Dissabte:
En el Reich:
Max Beckmann, que s’havia traslladat de Frankfurt a Berlín aquell any amb l’esperança de poder influir en la política en benefici propi, va ser acomiadat del seu càrrec de professor de Frankfurt. Amics marxants seus varen aconseguir que es pogués guanyar la vida pel seu propi compte.
Dimecres:
En el Reich:
Les organitzacions estudiantils varen declarar un mes de purificació cultural que va acabar el 10 de maig de 1933 amb la crema nacional de llibres.
En el camp de concentració de Dachau varen agafar, aparentment a l’atzar, a quatre presoners jueus i els varen conduir fins al bosc, fora del camp, i els varen abatre allí mateix. Els guàrdies dirien després de que havien intentat escapar. Més tard, un oficial de la policia, el tinent Schiler, va afirmar que el comandant Hilmar Wäckerle tenia por de que en el camp esclatés una revolució comunista. El cas va ser investigat per la fiscalia bavaresa.
A Itàlia:
Hermann Göering es va dirigir al Vaticà per reunir-se amb el papa Pius XI. Abans, Göering es va reunir amb monsenyor Caccia Dominoni, Maestro di Camera del Papa. Curiosament, aquell dia, Edith Stein, anomenada sor Teresa Benedictina de la Creu, va escriure a Roma per demanar-li en el papa Pius XI que denunciés les primeres persecucions contra els jueus. La seva carta acabava d’aquesta manera:
La idolatraria de la raça amb la que la ràdio atordeix a les masses, no és pitjor per la imatge mundial de l’Església si es prolongués en silenci?.
Dimarts:
En el Reich:
El govern va aprovar la llei per la recuperació del cos de funcionaris, on els no aris no podien treballar com a funcionaris. Amb aquesta Llei es consideraven no aris totes aquelles persones que tenien pares o avis no aris, especialment si eren d’origen jueu. Només feia falta que un dels progenitors o algun dels avís o àvies no siguessin aris per ser expulsats o per no poder treballar com a funcionaris.
Com a resposta a aquella llei segregacionista, Wilhelm Furtwängler va publicar una carta oberta al ministre Joseph Goebbels en la que li declarava no està disposat a rescindir contractes dels intèrprets jueus de la seva orquestra. El director d’orquestra li deia que l’acomiadament de tants bons músics jueus era incompatible amb la restauració de la dignitat nacional. Goebbels va fer cas omís a la queixa.
A Prússia, aprofitant la seva qualitat de ministre de l’Interior prussià, Hermann Göering va aprofitar una reunió local per nombrar-se primer ministre mantenint també els seus poders com a ministre de l’Interior de Prússia.
Les SA varen detenir al líder comunista Hans Beimler. Les SA estaven molt contents per haver detingut a un líder comunista de tal calibre i a la presó el varen apallissar brutalment amb porres de goma. Després va ser transferit al camp de concentració de Dachau.
Al mateix temps, a Berlín-Steglitz, la policia i les SA varen rodejar la Bauhaus sota pretext de que s’hi guardava material de propaganda comunista. El centre va ser registrat i clausurat per sempre més.
Precisament, aquell dia a Dachau els nous guardians de les SS varen treure fora de les instal·lacions del camp a quatre jueu i els varen afusellar a camp obert, al·legant que havien intentat fugir. Un d’ells va poder sobreviure i va ser hospitalitzat a Munic, on va morir poc després, tot i que abans va explicar en els metges tots els detalls de la brutalitat que regnava en el camp. Els metges varen informar d’aquells fets a la fiscalia.
Dilluns:
En el Reich:
Després de cinc dies de treball a Berlín, Adolf Hitler va tornar a Munic per estar-hi uns quants dies.
El delegat de la Federació Alemanya d’Estudiants, que havia sol·licitat els últims dies cremar llibres contraris al règim per principis de maig, va sol·licitar ajuda econòmica al Ministeri de Propaganda. Joseph Goebbels va estudiar el pla, que en general aprovava, tot i que havia estudiat amb professors jueus com Gundolf i Waldberg.
El govern va retirar l’ajuda pels escolars jueus necessitats.
A Itàlia:
A Roma, Hermann Göering, que estava de vacances a Itàlia, va rebre un telegrama d’en Hitler en el que el nombrava Primer Ministre de Prússia i li demanava que assumís el seu càrrec el 20 d’abril de 1933. En el telegrama Hitler li donava les gràcies pels seus serveis i per la seva lleialtat.
Com el 2 d’abril de 1933, un delegat de la Federació Alemanya d’Estudiants va parlar amb un representant del Ministeri de Propaganda sobre un acte simbòlic, planejat per principis de maig, en què es cremarien els llibres d’escriptors jueus, marxistes i contraris al règim.
En el Reich:
En l’ordre del dia de la reunió del Ländtag de Prússia, en Hermann Göering va incloure l’elecció de primer ministre, o sigui la seva pròpia elecció, en l’ordre del dia. L’11 d’abril va ser nombrat primer ministre.
Divendres:
En el Reich:
Adolf Hitler va firmar un decret en què s’establien les bases legals per poder expulsar aquells funcionaris que no agradessin al règim. Aquest decret es va conèixer amb el nom de Decret pel restabliment del Servei Civil Professional. Els funcionaris que van córrer el risc de ser expulsats varen ser els funcionaris amb idees demòcrates i representants de la República de Weimar però, sobretot, els funcionaris jueus varen ser els mes afectats sent expulsats o jubilats d’immediat per una clàusula del decret on deia que qualsevol funcionari o agent jueu que no fos d’origen de raça ària o hagués entrat en la carrera després del 19 de novembre de 1918 havien de ser retirats del servei en actiu sense contraprestació econòmica. Si bé aquest decret no feia referència a l’Exèrcit, el Ministeri de Defensa el 28 de febrer de 1934 va aplicar una clàusula ària en els oficials de l’Exèrcit de Terra i la Marina de guerra, així com els sotsoficials i les tropes, on es deia que qualsevol integrant de l’Exèrcit se’l podia investigar pels seus origens i se’ls obligava a demostrar que eren d’origen de raça ària. Només hi va haver una excepció, els membres de l’Exèrcit que havien lluitat en la Primera Guerra Mundial o bé que tingués un pare o un fill d’un soldat caigut en la Gran Guerra. Aquesta excepció va ser aplicada pel president Paul von Hindenburg, que es va oposar a la Llei en un principi ja que volia salvar a molts amics seus i companys de la Primera Guerra Mundial que eren de descendència jueva o eren jueus. Immediatament d’aplicar la Llei no varen quedar funcionaris jueus ni es varen nombrar advocats jueus; després, la seguretat social va deixar de pagar als metges jueus i es varen retirar les subvencions a les guarderies de les comunitats jueves. Els pedagogs sospitosos varen ser identificats per una xarxa de comitès d’investigació establerta pel ministre prussià d’Educació, Bernhard Rust. Aquests comitès varen expulsar 157 dels 1.065 directores d’escola a Prússia; 37 del 515 caps de seminari; 280 dels 11.348 professors titulars; 32 dones de les 68 directores d’escoles secundàries de Prússia, un 32%, varen ser acomiadades.
Al cap d’unes setmanes d’aplicar el Decret pel restabliment del Servei Civil Professional, es varen aprovar noves lleis molt similars que prohibien als jueus treballar de metges, advocats, jutges o docents. Rudolf Hess va ordenar a l’Organització de Cèl·lules de Fàbrica que no interferissin en la marxa de les empreses, se les havia de deixar lliures, ni pertorbessin el treball dels sindicats, que el seu paper en la paga de subsidis als aturats havia sigut crucial durant la Depressió del crac.
També Hitler va aprovar una nova llei, la Llei del Diputat Imperial, la Reichsstatthaltergesetz, en què varen ser dissolts els parlaments de tots els Länders, excepte el de Prússia, i varen crear el càrrec de governador del Reich perquè es posés al capdavant de cada Land per controlar els governs i els parlaments regionals. Aquests representants locals, els Reichsstathälter, tindria poders especials per imposar-se a les assembles locals i podria supervisar la introducció de lleis nacionals. En aquests nous càrrecs també se’ls va donar facultats per nombrar i treure els governs locals, dissoldre les Dietes, redactar i aprovar noves lleis de l’Estat, i nombrar i treure funcionaris. Amb aquesta Llei quedava totalment debilitada la sobirania dels Estats individuals.
En una conversa amb Hermann Rauschning, Hitler li va explicar que la clerecia protestant era per una gent insignificant, uns sotmesos com gossos, va dir, i va afirmar que la seva religió no era seriosa perquè no tenia una gran posició que defensar.
Dijous:
En el Reich:
La Societat Filharmònica d’Hamburg va anunciar que l’elecció de solistes del desembre passat hauria de ser modificada perquè no hi hagués cap jueu. Sabine Kalter i Rudolf Serkin varen ser substituïts.
Dimecres:
En el Reich:
El president de la Facultat de Medicina de Heidelberg, Richard Siebeck, va enviar una declaració oficial al ministre d’Educació de Baden senyalant-li les aportacions que havien fet els jueus a la ciència mèdica i criticava la violència que es cometia contra els jueus.
Dimarts:
En el Reich:
Adolf Hitler va tornar a Berlín després de passar des del 26 de març de 1933 uns dies de vacances a Obersalzberg en el seu domicili muntanyenc, el Berghof.
El gabinet del Reich va aprovar una disposició per la creació d’un Consell de Defensa del Reich amb la missió secretar de mobilitzar el país per la guerra i el ministre Werner von Blomberg es va convertir en membre del nou Consell. El gabinet també va castigar amb la mort els delictes de sabotatge.
Mica en mica, Alemanya expulsava els jueus de la vida pública i aquell dia l’Associació Alemanya de Boxa va excloure els boxejadors jueus. Otto Klemperer es va veure obligat a abandonar Alemanya després de que a principis de març es veiés obligat a retirar la producció de l’òpera de Wagner Tannhäuser.
© 2026 EL TERCER REICH Powered by WordPress MU
RSS 2.0
| Comments RSS 2.0
Theme: Quentin. Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
