Home // diari // 7 d’abril de 1933

7 d’abril de 1933

Divendres:

En el Reich:

Adolf Hitler va firmar un decret en què s’establien les bases legals per poder expulsar aquells funcionaris que no agradessin al règim. Aquest decret es va conèixer amb el nom de Decret pel restabliment del Servei Civil Professional. Els funcionaris que van córrer el risc de ser expulsats varen ser els funcionaris amb idees demòcrates i representants de la República de Weimar però, sobretot, els funcionaris jueus varen ser els mes afectats sent expulsats o jubilats d’immediat per una clàusula del decret on deia que qualsevol funcionari o agent jueu que no fos d’origen de raça ària o hagués entrat en la carrera després del 19 de novembre de 1918 havien de ser retirats del servei en actiu sense contraprestació econòmica. Si bé aquest decret no feia referència a l’Exèrcit, el Ministeri de Defensa el 28 de febrer de 1934 va aplicar una clàusula ària en els oficials de l’Exèrcit de Terra i la Marina de guerra, així com els sotsoficials i les tropes, on es deia que qualsevol integrant de l’Exèrcit se’l podia investigar pels seus origens i se’ls obligava a demostrar que eren d’origen de raça ària. Només hi va haver una excepció, els membres de l’Exèrcit que havien lluitat en la Primera Guerra Mundial o bé que tingués un pare o un fill d’un soldat caigut en la Gran Guerra. Aquesta excepció va ser aplicada pel president Paul von Hindenburg, que es va oposar a la Llei en un principi ja que volia salvar a molts amics seus i companys de la Primera Guerra Mundial que eren de descendència jueva o eren jueus. Immediatament d’aplicar la Llei no varen quedar funcionaris jueus ni es varen nombrar advocats jueus; després, la seguretat social va deixar de pagar als metges jueus i es varen retirar les subvencions a les guarderies de les comunitats jueves. Els pedagogs sospitosos varen ser identificats per una xarxa de comitès d’investigació establerta pel ministre prussià d’Educació, Bernhard Rust. Aquests comitès varen expulsar 157 dels 1.065 directores d’escola a Prússia; 37 del 515 caps de seminari; 280 dels 11.348 professors titulars; 32 dones de les 68 directores d’escoles secundàries de Prússia, un 32%, varen ser acomiadades.

Al cap d’unes setmanes d’aplicar el Decret pel restabliment del Servei Civil Professional, es varen aprovar noves lleis molt similars que prohibien als jueus treballar de metges, advocats, jutges o docents. Rudolf Hess va ordenar a l’Organització de Cèl·lules de Fàbrica que no interferissin en la marxa de les empreses, se les havia de deixar lliures, ni pertorbessin el treball dels sindicats, que el seu paper en la paga de subsidis als aturats havia sigut crucial durant la Depressió del crac.

També  Hitler va aprovar una nova llei, la Llei del Diputat Imperial, la Reichsstatthaltergesetz, en què varen ser dissolts els parlaments de tots els Länders, excepte el de Prússia, i varen crear el càrrec de governador del Reich perquè es posés al capdavant de cada Land per controlar els governs i els parlaments regionals. Aquests representants locals, els Reichsstathälter, tindria poders especials per imposar-se a les assembles locals i podria supervisar la introducció de lleis nacionals. En aquests nous càrrecs també se’ls va donar facultats per nombrar i treure els governs locals, dissoldre les Dietes, redactar i aprovar noves lleis de l’Estat, i nombrar i treure funcionaris. Amb aquesta Llei quedava totalment debilitada la sobirania dels Estats individuals.


En una conversa amb Hermann Rauschning, Hitler li va explicar que la clerecia protestant era per una gent insignificant, uns sotmesos com gossos, va dir, i va afirmar que la seva religió no era seriosa perquè no tenia una gran posició que defensar.

 

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: