EL TERCER REICH

Dijous:

Els nazis aproven la llei de Captació:

En la Kroll Opera House, en el Tiergarten, es va reunir el Parlament alemany en substitució del Reichstag. L’amfiteatre va ser transformat en una immensa sala en la que es celebraria la sessió inaugural. El partit nazi, amb 288 diputats, juntament amb el Partit Catòlic de Centre, amb 74 diputats, varen aprovar la Llei de Capacitació, la Ermächtigungsgesetz, després de que es cremés el Reichstag el 27 de febrer de 1933. Amb aquesta llei el govern alemany podia aprovar lleis i normes durant quatre anys lleis sense passar abans pel Parlament alemany i, per tant, els altres partits polítics no tenien ni dret ni vot per opinar i no es necessitava l’aprovació del president Paul von Hindenburg. D’aquesta manera s’acabava la República de Weimar i es va facilitar l’escalada de terror que viuria Alemanya durant els següents anys.

Quan els diputats varen arribar a l’edifici varen tenir que passar per davant d’una ferma i provocativa fila d’homes de les SS vestits amb camises negres i, un cop dins, es varen trobar amb un exigent control de seguretat de tropes de les SA, vestits amb les camises brunes, que rodejaven l’edifici amb un triple cordó de seguretat. Armats fins les dents, les SA es movien pel vestíbul i pels passadissos. Abaix, en el saló d’actes, la meitat parlamentària bruna anava vestida de bru. Quan els diputats varen entrar a la Cambra varen observar que darrera de la tribuna ocupada pel Gabinet i pel president del Reichstag hi havia una gran bandera amb l’esvàstica que ocupava tot el mur flanquejada per altres dues més modestes. Quan tothom es va asseure al seu lloc el president del Reichstag, Hermann Göering, va inaugurar la sessió. Eren les dues del migdia i el president va saludar als presents amb el crit de camarades, cosa que no va agradar als diputats, i va recordar la figura del poeta nacionalsocialista Dietrich Eckart, un dels fundadors del Partit que havia mort el desembre de 1923. A continuació, els diputats nacionalsocialistes es varen aixecar de la cadira i Göering va recitar el poema de l’Eckart; Desperta Alemanya. Acabat de llegir el poema va cedir la paraula al nacionalsocialista Stoher, que va dir que seria inútil privar de protecció als ciutadans que no eren considerats afins al règim perquè ja la tenien amb la seva detenció. Les paraules de Stoher varen portar enrenou a la sala i Göering es va aixecar de la cadira i va dir que l’Adolf Hitler tenia la paraula. Seguidament, un delegat va començar a cridar: Sieg Heil, Sieg Heil!, i tots els que es trobaven a la tribuna es varen aixecar. Hitler, que era la primera vegada que parlava davant dels parlamentaris, es va dirigir des del seu escó cap a la tribuna. En el seu discurs, que va durar dues hores, va defensar el seu projecte de la Llei de Captació acusant als diputats socialistes i la República de Weimar de traïdors, i va assegurar que ni l’existència del Reichstag ni la del Reichsrat corrien perill. La posició i els drets del President es mantindrien intactes, va assegurar, i no s’abolirien els Länders i va mencionar el caràcter inamovible dels jutges. Llavors, com que s’havia aliat temporalment amb el Partit de Centre, va prometre que donaria suport a les institucions catòliques de l’Estat i va declarar que el govern nacional veia en les dues confessions cristianes els factors essencials de la nacionalitat alemanya i va subratllar la seva voluntat de mantenir bones relacions amb el Vaticà. El discurs va ser tallat amb freqüència pels aplaudiments. En acabar el discurs, els membres del partit nazi no paraven de cridar: Heil! Heil! Heil!, i es va suspendre la sessió per un descans.

Mentre sortia de la sala, Hermann Brüning va ser informat pel diputat nacionalista, el doctor Oberfohren, que el seu partit no donaria suport a la seva proposta d’abolir la llei del 28 de febrer de 1933 per restablir les llibertats dels ciutadans. L’ex-canceller, enfadat amb el partit nacionalista perquè es pensava que havien arribat a un acord amb els nazis, es va reunir amb els diputats del seu partit i varen acordar sol·licitar a en Hitler l’abolició d’aquella llei per escrit. Llavors, el cap del Partit de Centre, el monsenyor Ludwig Kass, es va reunir amb en Hitler en el seu despatx de la Cancelleria. Hitler li va prometre que en la tercera sessió del Reichstag els deixaria votar amb la consciència tranquil·la. Brüning va descriure aquell projecte llei que anaven a aprovar com la monstruositat més gran que mai havia existit en un Parlament.

A les sis de la tarda es va reprendre la sessió i ara va ser el torn del líder socialdemòcrata Otto Wels, que mentre avançava cap a la tribuna per parlar es varen poder sentir crits des de l’exterior demanant que volien l’aprovació del projecte o sinó tot seria tot sang i foc. Wels va fer un discurs moderat, va atacar el Tractat de Versalles i va defensar els principis d’humanitat, justícia, llibertat i socialisme. Va acusar als nazis de violar la llibertat i la legalitat amb la seva política repressiva. Els va subratllar el paper positiu del SPD en el passat per garantir la democràcia alemanya i va afegir que cap revolució nacionalsocialista podia ignorar-ho i va sentenciar que la persecució dels socialdemòcrates no acabaria amb els seus objectius. En acabar el seu discurs va dir que estava indefens (la majoria dels seus companys havien sigut enviats a la presó, dels seus 120 diputats només se’n varen presentar 94, ja que els 26 restants havien fugit o estaven arrestats), però va declarar que votaria encontra del projecte d’en Hitler. Un cop va acabar el seu parlament, els diputats d’esquerre el varen aplaudir i els nacionalsocialistes el varen escridassar. Enfadat per aquelles paraules i els aplaudiments continus, Hitler, que havia estat prenent notes mentre parlava el líder del SPD, es va aixecar per sortir a parlar a la tribuna. En veure-li les intencions, Franz von Papen el va intentar aturar perquè no pugés, però es va quedar sol davant dels aplaudiments dels diputats del NSDAP i Hitler va pujar a la tribuna on va cridar des de la tribuna al líder socialdemòcrata dient-li que no necessitava els seus vots i li va deixar clar que Alemanya seria lliure, però no amb ells que estaven a punt de desaparèixer, va admetre, i el va amenaçar declarant que les campanes doblaven a mort per ells. Després li va tocar el torn al líder del Partit de Centre, el monsenyor Ludwig Kass, que bàsicament va dir que votaria a favor pel projecte. A continuació es va procedir a votar i a la sala va augmentar el nerviosisme. Quinze minuts després, el president Hermann Göering va declarar els resultats; a favor del projecte 441 i 94 encontra, els del SPD. En seguit, els nazis es varen aixecar de les seves cadires i varen saludar amb la salutació feixista cantant l’himne Horst Wessel. A continuació, Von Papen es va dirigir cap a en Hitler per felicitar-lo. Tot i la victòria, Göering va fer trampes al moment de comptar els vots perquè va descomptar els vots dels diputats comunistes. A fora l’edifici, a la plaça, una multitud de gent cridava a favor del projecte nazi. Seguidament es va redactar la nova llei que va ser firmada pel president Paul von Hindenburg, el canceller Hitler i els ministres Wilhelm Frick, Constantin von Neurath i Lutz Schwerin von Krosigk. En aquella sessió també es va aprovar una amnistia per tots els condemnats per crims i delictes comesos amb una intenció patriòtica. La majoria que varen poder gaudir d’aquella amnistia eren nazis que havien combatut durant l’època que intentaven pujar al poder.

En una reunió general d’empresaris de la RDI, l’empresari Fritz Thyssen va criticar durament als dirigents de l’organització que s’havien mostrat contraris al nazisme i va exigir explicacions per fets com els esforços per bloquejar el nomenament d’en Hitler abans del 30 de gener, o per episodis de caràcter simbòlic com l’ordre d’arriar una bandera amb l’esvàstica que s’havia hissat en l’edifici de la corporació. La reunió va acabar amb un acord on la majoria admetia i aprovava el nou règim.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler es va reunir amb els dirigents de la Lliga de Metges d’Alemanya, la Verband der Ärtze Deutschland. Aquests li varen exposar la seva voluntat de treballar a favor de la recuperació nacional proclamada pel govern. Gràcies a la seva col·laboració, el cap de la NSAB, Gerhard Wagner, va ser nombrat en el mes d’abril comissari especial per les organitzacions de la professió mèdica, Komissar der ärtzlichen Spitzeverbande.

El Ministeri de l’Interior va constituir un departament dedicat a qüestions d’higiene racial i, justament aquell dia, els nazis van obrir el camp de concentració de Dachau en una antiga fàbrica de pólvora, a uns 20 quilòmetres de Munic, per empresonar als polítics, sobretot els comunistes, els periodistes i els activistes contraris al règim. Quatre camions de la policia varen traslladar a uns 200 presoners de les presons de l’Estat de Stadelheim i Landsberg al nou camp. Els ciutadans de Dachau es varen congregar en els carrers i al costat de les portes de la fàbrica per veure’ls passar. El Ministeri de l’Interior va reconèixer oficialment la condició de presó pels presos polítics a Dachau.

Joseph Goebbels es va poder instal·lar a la seva residència oficial com a ministre de Propaganda en el Palau de Leopold (Leopold-Palais), situat a la Wilhelmplatz 8/9, que havia sigut construït el 1737 i reformat 100 anys després per l’arquitecte de l’Estat prussià Karl Friedrich Schinkel. Un cop instal·lat, Goebbels va acordar amb el ministre de Comunicacions, el baró Peter Paul von Eltz-Rübenach, que ja havia delegat en el Ministeri de Propaganda la part de comunicacions referent a la societat radiofònica del Reich i que la supervisió de la ràdio exercida fins llavors per ell quedaria exclusivament a les mans del Ministeri de Propaganda.

Tweet

Dimarts:

El dia de Potsdam:

A Potsdam va ser un dia festiu perquè se celebrava que el 21 de març de 1871 el canceller Otto von Bismarck havia aprovat la Constitució del primer Parlament de l’Alemanya unificada. Joseph Goebbels va aprofitar aquella festivitat per celebrar la cerimònia d’obertura del 8º Reichstag després de la victòria del partit nazi en les eleccions parlamentàries del 5 de març de 1933. La cerimònia tindria lloc a l’església de la Guarnició de la ciutat, la Garinsonkirche, fundada a principis del segle XVIII per la dinastia Hohenzollern de Prússia, que simbolitzava els llaços entre la monarquia militar prussiana, el poder de l’Estat i la religió protestant.

Des de Berlín va sortir una comitiva en direcció a la capital prussiana. Les cases de Potsdam lluïen aquell dia grans banderes amb l‘esvàstica juntament amb les banderes tricolors de l’Imperi. Abans de la visita del govern alemany, les SA havien amenaçat als veïns i els propietaris de les cases perquè pengessin al balcó l’emblema de la creu gamada. Prèviament, a l’església on s’hi havia de celebrar l’acte s’hi va fer una cerimònia catòlica i evangèlica. Abans d’arribar a la ciutat, Adolf Hitler i Joseph Goebbels es varen dirigir al cementiri de Luiswnstadt, situat a les afores de la ciutat, per deixar enormes corones a les tombes dels homes de les SS caiguts en la lluita durant la pujada al poder. La intenció era honrar a tots els màrtirs del moviment enterrats allí. El canceller avançava entre les files d’homes de les SA i deixava una corona amb l’esvàstica amb una cinta a cada tomba i estrenyia la mà als familiars dels caiguts, que es quedaven en silenci. Aprofitant la festivitat del dia i aquell acte, els nazis varen atorgar un perdó general dels delictes comesos durant el temps de la presa del poder, perdó que va anul·lar més de 7.000 processos. Un cop acabat aquest acte, tots varen tornar als automòbils i amb un comboi d’automòbils varen baixar per la Reichsstrasse 1 cap a Potsdam. En arribar a la ciutat símbol de la monarquia prussiana, multituds no deixaven de cridar-los contents per veure’ls. Tot i que s’havien organitzat més actes, Goebbels no volia que Hitler assistís a les altres cerimònies del govern perquè no li agradaven.

Mentre Hitler arribava a Potsdam, a dos quarts d’onze del matí els membres del nou govern es varen reunir a l’església de Sant Nicolau, on hi havia el president Paul von Hindenburg, el ministre d’Agricultura i els diputats catòlics, a més del líder de les SS Heinrich Himmler per assistir a una missa. Un cop la caravana d’en Hitler va arribar a la ciutat, les campanes varen començar a repicar i els diputats varen abandonar el temple i es varen dirigir a peu cap a la Garinsonkirche, on es celebraria l’acte oficial. L’església estava ocupada en aquells moments pels mariscals, els generals i els almiralls del règim imperial, i tots anaven vestits amb els seus uniformes de gala i anaven encapçalats pel mariscal de camp August von Mackensen, que lluïa l’uniforme dels Húsars de la Mort. La cadira reservada pel kàiser estava buida, però darrere d’ella i va seure l’antic príncep de la Corona, que portava un gran uniforme. El cor de l’església s’hi varen acomodar els diputats nazis, vestits amb camises brunes, els nacionalistes i els membres del Partit del Centre. No hi havia present cap diputat socialdemòcrata ni comunista. A fora l’església, a la plaça, estava plena de gent que no parava de cridar:

Visca!

Quan tots els convidats ja estaven dins l’església, Von Hindenburg va arribar a la plaça i Hitler es va apropar a ell per saludar-lo juntament amb el capellà castrense de l’església. Les camises brunes, vestides totalment de color negre, es varen col·locar en segona fila, darrere del president Von Hindenburg i els generals, mentre desfilaven les tropes. Quan es va obrir la porta de l’església, tothom es va posar dempeus i, llavors, els membres del nou govern varen entrar a l’església. Les mirades de tots es varen concentrar cap a l’Adolf Hitler, que vestia d’etiqueta amb un vestit negre acompanyat per un barret de copa i una capa, una vestimenta molt poc usual en ell, i cap al president Paul von Hindenburg, que avançava lentament amb el seu bastó i lluïa un uniforme que li anava estret. Quan varen arribar al centre de l’església, Von Hindenburg va saludar solemnement amb el seu bastó al tro buit del kàiser i al príncep de la Corona, i es va asseure a l’esquerre d’en Hitler. Llavors, quan tots estaven assentats i va acabar de sonar l’himne de Leuthen, el Nun danket alle Gott, el President es va incorporar, es va posar les ulleres i va llegir un breu discurs amb serietat, on va dir que el nou govern tenia molta feina per fer. Un cop va acabar el discurs, el President va doblar el paper que havia llegit i es va tornar a asseure. A continuació, Adolf Hitler va fer un discurs on va homenatjar al President i va aprofitar el motiu de la celebració per dir que el nou règim nazi era continuador del gloriós passat Imperi alemany. Hitler va recordar i glorificar el territori de Prússia, el land del president Von Hindenburg, que tal i com havien planejat el va commoure. De fet, el que varen buscar els nazis amb aquella celebració era l’acceptació del President. Hitler, que també havia de tranquil·litzar als catòlics, que fins que no va arribar al poder s’havien oposat al seu partit, va prometre respectar els tractats de la Santa Seu amb Baviera de 1924, de Prússia de 1929 i de la regió de Baden el 1932. També va expressar el seu desig d’establir relacions diplomàtiques amb el Vaticà. Quan va acabar el seu discurs, el canceller va anar a la cadira on seia en Von Hindenburg i li va fer una profunda reverència i li va donar la mà. Després, un cop finalitzat l’acte, el President va anar un moment sòl a la cripta per visitar la tomba del monarca Frederic el Gran.

Mentrestant, a fora l’església, els canons varen ser disparats a l’aire i, en mig de les trompetes i tambors, l’exèrcit alemany, les SA i els Cascs d’Acer varen desfilar davant del President, el canceller i el príncep de la Corona. Entre els soldats que varen desfilar hi havien els soldats i els oficials del 9º Regiment d’Infanteria, i entre ells hi havia l’oficial d’escorta Henning von Tresckow, que va passar per davant de la tribuna d’autoritats amb el 1º Batalló. Però, mentre els soldats desfilaven, l’Alfred Hugenberg va aprofitar el soroll que feien per demanar-li a l’antic canceller Hermann Brüning que es reunís aquella tarda amb ell per intentar evitar la projectada llei de plens poders que tenia planejat aprovar en Hitler. A la nit, continuant amb la celebració, 10.000 homes de les SA varen desfilar amb torxes a la Porta de Brandenburg davant les aclamacions d’una gran multitud mentre, a la Gran Òpera, el mestre Wilhelm Furtwängler va dirigir l’obra dels Mestres Cantors del compositor Richard Wagner. El dia de Potsdam, amb l’encaixada de mans entre Hitler i Von Hindenburg, es va difondre en milions de postals i cartells.

Aquella mateixa nit, tal i com havien parlat aquell matí, Brüning es va dirigir d’incògnit a la casa del ministre Hugenberg, situada a la Viktoriastrasse, molt a prop del Parc Zoològic. Un cop reunits, Hugenberg li va dir que la nova llei que volia aprovar en Hitler el 24 de març de 1933 li donaria més poder que el que havia tingut mai el kàiser, i li va explicar que probablement eliminaria a tots els partits polítics com havia fet amb el partit comunista. Brüning li va comentar que el NSDAP estava en minoria, i que si volia aprovar la llei de plens poders l’obligarien a abolir la llei del 28 de febrer de 1933 i li farien restablir els drets dels ciutadans.

Neixen els primers camps de concentració:

Les SA varen construir els primers camps de concentració pels presos polítics a Oranienburg i a Dachau. El d’Oranienburg es va posar en servei aquell mateix dia, i el Ministeri de l’Interior va reconèixer oficialment la condició de presó pels presoners polítics del camp de concentració d’Oranienburg. La premsa nazi va informar aquell dia que el camp de Dachau estava previst per l’empresonament de tots els funcionaris comunistes i, en cas necessari, de la Reichsbanner i socialdemòcrates. El Völkischer Beobachter informava aquell dia:

El dimecres s’erigirà a prop de Dachau el primer camp de concentració amb una capacitat per 5.000 persones.

Tanmateix, es va publicar un decret on es declarava il·legal qualsevol comentari malintencionat contra el nou govern. Els nazis varen obligar a tots els ciutadans a informar a la policia de qualsevol ofensa al govern del Reich o de qualsevol degradació de revolució nacional. Aquella invitació de denunciar a altres ciutadans va ser acceptada per la població i va generar una onada de denúncies de ciutadans que denunciaven als seus veïns o als seus companys de treball. També els nazis varen aprovar una norma que deia que per jutjar els delictes polítics es constituirien tribunals especials en el que l’acusat perdria gran part del dret a la defensa habitual en tribunals de justícia ordinaris.

En el Reich:

L’onada de denuncies contra els comunistes va fer entrar en vigor la Llei de Pràctiques Doloses, que condemnava a mort per aquells que es trobessin culpables d’amenaçar amb destruir la propietat privada amb la intenció de causar el terror. La policia va criticar la nova Llei perquè estaven desbordats de tanta feina detenint comunistes i no tenien espai per empresonar a més persones. Per aquest motiu varen néixer els camps de concentració.

Un diari de Leipzig va vaticinar que una bala tocaria al canceller Hitler, que tots els jueus d’Alemanya acabarien davant de la paret i que el resultat seria el bany de sang més gran que hagi vist mai el món.

Reinhard Heydrich va ser ascendit a Oberführer.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

A Berlín, l’Adolf Hitler va informar en el seu gabinet que després de diverses conversacions el Zentrum havia acceptat aprovar la Llei de plens poders i va explicar que l’acceptació d’aquesta Llei enfortiria el prestigi del govern davant dels països estrangers. Llavors, Wilhelm Frick va presentar l’esborrany de la Llei, que el gabinet va acabar acceptant, i va proposar una manipulació dels procediments del Reichstag per assegurar la majoria de dos terços. Es comptaria com a presents els diputats que no hi fossin i no haguessin presentat excusa i es va excloure l’absentisme com a forma d’abstenció de protesta.

Heinrich Himmler va anunciar a la premsa que s’obriria un camp de concentració a Dachau per presoners polítics, al mateix temps que obrien el camp d’Oranienburg. Estava previst que ingressessin a Dachau 5.000 presoners, ja que la presó de la Prefectura Superior de la Policia de Munic situada en la Ettstrasse va veure’s superada la seva capacitat.

Tweet

Diumenge:

En el Reich:

Paul von Hindenburg es va reunir amb el segon cap de l’organització paramilitar dels Cascs d’Acer i el seu amic, el tinent coronel Theodor Duesterberg, per parlar de la situació política. El President, de 86 anys, li va explicar que no es trobava gaire be de salut i que volia ser enterrat al mausoleu de Neudeck, a la seva població natal de Prússia i on hi havia enterrada la seva esposa. Seguidament, li va explicar que no li agradava gens ni mica que Adolf Hitler utilitzés l’església de Potsdam el 21 de març de 1933 per un escenari polític, i va assegurar-li que si pogués ho impediria.

Tweet

Divendres:

En el Reich:

Joseph Goebbels va proposar a l’actriu Leni Riefensthal rodar una pel·lícula sobre l’Adolf Hitler. Des del començament l’actriu es va mostrar entusiasmada amb aquella idea.

Hitler va recompensar l’economista Hjalmar Schacht amb el càrrec de ministre de Finances. El dia anterior, Schacht havia sigut nombrat president del Reichsbank, el banc central alemany.

Aquell dia es va crear amb 120 homes de l’antiga guàrdia personal d’en Hitler a Munic la unitat Leibstandarte-SS, una unitat d’elit que tenia la missió de protegir la vida d’en Hitler i que estava només sota les ordres del canceller i sota la direcció d’en Josef Dietrich. Aquests homes varen ser fincats en els quarters Alexander, prop de l’estació de Freidrichstrasse.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

Per evitar que l’ala socialista del NSDAP de Baviera es revolucionés contra Berlín després que les SA volguessin fer la revolució social, el govern va demanar al general Franz Xaver Ritter von Epp, antic heroi de les forces paramilitars, que formés un nou govern, nazi, a Baviera. Una de les primeres mesures que va prendre Von Epp va ser la de col·locar a en Heinrich Himmler com a cap de la policia bavaresa.

Joseph Goebbels va fer el seu primer discurs com a ministre de Propaganda en una conferència de premsa del govern i va mencionar que el poble havia de començar a pensar unit i que s’havia de posar a disposició del govern amb total simpatia.

Hjalmar Schacht va ser nombrat president del Reichsbank.

El director principal de l’orquestra del Gewandhaus de Leipzig, Bruno Walter, va arribar per un assaig es va trobar amb les portes tancades per una ordre del comissari del Reich de Saxònia, basada en que no es podia garantir la seguretat dels músics. Walter va sol·licitar protecció policial, però li va ser negada per ordres del ministre Goebbels. Walter, que era jueu, es va veure obligat a dimitir del càrrec i va emigrar a Àustria.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

En la seva primera aparició davant la premsa com a nou ministre de Propaganda, Joseph Goebbels va anunciar les línies generals que havien inspirat la creació del seu Ministeri. El ministre va explicar en els periodistes que no només havien de saber el que estava passant, sinó també el punt de vista del govern i com havien de transmetre les notícies amb més eficàcia. Després de senyalar que la revolució nacional s’havia dut a terme en poques setmanes quan en altres episodis de la història havien precisat anys, el nou ministre va indicar que la creació d’una cartera com la seva indicava la voluntat de crear un vincle estable entre el poble i la seva expressió política, que era el nou govern. Goebbels va afegir que la revolució no es podia sostenir a través de les baionetes i va afirmar que havia de tenir el suport actiu de la majoria de la població. Recordant les eleccions del 5 de març, va declarar que el govern no es donaria per satisfet sabent que tenia un suport del 52% mentre terroritzava a l’altra 58% sinó que consideraria que la seva pròxima missió era guanyar-se a aquest 48%.

En aquella data ja havien sigut detinguts 10.000 comunistes.

A primera hora del matí, a Straubing, un camió que portava membres de les SA es va aturar davant de la casa del comerciant jueu Otto Selz. Aquells homes varen irrompre la casa i varen treure el comerciant encara vestit amb el pijama i se’l varen endur en el camí. Cap a dos quarts de deu del matí se’l va trobar en un bosc proper a Weng, en el districte de Landshut, mort a trets.

Tweet

Wilhelm Frick va declarar que quan es tornés a reunir al Reichstag els comunistes els seria impossible assistir-hi a la reunió perquè estarien ocupats en els camps de concentració reeducant-se, i que els sers inferiors que no poguessin ser educats serien inutilitzats per sempre.

Per altra banda, l’Agència Telegràfica Wolff va notificar que Paul von Hindenburg havia pres jurament a Joseph Goebbels com a ministre del Reich per l’Educació Popular i la Propaganda.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

Joseph Goebbels va ser nombrat per ocupar el nou càrrec de ministre de Il·lustració Pública i Propaganda després de que l’Adolf Hitler ho oficialitzés en una reunió de govern. Paul von Hindenburg va firmar l’acte de nomenament d’en Goebbels. A partir de llavors, Goebbels va formar part del gabinet alemany.

El secretari d’Estat Bernhard von Bülow va entregar un memoràndum als ministres Constantin von Neurath i Werner von Blomberg en què subratllava que els objectius a curt termini de la política exterior, ara que les reparacions de guerra havien sigut liquidades i que els francesos, britànics i nord-americans havien finalitzat l’ocupació militar de Renània, tenien que concentrar-se en la recuperació del territori perdut en benefici dels polonesos el 1918-1919 i la incorporació d’Àustria al Reich. Tot i això, Von Bülow va aconsellar que Alemanya evités moviments agressius fins que el rearmament fos suficient.

Les SA varen entrar en una sessió del consell municipal de la ciutat de Braunschweig i varen treure l’alcalde socialdemòcrata Ernst Böhme a empentes i varen forçar als diputats i consellers socialdemòcrates a dimitir dels seus càrrecs,, matant a un d’ells d’una pallissa perquè s’hi va negar. Al cap de pocs dies l’alcalde va presentar la seva dimissió i va ser substituït pel tinent d’alcalde Karl Gebensleben. Böhme va ser torturat i empresonat durant uns dies. A més, el cap de premsa socialdemòcrata de Chemnitz, Georg Landgraf, el varen matar a trets després de que es negués a revelar a una banda de les SA on estaven els fins del partit.

Tweet