En el sector sud del front oriental, el 6è Exèrcit alemany va ocupar les ciutats de Jarkov i Bielgorod i va seguir la seva ofensiva cap a Crimea. A diferència de Kiev, Iosif Stalin no va demanar una costosa defensa de Jarkov, i els soldats soviètics del Front Sud-oest varen escapar en un retrocés gradual.
A França, a Souges, els nazis varen executar a 50 ostatges com a revenja del assassinat de dos oficials alemanys.
Dijous:
En el Reich:
A Polònia:
Heinrich Himmler va visitar el camp de concentració de Stutthof. Aquell mateix dia, Himmler va ordenar que els jueus no poguessin emigrar des del Reich alemany o des de qualsevol altre país ocupat per aquest.
A Alemanya:
A Berlín, la Gestapo va detenir a monsenyor Bernhard Lichtenberg per haver fet sermons a la Catedral de Santa Eduvigis contraris al règim. A la seva casa hi varen trobar l’esborrany pel següent diumenge en el que es parlava de la persecució dels jueus. Quan se l’emportaven els agents de la Gestapo el varen obligar a treure’s la sotana. Llavors, un SS, que primerament el va insultar, el va obligar a pujar a un cotxe que el va dur a l’Alexanderplatz per ser interrogat.
A Letònia:
Les autoritats alemanyes varen emetre una ordre que obligava a concentrar a tots els jueus en Forstate Maskavas, un suburbi de Riga. Al voltant de 30.000 jueus varen ser reunits en una petita àrea envoltada de filferro espinós.
En el front oriental:
En el sector sud:
El general Semyon Timochenko va agafar el comandament del front soviètic del sud.
A Khàrkiv, assetjada pel 6º Exèrcit del general Walter von Reichenau, el comandant de la plaça de la ciutat va anotar que la Wehrmacht no tenia cap interès en tractar els habitants de la ciutat. Precisament, el 6º Exèrcit va aconseguir travessar les posicions soviètiques a la perifèria occidental de la ciutat i va obligar als soviètics a abandonar la ciutat.
A Odessa, després de l’atemptat del dia anterior on varen morir 41 persones, els alemanys varen dur a 19.000 jueus als molls per afusellar-los i incinerar-los amb gasolina. Per no defraudar als seus aliats, al migdia, el dictador Ion Antonescu va ordenar oficialment l’execució dels comunistes per cada oficial romanès o alemany mort i altres cent pels morts de qualsevol altra graduació. Segons les noves ordres s’havia d’agafar una víctima de cada família jueva. Aquesta matança va coincidir amb els funerals de les víctimes.
A Crimea, per tal d’acabar amb la superioritat aèria soviètica, els alemanys varen enviar tres grups de caça (II./JG 3, III./JG 52 i III./JG 77) que varen sortir de Chaplinka als cels de Crimea. El coronel Werner Mölders era qui donava les instruccions. Desenes d’aeronaus soviètics varen ser destruïdes pels caces alemanys, que finalment varen acabar amb la superioritat aèria soviètica a l’àrea de Perekop. En total els alemanys varen notificar de 33 victòries per només una derrota, la del sergent primer Ewald Dühn.
A més a més, He-111 de la 6./KG 26 varen causar danys en el petrolier Sovétskaia neft, en el Mar Negre, que en prou feines va aconseguir arribar al port de Feodosia.
En el Pacífic:
A Hawai, després de que el govern nord-americà acceptés que tres embarcacions japoneses es dirigissin de Japó a Hawai i als Estats Units per parlar de l’embargament nord-americà, l’embarcació japonesa Tatuta Maru va fer escala a Honolulú. En seguida que varen atracar, el consol general Kita va pujar a bord de l’embarcació i va rebre un sobre del comandant. En el sobre hi havia un qüestionari de l’Alt Comandament Major de la Marina japonesa en el qual es sol·licitava, entre altres coses, un mapa amb els emplaçaments, la superfície i els efectius de totes les instal·lacions militar d’Oahu. Una missió especial vindria després a recollir les respostes.
Dimecres:
En el Reich:
A Polònia:
A la matinada, Adolf Hitler es va auto elogiar d’una manera escandalosa dient que si tenia que jutjar la seva obra s’havia de considerar que ell havia contribuït en la idea de la primacia de la raça, i que havia començat la dominació alemanya a Europa per posar les bases en una cultura sòlida. Hitler va explicar que ell era el líder de la guerra, tot i que segons les seves paraules no ho volia ser, i creia que era imprescindible perquè gràcies a la seva intel·ligència havia resolt problemes militars que cap més hagués pogut resoldre.
En el camp de concentració de Gross-Rosen, varen ser executats un grup de presoners soviètics.
Wilhelm Keitel va sol·licitar l’expulsió del Obersturmführer SS Hans Sommer, el governador Helmuth Knochen i també el general Thomas acusat d’haver participat en els fets del 3 d’octubre quan es varen atacar unes sinagogues de París. Keitel va apuntar que Knochen havia de ser expulsat perquè els francesos havien sigut castigats per un delicte pel qual el verdader instigador era el representant del SD a França.
A França:
Les autoritats franceses varen afusellar com a represàlia a la mort de dos oficials alemanys a 49 presoners dels camps de Chateubriant, Nantes, Bordeus, Mont Valerien i Romainville. Avui en dia en el lloc on es varen assassinar als presoners a Chateubriant hi ha un monument que commemorar l’afusellament.
En el front oriental:
En el sector central:
El setge cap a Moscou continuava i la 258º Divisió alemanya va conquerir Naro-Fominsk, la carretera de Roslavl a Moscou. A 70 quilòmetres de la capital soviètica, l’última línia de defensa russa va ser trencada. Al sud de Naro-Fominsk, les 3º i 29º divisions d’infanteria varen travessar i es varen establir un cap de pont de 12 quilòmetres d’ample.
En el sector sud:
El Grup d’Exèrcits del Sud va conquerir Stalino, l’actual Donetsk, Ucraïna.
A Odessa, cap a les sis de la tarda, els comandos soviètics varen detonar les mines d’acció retardada que havien col·locat sota de l’edifici del NKVD del carrer Marazki i que s’utilitzava com a quarter general del 4º Exèrcit romanès. En total hi varen haver 41 morts, entre els qui hi havia el general Glogojeanu i cinc oficials de Marina alemanya, i 39 ferits. Les represàlies preliminars que va posar en marxa el general Trestioreanu varen començar una hora i mitja després penjant a uns 5.000 jueus i comunistes des de les faroles o els pals de telègrafs i de tramvies de totes les places amb cartells dissuasius penjats al coll de les víctimes. També es varen detenir a uns 30.000 jueus durant els següents dos dies, que varen ser forçats a abandonar la ciutat per anar a la localitat de Dalnic, on 19.000 d’ells varen ser metrallats en quatre grans naus.
El 6º Exèrcit del general Walter von Reichenau va informar de que es produïa una brutal batalla a la perifèria occidental de Khàrkiv i que per tota la ciutat hi havia incendis.
A la Unió Soviètica:
Aquell dia va arribar el tercer comboi britànic amb 200 caces i 200 carros de combat pesats.
Dimarts:
En el Reich:
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va comparar la caiguda de Roma amb la bolxevització a través dels jueus i va afirmar que si eradicaven als jueus, a qui els va anomenar plaga, estarien fent una bona obra per la humanitat.
A França:
El diari francès Le Phare va sortir editat amb un comunicat que deia que uns criminals a sou de Londres i Moscou havien matat el dia anterior al comandant de Nantes per l’esquena. El diari explicava que encara no s’havien detingut als assassins i que com a represàlia s’havia ordenat l’afusellament de 50 ostatges i amenaçava de que en el cas de que els assassins no siguessin detinguts abans del 23 d’octubre de 1941 serien afusellats 50 ostatges més. L’article portava la firma de l’Otto von Stülpnangel. Tot i l’article, Von Stülpnangel va enviar una carta a Reinhard Heydrich indicant-li que els atemptats del 3 d’octubre de 1941 havien sigut efectuats per francesos que es movien dins del cercle de Deloncle, però va acusar a l’Obersutrmführer Hans Sommer d’haver-los proporcionat els explosius des de Berlín i d’estar al corrent de l’atemptat. A més, el va acusar de reunir-se amb els autors de l’atac immediatament després de l’assalt. També va senyalar a Helmut Knochen de donar una versió inexacte dels fets.
A Iugoslàvia:
Els alemanys varen iniciar la massacre de Kragujevac. La 717º Divisió d’infanteria va assassinar a 2.778 persones civils, entre serbis, jueus, comunistes i gitanos, molts d’ells dones i nens, d’edats de 16 a 60. Aquesta matança es va produir després d’una emboscada a prop del poble de Gorni Milanovac el 16 d’octubre, on les forces alemanyes es varen enfrontar a les forces partisanes de Josef Tito, deixant 10 soldats alemanys morts i 26 ferits. La 717º Divisió va seguir l’ordre emesa pel mariscal de camp Wilhelm Keitel. que deia que per cada soldat alemany ferit matarien a 50 comunistes i que per cada soldats alemany mort matarien a 100 comunistes. A més, tal i com varen deixar constància en el seu Informe de Situació de les Operacions Número 120, la unitat especial que actuava a Sèrbia va afusellar a 2.200 serbis i jueus com a represàlia per l’atac a un tren a prop de Topola, on varen perdre la vida 22 soldats alemanys.
En el front oriental:
En el sector nord:
Els alemanys es varen fer amb el control de les illes de Hiiumaa, Saaremaa i Muhu, entre el golf de Riga i el mar Bàltic, després de setmanes de combats.
En el sector central:
De dia, els alemanys varen bombardejar la ciutat de Moscou.
En el sector sud:
El 1º Grup Panzer va ocupar la ciutat de Stalino.
El 6º Exèrcit del general Walter von Reichenau va informar que estaven sent atacats al nord i nord-oest de la ciutat de Khàrkiv per petits grups de combat amb el suport dels blindats.
A la Unió Soviètica:
A Moscou, el govern soviètic li va confiar a Gregory Zhukov la defensa de la capital.
Dilluns:
En el Reich:
A Polònia:
Adolf Hitler, de forma profètica, va advertir de que parlar de la retirada de Napoleó era amenaça amb que es fes realitat.
A Alemanya:
A Munic es va arrestar a totes les persones que deien que preferien el príncep Guillem, per la gràcia de Déu, que l’idiota de Berchtesgaden, fent referència a l’Adolf Hitler.
En el front oriental:
En el sector central:
El 2º Grup Panzer del coronel general Heinz Guderian i el 2º Exèrcit varen destruir al 3ª Exèrcit soviètic a Briansk. Els alemanys continuaven avançant cap a Moscou i els combats amb els soviètics es produïen a les proximitats de les poblacions de Mozhaysk i Malayroslavets.
Fedor von Bock va anotar que li causava una terrible impressió les desenes de milers de presoners de guerra soviètics que marxaven cap a Smolensk. Von Bock va escriure que aquelles persones tenien un aspecte famèlic i que molts d’ells morien pel camí i va afirmar que de moment no podien fer res per ells.
En el sector sud:
A Ucraïna, unitats de la policia i milícies ucraïneses varen assassinar amb extrema crueltat a 8.000 jueus en la coneguda Matança de Borrisov.
El 6º Exèrcit del general Walter von Reichenau va obrir camí a poc a poc a través de la zona industrial de l’oest de Khàrkiv, però encara estaven a tres quilòmetres del centre de la ciutat.
A la Unió Soviètica:
Iosif Stalin va promulgar un decret en el qual advertia a la població de que tot aquell que alterés l’ordre públic seria arrestat i jutjat davant un tribunal militar i que s’afusellaria a l’acte a provocadors, espies i qualsevol persona que provoqués disturbis.
A Iugoslàvia;
Franz Böhme, el comandant general de Sèrbia, va dir que els diversos èxits dels soldats alemanys en els últims temps havien fet que es radicalitzés la duresa de la Wehrmacht a Sèrbia.
A Itàlia:
A Nantes, els Aliats varen assassinar a través d’assassins a sou al comandant alemany de la ciutat.
Diumenge:
En el front oriental:
A la matinada, Adolf Hitler va explicar davant dels seus convidats la seva particular visió de la campanya a la Unió Soviètica dient que quan va començar l’Operació Barba-roja tenia la incertesa de no saber com era aquell país i aquella gent, però que tenia clar que havia de suprimir la civilització dels bolxevics i que no sentiria cap remordiment si arrasava ciutats com Kiev, Moscou o Sant Petersburg. Hitler va acabar la seva intervenció prometen que faria construir a Berlín uns monuments que dintre de 1.000 anys encara recordarien la seva victòria.
El racisme i l’odi estava escampat entre els soldats i els generals alemanys que lluitaven en el front oriental. Aquell dia el comandant de la 707º Divisió d’Infanteria, el general major Bechtolsheim, va llegir que els jueus eren els seus enemics mortals i que d’acord amb el sentit cultural d’Europa no eren persones, sinó homes educats per ser bèsties que havien de ser aniquilades. Al mateix temps, el Batalló policial 322 va assassinar a Mogilev a 3.700 jueus.
En el sector central:.
Els alemanys varen ocupar Mozhaisk, a 90 quilòmetres a l’oest de Moscou.
Els alemanys varen dur una gran massacre sobre els presoners soviètics a la ciutat de Smolensk, on varen deixar els carrers de la ciutat coberts de cadàvers.
En el sector sud:
Les tropes alemanyes del 1º Grup Panzer varen ocupar la ciutat de Taganrog, a la costa del Mar d’Azov i a prop de Rostov. Per intentar fer-los front, 16 Il-2 Shturmovik del 4 ShAP varen enlairar-se i varen atacar a una columna de la 13º Divisió Panzer i destruir, segons els informes, nou vehicles.
Les columnes d’avanç del 6º Exèrcit del general Walter von Reichenau varen entrar a la zona industrial de l’oest de Khàrkiv. Els soldats varen poder copsar com els soviètics havien desmantellat o destruït la indústria de forma sistemàtica. Al mateix temps, en el centre de la ciutat, l’últim dels trens que transportava material de Khàrkiv va sortir de l’estació.
Des de l’inici de l’Operació, els alemanys havien fet fins aquell dia a 673.000 presoners i s’havien apoderat de 1,242 blindats i 5.412 peces d’artilleria.
A la Unió Soviètica:
A la ciutat de Moscou es va proclamar l’estat d’emergència davant l’arribada imminent dels soldats alemanys que es trobaven a només 100 quilòmetres. Aquell dia es trobaven a la ciutat de Moshaisk. Iosif Stalin va confiar el comandament de la ciutat al general Gregory Zhukov i, per la seva sort, arribaven reforços des de les regions del nord i del sud i de l’exterior. En total arribarien un total de 900.000 homes sense cap tipus d’entrenament militar.
Aquell dia els britànics varen enviar un centenar de caces, 140 carros pesats, 200 tanquetes lleugeres, 200 fusells anti-carro i 50 canons pesats. A més, els civils varen ser obligats a construir línies defensives. Lavrenti Beria preguntava en el Kremlin com podien defensar Moscou si no tenien res, absolutament res, va exclamar per escrit, afegint que els havien aixafat. Però la defensa soviètica no només es va basar en la capital soviètica, ja que a través de tot el front oriental els soviètics estaven preparant posicions defensives i mobilitzaven a tota la població del país perquè donés suport a la defensa. Qui es resistia era empresonat i 40.000 persones varen acabar a la presó durant aquests dies i prop de 900 varen ser afusellats.
A Romania:
En resposta a la carta de Wilhelm Fildermann, el president de la Federació de Congregacions Jueves de Romania, del 11 d’octubre de 1941 en què es queixava de que la deportació jueva significava la mort, Ion Antonescu li va dir en una carta oberta a la premsa romanesa, que durant l’ocupació bolxevic els jueus havien denunciat als bons romanesos, entregant-los a les orgies dels russos i portant el dolor a les llars romaneses. Antonescu li deia en la carta que cada dia treien dels subterranis de Chisinau cossos horriblement mutilats i li preguntava si s’havia preguntats quants havien caigut assassinats d’una forma covarda i quants havien sigut cremats vius. El dictador romanès li va afegir que aquests actes, els quals va descriure d’odi, estaven fomentats per la bogeria que els jueus havien mostrat cap al poble romanès. Amb l’únic propòsit de demostrar que els jueus eren uns salvatges, Antonescu li va escriure en la postdata un relat on suposadament un soldat ferit de Piatra Neamt havia sigut enterrat viu per ordre i a la vista dels comissaris jueus, tot i les seves súpliques de que no ho fessin perquè tenia quatre fills.
Dissabte:
En el Reich:
El govern alemany va acabar una fase de deportació de jueus alemanys a les zones conquerides de l’Est. Precisament, aquell dia el primer transport de jueus va abandonar Berlín direcció a Lódz.
En el front oriental:
En el sector central:
L’exèrcit alemany va ocupar Kalinin, al nord de Moscou, i Kalunga, al sud, després de dures batalles.
En el sector sud:
Els homes del Grup D, que operaven a Crimea, varen ordenar que tots els jueus es reunissin en un patí i que portessin menjar per tot el dia, les seves coses de valor i les claus de les seves cases. Després els varen traslladar a un quarter soviètic desèrtic i a continuació varen dur a 500 homes, molts d’ells ja molt grans, en columnes fins a un magatzem llunyà al koljoz Màximo Gork. Les dones i els nenes varen viatjar amb camions. Un cop tots junts els varen dur en grups de 100 a una rasa antitanc, on els ordenaven que es despullessin i s’asseguessin al marge de rasa per ser disparats.
Continuant a Crimea, l’11º Exèrcit va poder avançar de nou gràcies a que la II./JG 3 i la III./JG 77 varen estar tot el dia atacant les aeronaus soviètiques que tan mal havien fet a l’11º Exèrcit els últims dies. Però ni amb la Luftwaffe al cel els alemanys varen poder aturar els atacs aeris soviètics. El 54º Cos d’Exèrcit va patir més de 1.200 baixes en els seus intents per obrir pas.
El temps va tornar a millorar i les carreteres es varen començar a assecar després de les pluges dels últims dies. Els alemanys ràpidament varen començar a obrir pas a través de les posicions de l’exèrcit soviètic.
A la Unió Soviètica:
Tement que amb l’apropament de les tropes alemanyes a Moscou hi pogués haver una revolta popular, Lavrenti Beria va ordenar l’execució de 28 presoners de la presó de Lublianka; entre ells tres antics comandants de les forces aèries: Aleksandr Loktionov, Yakov Smushkevich i Pavel Richagov.
A Romania:
Romania es va annexionar la Moràvia ucraïnesa que va passar a dir-se Transnistria.
A Japó:
Després de les detencions del 10 d’octubre i del 15, els japonesos varen detenir als espies Max Clausen, Richard Sorge i Branko Voukelitch. Els espies varen parlar de les seves activitats als seus captors, tot i que en un principi Sorge es va resistir. És molt probable que els torturessin perquè parlessin, tot i que també és possible que xarressin per esgotament anímic.
Divendres:
En el Reich:
Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que el dictador romanès Ion Anotescu era un gran aliat per Alemanya. A la tarda, Hitler va tornar a parlar amb els seus convidats de la seva idea d’europeïtzar Rússia i els va tornar a insistir de que tenia pensat construir carreteres que conduirien fins al sud de Crimea i fins al Caucas per tal de que els alemanys poguessin anar aquells territoris amb facilitat. Hitler volia convertir tota la Unió Soviètica en una colònia alemanya, la volia germanitzar, i estava convençut de que amb vint anys a Ucraïna hi podrien anar a viure vint milions d’alemanys. De la població autòctona d’aquells països per en Hitler només eren una nosa i tenia molt clar, i així ho va expressar aquell dia, quan va dir que haurien de passar per sobre d’aquells pobles i s’haurien d’extingir. Va assegurar que s’estaven alliberant per complet dels jueus, a qui va qualificar de destructius, i va confirmar que s’ocupava d’aquest assumpte amb fredor i va comentar que no tenien absolutament cap obligació cap a aquells pobles i que esperava que només aprenguessin a entendre les senyals de tràfic de les autopistes que pensava construir per tal de no atropellar-los. A la nit, el dictador alemany va reunir-se amb el ministre Fritz Todt i en Fritz Sauckel per dir-los que en els següents 20 anys Ucraïna seria la llar de 20 milions d’habitants, a més dels natius. Hipocondríac com era, Hitler va dir que ell ja no hi seria per veure-ho.
A Itàlia:
A Roma, l’esposa del ministre Joseph Goebbels, Magda Goebbels, va passar uns dies a la capital italiana acompanyada per la seva cunyada, i van ser rebudes amb tots els honors pel govern italià. Una de les curiositats d’aquella estada a Roma, és que sembla ser que la Magda va tenir una aventura amb en Karl Hanke que l’acompanyava, i per la cort italiana sortien rumors i xafarderies que deien que la Magda no era un esposa fidel i que s’havia anat al llit amb molts dels assistents dels mítings del Partit en el Sportpalast de Berlín. Fins i tot, alguns varen dubtar de que els sis fills de la parella fossin d’en Joseph.
En el front oriental:
En el sector nord:
Els espanyols de la Divisió Blava varen aconseguir la primera victòria a Leningrad quan el 269º Regiment del coronel José Martínez Ezparza va creuar el Vóljov, tot i que varen ser obligats a retrocedir d’immediat per un contraatac soviètic. En aquell primer combat la Divisió Blava va registrar 139 morts i 434 ferits.
En el sector central:
El dia va acabar amb victòria alemanya en la doble batalla a les ciutats de Viazma i Briansk. Els alemanys varen aniquilar a nou exèrcits soviètics i varen empresonar a 663.000 homes.
De dia, els alemanys varen llançar 11 bombes contra la ciutat de Moscou. A la tarda, els alemanys varen atacar trens al sud de la capital soviètica.
En el sector sud:
Un canvi de temps, amb intenses nevades, pluges i boires, va complicar el pas dels soldats del 6º Exèrcit del general Walter von Reichenau cap a Khàrkiv. Però els soviètics preveien que aquell Exèrcit conquerís la ciutat i la Stavka va ordenar replegar el Front Sud-oest 120 quilòmetres a l’est de la línia Khàrkiv-Belgorod.
A Crimea, He-111 del KG 27 es varen dirigir cap a una flota soviètica que evacuava gent i material d’Odessa. Abans de que la interceptessin, els VVS ChF va enviar als seus MiG-3 contra els alemanys i es va produir un combat aeri.
A la Unió Soviètica:
A Moscou, després de que circulessin diversos rumors que deien que el dictador Iosif Stalin havia fugit, es va anunciar que el dictador soviètic es trobava a Moscou. La notícia va enfortir la moral de la població i la majoria va pensar que la ciutat estava salvada. Tot i que Stalin es va quedar a la capital, el govern soviètic es va establir a Kuybyschev.
A l’Atlàntic:
Els submarins alemanys varen atacar el destructor nord-americà Kearney matant a 11 nord-americans.
A Japó:
El tinent general Hideki Tojo va ascendir al poder i va fer un govern militar amb el suport dels caps de l’Estat Major de l’Exèrcit i de la Marina.
A Iran:
Després de diversos dies amb l’armistici firmat, els Aliats es varen retirar de Teheran, però el país es va dividir de manera efectiva entre la Gran Bretanya i la Unió Soviètica durant tota la guerra. Els soviètics es varen estacionar en el nord i els britànics varen tenir el control del país fins a Hammad i a Qazvin.
Dijous:
A la Unió Soviètica:
A Moscou la situació era molt precària; els soldats alemanys es trobaven a uns 150 quilòmetres de la capital, i la ciutat només estava defensada per 90.000 soldats. Un comunicat oficial soviètic explicava que durant la nit del 14 al 15 d’octubre de 1941 havia empitjorat la situació i que els alemanys havien llançat contra l’exèrcit soviètic enormes efectius de tancs i d’infanteria motoritzades. Davant d’aquelles informacions, el govern soviètic va decidir començar a evacuar la població i, fins i tot, Iosif Stalin va pensar seriosament en fugir de la capital i marxar cap a Juibisheb, a 650 quilòmetres a l’est de Moscou, cap als Urals. De fet, ja tenia un tren blindat esperant la seva decisió de marxar, però, mentre debatia sobre si marxar o no, el seu personal va començar a portar en el tren el material de comunicacions del Kremlin i, a la nit, varen pujar-hi tots els membres de l’Estat Major de Stalin esperant que el seu líder acceptés fugir de la capital. A última hora, Stalin va decidir quedar-se i es va fer baixar tot el material que s’acabava de pujar i els membres de l’Estat Major varen tornar al seu lloc de treball. El dictador soviètic volia demostrar que ell es quedaria a lluitar fins l’últim moment i esperava que el poble davant d’aquella decisió no deixaria caure la capital a mans dels alemanys.
Els moscovites en veure que es transportava fora de la ciutat a material i a alts càrrecs es varen indignar pensant que els abandonaven i alguns varen cridar consignes contra els dirigents soviètics. El NKVD va intentar sufocar els disturbis amb les seves armes i varen abatre a més de 200 persones, la xifra més alta en un sol dia des de 1938. Obreres, armats amb martells i pales, varen atacar als oficials del NKVD, agents de policia i caps i dirigents locals del Partit.
En el front oriental:
En el sector nord:
A Leningrad, el 49º Cos Panzer i el 1º Grup d’Exèrcits alemany varen atacar als soviètics.En aquest atac i va participar per primer cop la Divisió Blava, integrada com la 250º Divisió d’Infanteria.
En el sector central:
Les tropes del general Gotthard Heinrici es varen veure obligades a aturar-se per culpa del mal estat de les carreteres, plenes de vehicles de motor destruïts i el número de cavalls morts.
En el sector sud:
A Ucraïna, a Lubny, a Nadvornaya, grups de Einsatzgruppen (equips mòbils de matança) i del Batalló policial 133 van agafar a més de 1.000 jueus (nens dones i homes) del poble per reunir-los en un camp obert, on després serien assassinats a trets. Abans de ser executats, un fotògraf alemany no va parar de tirar-los fotografies.
Les tropes alemanyes, juntament amb soldats de l’exèrcit romanès, varen conquerir Odessa amb el seu gran port. Tot i la conquesta, els romanesos varen patir un gran número de baixes, però per ells la gesta era tan important que es va celebrar amb una desfilada sota l’Arc de Triomf de Bucarest.
Per no ser eliminades, les tropes soviètiques eren des de feia dos dies evacuades per mar. Els alemanys no es varen adonar fins aquell dia de la maniobra soviètica i quan ho varen veure varen enviar tots els bombarders disponibles per atacar la flota. Però els caces soviètics, a més dels canons antiaeris de les embarcacions, varen evitar que els alemanys ataquessin. Degut a la confusió, els alemanys quan varen tornar a les varen notificar haver enfonsat sis carregadors i causat danys en altres vuit i una torpedera. Però, en realitat, els alemanys només varen enfonsar el vaixell Bolshevik.
El 1º Grup Panzer, després de rebre el suport dels caces, va entrar a Taganrog.
En el Reich:
A Alemanya:
A partir d’aquell dia els jueus que vivien a les grans ciutats varen ser reunits per ser deportats a l’est. Els primers jueus alemanys, una vintena de remeses, varen arribar al gueto de Lodz.
A Iugoslàvia:
Les forces partisanes del guerriller Josef Tito varen fer una emboscada als alemanys a prop del poble de Gorni Milanovac, provocant la mort de 10 soldats alemanys i ferint-ne a 26. Davant d’aquella emboscada, els homes de la 717º Divisió d’infanteria varen ser mobilitzats al poble de Kraguejavec, on varen escollir a diversos civils que serien assassinats el 21 d’octubre de 1941.
A Itàlia:
A Roma, després de la reunió del dia anterior, Pietro Badoglio va aconseguir que la invasió a Grècia s’aplacés fins al 28 d’octubre de 1940.
A Japó:
Es va formar el govern d’en Hideki Tojo, fins llavors ministre de Guerra, després de la dimissió del primer ministre, el príncep Fuminaro Konoye, que era contrari a la política bel·ligerant del país.
A Tòquio, els japonesos varen detenir a l’espia Richard Sorge en veure que passava informació a Moscou sobre els seus plans. Just abans de ser arrestat, Sorge va informar a Moscou sobre l’imminent atac japonès a Pearl Harbor.
Dimecres:
En el Reich:
A Alemanya:
El govern alemany va començar una nova fase de la deportació de jueus alemanys, sobretot berlinesos, als territoris ocupats de l’Est i va prohibir en els jueus emigrar d’Alemanya. El SS-Brigaderführer Franz Stahlecker va dir en una reunió que juntament amb l’organització i la posada en pràctica de les ordres d’execució, des dels primers dies es va procurar concentrar en totes les ciutats a tots els jueus en els guetos creats a l’efecte. A Polònia, el Govern General va promulgar un decret en què es permetia matar a qualsevol jueu al que es trobés per una zona determinada o fora d’ella. A més, el decret avisava de que qualsevol polonès que ajudés a algun jueu a fugir patiria el mateix destí. El governador Hans Frank va assegurar que no estaven en disposició de donar més aliments als jueus. En aquella mateixa jornada i relacionat amb l’extermini jueu, el Einsatzgruppe A va declarar haver matat 125.000 jueus en el front oriental.
En el front oriental:
En el sector central:
Heinz Guderian li va dir a Fedor von Bock que tenia que ordenar aturar l’avanç per culpa de la resistència soviètica i el mal estat de les carreteres.
En el sector sud:
Els alemanys varen entrar a Odessa. Però els soviètics estaven evacuant per mar als seus homes d’Odessa per transportar-los a Crimea. Per tal de no ser atacats, els soviètics varen atacar per aire la ciutat de Constanta, a Romania, en una maniobra de distracció.
La força de caces alemanys va atacar a les aeronaus del Front Sud de les VVS, que tan mal estaven fent al 1º Exèrcit Panzer. Els alemanys varen assegurar haver destruït 18 avions soviètics a la zona del Mius.
A la Unió Soviètica:
El Comitè de Defensa Estatal va concloure evacuar el Presídium del Soviet Suprem i les altes categories de Moscou. En el document es deia que en cas de que les forces alemanyes arribessin a les portes de la capital, la NKVD tenia l’ordre de destruir establiments comercials, magatzems i institucions que no poguessin ser evacuades, així com tot l’equip elèctric del ferrocarril metropolità.
Al nord, un comboi Aliat que navegava rumb a la Gran Bretanya va perdre nou vaixells per un atac de submarins alemanys.
A França:
El govern francès va condemnar a dos anys de presó al resistent Loustaunau-Lacau, detingut el 18 de juliol de 1941 i acusat de provocar una revolta al nord de l’Àfrica.
A la Gran Bretanya:
El general polonès Wladislaw Sikorski va manifestar el seu descontent amb els soviètics i va enviar una nota a l’ambaixador soviètic Bogomolov per recriminar-li de que diversos milers d’oficials polonesos no havien tornat a Polònia després de que els russos passessin al bàndol Aliat i va assegurar que no els havien trobat en els camps militars soviètics. Aquests generals polonesos que trobaven a faltar eren morts, els varen matar els soviètics quan varen ocupar Polònia el setembre de 1939 i seran descoberts pels alemanys en els boscos de Katin a l’abril de 1943.
A Japó:
Després de les detencions del 10 d’octubre, els japonesos varen detenir a l’espia Hotsumi Ozaki en el seu domicili. A la comissari de Meguro va començar a parlar d’immediat de les seves activitats.
© 2026 EL TERCER REICH Powered by WordPress MU
RSS 2.0
| Comments RSS 2.0
Theme: Quentin. Hosted by blog.cat - la xarxa de blogs del Racó Català
