Home // diari // 10 de maig de 1933

10 de maig de 1933

Dimecres:

En el Reich:

En el primer Congrés de Treballadors a Berlín, l’Adolf Hitler va explicar en el seu públic que havia crescut amb la gran massa del poble, entre la gent, perquè havia sigut obrer durant molts anys i que s’havia hagut de guanyar el pa com ells. Recordant el passat, els va dir que durant la Gran Guerra va lluitar com un simple soldat, entre les masses, i els va prometre, després d’honrar als treballadors, que aboliria la lluita de classes. No volent-se comparar amb el comunisme, va dir que la dictadura de la burgesia deixaria pas a la dictadura del proletariat, però que aquell canvi era simplement un canvi de dictadura i, que, en canvi, ell representava la dictadura de la nació, la dictadura de la comunitat, que representava a milions de persones del poble alemany i tornaria la convicció de que l’Estat no representava als interessos d’un sol grup o classe. Hitler també els va prometre que el govern i era per administrar els assumptes de tota la comunitat.

Continuant amb les celebracions d’aquell dia, el govern alemany va crear el Front Obrer Alemany, el Deutsche Arbeisfront ( DAF ), sota la direcció d’en Robert Ley, amb l’objectiu de posar fi a la lluita de classes i crear una única cooperació que organitzés les escales salarials, les condicions de treball i el temps lliure. Per les dones, el govern va crear el Frauenfront a petició d’en Ley, una organització nacionalsocialista que ensenyava a les noies joves els valors nacionalsocialistes.


Hermann Göering va ordenar l’ocupació de les oficines del Partit Socialdemòcrata i es varen prohibir els seus diaris i es varen confiscar els seus fons. Alguns líders socialdemòcrates, com l’Otto Wels, es varen traslladar a Praga per organitzar la resistència, però altres, com Karl Severing, es varen retirar de la política.

DSCF1493

La crema de llibres:

A la tarda, un grup de nazis van recórrer les biblioteques públiques i privades per llançar al carrer de les principals places de 19 ciutat universitàries tots els llibres que el ministre Joseph Goebbels va senyalar que eren perjudicials per Alemanya. A Berlín, un grup de nazis varen recollir els llibres que havien llançat per apilar-los a la Bebelplatz, a la Plaça de l’Òpera, davant de la Universitat Frederic Guillem, on els cremarien. A la nit es van encendre amb gasolina tots els llibres, uns 20.000 volums, entre ells el de l’autora nord-americana, Helen Keller. Els estudiants universitaris, mobilitzats pel ministre Goebbels, van ballar danses índies al voltant de les flames mentre sonava l’himne nacional i es cantava després l’himne del Partit. Al cap d’uns minuts, una caravana de cotxes va arribar a la plaça. En un dels vehicles hi viatjava el ministre Goebbels, que no estava gaire entusiasmat, acompanyat pel seu guàrdia. El ministre de dret es va posar davant d’un micròfon per explicar que l’època de l’intel·lectualisme jueu havia acabat com la República de 1918 i va assegurar que començava el triomf de la Revolució alemanya d’un munt de cendres. Goebbels va acabar al seu discurs cridant Heil Hitler!. Entre els assistents a l’acte hi havia uns quants corresponsals estrangers que varen quedar desconcertats pel què estaven veient. A altres ciutats com Munic, Frankfurt, Dresden i Breslàvia els nazis varen actuar igual que Berlín i varen cremar els llibres contraris al règims. Entre els primers que varen cremar hi havien els d’en Karl Marx i els d’en Sigmund Freud.

Abans de la crema de llibres, Goebbels es va reunir amb altres dirigents i ministres nazis per aconseguir més competències pel seu Ministeri. Constantin von Neurath va ser dels que va lluitar més enèrgicament per no perdre competències i podria ser que per això Goebbels anés mig desanimat o cansat a la Bebelplatz.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: