Home // diari // 5 de març de 1933

5 de març de 1933

Diumenge:

El dia de les eleccions:

A primeres hores de la tarda, Adolf Hitler va tornar amb avió a la capital alemanya de Könisberg, on el dia anterior va celebrar l’últim míting de la campanya electoral. Un cop va arribar a Berlín ningú el va anar a rebre excepte el cap de l’aeroport. Escortat per homes de les SA en motocicleta, l’automòbil del canceller va arribar en pocs minuts a la Belle-Alliance-Strasse, però davant del Lanwehrkanal hi havia formacions dels Cascs d’Acer que s’estaven manifestant. Hitler, sorprès per aquella manifestació, va passar davant d’aquella multitud de paramilitars sense saludar-los, i un cop va arribar al seu lloc de treball, enfadat pel que havia vist, va sol·licitar parlar per telèfon amb el vicecanceller Franz von Papen, però el varen informar que el vicecanceller s’havia sumat a la manifestació a la zona del Parc Zoològic. Llavors, Hitler va trucar a en Hermann Göering, que el va informar que la manifestació dels Cascs d’Acer s’havia preparat en secret i que a la capital s’hi havien reunit uns 30.000 membres d’aquesta formació. Göering li va proposar fer una manifestació nacionalsocialista a la Wilhelmstrasse, idea que Hitler va acceptar.

Unes hores després, Hitler, acompanyat per en Joseph Goebbels, es va dirigir al Teatre de l’Òpera, a l’Unter den Linden, per veure Las Walkyrias de Richard Wagner. Un cop va acabar l’obra, Hitler va marxar amb automòbil per anar a veure a en Göering, però es va parar un moment al quarter de l’antiga guàrdia imperial, que s’havia convertit en un monument a la Primera Guerra Mundial i estava rodejat per policies que estaven vigilant les nombroses formacions dels Cascs d’Acer. Un cop varen tornar agafar l’automòbil es varen dirigir cap a la casa d’en Göering a la Kaiserdamm per celebrar la possible victòria electoral. En arribar a la casa, un dels policies va obrir la porta del cotxe perquè en sortís el canceller. En la trobada també hi havia, a part d’en Göering, l’empresari Fritz Thyssen i el quart fill del kàiser, August Guillem que vestia un uniforme de les SA, i altres membres del govern i del Partit. Els convidats varen poder gaudir d’un gran buffet preparat pel restaurant Horcher, el favorit d’en Göering. Criats de les SA omplien les copes de vi, i no es paraven de fer brindis per celebrar la victòria electoral. Llavors, Hitler va preguntar si es coneixien els resultats, i Göering li va respondre que els seus agents de premsa tenien un avanç dels resultats i el va convidar a passar a una habitació on els esperava l’Erhard Milch per dir-los els resultats. Milch li va anunciar que havien guanyat les eleccions però que no havien obtingut la majoria absoluta que estaven esperant. Seguidament, Hitler va preguntar pels resultats de l’Alfred Hugenberg, i li varen dir que havia obtingut 50 escons. Tot seguit, Göering va anunciar per la premsa la victòria del NSDAP, i es varen fer fortes celebracions a Berlín i a Munic.

El partit nazi va guanyar les eleccions parlamentàries alemanyes amb el 43,9 % dels vots. El partit nazi va obtenir 17.277.180 vots de 39 milions de persones que varen anar a votar, el que representava aconseguir 288 dels 647 escons. Goebbels va escriure aquell dia en el seu diari que eren xifres increïbles. Però tot i la victòria els nazis no tenien la majoria suficient i van necessitar una aliança amb el partit conservador, el DNVP ( Deutsche Nationalevolkspartei), i el Zentrum per poder continuar governant. A canvi del seu suport, Hitler els va garantir la llibertat civil en els catòlics i va permetre el funcionament de les escoles religioses. L’aliança de Hitler amb els catòlics va trencar amb els plans que tenien els religiosos protestants que es volien convertir amb la religió de l’Estat. Tot i això, alguns clergues protestants varen celebrar la victòria d’en Hitler en el temple Luterà de Potsdam.

Tot i la repressió del règim nazi als partits d’esquerre i els partits catòlics varen conservar una proporció elevada de vots respecte els seus anteriors resultats. El Partit Comunista, que era il·legal i molts dels seus membres o estaven exiliats o estaven sota arrest, va obtenir 4,6 milions de vots, el que representava a un 12,3% de l’electorat. Però és cert que Hitler va augmentar de vots en part gràcies a la mitificació que s’havia fet de la seva figura i per la lleugera millora econòmica de les primeres setmanes del 1933. Aquestes eleccions varen provar que Hitler tenia un gran suport de les classes mitjanes i sobretot dels sectors conservadors. Només un 11% de la població es va abstenir, un percentatge bastant baix en proporció a les eleccions anteriors.

També s’ha de comentar que la victòria dels nazis no va ser del tot neta, ja que les grans empreses alemanyes varen finançar la campanya electoral d’en Hitler i varen finançar a les SA i les SS perquè vigilessin a la gent quan anaven a votar. A la regió de Prússia, on Hermann Göering era el ministre del Interior, va posar la por als ciutadans amb un control policial per obligar a la gent a votar al NSDAP.  Per exemple, a Northeim, al nord d’Alemanya, les SA i les SS varen patrullar i desfilar pels carrers tot el dia de forma amenaçadora, mentre el NSDAP i els Cascs d’Acer organitzaven el transport motoritzat per dur la gent als centres electorals.

A més, s’ha de tenir en compte que en aquestes eleccions no hi varen poder participar els membres del Partit Comunista d’Alemanya, el KPD, ja que varen ser arrestats prèviament per la policia sota les ordres d’en Göering, que els va acusar de l’incendi del Reichstag del 27 de febrer de 1933. A més, Göering també va explicar a l’opinió pública, per donar més motius per il·legalitzar el partit comunista, que havia descobert documents que demostraven que els comunistes tenien intenció d’enverinar els subministraments de llet a Alemanya. Hitler va donar després ordres de penjar a la forca els membres del KPD, però el president Paul von Hindenburg va vetar aquella decisió. Un altra fet que va conduir a la victòria del partit nazi va ser que la direcció del Partit Socialdemòcrata va començar a tenir por de la política agressiva d’en Hitler i va fugir abans de les eleccions cap a Praga. No tots varen poder fugir i molts membres del Partit Socialdemòcrata i del Partit Comunista que es varen quedar a Alemanya més tard varen ser deportats en els camps de concentració que havien acabat de ser construïts. El partit que va poder participar sense por a les eleccions va ser el DNVP, que va tenir uns resultats molt dolents i des d’aquell moment el seu líder, Alfred Hugenberg, que era el ministre d’Economia i d’Agricultura, va ser perseguit per les SA, i la premsa nazi va atacar les seves idees econòmiques. Hugenberg va dimitir al cap d’uns mesos, el juny.

 

Partits polítics en el Reichstag

Maig

1924

Dec.

1924

Maig

1928

Sep.

1930

Juliol

1932

Nov.

1932

Mar.

1933

Partit Comunista (KPD)

62

45

54

77

89

100

81

Partit Socialdemòcrata (SDP)

100

131

153

143

133

121

120

Partit de Centre Catòlic (BVP)

81

88

78

87

97

90

93

Partit Nacionalista (DNVP)

95

103

73

41

37

52

52

Partit Nazi (NSDAP)

32

14

12

107

230

196

288

Altres partits

102

112

121

122

22

35

23

A la ciutat de Barcelona, els alemanys residents a la ciutat varen votar en unes urnes al vaixell Halle, ancorat a uns metres del port. El 65% varen votar al NSDAP. La colònia alemanya que vivia a Catalunya era de 10.000 persones.


Poc després de conèixer els resultats, els nazis varen actuar violentament contra l’oposició. Aquella mateixa nit, a Königsberg, a Prússia Oriental, les SA varen envair la seu central dels socialdemòcrates, varen destruir les instal·lacions i varen convertir el local en un centre de tortura improvisat, on es va apallissar al diputat comunista del Reichstag Walter Schütz, que va morir de les lesions que li varen causar.

En el Reich:

A Turíngia, el Ministeri de l’Interior del land va aprovar un decret que deia que en aplicació de la primera ordre del 28 de febrer quedava prohibit amb efecte immediat la Unió Central dels ciutadans alemanys de religió jueva de la regió de Turíngia. Les instal·lacions de la Unió, els documents, béns, impresos, revistes… serien confiscats immediatament per la policia i posats a dipòsits.

 

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: