Home // diari // 21 de març de 1933

21 de març de 1933

Dimarts:

El dia de Potsdam:

A Potsdam va ser un dia festiu perquè se celebrava que el 21 de març de 1871 el canceller Otto von Bismarck havia aprovat la Constitució del primer Parlament de l’Alemanya unificada. Joseph Goebbels va aprofitar aquella festivitat per celebrar la cerimònia d’obertura del 8º Reichstag després de la victòria del partit nazi en les eleccions parlamentàries del 5 de març de 1933. La cerimònia tindria lloc a l’església de la Guarnició de la ciutat, la Garinsonkirche, fundada a principis del segle XVIII per la dinastia Hohenzollern de Prússia, que simbolitzava els llaços entre la monarquia militar prussiana, el poder de l’Estat i la religió protestant.

Des de Berlín va sortir una comitiva en direcció a la capital prussiana. Les cases de Potsdam lluïen aquell dia grans banderes amb l‘esvàstica juntament amb les banderes tricolors de l’Imperi. Abans de la visita del govern alemany, les SA havien amenaçat als veïns i els propietaris de les cases perquè pengessin al balcó l’emblema de la creu gamada. Prèviament, a l’església on s’hi havia de celebrar l’acte s’hi va fer una cerimònia catòlica i evangèlica. Abans d’arribar a la ciutat, Adolf Hitler i Joseph Goebbels es varen dirigir al cementiri de Luiswnstadt, situat a les afores de la ciutat, per deixar enormes corones a les tombes dels homes de les SS caiguts en la lluita durant la pujada al poder. La intenció era honrar a tots els màrtirs del moviment enterrats allí. El canceller avançava entre les files d’homes de les SA i deixava una corona amb l’esvàstica amb una cinta a cada tomba i estrenyia la mà als familiars dels caiguts, que es quedaven en silenci. Aprofitant la festivitat del dia i aquell acte, els nazis varen atorgar un perdó general dels delictes comesos durant el temps de la presa del poder, perdó que va anul·lar més de 7.000 processos. Un cop acabat aquest acte, tots varen tornar als automòbils i amb un comboi d’automòbils varen baixar per la Reichsstrasse 1 cap a Potsdam. En arribar a la ciutat símbol de la monarquia prussiana, multituds no deixaven de cridar-los contents per veure’ls. Tot i que s’havien organitzat més actes, Goebbels no volia que Hitler assistís a les altres cerimònies del govern perquè no li agradaven.

Mentre Hitler arribava a Potsdam, a dos quarts d’onze del matí els membres del nou govern es varen reunir a l’església de Sant Nicolau, on hi havia el president Paul von Hindenburg, el ministre d’Agricultura i els diputats catòlics, a més del líder de les SS Heinrich Himmler per assistir a una missa. Un cop la caravana d’en Hitler va arribar a la ciutat, les campanes varen començar a repicar i els diputats varen abandonar el temple i es varen dirigir a peu cap a la Garinsonkirche, on es celebraria l’acte oficial. L’església estava ocupada en aquells moments pels mariscals, els generals i els almiralls del règim imperial, i tots anaven vestits amb els seus uniformes de gala i anaven encapçalats pel mariscal de camp August von Mackensen, que lluïa l’uniforme dels Húsars de la Mort. La cadira reservada pel kàiser estava buida, però darrere d’ella i va seure l’antic príncep de la Corona, que portava un gran uniforme. El cor de l’església s’hi varen acomodar els diputats nazis, vestits amb camises brunes, els nacionalistes i els membres del Partit del Centre. No hi havia present cap diputat socialdemòcrata ni comunista. A fora l’església, a la plaça, estava plena de gent que no parava de cridar:

Visca!

Quan tots els convidats ja estaven dins l’església, Von Hindenburg va arribar a la plaça i Hitler es va apropar a ell per saludar-lo juntament amb el capellà castrense de l’església. Les camises brunes, vestides totalment de color negre, es varen col·locar en segona fila, darrere del president Von Hindenburg i els generals, mentre desfilaven les tropes. Quan es va obrir la porta de l’església, tothom es va posar dempeus i, llavors, els membres del nou govern varen entrar a l’església. Les mirades de tots es varen concentrar cap a l’Adolf Hitler, que vestia d’etiqueta amb un vestit negre acompanyat per un barret de copa i una capa, una vestimenta molt poc usual en ell, i cap al president Paul von Hindenburg, que avançava lentament amb el seu bastó i lluïa un uniforme que li anava estret. Quan varen arribar al centre de l’església, Von Hindenburg va saludar solemnement amb el seu bastó al tro buit del kàiser i al príncep de la Corona, i es va asseure a l’esquerre d’en Hitler. Llavors, quan tots estaven assentats i va acabar de sonar l’himne de Leuthen, el Nun danket alle Gott, el President es va incorporar, es va posar les ulleres i va llegir un breu discurs amb serietat, on va dir que el nou govern tenia molta feina per fer. Un cop va acabar el discurs, el President va doblar el paper que havia llegit i es va tornar a asseure. A continuació, Adolf Hitler va fer un discurs on va homenatjar al President i va aprofitar el motiu de la celebració per dir que el nou règim nazi era continuador del gloriós passat Imperi alemany. Hitler va recordar i glorificar el territori de Prússia, el land del president Von Hindenburg, que tal i com havien planejat el va commoure. De fet, el que varen buscar els nazis amb aquella celebració era l’acceptació del President. Hitler, que també havia de tranquil·litzar als catòlics, que fins que no va arribar al poder s’havien oposat al seu partit, va prometre respectar els tractats de la Santa Seu amb Baviera de 1924, de Prússia de 1929 i de la regió de Baden el 1932. També va expressar el seu desig d’establir relacions diplomàtiques amb el Vaticà. Quan va acabar el seu discurs, el canceller va anar a la cadira on seia en Von Hindenburg i li va fer una profunda reverència i li va donar la mà. Després, un cop finalitzat l’acte, el President va anar un moment sòl a la cripta per visitar la tomba del monarca Frederic el Gran.

Mentrestant, a fora l’església, els canons varen ser disparats a l’aire i, en mig de les trompetes i tambors, l’exèrcit alemany, les SA i els Cascs d’Acer varen desfilar davant del President, el canceller i el príncep de la Corona. Entre els soldats que varen desfilar hi havien els soldats i els oficials del 9º Regiment d’Infanteria, i entre ells hi havia l’oficial d’escorta Henning von Tresckow, que va passar per davant de la tribuna d’autoritats amb el 1º Batalló. Però, mentre els soldats desfilaven, l’Alfred Hugenberg va aprofitar el soroll que feien per demanar-li a l’antic canceller Hermann Brüning que es reunís aquella tarda amb ell per intentar evitar la projectada llei de plens poders que tenia planejat aprovar en Hitler. A la nit, continuant amb la celebració, 10.000 homes de les SA varen desfilar amb torxes a la Porta de Brandenburg davant les aclamacions d’una gran multitud mentre, a la Gran Òpera, el mestre Wilhelm Furtwängler va dirigir l’obra dels Mestres Cantors del compositor Richard Wagner. El dia de Potsdam, amb l’encaixada de mans entre Hitler i Von Hindenburg, es va difondre en milions de postals i cartells.


Aquella mateixa nit, tal i com havien parlat aquell matí, Brüning es va dirigir d’incògnit a la casa del ministre Hugenberg, situada a la Viktoriastrasse, molt a prop del Parc Zoològic. Un cop reunits, Hugenberg li va dir que la nova llei que volia aprovar en Hitler el 24 de març de 1933 li donaria més poder que el que havia tingut mai el kàiser, i li va explicar que probablement eliminaria a tots els partits polítics com havia fet amb el partit comunista. Brüning li va comentar que el NSDAP estava en minoria, i que si volia aprovar la llei de plens poders l’obligarien a abolir la llei del 28 de febrer de 1933 i li farien restablir els drets dels ciutadans.

Neixen els primers camps de concentració:

Les SA varen construir els primers camps de concentració pels presos polítics a Oranienburg i a Dachau. El d’Oranienburg es va posar en servei aquell mateix dia, i el Ministeri de l’Interior va reconèixer oficialment la condició de presó pels presoners polítics del camp de concentració d’Oranienburg. La premsa nazi va informar aquell dia que el camp de Dachau estava previst per l’empresonament de tots els funcionaris comunistes i, en cas necessari, de la Reichsbanner i socialdemòcrates. El Völkischer Beobachter informava aquell dia:

El dimecres s’erigirà a prop de Dachau el primer camp de concentració amb una capacitat per 5.000 persones.

Tanmateix, es va publicar un decret on es declarava il·legal qualsevol comentari malintencionat contra el nou govern. Els nazis varen obligar a tots els ciutadans a informar a la policia de qualsevol ofensa al govern del Reich o de qualsevol degradació de revolució nacional. Aquella invitació de denunciar a altres ciutadans va ser acceptada per la població i va generar una onada de denúncies de ciutadans que denunciaven als seus veïns o als seus companys de treball. També els nazis varen aprovar una norma que deia que per jutjar els delictes polítics es constituirien tribunals especials en el que l’acusat perdria gran part del dret a la defensa habitual en tribunals de justícia ordinaris.

En el Reich:

L’onada de denuncies contra els comunistes va fer entrar en vigor la Llei de Pràctiques Doloses, que condemnava a mort per aquells que es trobessin culpables d’amenaçar amb destruir la propietat privada amb la intenció de causar el terror. La policia va criticar la nova Llei perquè estaven desbordats de tanta feina detenint comunistes i no tenien espai per empresonar a més persones. Per aquest motiu varen néixer els camps de concentració.


Un diari de Leipzig va vaticinar que una bala tocaria al canceller Hitler, que tots els jueus d’Alemanya acabarien davant de la paret i que el resultat seria el bany de sang més gran que hagi vist mai el món.


Reinhard Heydrich va ser ascendit a Oberführer.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: