Home // diari // 23 de març de 1933

23 de març de 1933

Dijous:

Els nazis aproven la llei de Captació:

En la Kroll Opera House, en el Tiergarten, es va reunir el Parlament alemany en substitució del Reichstag. L’amfiteatre va ser transformat en una immensa sala en la que es celebraria la sessió inaugural. El partit nazi, amb 288 diputats, juntament amb el Partit Catòlic de Centre, amb 74 diputats, varen aprovar la Llei de Capacitació, la Ermächtigungsgesetz, després de que es cremés el Reichstag el 27 de febrer de 1933. Amb aquesta llei el govern alemany podia aprovar lleis i normes durant quatre anys lleis sense passar abans pel Parlament alemany i, per tant, els altres partits polítics no tenien ni dret ni vot per opinar i no es necessitava l’aprovació del president Paul von Hindenburg. D’aquesta manera s’acabava la República de Weimar i es va facilitar l’escalada de terror que viuria Alemanya durant els següents anys.

Quan els diputats varen arribar a l’edifici varen tenir que passar per davant d’una ferma i provocativa fila d’homes de les SS vestits amb camises negres i, un cop dins, es varen trobar amb un exigent control de seguretat de tropes de les SA, vestits amb les camises brunes, que rodejaven l’edifici amb un triple cordó de seguretat. Armats fins les dents, les SA es movien pel vestíbul i pels passadissos. Abaix, en el saló d’actes, la meitat parlamentària bruna anava vestida de bru. Quan els diputats varen entrar a la Cambra varen observar que darrera de la tribuna ocupada pel Gabinet i pel president del Reichstag hi havia una gran bandera amb l’esvàstica que ocupava tot el mur flanquejada per altres dues més modestes. Quan tothom es va asseure al seu lloc el president del Reichstag, Hermann Göering, va inaugurar la sessió. Eren les dues del migdia i el president va saludar als presents amb el crit de camarades, cosa que no va agradar als diputats, i va recordar la figura del poeta nacionalsocialista Dietrich Eckart, un dels fundadors del Partit que havia mort el desembre de 1923. A continuació, els diputats nacionalsocialistes es varen aixecar de la cadira i Göering va recitar el poema de l’Eckart; Desperta Alemanya. Acabat de llegir el poema va cedir la paraula al nacionalsocialista Stoher, que va dir que seria inútil privar de protecció als ciutadans que no eren considerats afins al règim perquè ja la tenien amb la seva detenció. Les paraules de Stoher varen portar enrenou a la sala i Göering es va aixecar de la cadira i va dir que l’Adolf Hitler tenia la paraula. Seguidament, un delegat va començar a cridar: Sieg Heil, Sieg Heil!, i tots els que es trobaven a la tribuna es varen aixecar. Hitler, que era la primera vegada que parlava davant dels parlamentaris, es va dirigir des del seu escó cap a la tribuna. En el seu discurs, que va durar dues hores, va defensar el seu projecte de la Llei de Captació acusant als diputats socialistes i la República de Weimar de traïdors, i va assegurar que ni l’existència del Reichstag ni la del Reichsrat corrien perill. La posició i els drets del President es mantindrien intactes, va assegurar, i no s’abolirien els Länders i va mencionar el caràcter inamovible dels jutges. Llavors, com que s’havia aliat temporalment amb el Partit de Centre, va prometre que donaria suport a les institucions catòliques de l’Estat i va declarar que el govern nacional veia en les dues confessions cristianes els factors essencials de la nacionalitat alemanya i va subratllar la seva voluntat de mantenir bones relacions amb el Vaticà. El discurs va ser tallat amb freqüència pels aplaudiments. En acabar el discurs, els membres del partit nazi no paraven de cridar: Heil! Heil! Heil!, i es va suspendre la sessió per un descans.

Mentre sortia de la sala, Hermann Brüning va ser informat pel diputat nacionalista, el doctor Oberfohren, que el seu partit no donaria suport a la seva proposta d’abolir la llei del 28 de febrer de 1933 per restablir les llibertats dels ciutadans. L’ex-canceller, enfadat amb el partit nacionalista perquè es pensava que havien arribat a un acord amb els nazis, es va reunir amb els diputats del seu partit i varen acordar sol·licitar a en Hitler l’abolició d’aquella llei per escrit. Llavors, el cap del Partit de Centre, el monsenyor Ludwig Kass, es va reunir amb en Hitler en el seu despatx de la Cancelleria. Hitler li va prometre que en la tercera sessió del Reichstag els deixaria votar amb la consciència tranquil·la. Brüning va descriure aquell projecte llei que anaven a aprovar com la monstruositat més gran que mai havia existit en un Parlament.

A les sis de la tarda es va reprendre la sessió i ara va ser el torn del líder socialdemòcrata Otto Wels, que mentre avançava cap a la tribuna per parlar es varen poder sentir crits des de l’exterior demanant que volien l’aprovació del projecte o sinó tot seria tot sang i foc. Wels va fer un discurs moderat, va atacar el Tractat de Versalles i va defensar els principis d’humanitat, justícia, llibertat i socialisme. Va acusar als nazis de violar la llibertat i la legalitat amb la seva política repressiva. Els va subratllar el paper positiu del SPD en el passat per garantir la democràcia alemanya i va afegir que cap revolució nacionalsocialista podia ignorar-ho i va sentenciar que la persecució dels socialdemòcrates no acabaria amb els seus objectius. En acabar el seu discurs va dir que estava indefens (la majoria dels seus companys havien sigut enviats a la presó, dels seus 120 diputats només se’n varen presentar 94, ja que els 26 restants havien fugit o estaven arrestats), però va declarar que votaria encontra del projecte d’en Hitler. Un cop va acabar el seu parlament, els diputats d’esquerre el varen aplaudir i els nacionalsocialistes el varen escridassar. Enfadat per aquelles paraules i els aplaudiments continus, Hitler, que havia estat prenent notes mentre parlava el líder del SPD, es va aixecar per sortir a parlar a la tribuna. En veure-li les intencions, Franz von Papen el va intentar aturar perquè no pugés, però es va quedar sol davant dels aplaudiments dels diputats del NSDAP i Hitler va pujar a la tribuna on va cridar des de la tribuna al líder socialdemòcrata dient-li que no necessitava els seus vots i li va deixar clar que Alemanya seria lliure, però no amb ells que estaven a punt de desaparèixer, va admetre, i el va amenaçar declarant que les campanes doblaven a mort per ells. Després li va tocar el torn al líder del Partit de Centre, el monsenyor Ludwig Kass, que bàsicament va dir que votaria a favor pel projecte. A continuació es va procedir a votar i a la sala va augmentar el nerviosisme. Quinze minuts després, el president Hermann Göering va declarar els resultats; a favor del projecte 441 i 94 encontra, els del SPD. En seguit, els nazis es varen aixecar de les seves cadires i varen saludar amb la salutació feixista cantant l’himne Horst Wessel. A continuació, Von Papen es va dirigir cap a en Hitler per felicitar-lo. Tot i la victòria, Göering va fer trampes al moment de comptar els vots perquè va descomptar els vots dels diputats comunistes. A fora l’edifici, a la plaça, una multitud de gent cridava a favor del projecte nazi. Seguidament es va redactar la nova llei que va ser firmada pel president Paul von Hindenburg, el canceller Hitler i els ministres Wilhelm FrickConstantin von Neurath Lutz Schwerin von Krosigk. En aquella sessió també es va aprovar una amnistia per tots els condemnats per crims i delictes comesos amb una intenció patriòtica. La majoria que varen poder gaudir d’aquella amnistia eren nazis que havien combatut durant l’època que intentaven pujar al poder.


En una reunió general d’empresaris de la RDI, l’empresari Fritz Thyssen va criticar durament als dirigents de l’organització que s’havien mostrat contraris al nazisme i va exigir explicacions per fets com els esforços per bloquejar el nomenament d’en Hitler abans del 30 de gener, o per episodis de caràcter simbòlic com l’ordre d’arriar una bandera amb l’esvàstica que s’havia hissat en l’edifici de la corporació. La reunió va acabar amb un acord on la majoria admetia i aprovava el nou règim.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: