Home // instruments nazis // Les SA, els guardaespatlles de Hitler

Les SA, els guardaespatlles de Hitler

Les SA varen ser el grup paramilitar, les tropes de xoc, del partit nazi durant els anys 20 i començament dels 30. Els seus membres eren antics soldats i membres del Freikorps, procedents de la brigada de Marina del capità Erhardt i d’en Von Löwenfeld, del Cos de Caçadors del general Maerker o de les organitzacions Escehrich, universitaris impetuosos i aturats que varen exercir de guardaespatlles de l’Adolf Hitler i del NSDAP en els mítings. Però les SA també es varen utilitzar per provocar disturbis i per dissoldre reunions dels altres partits.

Les patrulles armades es varen formar per primer cop durant l’estiu de 1920 sota el lideratge de l’Emil Maurice, un descendent de família jueva, i es varen organitzar definitivament el 3 d’agost de 1921 per iniciativa de l’Ernst Röhm, un experimentat oficial de l’exèrcit, amb l’objectiu de protegir els actes del Partit i per pertorbar les formacions d’esquerres. El primer cap de les tropes de xoc va ser el tinent de nau Johann Ulrich Klintzsh, l’assassí del polític Matthias Erzberger, i varen entrar en acció el 4 de novembre de 1921 en la cerveseria Hofbraühaus quan es varen enfrontar amb els comunistes durant un míting a la cerveseria Hofbräuhaus. A la primavera de 1922 es va entregar la direcció de les SA a en Hermann Göering, que va ingressar a la formació el març de 1923. A l’agost de 1922 les SA portaven banderes amb l’esvàstica. Les SA varen participar en el fracassat putsch de Munic del 9 de novembre de 1923, però després de fracassar varen ser abolides per la República de Weimar fins al 1925, quan es va creure que ja no representaven un perill. L’1 de novembre de 1926, Hitler va re-fundar les SA sense l’Ernst Röhm, que havia marxat a Bolívia pels seus desacords amb Hitler, i va ser substituït per l’antic gauleiter de Westfàlia, Franz Pfeffer von Salomon, que va acceptar les exigències d’en Hitler. Però les SA varen continuar amb la seva campanya de violència tot i que Hitler no ho desitjava, i no estaven massa d’acord amb la idea de pujar al poder de forma legal. El maig de 1927, el cap de les SA de Munic, l’Edmund Heines, va ser expulsat de les SA per la seva negativa de no acatar la disciplina interna. Per Hitler, les SA començaven a ser un problema perquè quan ell intentava explicar que volia arribar el poder de formar legal, les SA es manifestaven de forma violenta i atemorien als partits contraris. El 1928,  Von Salomon va plegar per discrepàncies amb en Hitler. Amb la crisi econòmica del 29 les SA varen augmentar molt en afiliació, ja que varen aprofitar el descontentament de la població: aturats, obrers del Lumpenproletariat, que rebien un uniforme i un sou trobaven en les SA una organització acollidora que els prometia un endemà.

El 30 de novembre de 1930, Hitler va parlar davant del congrés de les SA i va anunciar que l’Ernst Röhm en tornaria a ser el cap El 5 de gener de 1931, amb l’Ernst Röhm com a nou cap, les SA es varen convertir en una divisió d’assalt i se les va conèixer com la Sturmabteilung. A principis de 1931, Röhm havia calcat en les SA el model militar i va repartir les seves responsabilitats territorials sense tenir en compte els Gau. Es varen repartir el país entre deu Gruppenführer, cinc grups superiors i divuit subgrups. Un Gruppenführer podia manar un o diversos Gau, i només depenia d’en Röhm i d’en Hitler. Röhm també va accentuar la militarització de les SA i els va dotar d’un conjunt d’unitat especialitzades: SA motoritzades, SA muntada, SA aèria, SA naval, SA sanitària…. Molt més autònoma, les SA també tenies les seves escoles, per exemple la de Munic va obrir el 1931, els seus tallers i les seves cuines. Amb Röhm al capdavant, les SA van créixer tant amb força com amb ambició política, el desembre de 1931 contaven amb 170.000 homes, a finals de 1932 amb més de 500.000, el 1933 disposaven de 700.000 homes i, possiblement, després de l’absorció dels Cascs d’Acer a l’abril de 1933, a principis de 1934 eren al voltant de 2,5 milions, enfront de les 100.000 persones allistades a la Reichswehr. Molts d’aquells nous membres eren gent que s’havia quedat a l’atur i aprofitaven que amb l’ingrés a les SA tenien menjar i beneficis assegurats. El 20 de febrer de 1931, el Partit va publicar una directiva en la que ordenava que les SA aturessin les baralles al carrer. Aquella directiva va ser qüestionada tant per les SA de Berlín controlades per en Joseph Goebbels com per les SA de l’est d’Alemanya, controlades per en Walter Stennes, que al mateix temps rivalitzaven després del cessament de l’Otto Strasser.

Mitjançant el seu allistament popular, les SA defensaven l’aspecte més social del nacionalsocialisme i volien fer una segona revolució, especialment després de la crisi que afectava a Alemanya. Però aquestes ambicions atemorien al món dels negocis, als alts funcionaris i als oficials. Els seus adversaris dins del Partit titllaven a les SA de grup comunista, ja que volien nacionalitzar els bancs i les empreses, com també els titllaven d’homosexuals, ja que molts membres eren homosexuals com el seu cap, Röhm, a part de que eren molt conegudes les seves orgies sexuals. Amb l’arribada al poder dels nazis, el 30 de gener de 1933, les SA es varen dedicar a atacar com uns criminals a la població jueva. Però l’objectiu principal de les SA un cop els nazis eren al poder era substituir a la Reichswehr, i per aquest fet va fer que molta gent els comencés a veure’ls amb mals ulls. La tensió entre les SA i el govern nazi va augmentar encara més amb el poder creixent de les SS, que eren una unitat d’elit de les SA i la Gestapo.

Cartell de les SA

D’aquesta manera, les SA s’anaven convertint en un grup incòmode per la majoria dels jerarques nazis; eren massa violents i cada vegada opinaven més sobre la vida política i els nazis tenien por que efectuessin un Cop d’Estat contra en Hitler. Jerarques nazis com Heinrich HimmlerJoseph Goebbels varen convèncer a en Hitler perquè les destruís el 30 de juny de 1934, en la coneguda Nit dels Ganivets Llargs. Tant el seu cap Ernst Röhm com altres membres de les SA varen ser assassinats per membres de les SS. Tot i eliminar els seus líders, les SA varen continuar dins del NSDAP de forma minoritària sota el lideratge d’en Viktor Lutze i amb un paper molt secundari. A partir de llavors només feien petites demostracions de força com en la Nit dels Vidres Trencats contra la població jueva i al final varen acabar sent un grup més de les SS que es dedicaven bàsicament a funcions esportives o de beneficència. D’uns efectius de 2,9 milions d’homes a l’agost de 1934 varen passar a tenir 1,6 milions a l’octubre de 1935 i 1,2 milions a l’abril de 1938. Els requisits d’ingrés varen passar a ser molt estrictes i les quotes imposades varen limitar l’allistament. El descens de l’atur i, des del 1935, la introducció del servei militar obligatori varen apartar a molts dels joves de les SA que d’una altra manera s’hi haguessin allistat. Quan va acabar la Segona Guerra Mundial les SA varen ser abolides i il·legalitzades. Mai més han tornat a aparèixer, tot i que la seva vestimenta i els seus símbols els han utilitzat diferents grups neonazis. El líder neonazi dels anys 80 i principis dels 90, Michael Kühnen, i molts dels seus homes vestien uniformes com els de les SA.

Posted in instruments nazis

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: