrrec i li agraïa la seva lleialtat i amistat.

A Alemanya:

Joachim von Ribbentrop va transmetre instruccions a totes les ambaixades alemanyes d’accelerar tot el possible l’evacuació de jueus procedents de diferents països d’Europa. Ràpidament varen començar negociacions amb els governs de Bulgària, Hongria i Dinamarca. 

A Rússia:

Uns 600 partisans soviètics varen incendiar la ciutat de Ryabchichi, un lloc alemany d’organització i subministrament, situat a la carretera de Smonensk a Bryansk. 

En el front oriental:

A Stalingrad:

Els alemanys ja controlaven gran part de la ciutat, però havien perdut a una desena part del 6º Exèrcit i la resistència soviètica encara continuava en els districtes industrials del nord.

En els Estats Units:

A Nova York, a Union Square, uns 25.000 ciutadans nord-americans es varen manifestar a la plaça per exigir en el seu govern l’obertura d’un segon front a Europa per alleugerir part de la pressió que suportava la Unió Soviètica en la seva lluita contra Alemanya.

Tweet

Dimecres:

En el front oriental:

A Stalingrad:

Les tropes alemanyes varen intentar entrar al centre de la ciutat de Stalingrad. Però els soviètics no paraven de rebre reforços del Volga. De bon matí varen llançar un contraatac en els suburbis nord-occidentals de la ciutat. A la tarda, un altre contingent de la 24º Divisió va agafar les embarcacions a la riba oriental i varen desembarcar a prop de la fàbrica d’Octubre Roig.

En el sector sud:

Els alemanys varen emprendre l’Operació Àtica amb l’esperança d’arribar al Mar Negre passant per Tuapsé fins a Sochi, Suchumi i Batum, però els defensors soviètics no els varen deixar passar ni a Tuapsé.

En el Reich:

A Alemanya:

Erwin Rommel va deixar el nord de l’Àfrica i va volar cap a Alemanya, on va estar de baixa durant un temps. Rommel va cedir el comandament a un veterà del front oriental, el mal preparat general Georg Stumme.

A Madagascar:

Els britànics varen ocupar Tananarive.

A Japó:

Hiroshi Oshima va suplicar al seu govern perquè llancés un atac contra la Unió Soviètica per, segons va dir literalment, participar en la matança.

En els Estats Units:

A Washington es va designar el general de brigada Leslie R. Groves com a supervisor de tots els aspectes, des de la construcció fins l’entrega definitiva, de la bomba atòmica dins del Projecte Manhattan.

Tweet

Dimarts:

En el Reich:

A Ucraïna:

Adolf Hitler va substituir el general Franz Halder pel general Kurt Zeitzler al capdavant de l’Estat Major. Halder havia sigut molt crític davant l’estratègia a seguir en el front oriental.

Aquell mateix dia, Hitler va donar el seu consentiment per traslladar els presoners condemnats a més de vuit anys de presó des dels centres penitenciaris als camps de les SS per treballar com esclaus. 

A Bielorússia:

A Minsk, Wilhelm Kube va morir com a conseqüència d’una bomba que li va posar sota el llit la seva criada bielorussa, Elena Mazaniuk, que col·laborava amb els partisans. Després de col·locar la bomba, Elena va marxar de Minsk i va arribar a una unitat de partisans soviètics. 

En el front oriental:

A Stalingrad:

A primera hora del matí, la 284º Divisió sota el comandament del coronel Nikolai Batiuk va començar a creuar el Volga. Varen passar unes quantes hores abans de que el primer grup desembarqués a la ciutat i, tot i que els avions alemanys els varen bombardejar, varen sobreviure la travessia. De seguida es varen dirigir cap a la fàbrica de productes químics Lazur, situada a meitat del bucle ferroviari entre la riba del riu i els prats del turó Mamaiev, on els alemanys lluitaven contra la 13º Divisió de Guàrdia. El cim del turó havia canviat de mans diversos cops, però els alemanys varen poder veure des d’allí l’amenaça que suposava l’arribada de la 284º Divisió. Mentrestant, els bombarders alemanys sobrevolaven el Volga buscant les embarcacions i els remolcadors soviètics.

En el nord de l’Àfrica:

No trobant-se bé de salut, Erwin Rommel va decidir abandonar el nord de l’Àfrica per tornar a Alemanya per recuperar-se. Un mes més tard, el 26 d’octubre, va tenir que tornar corrents després de la contra-ofensiva britànica, però ja era massa tard per poder defensar la situació amb eficàcia.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

El cap de les SS Heinrich Himmler i el ministre d’Armament Albert Speer es varen barallar dialècticament pels presoners dels camps de concentració. Himmler feia servir els presoners per fabricar armament per les SS i els obligava a treballar en unes condicions espantoses. La disputa va venir perquè Speer volia que aquells presoners treballessin dins del seu Ministeri per fabricar armament. Aquella picabaralla entre els dos jerarques la va solucionar finalment l’Adolf Hitler ordenant que els internats en els camps de concentració treballessin en les empreses sotmeses a l’organització industrial d’armament de Speer. Més tard, molts dels empresaris que varen rebre aquells presoners es varen queixar de les males condicions de salut que tenien aquells presoners, que casi no podien ni treballar. Dins de l’organització de Speer es va intentar millorar les condicions de vida d’aquells presoners. però tot i això se’ls va obligar a treballar sense descans.

En el front oriental:

A Stalingrad, els carros i els avions alemanys varen atacar l’edifici on es refugiaven els soldats del 1º Batalló del 13º Regiment de l’Anton Dragan a la Plaça Roja. Al vespre, Dragan i els seus homes estaven aïllats dels seus companys. En els grans magatzems Univermag, els alemanys es varen concentrar en el quarter general del Batalló i varen matar a tots els soviètics que varen trobar. Dragan va intentar enviar-hi ajuda, però el quarter general havia sigut destruït i l’Estat Major aniquilat. Conduint els seus homes d’edifici en edifici, els homes d’en Dragan varen travessar per la font amb les estàtues de nens ballant al voltant d’un cocodril, va passar pel Pravda, pel Soviet de la ciutat, pel teatre i pels cossos que penjaven al voltant de l’obelisc commemoratiu dels caiguts de la Guerra Civil de 1918. En la intersecció dels carrers Krasnopeterskaia i Komsomolskaia, Dragan va conduir la resta dels seus homes cap als subterranis d’una casa d’apartaments de tres pisos.

Mentrestant, des de més enllà dels Urals arribaven més reforços soviètics a la ciutat i des de les extensions de Sibèria varen arribar ordres per la 284º Divisió, sota el comandament del coronel Nikolai Batiuk, perquè es desplacessin cap al Volga i el creuessin.

A Noruega:

Els deu homes britànics i els dos noruecs que varen desembarcar a les costes noruegues el 16 de setembre de 1942 varen destruir la central elèctrica de Glomfjord. Un guàrdia alemany va morir durant l’atac i els obrers noruecs varen ser amenaçats amb cloroform en el cas de que oferissin resistència. Els britànics portaven injectables de morfina per si oferien resistència. Després de l’atac, quan fugien, set dels atacants varen ser detinguts pels alemanys i la resta va arribar a fugir cap a Suècia.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va sol·licitar en el Gabinet de Guerra censurar la premsa perquè no es publiquessin les grans pèrdues del Bomber Command de la RAF.

A Japó:

L’ambaixador Hiroshi Oshima va informar al seu govern d’un descens considerable en les reserves de petroli alemany i afirmava que només es podia solucionar amb la conquesta del Caucas.

En els Estats Units:

Els nord-americans varen provar per primer cop el prototip XB-29, el futur B-29. La prova va ser bona, però es va veure una mala qualitat en el motor, que s’incendiava massa ràpidament.

En el Pacífic:

Els nord-americans varen començar una ofensiva contra els japonesos a Nova Guinea.

Tweet

Diumenge:

En el Reich:

A Ucraïna:

El ministre d’Armament, Albert Speer, va explicar-li a Adolf Hitler que no podrien guanyar la guerra si es paralitzaven les indústries de tancs Friedrichshafen, a Alemanya, i la producció de peces d’armament de les indústries de Schweinfurt, també a Alemanya, per culpa d’algun atac aeri dels Aliats. Hitler va estar d’acord amb Speer i va decidir augmentar els canons antiaeris que protegien aquestes dues ciutats.

A Alemanya:

Karl Döenitz va contestar al comandant Schacht, que havia enfonsat el vaixell britànic Lacònia i havia rescatat als nàufrags britànics, polonesos i els presoners italians, per dir-li que s’havia equivocat en rescatar-los i que només estava justificat salvar als italians.

A França:

Un grup de francesos contraris a l’ocupació alemanya varen atemptar contra interessos alemanys en el cinema Rex i en l’estació de metro Marbeuf.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Aquell dia va arribar a la ciutat el franctirador soviètic Vasili Zàitzev amb la 284º Divisió.

A Noruega:

Davant la costa, un submarí de la França Lliure va desembarcar dos comandos britànics liderats pel capità G. D. Black i el capità B. J. Houghton, que tenien com objectiu la central hidroelèctrica de Glomfjord que proporcionava electricitat a la fàbrica d’alumini més gran de Noruega i era una important font de subministrament per l’esforç bèl·lic alemany. Els britànics varen aconseguir el seu objectius, però els alemanys els varen enxampar i la Gestapo els va afusellar.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Uns 3.000 jueus eren deportats de Brody en tren cap al camp d’extermini de Belzec. A mig camí, diversos centenars d’aquests 3.000 varen intentar fugir, però tots menys una dotzena varen morir sota les ràfegues de les metralladores. Aquell mateix dia, 5.000 jueus varen ser deportats de la ciutat de Parczew a Treblinka. Al mateix temps, diversos centenars varen aconseguir escapar d’un campament familiar que s’havia instal·lat en el bosc de Parczew, tot i que la majoria moririen al cap d’un mes.

A Ceilan:

Els holandesos varen organitzar un govern a l’exili sota el comandament del Dr. Hubertus van Mook.

Tweet

Divendres:

En el Reich:

A Ucraïna:

Adolf Hitler va dinar, entre altres, amb Werner Koppen, un dels seus membres del personal del quarter general de Vinnitsia, i aquest va apuntar que Hitler havia dit que destruiria totes les ciutats de la Unió Soviètica com a requisit previ per dominar el país. 

A Alemanya:

Heinrich Himmler, Martin Bormann i el ministre de Justícia, Otto Thierack, varen arribar a un acord per esmenar les sentències fermes incoant un procediment especial a càrrec de la Gestapo. També va permetre que els presoners condemnats a vuit o més anys de presó per la justícia ordinària fossin transferits des de les presons estatals a les SS per fer-los treballar com esclaus. Però l’acord que va portar més polèmica era un que feia referència a l’extermini jueu pel treball. Es volia portar a la mort als jueus que treballaven a les indústries alemanyes. No tothom hi va estar d’acord i, aquell mateix dia, el comandant general Von Gienanth va cursar una memòria a l’Estat Major general en el que subratllava que l’allunyament immediat dels jueus comportaria una reducció considerable del potencial bèl·lic alemany i la paralització, encara que fos momentània, del municionament al front. Von Gienanth va concloure que sol·licitaven que aplacessin el desallotjament dels jueus utilitzats en centres industrials. Aquella memòria no li va fer gens de gràcia a Himmler. 

Aprovant noves mesures antisemites, Herbert Backe va firmar instruccions perquè a partir de la setmana 42 els jueus no rebessin ni carn, ni ous, ni blat, ni llet.

Mentre es produïa la Batalla de Stalingrad, la propaganda nazi havia de vendre a la seva població que estaven a punt de conquerir la ciutat, tot i que era mentida, per mirar d’animar a la població que estava cansada de la guerra. A la ciutat d’Augsburg, el diari local, el Augsburger National-Zeitung, va sortir editat amb un article que deia que la ciutat de Stalingrad estava envoltada per les tropes alemanyes amb els seus grans exèrcits soviètics i tot el seu material bèl·lic dins, i que estava condemnada a la destrucció. Al final de l’article s’explicava que era el final d’una de les més grans epopeies de la història alemanya.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Les tropes alemanyes s’havien apoderat de pràcticament tota la ciutat, només no controlaven tres punts del costat del riu Volga, que estaven ben protegits per l’artilleria soviètica que es trobava fora del foc de l’aviació alemanya. Els marines soviètics, que varen arribar en transbordador des de l’altra riba del Volga, varen ocupar ràpidament posicions en l’immens elevador de gra de la ciutat i varen rebutjar deu atacs alemanys. 

En el sector sud:

En el Front de Voronezh, a 250 milles al nord de Stalingrad, l’exèrcit soviètic va llançar una ofensiva.

Tweet