EL TERCER REICH

Divendres:

En el Reich:

Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que el dictador romanès Ion Anotescu era un gran aliat per Alemanya. A la tarda, Hitler va tornar a parlar amb els seus convidats de la seva idea d’europeïtzar Rússia i els va tornar a insistir de que tenia pensat construir carreteres que conduirien fins al sud de Crimea i fins al Caucas per tal de que els alemanys poguessin anar aquells territoris amb facilitat. Hitler volia convertir tota la Unió Soviètica en una colònia alemanya, la volia germanitzar, i estava convençut de que amb vint anys a Ucraïna hi podrien anar a viure vint milions d’alemanys. De la població autòctona d’aquells països per en Hitler només eren una nosa i tenia molt clar, i així ho va expressar aquell dia, quan va dir que haurien de passar per sobre d’aquells pobles i s’haurien d’extingir. Va assegurar que s’estaven alliberant per complet dels jueus, a qui va qualificar de destructius, i va confirmar que s’ocupava d’aquest assumpte amb fredor i va comentar que no tenien absolutament cap obligació cap a aquells pobles i que esperava que només aprenguessin a entendre les senyals de tràfic de les autopistes que pensava construir per tal de no atropellar-los. A la nit, el dictador alemany va reunir-se amb el ministre Fritz Todt i en Fritz Sauckel per dir-los que en els següents 20 anys Ucraïna seria la llar de 20 milions d’habitants, a més dels natius. Hipocondríac com era, Hitler va dir que ell ja no hi seria per veure-ho.

A Itàlia:

A Roma, l’esposa del ministre Joseph Goebbels, Magda Goebbels, va passar uns dies a la capital italiana acompanyada per la seva cunyada, i van ser rebudes amb tots els honors pel govern italià. Una de les curiositats d’aquella estada a Roma, és que sembla ser que la Magda va tenir una aventura amb en Karl Hanke que l’acompanyava, i per la cort italiana sortien rumors i xafarderies que deien que la Magda no era un esposa fidel i que s’havia anat al llit amb molts dels assistents dels mítings del Partit en el Sportpalast de Berlín. Fins i tot, alguns varen dubtar de que els sis fills de la parella fossin d’en Joseph.

En el front oriental:

En el sector nord:

Els espanyols de la Divisió Blava varen aconseguir la primera victòria a Leningrad quan el 269º Regiment del coronel José Martínez Ezparza va creuar el Vóljov, tot i que varen ser obligats a retrocedir d’immediat per un contraatac soviètic. En aquell primer combat la Divisió Blava va registrar 139 morts i 434 ferits.

En el sector central:

El dia va acabar amb victòria alemanya en la doble batalla a les ciutats de Viazma i Briansk. Els alemanys varen aniquilar a nou exèrcits soviètics i varen empresonar a 663.000 homes.

De dia, els alemanys varen llançar 11 bombes contra la ciutat de Moscou. A la tarda, els alemanys varen atacar trens al sud de la capital soviètica.

En el sector sud:

Un canvi de temps, amb intenses nevades, pluges i boires, va complicar el pas dels soldats del 6º Exèrcit del general Walter von Reichenau cap a Khàrkiv. Però els soviètics preveien que aquell Exèrcit conquerís la ciutat i la Stavka va ordenar replegar el Front Sud-oest 120 quilòmetres a l’est de la línia Khàrkiv-Belgorod.

A Crimea, He-111 del KG 27 es varen dirigir cap a una flota soviètica que evacuava gent i material d’Odessa. Abans de que la interceptessin, els VVS ChF va enviar als seus MiG-3 contra els alemanys i es va produir un combat aeri.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, després de que circulessin diversos rumors que deien que el dictador  Iosif Stalin havia fugit, es va anunciar que el dictador soviètic es trobava a Moscou. La notícia va enfortir la moral de la població i la majoria va pensar que la ciutat estava salvada. Tot i que Stalin es va quedar a la capital, el govern soviètic es va establir a Kuybyschev.

A l’Atlàntic:

Els submarins alemanys varen atacar el destructor nord-americà Kearney matant a 11 nord-americans.

A Japó:

El tinent general Hideki Tojo va ascendir al poder i va fer un govern militar amb el suport dels caps de l’Estat Major de l’Exèrcit i de la Marina.

A Iran:

Després de diversos dies amb l’armistici firmat, els Aliats es varen retirar de Teheran, però el país es va dividir de manera efectiva entre la Gran Bretanya i la Unió Soviètica durant tota la guerra. Els soviètics es varen estacionar en el nord i els britànics varen tenir el control del país fins a Hammad i a Qazvin.

Tweet